text
stringlengths
14
24.3k
summary
stringlengths
1
163
Les entitats de la discapacitat han apel·lat aquest dijous a la corresponsabiltiat dels diferents governs en l'atenció a les persones i demana una revisió urgent del sistema de finançament per poder-ne garantir la sostenibilitat i continuar donant servei de qualitat a les persones que atenen. Per això, consideren que és una ''urgència'' que s'aprovin els pressupostos públics del 2019 ja que les pròrrogues pressupostàries no els permeten adequar el finançament a les necessitats ''reals''. Les entitats agrupades a la federació ECOM recorden que fa 10 anys que tenen les tarifes congelades i que aquest fet ha deixat la situació ''insostenible'' que a l'any nou se li sumen nous entrebancs financers ''causats per decisions i desatencions governamentals''. ECOM posa d'exemple la ''dràstica'' retallada del Govern català als imports destinats a alguns projectes d'atenció directa a les persones amb discapacitat física que consideren que va deixar ''a la corda fluixa'' serveis de continuïtat i amb anys de funcionament. També critiquen que l'aprovació per part del govern espanyol del SMI ha arribat sense que s'hagi tingut en compte l'impacte que la mesura podia tenir en la viabilitat dels centres especials de treball ni sense haver previst l'establiment d'alguna mesura de suport.
Les entitats d'atenció a la discapacitat demanen aprovar els pressupostos per garantir estabilitat en els serveis
L'índex de vendes a les grans superfícies de Catalunya ha crescut un 4,4% a l'abril respecte al mateix mes del 2018, segons les dades publicades aquest dimecres per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). L'augment es deu a l'increment de les vendes en alimentació, que pugen un 11,4%, perquè les vendes de la resta de productes han disminuït un 1,2%. En l'acumulat dels quatre primers mesos de l'any, l'índex creix un 1,4% respecte a fa un any, amb un increment del 6,4% en els productes alimentaris i una caiguda del 2,3% en la resta. Si s'elimina l'efecte dels preus, l'índex puja un 3,2% interanual a l'abril, amb un augment del 10% en alimentació i una reducció del 2,4% en la resta de productes.
Les vendes en grans superfícies a Catalunya pugen un 4,4% a l'abril
El cap de la policia judicial a Catalunya, el tinent coronel Daniel Baena, ha dit que els fets del 19 i 20 de setembre del 2017 van marcar "un abans i un després" en les manifestacions contra les actuacions que estava fent la Guàrdia Civil per evitar el referèndum. Segons Baena, el registre a Unipost va ser "un cop dur" per als preparatius de l'1-O i a partir de llavors, ha afirmat, el clima de les mobilitzacions va ser "clarament insurreccional". També ha manifestat que, com a policia judicial, investigava el procés des de novembre del 2015 a instàncies de la fiscalia de l'Audiència Nacional i ha justificat que tots els informes que va elaborar van ser, doncs, a petició o bé de la fiscalia o d'algun tribunal. En la seva declaració, Baena ha parlat de "període insurreccional" entre el 20 de setembre i després de l'aturada de país del 3 d'octubre. Segons el tinent coronel, abans del 20 de setembre s'havien produït "només protestes" però l'actitud va canviar després dels registres a Unipost i a la Conselleria d'Economia. "Allò era un polvorí, els policies que teníem un mínim de responsabilitat sabíem que qualsevol incident petit podia derivar en una escalada incontrolable, i afortunadament no va ser així", ha relatat a preguntes de la fiscal Consuelo Madrigal. Una sensació que ha dit era "inqüestionable" tant per part de la Guàrdia Civil com Mossos i Policia Nacional. "Període insurreccional i polvorí" També ha relatat que durant aquest "període insurreccional" es van produir 47 assetjaments a casernes de la Guàrdia Civil on, segons ha dit, hi vivien nens i famílies i on els insultaven i no els deixaven entrar ni sortir. També ha relatat que es va llançar roba amb un "producte inflamable" a una caserna d'Igualada però que no hi va haver cap incendi. En total, ha descrit que en un informe va reportar fins a 88 "incidències" contra la Guàrdia Civil i fins a 25 contra Cos Nacional de Policia i ha subratllat que hi ha denúncies per 'escrache' de dones i fills de Guàrdia Civil i Policia Nacional. Segons ha relatat, les mobilizacions eren "contra l'acció de la policia judicial i contra l'actuació de l'Estat". En canvi, ha dit que a partir de l'aplicació del 155 no es van produir grans mobilitzacions ni actuacions que busquessin "impedir l'actuació de l'Estat". I ha posat com a exemple els registres que es van fer a Òmnium o ANC i que es van produir "sense incidents". "No hi ha cap crida a la mobilització per part dels representants de les entitat i els Mossos fan uns dispositius de seguretat que eviten qualsevol tipus d'incidents", ha afegit. Actuacions per a diversos tribunals i la fiscalia Durant l'interrogatori de la fiscalia, a càrrec de Consuelo Madrigal, Baena ha dit que el van comissionar com a policia judicial tant en les primeres diligències obertes a l'Audiència Nacional a finals del 2015 com en d'altres investigacions que es van fer posteriorment en aquest tribunal (com els fets del 20-S) i també el jutjat d'instrucció 13, al jutjat central número 3 de l'Audiència Nacional i el Tribunal Suprem. Entre d'altres tasques, Baena va investigar la funció del CTTI com a "centre de comunicacions" per a l'1-O i també va investigar pàgines web i va registrar trucades d'investigats i correus electrònics. Així mateix, ha fet informes i atestats tant per a l'Audiència Nacional, com per al TSJC, el jutjat del 13 i el Tribunal Suprem. Investigacions des del 2015 Segons ha situat, ja amb el Govern d'Artur Mas i després de la celebració del 9-N del 2014 es comença amb "les estructures d'Estat". Ha assegurat que tot el procés va ser "públic" i que trobaven els passos que pensava seguir la Generalitat en documents públics, mitjans de comunicació o en diaris oficials. "Vam veure que el fet il·lícit del referèndum era condició sine qua non per a la declaració d'independència o posar l'Estat en situació de conflicte", ha afegit. Ha reconegut que el jutjat 13 els havia encomanat investigar si es desviava diner públic per fer el referèndum però que van veure tot estava encaminat "no al referèndum com un objecte de per sí" sinó com "una pedra angular" sobre la qual pivotava el procés, que insisteix que era "públic". Baena també va fer el primer informe sobre el procés que li va demanar el jutge instructor del Suprem, Pablo Llarena, al desembre de 2015. Ha explicat que ho van fer a base d'informacions "de fonts obertes" aparegudes en mitjans de comunicació, diaris oficials o declaracions de testimonis. "Veiem que el conjunt de connexions entre els fets i els investigats tenia una transposició quasi calcada amb el que s'estava publicitat per fonts obertes", ha explicat. El tinent coronel ha donat molta importància a l'agenda Moleskine que van trobar a casa de Josep Maria Jové i també al document 'Enfocats'. Segons ha dit, aquests dos documents els van servir per "ratificar la seva investigació". "Veiem que tot el que hem investigat està plasmat en l'Enfocats, i es compleix tant en el repartiment de grups i de recursos", ha defensat. També ha remarcat que "es va corroborant en gran mesura el que estava anotat a l'agenda". Enfocats i agenda Jové Tant sobre l'agenda Moleskine com d'Enfocats, ha assegurat que apareixen anotacions que coincidien amb fets que posteriorment van passar, com ara que Carme Forcadell acabaria sent presidenta del Parlament després de les eleccions del setembre del 2015. A més, ha explicat que a partir d'Enfocats es va confirmar que hi havia dos grups, un de direcció i un altre d'execució. Segons Baena, "cadascú té una funció dins del procés", ja sigui el Govern, el Parlament per donar "cobertura legislativa" com també les entitats socials. Tots tenien una "unitat de propòsit". També ha reconegut que no tot el que estava escrit en aquests documents coincidia amb el que va passar. Per exemple, Enfocats preveia una "data diferent" per a la celebració el referèndum. Baena ha atribuït que es fes "abans" per "l'activitat política a Catalunya en aquells anys". Sobre l'ANC i Òmnium Cultural, Baena ha remarcat que no els van investigar com a tals. "Apareixen pels fets del 20-S i quan se'ns demanava una valoració general del procés els incloem per la seva participació en aquest tipus d'activitats", ha dit. I en el cas dels CDR, ha dit que "no van arribar a ser més que una eina per coordinar la unitat de propòsit dels actors socials implicats en el procés" i que no van trobar "cap vinculació" amb diner públic. "Els mencionem als informes com a eines que estan allà, però no són objecte d'investigació", ha afegit. També ha remarcat que no investigaven programes polítics. Multa per un delicte contra la integritat moral A l'inici de la seva declaració, i com és habitual, el president del tribunal, Manuel Marchena, ha preguntat al testimoni si havia estat processat amb anterioritat. Baena ha admès que en passat va ser condemnat a una multa per un delicte contra la integritat moral. Ho ha circumscrit a una "qüestió personal" i que els antecedents ja estaven cancel·lats.
El tinent coronel Daniel Baena parla de "clima d'insurrecció" a partir del 20-S i diu que Catalunya era un "polvorí"
La línia 1 del taller 10 de la planta de Martorell ultima els preparatius per operar a plena capacitat en la fabricació de la nova versió del 'Ibiza' i del nou model SUV 'Arona' a partir del segon semestre d'aquest any. La preparació d'aquesta línia ha suposat una inversió de 900 milions d'euros, segons ha explicat Luca de Meo, president de Seat. De Meo ha fet aquest anunci amb motiu de la visita que el president Carles Puigdemont ha fet a la planta de Martorell. Puigdemont ha destacat que ''hi ha una Catalunya Seat'' que és el ''mirall'' del teixit industrial català i de la capacitat com a país de ''no resignar-se'' i de ser una societat oberta que treballa per adaptar-se, com fa Seat, als nous reptes de la nova revolució industrial de la digitalització. Puigdemont ha destacat el compromís de Seat amb el sector industrial de Catalunya que ha demostrat que la marca és ''un veritable tractor'' del teixit industrial català que genera miles de llocs de treball directes i desenes de milers d'ocupació indirecte. El president Luca de Meo ha utilitzat el català en una part de la seva intervenció per dir que ''estem orgullosos'' que l'activitat de Seat suposi prop del 4% del PIB català i el 10% de les exportacions de les empreses catalanes. De Meo també ha assenyalat que les xifres d'inversió de 3.300 milions d'euros, en el període 2015 i 2019, ja s'han començat a desplegar amb la inversió que ha requerit la posta en marxa de les línies de producció de la quinta generació després de 33 anys del Seat Ibiza que arribarà als concessionaris a partir del mes de juny i del nou 'Arona', el germà petit del SUV 'Ateca' que sortirà del taller 10 a partir del segon semestre d'aquest any. El president ha subratllat que amb aquesta inversió Seat ''demostra el compromís'' de la marca en el desenvolupament econòmic i ''ratifica'' el lideratge com el primer inversor industrial en I+D. De Meo ha explicat que la xifra de 900 milions d'euros suposava una xifra mai vista a la companyia en el llançament de nous models i de noves versions de cotxes. Seat és el ''pal de paller'' de la industria de Catalunya, ha dit De Meo en la seva intervenció davant el president Puigdemont i ha afegit que en la seva activitat la marca del grup Volkswagen té un ''paper clau'' en el sector tecnològic i laboral del país. La línia 1 del taller 10 on es farà el muntatge final de l nova versió del Ibiza i d'on també sortirà el nou 'Arona' incorporarà abans de l'estiu un tercer torn. Cada torn suposa entre 600 i 800 treballadors. Aquest nou torn no suposarà nova contractació perquè el personal sortirà d'un torn de la línia 2 on es fa el muntatge del Seat 'Leon'. Un portaveu de l'empresa ha manifestat que tot i que la línia 2 es quedarà amb un torn menys el volum de producció es mantindrà. El president Puigdemont ha ''felicitat'' a Seat pels seus resultats històrics de beneficis obtinguts en el 2016 que venen a demostrar ''l'encert de les decisions preses'' fa uns anys durant la crisi. ''Catalunya Seat'' Puigdemont ha fet referència a una ''Catalunya Seat'' que és la conseqüència directe de l'activitat de l'empresa que en aquests anys ha impactat en el territori on desenvolupa la seva activitat, en les famílies que directa o indirectament treballen o estan vinculades a la marca i que configuren la ''Catalunya Seat de la qual ens sentim orgullosos com a país''. Aquesta ''Catalunya Seat és el mirall'' on una part important del país es pot reconèixer, la part de l'activitat industrial, la part de la capacitat de no resignar-se i de la part del país que es vol adaptar als nous reptes de la nova revolució industrial de la digitalització ''com fa Seat''. El president també s'ha referit a l'aportació que fa Seat al creixement industrial de Catalunya, que creix per sobre de la Unió Europea i que cada vegada exporta ''més i millor'', com fa Seat a mercats molt exigents com són el mercat d'Alemanya i el Regne Unit, segon i tercer mercat en vendes del grup presidit per De Meo. Puigdemont ha dit que la industria catalana és ''deutora en gran part de l'aportació de Seat''. El president Puigdemont, acompanyat de Luca de Meo, ha arribat a les portes del taller 10 de la planta de Martorell conduint l'últim model del Seat 'Ibiza' que arribarà als concessionaris a partir del mes de juny. ''Més que un club i més que una fàbrica'' La coincidència de la celebració del partit de la Champions d'aquest dimecres a la nit entre el Barça i la Juventus ha fet que tant el president Carles Puigdemont com el president de Seat hagin fet referències al partit. De Meo ha explicat en la seva intervenció que la marca Seat ''és més que una fabrica'' perquè en el seu desenvolupament ''s'implica'' en el territori i en el desenvolupament industrial de Catalunya. El president ha recordat en la seva intervenció les paraules de Luca de Meo al dir que Seat ''és més que una fàbrica'' i s'ha referit al partit de la Champions entre el Barça i la Juve d'aquest dimecres a la nit ''en el que un club que és més que un club s'enfrontarà a un altre club important'' del qual es seguidor el president de Seat i els dos equips ''podran demostrar que son més que un club de futbol'', ha reblat.
La nova versió del Seat 'Ibiza' i l'Arona concentren una inversió de 900 milions a la planta de Martorell
Els sindicats UGT i CCOO de Catalunya han denunciat aquest dimecres les cues que s'han format durant aquests dies davant la Gerència Territorial del Ministeri de Justícia per obtenir el certificat d'antecedents penals. Aquest document es requereix a tots els professionals que hagin de treballar amb menors d'edat per constatar que no han comès delictes amb violència o abusos sexuals segons el que requereix la nova llei de menors. Carles Abelló, responsable de comunicació de la federació d'ensenyament de CCOO, creu que les aglomeracions de gent "es podrien haver evitat" si l'administració hagués acceptat la proposta sindical de presentar, de manera provisional, "una declaració jurada o promesa, que és el que es demana als funcionaris". "El problema és que s'està demanant un certificat que no existeix, què és el del registre de la llei de menors i aquest registre no està creat", ha afegit. En el mateix sentit, Manuel Valencia, secretari d'ensenyament públic d'UGT de Catalunya ha advertit que lliurar el certificat general d'antecedents penals pot suposar "que s'exclogui interins que vulguin entrar a la borsa de treball" per altres delictes "com infraccions penals de trànsit", que constarien al document. "El principal motiu de l'aglomeració és que dilluns 18 de gener es va obrir la borsa de treball del departament d'Ensenyament de Catalunya" ha recalcat Carles Abelló, de CCOO. Des de llavors, cada matí abans d'obrir la Gerència Territorial del Ministeri de Justícia s'han produït cues que donen la volta a l'illa de cases del carrer Garcilaso amb Concepción Arenal, Felip II i Olesa. Tan UGT com CCOO consideren insuficients les mesures que s'han pres per pal·liar la situació de col·lapse de l'oficina que expedeix el certificat. Aquest dimecres "Governació ha posat una persona més a treballar" a la Gerència Territorial del Ministeri de Justícia, "però és totalment insuficient, com es pot veure, perquè el volum de persones és aclaparador", ha manifestat Manuel Valencia, d'UGT. Pel que fa a l'ampliació del termini de sol·licituds per la borsa de treball del departament d'Ensenyament, "és un pedaç" segons Carles Abelló, qui considera que "el que hauria de fer Ensenyament és rectificar i acceptar la declaració jurada". "El 21 de desembre ja vam demanar la pròrroga i la declaració jurada" com a solució, ha destacat Abelló. "Era previsible quan es va anunciar la nova borsa d'interins. Vam avisar a l'administració que calia ser més indulgent amb el certificat d'antecedents penals perquè hi hauria una massificació i hi havia molt poc espai de temps per entregar tota la documentació", ha apuntat Manuel Valencia. UGT de Catalunya ha suggerit "esperar al moment en què s'entri a treballar per primer cop" per requerir el certificat d'antecedents penals, atès que "la llista definitiva no sortirà fins maig o juny i és probable que en alguns casos es tardi entre 2 i 5 anys en poder treballar".
Els sindicats denuncien que les cues a la Gerència Territorial del Ministeri de Justícia es podrien haver evitat
Els manifestants han sortit de Sant Joan de Vilatorrada poc després de les set del matí ACN Sant Joan de Vilatorrada.-Unes 150 persones han sortit del Bages per participar en les mobilitzacions previstes per aquest dilluns el matí pel CDR del Vallès. Els participants, que havien estat convocats pel CDR de Manresa a quarts de set del matí a l'avinguda universitària de Manresa, s'han desplaçat fins al pavelló de Sant Joan de Vilatorrada on, després de recollir més vehicles, han marxat en caravana a un punt del Vallès que han preferit no especificar. La sortida s'ha fet poc després de les set del matí.
Uns 150 persones surten del Bages per donar suport a les accions del CDR del Vallès
El Govern ha admès aquest dimarts que només compta com a morts per coronavirus les defuncions a hospitals i altres centres sanitaris, com per exemple els sociosanitaris. Això deixa fora les morts que hi ha hagut en residències geriàtriques, tot i que des del Departament de Salut se subratlla que la majoria de casos es produeixen en els primers tipus d'instal·lacions. En tot cas, el mateix Departament ha afirmat que treballa per poder ampliar les dades, de tal manera que les morts per coronavirus es comptabilitzin es produeixin on es produeixin. Les últimes xifres oficials publicades pel Govern, aquest dilluns a la nit, situen la xifra de víctimes a Catalunya en 1.672 i el de casos positius en 18.773, dels quals 1.652 greus.
Salut admet que només compta com a morts per coronavirus les defuncions que es produeixen a centres sanitaris
El Departament de Salut ha informat que aquest divendres són sis persones les que encara es mantenen ingressades en diferents centres hospitalaris catalans per l'accident d'autocar de Freginals (Montsià) del passat 20 de març. L'únic pacient en estat crític és el conductor de l'autocar que continua ingressat a l'UCI de l'Hospital Verge de la Cinta de Tortosa. Els altres cinc ferits es troben en estat menys greu i estan ingressats a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, a l'Hospital Clínic, a l'Hospital de la Vall d'Hebron, a l'Hospital del Mar, i a l'Hospital Germans Trias i Pujol. Durant aquesta setmana s'han efectuat tres altes hospitalàries al Clínic, a l'Hospital del Mar, i a l'Hospital Moisès Broggi de Sant Joan Despí.
Sis ferits de l'accident d'autocar de Freginals continuen ingressats en centres hospitalaris
Centenars de persones s'han concentrat a la Puerta del Sol de Madrid en solidaritat amb Catalunya i per protestar contra les càrregues de la Guàrdia Civil i la policia espanyola que ja han causat 761 ferits. Els manifestants han omplert bona part de la cèntrica plaça madrilenya per cridar lemes com "Catalunya no està sola", "Madrid està amb el poble català" o "Rajoy dimissió" i portant estelades i banderes republicanes, entre d'altres lemes. Un fort desplegament policial ha vigilat de prop els manifestants i ha evitat que petits grups de feixistes s'apropessin a la concentració i hi hagués aldarulls. Aquesta no és la primera vegada que els madrilenys surten al carrer per defensar el dret a decidir de Catalunya.
Concentració multitudinària a la Puerta del Sol de Madrid en solidaritat amb Catalunya i en contra de les càrregues
La cantant balear Maria del Mar Bonet ha presentat aquest dijous en roda de premsa al Teatre Principal de València l'inici dels concerts que realitzarà al País Valencià en el marc de la gira '50 anys d'escenaris', que començarà dissabte a Aldaia (Horta Oest) i tindrà el seu punt culminant el 8 d'octubre en aquest mateix recinte. Al llarg de l'any Bonet també actuarà a Alzira (Ribera Alta), Sueca (Ribera Baixa), Castelló i Alacant. A la presentació, la mallorquina s'ha mostrat emocionada per poder entrar al Teatre Principal, tot remarcant que feia dècades que no havia pogut accedir a causa de l'anterior gestió pública però que en tenia "records magnífics" perquè "forma part d'un enfilall de coses que un guarda per sempre més". La cantant ha afegit que, a més, el País Valencià sempre l'ha rebuda d'una manera càlida i que en moments de crisis econòmica "jo no l'he sentida tant perquè m'han cridat a actuar des d'aquí". Al respecte, el seu representant, Yanni Manujos, ha explicat que el País Valencià és un territori "absolutament imprescindible" per a Maria del Mar Bonet, que habitualment fa més de la meitat dels concerts de les gires al territori. Manujos ha agraït les institucions que, com la Universitat de València i alguns ajuntaments, que han fet que durant molts anys Maria del Mar Bonet no deixés d'actuar al País Valencià. Al seu torn, la cantant ha explicat que la gira dels 50 anys l'ha volgut anar fent escenari a escenari durant un any i no "omplir un Sant Jordi un dia". La presentació també ha servit per donar a conèixer el darrer disc 'Ultramar', una trobada entre la música dels camps cubans amb cançons populars de Mallorca que no tenien música i parlaven de Cuba. Durant la roda de premsa, també s'ha presentat el llibre sobre Maria del Mar Bonet, 'Intensament', escrit pel periodista Jordi Bianciotto després de llargues converses amb la cantant. Bianciotto ha explicat que el llibre té un fil conductor històric, amb la veu de Bonet posant el testimoni. El periodista ha definit l' artista com una persona "de caràcter intens, que no fa les coses a mitges", personalitat que li ha servit per posar el títol al llibre, 'Intensament'.
Maria del Mar Bonet tornarà al Teatre Principal de València dècades després per celebrar els 50 anys d'escenaris
Jéssica Albiach ha negat aquest diumenge haver estat pressionada per determinats sectors de Podem per encapçalar una candidatura per dirigir la Secretaria General a Catalunya. "Vull deixar clar que ni rebem pressions ni demanem permís per presentar-nos", ha subratllat, alhora que ha reivindicat que "les decisions que afecten a Catalunya s'han de prendre des de Catalunya". La diputada de Catalunya Sí Que Es Pot al Parlament ha presentat oficialment en un acte a la Nau Bostik del districte de Sant Andreu de Barcelona la candidatura 'Fem Podem' per concórrer a les eleccions primàries de la formació, com també hi optaran les propostes liderades per Albano Dante Fachín i Raimundo Viejo. Albiach ha destacat que la proposta de 'Fem Podem' vol aconseguir més democratització i feminisme dins del partit.
Albiach nega haver "rebut pressions" per liderar Podem a Catalunya i reivindica autonomia per decidir des del territori
El president del Parlament afirma que és la Mesa qui decideix com s'interpreta el reglament ACN Barcelona.-El president del Parlament, Roger Torrent, afirma aquest divendres en una entrevista al diari 'Ara' que la seva obligació és que hi hagi un candidat que pugui ser investit nou president de la Generalitat. "El que em correspon com a membre de la mesa és garantir que hi hagi un candidat que pugui ser investit i que hi hagi un Govern que pugui governar des del minut 1", subratlla Torrent. D'altra banda, el president del Parlament afegeix, tant a l'entrevista a l''Ara' com en la que també publica 'La Vanguardia', que si bé els lletrats interpreten el reglament, al final "és una decisió que depèn de la mesa del Parlament" i, per tant, serà "una decisió política". Sobre la data d'investidura, Torrent admet que encara no hi ha una data concreta. "No voldria esgotar el termini, però tampoc precipitar-nos. Abans vull parlar amb tots els grups", subratlla. Torrent no aclareix si es desplaçarà a Brussel·les en cas que, un cop finalitzades totes les reunions amb els caps de grup parlamentari, Puigdemont en sigui el candidat proposat. Pel president del Parlament, "l'important no és com és la conversa sinó el contingut". "L'únic que dic és que si Puigdemont és qui té mes suports a priori per ser investit, veurem com s'ha de fer aquesta investidura. No em correspon ara avaluar qualsevol possibilitat abans de fer-la", assenyala Torrent. El president del Parlament també lamenta que mentre es debat la investidura "ho hàgim de fer calibrant totes les possibles conseqüències judicials" i no descarta que al final el candidat sigui un altre. "És als diputats a qui correspon decidir qui ha d'ocupar cada càrrec i assumir cada responsabilitat en el Govern", raona Torrent a l''Ara'. D'altra banda, en l'entrevista a 'La Vanguardia', el president del Parlament ha indicat que no es planteja "conseqüències judicials". "Defensaré el dret de participació de tots els diputats. És el que pertoca a qualsevol president de parlament que vulgui defensar la institució", afirma Torrent, que inclou als qui estan en presó preventiva o a Brussel·les. "Hi ha escons buits", recorda.
Roger Torrent: “He de garantir que hi hagi un candidat que pugui ser investit”
El Narvin, un gos de raça Terranova de 5 anys, ha estat un dels protagonistes de la prova pilot de salvament aquàtic que s'ha fet aquest cap de setmana a la platja de les Barques de Sant Pol de Mar (Maresme). Aquest animal és capaç d'arrossegar fins a la sorra a cinc persones que tinguin problemes dins de l'aigua i això, segons ha explicat a l'ACN el cap operatiu del grup de rescat aquàtic caní, Ramsés Martí, permet al socorrista nedar molt més ràpid cap a la víctima que s'està ofegant perquè no ha de reservar forces per la tornada, ja que compta amb el suport de l'animal. Malgrat la seva eficàcia contrastada, la presència d'aquests animals a les platges catalanes està prohibida per les normatives municipals. En el cas de Sant Pol de Mar però, l'Ajuntament es planteja permetre la presència de gossos de rescat en els dies de major afluència de banyistes. El cap operatiu del grup de rescat aquàtic caní, Ramsés Martí, ha explicat a l'ACN que el valor afegit que aporten els gossos és que els socorristes poden anar molt més ràpid a salvar la víctima, ja que no han de patir per l'esforç físic de la tornada perquè compten amb el suport del gos. "Una persona s'ofega molt ràpidament i, quan parlem de criatures, encara més. Per tant, la rapidesa és clau", ha subratllat. Els equips de rescat els formen parelles de socorristes aquàtics i un gos de salvament ensinistrat en el rescat de persones al mar. Normalment són gossos de de raça Terranova i Golden Retriever que, per ajudar a les tasques de recat, porten un arnés especial on les persones que estiguin a punt d'ofegar-se s'hi poden agafar. Una capacitat innata La majoria dels gossos que aquest diumenge han fet la demostració són animals adoptats i a qui no els hi ha calgut gaire ensinistrament. "Tenen una capacitat innata i nosaltres aprofitem aquesta capacitat, la potenciem i creem un vincle amb el seu guia", ha explicat Martí. Accés prohibit a les platges catalanes Malgrat l'eficàcia contrastada dels gossos de salvament aquàtic, actualment no hi ha cap platja a Catalunya on estigui permesa la seva presència. Les normatives municipals prohibeixen l'accés amb gossos a les platges, sobretot en època estival, i això, segons ha explicat Martí, "representa un problema, ja que cal diferenciar entre l'aspecte lúdic de portar el gos a la platja perquè corri a divertir-se o venir a entrenar-los i a treballar per la seguretat dels banyistes". En aquest sentit, Pujol reclama que, tal com es permet l'entrada a les platges de gossos pigall i d'assistència, es canviïn les normatives per tal que també hi puguin entrar els gossos de rescat aquàtic a treballar i a entrenar-se. En aquest sentit, Sant Pol de Mar busca ser pioner i es planteja permetre l'assistència de gossos de rescat els dies de màxima afluència de banyistes a les platges. "Cal fer molta pedagogia amb la gent perquè l'opinió pública sovint el què veu és un gos a la platja, i cal ser una mica més obert i pensar que el gos està treballant", ha subratllat Martí. La Marta Armengou, veïna de Sant Pol de Mar, veu positiva la presència de gossos de rescat sempre i quan els seus responsables en tinguin cura i els controlin. "Em sembla molt bé perquè gràcies a ells es poden salvar moltes vides", ha explicat.
Sant Pol de Mar es planteja permetre l'entrada de gossos de rescat a les platges els dies de més afluència de banyistes
El foc ha afectat dues habitacions i el menjador ACN La Pobla de Claramunt.-Tres persones han resultat ferides lleus aquesta matinada en l'incendi d'un xalet a la Torre de Claramunt (Anoia). Els Bombers han rebut l'avís a la 1.43 hores i han enviat al domicili cinc dotacions. El foc ha cremat una habitació i ha afectat una segona i el menjador de la planta baixa. La resta de l'habitatge, de dues plantes, està afectat pel fum. El Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) ha traslladat els tres afectats a l'Hospital d'Igualada perquè siguin valorats.
Tres ferits lleus en l'incendi d'un xalet a la Torre de Claramunt
Lleida és la demarcació on el preu mitjà de l'habitatge nou en venda durant el 2017 era més baix (104.398 euros) i també el del metre quadrat útil (1.269 euros) respecte a la mitjana catalana (245.923 euros de preu mitjà d'habitatge nou i 2.545 euros el metre quadrat útil), segons un estudi de l'Associació de Promotors de Catalunya (APCE). D'aquesta manera, el preu mitjà del metre quadrat útil d'habitatge de nova construcció es consolida i es manté a la demarcació de Lleida, amb una reducció només del 0,2% el 2017 en relació amb l'any anterior, en bona part per l'important estoc d'habitatges existent. En canvi, al conjunt de Catalunya el preu per metre quadrat útil va créixer un 7,5% respecte al 2016. Tot i això, cal tenir en compte que la Val d'Aran tensiona a l'alça els valors del conjunt de la demarcació (2.636 euros el metre quadrat útil), mentre el Pla d'Urgell i la Noguera ho fan en el sentit invers (784 i 996 euros, respectivament). Si es pren com a referència el conjunt de l'àrea turística de muntanya de Lleida, el preu mitjà per metre quadrat útil se situava el 2017 en 2.148 euros. Pel que fa al conjunt dels municipis lleidatans, el preu més elevat era a Naut Aran (Val d'Aran), amb 3.226 euros el metre quadrat útil, i el més baix a Sarroca de Lleida (Segrià), amb 559 euros. A la demarcació, el número de noves promocions en oferta se situava el 2017 en 148 amb un total de 889 habitatges –un 84% de tipologia plurifamiliar-, que representaven el 45,2% del total de 1.966 habitatges nous, la majoria en estoc d'anys anteriors. Des de l'Associació de Promotors de Catalunya han ressaltat que l'oferta d'habitatges provinents de rehabilitació integral a Lleida és pràcticament "residual", amb només 7 unitats el 2017 –respecte als 882 de nova construcció-, 4 dels quals a la Segarra. En aquest sentit, des de l'APCE consideren que en els pròxims anys "s'anirà entrant" en la rehabilitació integral d'habitatges a la demarcació com ja succeeix en altres indrets del territori català i molt especialment a Barcelona. La superfície mitja de l'habitatge de nova construcció a Lleida l'any passat era de 79,6 metres quadrats, per davant de Tarragona (74,6 metres quadrats), mentre la mitjana del conjunt del país se situava en els 93,1 metres quadrats. Dins la demarcació, a la Val d'Aran la superfície mitjana d'habitatge nou era de 122,2 metres quadrats, mentre a l'altre extrem hi havia les Garrigues, amb 53,5 metres quadrats. En el cas de la ciutat de Lleida, el número d'habitatges a la venda l'any passat era de 140 (136 en edificis plurifamiliars i 4 de caràcter unifamiliar), el 30,2% del total dels habitatges de promocions existents (22 promocions i 464 habitatges). La superfície mitjana se situava en els 88,9 metres quadrats, amb un preu de venda mitjà d'habitatge nou de 188.927 euros, mentre el preu del metre quadrat útil era de 2.098 euros, un 12,9% superior a 2016. Problemes en la tramitació de llicències i per aconseguir finançament dels bancs Des de l'Associació de Promotors de Catalunya consideren que la construcció de noves promocions d'habitatges al país està per sota de les seves expectatives i del que hauria de ser un "mercat normalitzat", però recorden l'important estoc existent en alguns territoris com és el cas de Lleida. En aquest sentit, no des de l'entitat no s'atreveixen a fer una previsió amb vista al 2018 i més després que en els darrers dos anys les estimacions de l'APCE fossin inferiors al nombre d'habitatges nous construïts finalment. A més, un dels factors dels promotors immobiliaris a Catalunya, però no tant a la demarcació de Lleida, a l'hora de tirar endavant noves promocions d'habitatges són els problemes amb què es troben per poder tramitar llicències municipals, situació que des d'APCE atribueixen al fet que molts ajuntaments han reduït funcionaris en els darrers anys, en no haver pogut reposar aquells que s'anaven jubilant. Un altre factor que sí es repeteix al conjunt el país és que les entitats financeres sol·liciten als promotors unes vendes prèvies d'entre el 40 i el 50% dels habitatges abans de facilitar-los el finançament per poder tirar endavant una promoció.
El preu de l'habitatge nou es manté a la demarcació de Lleida durant el 2017 i segueix sent el més baix de Catalunya
José González, The Temples, Nacho Vegas i El Petit de Cal Eril són algunes noves incorporacions a la sisena edició del festival Vida 2019 que s'han donat a conèixer aquest dimecres en la presentació del cartell. Tots ells s’afegeixen als ja confirmats Madness, Beirut, Hot Chip, The Charlatans, Sharon Van Etten, Superchunk, El Mató a un Policia Motorizado, Didirri, Joan Colomo, Stella Donnelly i Carla. L'edició d'enguany se celebrarà del 4 al 6 de juliol a la Masia d'en Cabanyes de Vilanova i la Geltrú, sota la temàtica 'Endless summer', un concepte que agafa com a premissa el documental de Bruce Brown i que vol fer referència al lligam entre el festival Vida i l'estació de l'any. Als noms que ja es coneixien s'hi ha sumat entre altres José González i The Temples, qui ja van participar a finals de l'any passat a la primera edició del Secret Vida. Així, amb les més de 30 confirmacions, el cartell del Vida 2019 està conformat per: Madness, Beirut, Hot Chip, José González, Sharon Van Etten, The Charlatans, Sleaford Mods, Fat White Family, Kevin Morby, Temples, Superchunk, Polo & Pan, Gus Dapperton, Nacho Vegas, Meute, El Mató a un Policía Motorizado, Julia Jacklin, Marlon Williams, Dididirr i, Westerman, Carolina Durante, Stella Donnelly, Molly Burch, El Petit de Cal Eril, Cala Vento, Pau Vallvé, Alondra Bentley, Derby Motoreta’s Burrito Kachimba, Invisible Harvey, Aries, Kids From Mars, Espaldamaceta, Hidrogenesse, Fontaines D.C., Joan Colom o, Mavica, Yawners, Egosex, Carla, Honolulu, Ferran Palau, Miqui Puig & ACP, Cariño, Soledad Vélez, Bronquio, Fino Oyonarte, Quentin Gas & Los Zíngaros, O.R.T.I.G.A, Lava Fizz, Nyandú. Els organitzadors han recalcat que l'espai del Vida Club, després d’haver-se estrenat amb "un gran èxit" el 2017, pren un major protagonisme a aquest any. Conegut per ser l'espai dedicat a la música de ball, el Vida Club serà l’encarregat de "presentar la programació més ballable del festival", la qual s'anunciarà el proper mes de març i comptarà amb artistes tan nacionals i internacionals on es trobarà algun cap de cartell 'Endless summer' El Vida celebrarà la seva sisena edició sota la temàtica 'Endless summer'. Un concepte que, com ha explicat el festival, agafa com a premissa el film documental de Bruce Brown i que vol fer referència al lligam entre el festival Vida i l'estació de l'any. Aquesta temàtica, que ja s'ha presentat en forma de disseny gràfic, prendrà vida a l'imaginari artístic de les instal·lacions i les decoracions d'aquest any.
José González, The Temples, Nacho Vegas i El Petit de Cal Eril s'incorporen al Vida 2019
BComú ha estrenat aquest dimecres la rumba 'Filla del Guinardó', la cançó de campanya d'Ada Colau, cantada per Nacho Vegas, Andrea Motis, Marinah, Miqui Puig i DeCarmela. La lletra de la cançó fa un recorregut per la trajectòria de la candidata de BComú, nascuda en aquest barri. Diferents activistes i membres de la llista apareixen ballant la tornada, que diu "Filla del Guinardó, alcaldessa de Barcelona", en un videoclip dirigit per Pau Faus, que també va dirigir el documental 'Alcaldessa', premiat amb un Gaudí. Després de l'estrena de la cançó, Colau ha dit que és "molt bonica" i que mostra la voluntat de fer una "política alegre", malgrat "els temps durs i difícils dels que venim". "Cal posar música i poesia a la política, i una mica d'humor", ha afegit.
BComú estrena la rumba 'Filla del Guinardó', la cançó de campanya d'Ada Colau
Aquest dijous es compliran dues setmanes del confinament a la Conca d'Òdena i el Govern encara no ha aclarit si té la intenció d'allargar-lo. Així ho ha assegurat l'alcalde d'Igualada, Marc Castells, qui afegit que cal ser "realistes" i"creiem que dijous no s'aixecarà". En aquesta línia, ha demanat als veïns que siguin "pacients". Castells també ha explicat que la policia local ha muntat 30 controls a la ciutat i que ja s'han aturat una dotzena de vehicles, i s'han sancionat 12 persones per no complir l'ordre de confinament. L'alcalde creu que, malgrat que són les autoritats sanitàries les que ho han de determinar, es té la sensació que, a la Conca d'Òdena, el degoteig de víctimes mortals i contagis encara seguirà creixent alguns dies. Castells ha recordat que el confinament dels quatre municipis de la Conca d'Òdena, iniciat el passat 13 de març a la mitjanit, eren per 14 dies naturals amb possibilitat de "successives pròrrogues". Malgrat que oficialment no han rebut encara avui cap confirmació i és només "una especulació", creu que aquest dijous "no s'aixecarà". L'alcalde ha demanat a la ciutadania que mantingui el confinament en la que preveu que serà "una setmana complexa" i on es preveu que les defuncions i els positius "segueixin creixent". A Igualada, segons ha explicat el batlle, s'han instal·lat 30 punts de control policial "per garantir el compliment de les mesures" de confinament. En les darreres hores, ha dit, s'han aturat a una dotzena de vehicles i sancionat a 12 persones. "Són poques tenint en compte que a Igualada som 40.000 habitants", ha manifestat, tot subratllant que "això vol dir que anem en la bona direcció". Distribució del gas butà a les llars Enric Morist, coordinador Creu Roja Anoia, ha explicat que en les properes hores es començarà a distribuir gas butà a persones en situació de vulnerabilitat que estan confinades o que no tenen xarxa. No es repartirà, però, a tothom, si no a les persones que es trobin en aquestes situacions i ho demanin. En paral·lel, Morist també ha explicat que recentment estan rebent moltes trucades de persones grans que "se senten soles". Malgrat que, habitualment, Creu Roja ofereix aquest servei d'acompanyament, el coordinador a l'Anoia ha dit que les visites s'estan restringint al màxim "per garantir les mesures de seguretat". En l'àmbit social, el coordinador de Creu Roja també ha explicat que el banc d'aliments està funcionant correctament, però ha fet una crida als seus usuaris "a respectar els horaris" per evitar aglomeracions. "No faltaran els aliments", ha reiterat.
L'alcalde d'Igualada creu que el confinament de la Conca d'Òdena s'allargarà més enllà de dijous
La Xarxa d'Albergs de la Generalitat de Catalunya, la Xanascat, oferirà productes de proximitat i la possibilitat de fins a 16 menús diferents adaptats als casos d'intoleràncies i al·lèrgies, així com a opcions ètiques o religioses, per garantir l'accessibilitat a tothom. És un projecte conjunt dels Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, i d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, que també preveu incorporar receptes del ''corpus de la cuina catalana'' com a eix vertebrador dels àpats que s'ofereixen en aquests equipaments. La prova pilot es durà a terme durant el programa 'L'estiu és teu', per introduir menús d'arrel tradicional i de proximitat. Precisament l'any passat es va licitar un nou expedient de contractació amb el compromís explícit per al subministrament, en cas que n'hi hagi, de productes locals i de proximitat, un concurs prorrogable fins el 2023, que és per un valor de 9.035.562 euros. El contracte també valora més de 72 Denominacions d'Origen Protegides, Indicacions Geogràfiques Protegides, Marca !, de producció ecològica o integrada i l'etiquetatge com a mínim en català, i que l'ús de productes frescos sigui de proximitat, és a dir, amb un sol intermediari o de venda directa. Per la consellera d'Agricultura, Teresa Jordà, aquestes iniciatives són un exemple a seguir ''per l'impacte real sobre la comunitat local, sobre els productors de proximitat, sobre les DOP i les IGP''. Considera ''important'' que els àpats cuinats a les cuines dels albergs siguin amb ''total respecte'' pel producte de Catalunya, tenint en compte que serveixen cada any 1 milió de menús. El conseller El Homrani creu que amb els més de 150.000 usuaris, la xarxa és una bona plataforma per apropar els actius gastronòmics'' de la cuina catalana, i divulgar-la des d'una vessant social i cultural. Pel que fa a les al·lèrgies i les intoleràncies, s'ha implementat un protocol que permet Establir mesures preventives i de seguretat bàsiques per reduir al màxim el risc de contacte amb els al·lèrgens personals de cadascú. En total s'oferiran 16 derivacions de menús, 14 per intoleràncies i al·lèrgies i dues opcions ètiques i religioses. Lluita contra el malbaratament alimentari El consum responsable i saludable també tindrà els eu espai a la Xanascat, amb la incorporació de tècniques, eines i mecanismes de gestió interns que a més dels menús equilibrats i saludables, permeti també gestionar correctament els seus excedents, garantir un ús responsable i eficient de les cuines i evitar el malbaratament de menjar.
Els albergs de la Generalitat oferiran productes de proximitat i amb plats de cuina catalana
Inés Arrimadas ha lamentat aquest dijous que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, hagi "abandonat definitivament milions de catalans" per "acontentar" el president de la Generalitat, Quim Torra. Ho diu en resposta al comunicat conjunt que han signat ambdós executius després de la reunió que han mantingut a Barcelona en què aposten per un diàleg que "vehiculi una proposta política d'ampli suport". La líder de Ciutadans ho ha dit a Twitter, on ha considerat "indignant i molt trist" que el govern d'Espanya "assumeixi els mantres separatistes i ens torni a vendre per seguir a Moncloa".
Arrimadas lamenta que Sánchez ha "abandonat definitivament milions de catalans per acontentar Torra"
Els Mossos d'Esquadra han organitzat a la Regió Policial de Ponent una sèrie jornades de coordinació amb els Bombers de la Generalitat i del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM), per posar en comú les actuacions en incendis urbans, les diferents metodologies de treball i les necessitats de cadascun dels servei que treballen en aquestes emergències. L'objectiu de l'activitat era reforçar la coordinació i coneixença entre els diferents serveis d'emergències per millorar la competència professional dels agents policials. En total, s'han realitzat una quinzena de jornades a les quals han assistit més de 650 agents de mossos. La darrera es va celebrar la setmana passada. Durant les jornades, els Bombers de la Generalitat van exposar les característiques dels incendis urbans, la seva metodologia de treball i les necessitats envers la resta de serveis. Per la seva banda, treballadors del SEM van explicar les actuacions que porta a terme aquest servei en incidents amb víctimes i van detallar l'ús del desfibril·lador extern automàtic (DEA) i la reanimació cardiopulmonar.
Uns 650 agents dels Mossos de Ponent participen en jornades de coordinació amb altres serveis d'emergència
L'expresident del Parlament europeu Josep Borrell ha dit que l'objectiu del PSC és "evitar que l'odi enverini" Catalunya i ha reclamat el vot per als socialistes per superar la "realitat virtual" en que ha viscut el país els darrers anys. Ho ha dit durant el míting final de campanya del PSC a Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat). El socialista ha reclamat "respectar la realitat" i ha lamentat que a Catalunya els independentistes explicat "problemes inventats" amb l'objectiu d'"augmentar els greuges entre uns i altres". D'altra banda, ha dit que el 21-D els catalans seran un "tribunal popular" que haurà de "jutjar" el govern de JxSí. El també exministre ha constatat que el procés independentista és la "història d'un fracàs" i ha mostrat la pena d'una campanya per a unes eleccions convocades pel govern espanyol i amb persones a la presó "que no poden fer campanya com deu mana". A més, ha dit que ha estat marcada per la "profunda divisió" de la societat, on hi ha "moltes fronteres interiors". "La teva tasca serà començar a destruir aquestes fronteres", ha dit a Iceta. El socialista ha reivindicat que és important reconèixer la nació però que encara ho és més "que dins de la nació es visqui d'acord amb principis de justícia" i ha dit que això és el que els diferencia amb la resta de partits no independentistes. "Volem que no es parli només d'identitat, no només d'on venim sinó a on volem anar", ha afegit, al temps que ha insistit que la separació "no és bon negoci per a Catalunya". Per a Borrell, en els darrers anys hi ha hagut una campanya de "propaganda" que ha creat "problemes imaginaris". Per això, ha dit que cal que això s'expliqui i es comencin a resoldre "els problemes de veritat". El socialista, que ha acompanyat el presidenciable del PSC els darrers dies, ha agraït a Iceta la campanya que ha fet , "intentant obrir pas amb la raó enmig de crist i persones incapaces d'escoltar-se". "Has fet la campanya de la raó, els arguments, les propostes, davant del guirigall emocional", ha declarat. Tot i això, ha reconegut que li fa una mica de por que l'element racional "no hagi pogut traspassar el mur de les emocions". Borrell ha finalitzat afirmant que el vot "no és un martell" però sí que ha de servir per jutjar l'acció del govern anterior. "El dia 21 els catalans són un tribunal popular i hauran de jutjat els que han governat i han portat el país a la situació en la que ens trobem", ha declarat. En aquest sentit, ha rebutjat la tesi de JxCat que el que hi ha en joc el proper dijous és restituir Carles Puigdemont com a president.
Borrell diu que cal evitar que l'odi "enverini" Catalunya i reclama el vot al PSC per superar la "realitat virtual"
Els Mossos d'Esquadra van detenir el 29 de gener a Mollet del Vallès un home de 40 anys i veí del municipi com a presumpte autor de quatre robatoris amb intimidació a fleques de la localitat. Els fets van tenir lloc a dos quarts de tres de la tarda quan els Mossos van tenir coneixement d'un robatori amb intimidació en una fleca del carrer Gaietà Vincia. Un cop a l'establiment, els agents van poder obtenir una descripció acurada del lladre gràcies al testimoni de diferents clients i a les imatges de les càmeres de seguretat. Minuts després, i no gaire lluny, els agents van aturar i identificar un home que coincidia amb la descripció. En escorcollar-lo, van localitzar un tapaboques, guants i els diners en efectiu que equivalien a la quantitat sostreta a la fleca. Un cop a dependències policials, els agents de la unitat d’investigació de Mossos d’Esquadra de Mollet del Vallès van poder relacionar-lo amb la participació en tres robatoris amb intimidació més comesos dues setmanes abans. El primer va tenir lloc el 15 de gener a primera hora del matí quan el detingut va accedir a cara descoberta a una fleca del carrer Jaume I i va intimidar la treballadora per agafar els diners de la caixa registradora i sortir corrents. Poc després va repetir la operació en una altre fleca. El tercer robatori va ser a la mateixa fleca del carrer Jaume I als volts de dos quarts de sis de la tarda i emprant el mateix modus operandi. El detingut, amb antecedents previs, va passar a disposició judicial el dissabte 1 de febrer davant el jutjat de guàrdia de Mollet del Vallès qui va decretar la seva llibertat amb càrrecs.
Detingut per quatre robatoris amb intimidació a fleques de Mollet del Vallès
El conseller de Cultura, Santi Vila, ha constatat aquest divendres a Balaguer que encara no hi ha el nivell de consens suficient, entre els agents del territori que més han defensat el patrimoni, perquè la proposta de sessió de 53 obres en dipòsit del Monestir de Sixena a l'Aragó no sigui ''controvertida'. Vila ha assegurat que des de la conselleria treballaran per posar el patrimoni al ''servei de tots'' i ha volgut destacar que a Catalunya el debat sobre el litigi de peces d'art, tant les del Museu de Lleida com les del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) és molt més ''tranquil'' que a l'Aragó. En aquest sentit, Vila també ha considerat ''legítim'' que la consellera de Cultura de l'Aragó aposti per recuperar el diàleg després de la frenada del conveni que havia de permetre la sessió per part del Govern. El conseller Vila s'ha referit a la seva proposta de cedir 53 de les 97 obres del Monestir de Sixena, a la Franja de Ponent, que actualment estan en dipòsit en un magatzem del MNAC, com un mecanisme per ''recosir complicitats i aliances'' que no s'havien trencat mai amb el govern d'Aragó fins a l'aparició del litigi sobre el conjunt de peces i pintures murals. En aquest senti, i conscients les dos parts que hi ha un litigi, Vila veu lògic que la seva homòloga a l'Aragó, Mayte Pérez, vulgui recuperar el diàleg després que fa dues setmanes el Govern fes marxa enrere amb el conveni de sessió anunciat al febrer. I es que diputats lleidatans d'ERC i CDC juntament amb altres agents culturals del territori no van veure bé d'entrada aquesta sessió i un dia abans que s'hagués d'aprovar al consell de Govern es va frenar. És per això, que aquest divendres el conseller Vila ha volgut fer ''autocrítica'' novament i reconèixer que encara no hi ha el ''nivell de consens'' per tirar endavant la proposta i per això s'ha mostrat favorable a generar un ambient de més calma. Segons Vila, és necessari que els defensors del patrimoni es ''reconfortin i tranquil·litzin'' davant aquest intent ''legítim'' d'intentar que aquests litigis ''acabin bé''. Constitució de la Xarxa territorial de Museus de les Terres de Lleida i l'Aran Vila ha fet aquestes declaracions sobre l'art de Sixena a Balaguer, on ha presidit l'acte de constitució de la Xarxa territorial de Museus de les Terres de Lleida i Aran, que s'ha fet al Museu de la Noguera. La Xarxa és fruit del conveni marc entre el Departament de Cultura, la Diputació de Lleida, i els titulars dels 10 museus registrats de les comarques de Lleida i Aran que s'hi han adherit. Aquesta xarxa forma part del sistema de xarxes territorials de la Generalitat, que es despleguen en el conjunt del territori per tal de garantir la preservació i la difusió del patrimoni moble de Catalunya de manera concertada entre les diverses institucions que el gestionen, així com resoldre els desequilibris territorials i de distribució. Els objectius estratègics de la xarxa a quatre anys vista són: incrementar i diversificar els públics per una millora del retorn social i de la seva visibilitat al servei de la ciutadania; contribuir en la millora de l'eficiència en l'organització i gestió per adaptar-se a les necessitats i reptes actuals; impulsar la recerca aplicada per tal d'augmentar la qualitat de les activitats; ajudar a mantenir les funcions de conservació, restauració i documentació per tal de garantir una òptima custòdia del patrimoni dels museus i, finalment, estimular el coneixement, la promoció i la dinamització del territori a partir del patrimoni material i immaterial representatiu de l'entorn. Per dur a terme aquests objectius, el pla d'acció del 2016 contempla 11 línies de treball i 19 accions vinculades als grans eixos d'actuació sobre públics, conservació i gestió de museus. Per al 2016, la Xarxa territorial de Museus de les Terres de Lleida i Aran compta amb un pressupost de 120.000 euros. Aquestes accions seran coordinades pel Servei d'Atenció als Museus (SAM), la unitat tècnica i gestora de les xarxes territorials, amb la funció de prestar serveis, però també han de coordinar les actuacions que duen a terme altres museus. El cas de Lleida i Aran, el SAM es troba al Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal. Els museus que formen part de la xarxa són: Ecomuseu de les Valls d'Àneu (Esterri d'Àneu), Museu Comarcal de Cervera, Museu Comarcal de l'Urgell (Tàrrega), Museu d'Isona i Conca Dellà, Museu d'Art Jaume Morera (Lleida), Museu de la Noguera (Balaguer), Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal; Museu dera Val d'Aran (Vielha e Mijaran), Museu Diocesà d'Urgell (La Seu d'Urgell), i Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.
Vila constata que encara no hi ha el consens suficient perquè la sessió d'obres de Sixena no sigui ''controvertida''
La Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya (SCCC) estrenarà aquest divendres a l'Auditori de Girona 'Llull', una òpera contemporània centrada en la darrera etapa del filòsof i pensador universal Ramon Llull. Es tracta del projecte "més ambiciós" que han fet mai amb l'objectiu de portar la catalanitat al món amb una òpera carregada també de l'essència mediterrània. "Es pot pensar que és una història de fa 700 anys però en realitat parla de temes actuals i esperem que transcendeixi en l'espai i el temps", ha afirmat Josep Lagares, president executiu de Metalquimia i impulsor del projecte iniciat el 2004. L'escriptor Jaume Cabré i el director de la cobla La Principal de la Bisbal, Francesc Cassú, són els autors del llibret i la partitura respectivament alhora que es compta amb Xavier Albertí com a director d'escena. El mateix 23 de novembre també sortirà a la venda el CD. L'estrena forma part de la programació del Temporada Alta. L'estrena de 'Llull serà el pròxim 23 de novembre a l'Auditori de Girona i hi haurà una segona funció l'endemà. Les entrades estan gairebé exhaurides segons han explicat el seus impulsors. El president executiu de Metalquimia, empresa que ha liderat el projecte, l'ha comparat amb un vi gran reserva que va començar a gestar-se el 2004 i que ara ha arribat el moment d'"encetar-lo" perquè tothom en pugui gaudir. En la presentació d'aquest dimecres, Josep Lagares s'ha referit a 'Llull' com a una "òpera de gran creativitat argumental i elevada qualitat" que vol "portar l'essència de Catalunya i de la Mediterrània, de la seva cultura i història als diferents pobles del món". Ha explicat que va néixer amb la voluntat de combatre el risc de tots aquells pobles petits que acabin "tapats" enmig d'un món cada cop més globalitzat i, al mateix temps, reivindicar els trets diferencials de Catalunya a partir d'una figura tant universal com Ramon Llull. El 2010, l'escriptor Jaume Cabré i al director de la cobla La Principal de la Bisbal, Francesc Cassú, perquè fessin el llibret i la partitura respectivament. Cabré va ser qui va proposar la figura de Llull (1232-1316) per ser un referent i gran ambaixador de la cultura catalana. L'obra inclou alguns fragments de l'obra del pensador i se centra en la darrera etapa de la seva vida. L'única part de la història que s'han inventat és la relació que va tenir amb la seva filla Magdalena a qui va abandonar, juntament amb la seva dona i l'altre fill, quan tenia trenta anys per emprendre els seus ambiciosos projectes, centrats sobretot en la conversió d'"infidels" (jueus i musulmans). L'òpera arrenca amb un Llull (interpretat per Roger Padullés) vell i malalt a Gènova que rep la visita del dominic Nicolau Eimeric que li comunica que Jerusalem ha estat alliberat de l'Islam pels cavallers del Temple. El protagonista també rep una carta de la filla Magdalena (Marta Mathéu) per avisar-lo de la mort de la mare (Gemma Coma-Alabert) i que trenca tota relació amb ell perquè mai els ha fet de pare. Al llarg de les dotze escenes, Llull explicarà les aventures i desventures a Jerusalem, on l'intentaran matar, el tancaran a la presó i on també es retrobarà amb la seva filla. La durada és d'una hora i quart i inclou un pròleg i dos actes. "Es pot pensar que és una història de fa 700 anys però en realitat parla de temes actuals i esperem que transcendeixi en l'espai i el temps", ha afirmat Josep Lagares. Pel director musical, Francesc Cassú, el gran tema de fons és l'amor de Llull cap a la filla i la necessitat d'obtenir el seu perdó per haver-los abandonat. També ha dit que aquesta és una obra "ambiciosa", amb un elenc de deu personatges i el conjunt instrumental i vocal, format també per la Polifònica de Puig-reig als cors. El tenor Roger Padullés (Llull) ha subratllat l'esforç que s'ha fet amb el text que està convençut que "arribarà a la gent". Durant la funció, es projectaran els diàlegs en una pantalla. Per la seva banda, el director d'escena i responsable del TNC, Xavier Albertí, ha explicat que no és una posada en escena convencional d'òpera sinó que s'ha buscat un "semi muntatge" amb actors vestits amb roba de carrer. Una manera, ha afegit, d'ensenyar als espectadors que la història que s'explica "apel·la" l'avui perquè "Llull som tots i és el nostre contemporani". Del muntatge, també destaquen els 5.000 llibres acumulats amb forma de mur on els actors s'asseuen. Albertí ha avançat que el Teatre Nacional de Catalunya programarà una funció de l'òpera duran la temporada 2020-2021. El dia de l'estrena també sortirà a la venda el doble CD 'Llull' amb el llibret de l'òpera.
L'òpera de la SCCC vol projectar la catalanitat al món amb Ramon Llull com a figura universal i mediterrània
El president del Govern, Carles Puigdemont, ha defensat que el seu "deure" com a cap de l'executiu és denunciar els greuges de l'Estat amb Catalunya. Puigdemont ha replicat així al portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, que li ha retret que aprofités el lliurament dels Premis Ferrer Salat per dir, davant del rei i de la vicepresidenta, que l'Estat ha "negligit els seus deures envers Catalunya". "El president ha de fer la seva feina i, anant a un lloc on hi ha gent molt rellevant que escolta, no esmentar els greuges em semblaria un frau", ha afirmat Puigdemont. A més, ha defensat que és el punt de partida per poder dialogar amb la voluntat d'arribar a algun tipus d'acord. "Serà difícil abordar un diàleg si no ens mantenim en la defensa de les nostres reivindicacions", ha afegit. El president també ha justificat la seva absència a la pròxima conferència de presidents autonòmica perquè no en surten acords "de calat" i creu que Catalunya s'ha guanyat la "bilateralitat política".
Puigdemont defensa que el seu "deure" és denunciar els greuges de l'Estat amb Catalunya
Els Mossos d'Esquadra han detingut dues dones i un home per copejar i robar una àvia, de 78 anys, quan tornava de treure diners d'una sucursal bancària. Quan la víctima entrava per la porta de la seva finca, a Castelldefels, li van robar els diners que havia tret, 7.000 euros, li van clavar una empenta i va rebre un fort cop al cap. Gràcies als testimonis que havien vist els autors dels fets, els agents va poder trobar per la zona els presumptes agressors que havien fugit del lloc en un cotxe. Els tres detinguts, de 24, 26 i 32 anys, i veïns de Barcelona, duien la bossa amb la documentació de la víctima i els 7.000 euros a l'interior. Tenen antecedents per fets i han quedat en llibertat amb càrrecs. Els detinguts van ser dues dones i un home, de 24, 26 i 32 anys i veïns de Barcelona, que estan acusats com a presumptes autors d'un robatori amb violència i intimidació i d'unes lesions al municipi de Castelldefels. Els fets van succeir al portal de casa de la víctima, quan tornava de fer un reintegrament de 7.000 euros d'una entitat bancària. La dona va rebre una empenta, un fort cop al cap i li van arrencar la bossa de mà amb tots els diners al seu interior. La dona va ser assistida al lloc pel Sistema d'Emergències Mèdiques que després la van traslladar a l'hospital. Gràcies a la informació i la descripció d'alguns testimonis que haurien vist als autors dels fets, es va iniciar una recerca per al zona. Minuts més tard una patrulla va localitzar dues noies, que coincidien plenament amb la descripció dels autors dels fets, caminant ràpidament i mirant cap enrere tota l'estona. Els agents, que van fer un seguiment de forma discreta, van observar com les joves coincidien amb un altre noi i tots plegats entraven en un restaurant proper. Amb el recolzament de diverses patrulles, van entrar a l'establiment i van identificar i escorcollar els tres joves. Els agents van observar una bossa que coincidia amb la descripció facilitada per la víctima i al seu interior van localitzar la documentació personal i bancària a nom de la víctima, i una faixa amb un sobre de paper amb una gran quantitat de diners al seu interior, concretament 7.000 euros.
Copegen una àvia per robar-li 7.000 euros a Castelldefels
Els Mossos d'Esquadra va detenir el dimarts, 10 de juliol, cinc dones i un home de nacionalitat espanyola, amb edats compreses entre els 19 i els 54 anys, i veïns de Sabadell i Badalona, per captar i utilitzar persones amb discapacitats psíquiques per cometre delictes. Als arrestats, que són membres de la mateixa família, se'ls acusa d'un delicte de pertinença a grup criminal, tràfic d'éssers humans amb finalitats delictives i estafes continuades. El clan familiar captava persones d'edat avançada, amb discapacitats psíquiques i amb un estat d'exclusió social molt elevat. Principalment els localitzaven en menjadors socials, els portaven als domicilis dels integrants de la banda, on els obligaven a fer la neteja domèstica, els maltractaven físicament, només els donaven per menjar un entrepà al dia i els feien servir per obtenir crèdits i fer compres finançades, sovint amb documentació falsificada. La investigació es va iniciar el novembre del 2017, quan els investigadors van detectar l'activitat delictiva del clan familiar, que captava i posteriorment explotava persones d'edat avançada, amb discapacitats psíquiques i amb un estat d'exclusió social molt elevat. Els captats havien de netejar els domicilis dels integrants de la banda amb l'aigua recollida amb galledes de les fonts públiques. El clan els obligava a demanar crèdits i a fer compres finançades i quan les financeres els denegaven més crèdits els feien fora de casa i captaven noves víctimes. Davant les evidències, el 10 de juliol els investigadors, amb suport d'unitats d'ordre públic, van fer dues entrades i escorcolls als dos domicilis on resideixen els membres del clan familiar, un a Badalona i l'altre a Sabadell, i van detenir sis persones, cinc dones i un home, com a presumptes autors d'un delicte de pertinença a grup criminal, tràfic d'éssers humans amb finalitats delictives i estafes continuades. En un dels domicilis escorcollats els mossos van alliberar una dona discapacitada, que va denunciar maltractaments físics i, fins i tot, una temptativa d'abús sexual per part d'un home del clan. Arran de la documentació comissada els investigadors han descobert dues víctimes més, possiblement anteriors a la investigació policial en curs. A més, en el decurs dels escorcolls els agents van comissar diversos aparells com televisors, ordinadors o telèfons i diversa documentació referent a la concessió de crèdits a les víctimes. Els arrestats van passar a disposició judicial dijous 12 de juliol. El jutge va decretar l'ingrés a presó d'un d'ells, un altre ja havia ingressat a presó en el decurs de la investigació per causes penals anteriors i la llibertat amb càrrecs per a la resta de detinguts.
Detingut un clan familiar de Badalona i Sabadell per captar persones amb discapacitats psíquiques per delinquir
El diputat Santi Rodríguez insta JxCat, ERC i la CUP a recuperar el "sentit comú" i tornar a la realitat ACN Barcelona.-El diputat del PPC Santi Rodríguez ha lamentat que JxCat, ERC i la CUP "potinegin" la llei de la presidència per permetre una investidura a distància de Carles Puigdemont. Segons el diputat dels populars, ho fan pel seu propi interès partidista i només al servei "exclusivament" del president de la Generalitat cessat pel 155. Rodríguez ha recordat els informes jurídics del Parlament, del Consell d'Estat i les mesures cautelars del Tribunal Constitucional (TC) contràries a una investidura telemàtica. I ha conclòs demanant als grups parlamentaris independentistes que recuperin el "sent comú". "No hi ha cap parlament democràtic del món que s'hagi plantejat un investidura telemàtica", ha afegit Rodríguez. Finalment, els ha instat a tornar a la realitat tot afirmant que "la república no existeix".
El PPC retreu als independentistes que "potinegin" les lleis al servei "exclusivament" de Puigdemont
L'exdiputat de la CUP i exregidor de l'UM9 de Sant Pere de Ribes (Garraf) Joan Garriga ha estat absolt d'un delicte de falta de respecte a l'autoritat arran d'una discussió amb el regidor del PSC Francisco Perona. Garriga va ser jutjat el 30 de gener a Vilanova i la Geltrú. L'edil socialista, membre del govern municipal, va denunciar l'exdiputat i tres dels seus familiars, acusant-los d'haver-lo intimidat i haver-li prohibit intervenir en una concentració ciutadana celebrada el 2 d'octubre, en la qual l'executiu local volia condemnar l'atemptat jihadista comès a Marsella. La concentració, però, estava prèviament convocada per les entitats sobiranistes ANC i Òmnium per condemnar l'actuació policial durant el referèndum de l'1 d'octubre. Per aquest motiu, sosté Joan Garriga, els organitzadors i ell mateix van demanar a Perona que no hi intervingués amb un manifest sobre altres qüestions. A la sortida del judici, Garriga va lamentar l'intent de Perona de "judicialitzar la política" i "d'instrumentalitzar un acte d'expressió democràtica". Després de la vista oral el Fiscal va demanar l'absolució dels quatre acusats, opció per la qual s'ha decantat finalment el jutge. L'acusació sol·licitava un mes de presó. La sentència es pot recórrer.
Absolen l'exdiputat de la CUP Joan Garriga d'una falta a l'autoritat per una discussió amb un regidor del PSC
Amnistia Internacional ha mostrat "preocupació" per les condemnes per sedició dictades contra nou dels líders independentistes jutjats pel Tribunal Suprem, perquè "vulnera el principi de legalitat" i veu contrària al "dret internacional dels drets humans". En el seu informe d'anàlisi de la sentència, ha alertat de la definició "vaga" d'aquest delicte a la legislació espanyola i la interpretació "extensiva" feta pel Suprem, la "criminalització" d'uns "actes de protesta legítims" i "l'efecte dissuasiu" que pot provocar en ciutadans que decideixen no participar en "protestes pacífiques". Com va transcendir fa uns dies, Amnistia reclama la "llibertat immediata" de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart i que s'anul·li la seva pena per sedició. Després d'analitzar el contingut de la sentència, Amnistia Internacional constata que el delicte de sedició està definit de forma "molt general" al codi penal, fet que consideren una "vulneració del principi de legalitat contingut a l'article 7 del Conveni Europeu de Drets Humans". Ho argumenten perquè "qualsevol conducta ha d'estar clarament definida de manera que sigui accessible i previsible", de la mateixa manera que ho ha de ser la interpretació que en facin els tribunals. L'organització assegura no compartir l'afirmació del tribunal que les actuacions del 20-S i l'1-O "van estar lluny d'una pacífica i legítima manifestació de protesta" i tampoc que consideri que la violència "no és necessària" per a la sedició. Amnistia conclou que "impedir el compliment d'una ordre judicial de manera pacífica podria justificar la imposició de certes restriccions a l'exercici del dret a la llibertat de reunió pacífica", però que el tribunal "ha fallat" a l'hora de demostrar que l'aplicació de la sedició i "la imposició de sancions penals d'aquesta severitat" siguin "mesures previsibles, necessàries i proporcionals davant dels fets que, com la mateixa sentència reconeix, van ser eminentment pacífics". A més, Amnistia també mostra la seva preocupació perquè el Suprem "vinculi directament" la gravetat de la conducta al fet que l'oposició fos "multitudinària i generalitzada", perquè això pot suposar "una limitació al nombre de persones que puguin exercir simultàniament el dret a protestar de manera pacífica". De fet, ha alertat que la sentència podria "obrir la porta en el futur a una més gran criminalització dels actes directament relacionats amb l'exercici pacífic dels drets a la llibertat d'expressió i de reunió pacífica". Reclama una revisió del delicte de sedició Davant d'això, Amnistia Internacional reclama a les autoritats espanyoles una revisió "substancial" de la definició del tipus penal de la sedició "per garantir que no criminalitza indegudament actes de desobediència civil pacífica ni imposa penes desproporcionades per accions relacionades amb l'exercici de les llibertats d'expressió i reunió pacífica". En el seu informe, l'organització també alerta d'un possible "efecte dissuasiu" que pot provocar la sentència, ja que hi pot haver ciutadans que "renunciïn a participar en manifestacions i protestes pacífiques davant del temor a enfrontar-se a altes penes de privació de llibertat, encara que el seu comportament no impliqui conductes violentes". De fet, constaten que la sentència "no exclou explícitament" de la sedició qualsevol individu, a més dels condemnats, que estigués present en els fets del 20-S o l'1-O, sinó que "es limita a constata que cap d'ells no ha estat objecte d'acusació penal". "Llibertat immediata" de Sànchez i Cuixart Amnistia Internacional carrega molt especialment contra la condemna per sedició a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, ja que considera que això suposa una "restricció massiva i desproporcionada dels seus drets a la llibertat d'expressió i reunió pacífica". "Com a ciutadans particulars i presidents d'aquestes organitzacions de la societat civil, les autoritats tenen l'obligació de garantir el seu dret a expressar les seves opinions contràries a la decisió del Tribunal Constitucional que prohibia la celebració del referèndum", asseguren, i també a "organitzar reunions pacífiques de suport al referèndum i a la independència de Catalunya, sempre que no s'utilitzessin la violència o s'incités a l'ús de la violència o discriminació". Sobre els missatges que tots dos van emetre a la ciutadana tant el 20 de setembre com l'1 d'octubre, recollits en la sentència del Suprem, Amnistia considera que no n'hi ha cap que pugui considerar-se "com una incitació directa a la violència, i així ho reconeix el tribunal". L'organització remarca que les accions "directes no violentes", incloent "actes de desobediència civil", estan "protegides pels drets a la llibertat d'expressió i reunió pacífica", i que les restriccions que s'imposin han de complir els requisits establerts pel dret internacional, és a dir, que estiguin "previstes per llei i ser necessàries i proporcionals a una finalitat legítima". En casos de desobediència civil en què els individus infringeixen una llei ordinària mitjançant la qual es penalitza un delicte reconegut internacionalment, "de forma deliberada i per raons de consciència", Amnistia remarca que "les autoritats no han de respondre acusant els individus involucrats d'haver comès delictes greus que no estan justificats per les seves accions, com és el cas del delicte de sedició". Per aquests motius, l'organització urgeix les autoritats espanyoles a assegurar que Sànchez i Cuixart són posats en llibertat "de forma immediata" i garantir-los un procés que permeti "anul·lar la condemna per sedició en contra seu", ja que la qualifica de "sanció excessiva i desproporcionada que deriva de l'exercici dels seus drets a la llibertat d'expressió i reunió pacífica". "Interpretació extensiva" de la sedició amb els altres condemnats Pel que fa als altres condemnats per sedició, els exmembres del Govern i l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, remarca que "van poder haver comès algun delicte legítimament enjudiciable en virtut del càrrec oficial que exercien en aquell moment" per fets que "no es trobarien emparats per l'exercici de la seva llibertat de reunió i expressió o la desobediència civil", però al mateix temps ha vist amb "preocupació" la seva condemna per sedició, perquè està basada en "un delicte vagament definit" i "fonamentada en una interpretació extensiva d'aquest delicte, en vulneració del principi de legalitat". En aquest sentit, recorda que el respecte del principi de legalitat és "un dret humà autònom", i demana que en els recursos que els condemnats presentin davant del Tribunal Constitucional (TC) "es tingui degudament en compte la vulneració del principi de legalitat que suposa la condemna per un delicte la definició i interpretació del qual resulten contràries al dret internacional dels drets humans". Petició directa a la fiscalia De fet, Amnistia insta la fiscalia, en el procés d'empara davant del TC, "adopti una postura que defensi el respecte del principi de legalitat, d'acord amb els estàndards internacionals de drets humans". Judici "no injust" Tal com recull en el seu informe, Amnistia Internacional recorda que ha observat totes les sessions del judici, celebrat entre el gener i el juny del 2019. L'organització ha conclòs no haver trobat "elements per afirmar que el procés judicial seguit en contra dels 12 líders catalans hagi vulnerat les garanties d'un judici just". Tot i admetre que algunes qüestions van "despertar preocupació" durant el procediment, considera que "el tractament de la prova realitzat pel tribunal en la sentència sembla suposar un contrapès a les limitacions observades". En aquest sentit, cita jurisprudència del Tribunal Europa dels Drets Humans (TEDH) per afirmar que "la consideració d'un judici com a just depèn de la circumstància de cada cas particular, havent de tenir en consideració el desenvolupament del procediment en el seu conjunt i no pas basant-se en un aspecte específic". No obstant, sí afirma compartir amb el Suprem la "preocupació" expressada en la sentència respecte a declaracions d'algunes autoritats espanyoles que "podrien haver vulnerat el dret a la presumpció d'innocència" en haver-los "considerat culpables abans de la celebració del judici". Tot i això, constaten que aquestes declaracions "no semblen haver tingut impacte en el procés judicial".
Amnistia veu amb "preocupació" les condemnes per sedició i alerta de la "criminalització" del dret de protesta pacífica
El líder de C's justifica que assegurés que "a Catalunya t'has de trencar la cara" per parlar en castellà ACN Madrid.-El líder de C's, Albert Rivera, ha acusat aquest dimarts el cap de llista de CDC a les eleccions del 26-J, Francesc Homs, d'intentar "tapar" les "agressions" i "amenaces" que –segons ha dit- han patit els membres de Ciutadans a Catalunya. En una entrevista a RAC1 ha retret a Homs que l'acusés de "mentir" i ha atribuït part d'aquests incidents a membres d'ERC i de la CUP. "Això ens passa a alguns per defensar el que defensem", ha dit. Tot plegat per justificar les seves paraules als mítings d'aquest cap de setmana en què va afirmar que a Catalunya "t'has de trencar la cara" per "parlar en català o en castellà" o veure partits de la selecció espanyola. Preguntat per aquestes manifestacions Rivera ha recordat el llistat d'incidents que han patit els membres de la seva formació a Catalunya i ha assegurat que a ell li "dol realment és que càrrecs polítics que coneixen aquestes denúncies, aquestes agressions i aquestes condemnes de la justícia, facin com el senyor Homs o altres i intentin treure profit d'una qüestió que haurien de condemnar intentant embolicar la troca". Segons Rivera, davant d'aquesta situació no és de rebut que Homs els acusi de "mentiders" i menys quan "les agressions venien de gent de partits que formen part d'un govern", en referència a "les CUP", que "han fet agressions i han rebentat actes". Ha reiterat les seves manifestacions els dos últims dies i ha assegurat que C's s'ha "trencat la cara" a Catalunya per "parlar en castellà". "Lamentablement m'ha passat a mi, ha passat als meus companys, i jo vaig anar a un judici contra militants d'ERC que em van amenaçar de mort amb una bala al front a casa meva", ha dit. Segons Rivera aquesta situació "no es pot estendre a tothom, però lamentablement hi ha una gent que ens passa, que hem de defensar unes idees polítiques que a Catalunya alguns es prenen la justícia directament a les seves mans". Pel que fa als pactes post-electorals, i malgrat que ha assegurat que la seva formació no posarà "línies vermelles" per a un acord, Rivera ha reiterat el seu veto sobre Mariano Rajoy i ha fet una crida al vot útil per C's per "regenerar el país". "Si els espanyols ens donen la seva confiança farem canvis a Espanya, però també podrem donar estabilitat al país", ha dit.
Rivera acusa Homs d'intentar "tapar" les "agressions" a Ciutadans a Catalunya
La Reserva de la Biosfera Terres de l'Ebre ha estrenat aquest dimarts el seu portal web que es complementarà amb una aplicació - amb dues versions, IOS i Android- que estarà llesta aviat. Per conèixer pam a pam els paisatges i els actius ebrencs, la web ofereix un útil i detallat apartat per planificar, consultar i descobrir rutes pel territori i també tindrà, aviat, enllaçant amb el portal del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona i amb la nova web de la marca turística Terres de l'Ebre, un inventari exhaustiu del patrimoni, la cultura i les tradicions ebrenques. Com ha destacat Dani Andreu, president del Consell Comarcal del Baix Ebre, organisme gestor de la Xarxa EbreBiosfera, el portal posa a disposició de tots els usuaris les eines que permeten mostrar clarament "l'atractiu, el potencial i el valor turístic" de les Terres de l'Ebre.
La Reserva de la Biosfera Terres de l'Ebre ja té pàgina web per difondre actius turístics i empresarials
El president d’Abertis afirma que el proper venciment de les concessions d’autopistes seria un bon moment per replantejar el model ACN Barcelona.-El president d’Abertis, Salvador Alemany, ha reclamat aquest dilluns al govern de l’Estat una nova política de peatges per a les autopistes espanyoles. Durant la roda de premsa prèvia a la Junta General d’Accionistes d’Abertis 2017, Alemany ha demanat que l’executiu central i les autonomies han de definir un sistema de peatges més “equitatiu i sostenible” que no carregui el seu finançament en els comptes públics i ha avançat que el proper venciment de les concessions d’autopistes seria un bon moment per replantejar el model. El president d’Abertis ha afirmat que Espanya “és una illa en el marc europeu” pel que fa al pagament per ús de les autopistes de gran capacitat, ja que només el 21% de les vies són de peatge, enfront del 80% de països com França o Itàlia. Alemany ha defensat els plantejament de la patronal Seopan, que va qüestionar la setmana passada si els recursos públics s’han de destinar a serveis socials com l’educació i la sanitat o a infraestructures. “El venciment de les concessions que es van iniciar els anys 60 i 70 invita a replantejar com continuarà aquest model en un futur. Tal i com estan els pressupostos públics, és difícil pensar que les autopistes siguin gratuïtes i si només es paguen les tenen peatge actualment serà un problema, com ja sabem els que gestionem vies en determinades zones que tenen més peatges”, ha sentenciat Alemany. Alemany ha apuntat que el contenciós legal entre Abertis i el Ministeri de Foment per les compensacions que s’han d’abonar per la caiguda de trànsit a l’AP-7 no ha d’influir en la configuració del nou model de finançament de les autopistes. Sobre la fallida de les autopistes radials de Madrid, Alemany ha reiterat que Abertis ha provisionat les eventuals pèrdues per aquesta operació i ha volgut desmentir així que en les col·laboracions público-privades per executar infraestructures hi hagi “beneficis privats i socialització de pèrdues”. Igualment, ha assenyalat que la caiguda de la inversió pública en obra civil ha provocat la internacionalització del sector a Espanya. Valoració positiva dels resultats d’Abertis Alemany ha admès que el context polític i econòmic internacional del 2016 i principis del 2017 ha estat marcat per certa “volatilitat”, ja que esdeveniments com el Brexit o les eleccions als EUA han afectat les cotitzacions a la borsa, també del grup especialitzat en infraestructures, que a més ha registrat operacions com la venda per part d’OHL. Alemany també ha valorat que l’increment del trànsit a les vies d’Abertis ha contribuït als bons resultats de la firma, que ha guanyat 796 milions d'euros el 2016 (un 58% interanual menys, a causa de la venda de Cellnex el 2015, i un 13% més en termes ordinaris), com ja es va anunciar a principis de març.
Alemany reclama un model de peatges més “equitatiu” que no carregui el seu finançament en els comptes públics
El Consell de l'Estudiantat de la Facultat de Lletres ha retirat el suport al rector de la Universitat de Lleida (UdL), Roberto Fernández, després de la primera setmana de la tancada que protagonitzen un grup d'alumnes al seu despatx. En una carta feta pública aquest dimarts, el Consell també es planteja demanar la dimissió de Fernández, a qui demanen que sigui ell directament qui dialogui amb els estudiants tancats en protesta per la presència policial a la universitat quan fa classes la subdelegada del govern espanyol a Lleida i després de l'enfrontament amb la policia que va acabar amb una estudiant de Comunicació detinguda. A l'inici d'aquesta crisi entre estudiants i Rectorat, el Consell de l'Estudiantat va instar als primers a abandonar l'okupació del despatx del rector. A més a més de retirar el suport al rector de la UdL, el Consell de l'Estudiantat de Lletres li demani que ''reflexioni'' després de la ''ruptura del clima de diàleg'' que hi havia mantingut fins ara. En aquest sentit, asseguren que fins i tot s'ha votat per demanar la seva dimissió però que abans de tirar endavant aquesta petició volen donar-li un darrer ''vot de confiança'' per resoldre la crisis ''de forma raonable per a totes les parts''. Des del Consell de l'Estudiantat s'assegura que estan favor de les peticions del rector, però se li retreu que hagi fet ''us de la violència'' permeten l'entrada de la policia a la universitat i que aquesta ''colpeges alguns alumnes'' així com en detingués una el dimarts passat en el marc de la protesta de l'Assemblea de Lletres. Pel Consell això suposa el pitjor dels precedents, ja que l'entrada policial a un espai de ''diàleg i debat'' com la universitat ja s'ha produït. Això no obstant, valoren positivament l'actuació de paciència i diàleg de les persones de l'equip del rector tot i que demanen que sigui ell directament que parli amb els estudiants tancats per solucionar definitivament la situació. Una situació que consideren que els perjudica precisament en el moment que s'han de fer les prematrícules per al curs que ve i més davant la davallada de la demanda per cursar les carreres de lletres. Ahir dilluns el Rectorat va traslladar la classe de la subdelegada del govern espanyol a Lleida al campus de Cappont per evitar els estudiants tancats tot i que aquest dimarts està previst que retorni a l'edifici del Rectorat.
El Consell de l'Estudiantat de Lletres retira el suport al rector de la UdL
El futur polític de l'alcalde de Sant Vicenç de Montalt, Miquel Ángel Martínez (PDeCAT), podria tenir les hores comptades, després que s'hagi filtrat una conversa telefònica amb un operari municipal de la que es desprèn que Martínez hauria fet obres particulars a casa seva amb recursos del consistori. L'oposició li demanarà la dimissió aquest dijous al ple municipal i si no plega no es descarta que s'activi una moció de censura. D'altra banda, des del PDeCAT es plantegen què fer al govern Consell Comarcal del Maresme, on justament Martínez és també president. El líder del partit a la comarca, Carles Bosch, no ha avançat quina serà la decisió final, que es podria prendre aquest divendres, però avisa que el PDeCAT "no es pot permetre que es posi en qüestió el bon nom del partit". Un treballador de l'Ajuntament, que respon al nom de Xavier, truca l'alcalde de Sant Vicenç de Montalt, Miquel Àngel Martínez, per exposar-li els seus "nervis" per les preguntes i comentaris que li fan altres membres de l'Ajuntament sobre els treballs que estaria fent a casa de l'alcalde: "Si algú de l'Ajuntament ve a casa teva vigila amb el material", li insisteix l'operari. L'alcalde intenta tranquil·litzar-lo i assegura que ningú té "cap prova de res" i li demana que no li doni "més voltes" i que no "compliqui la història". L'alcalde també intenta advertir el treballador: "No te'n refiïs de ningú d'aquest ajuntament. Hi ha molt mala llet i si et poguessin enfonsar, t'enfonsarien". Aquesta és la conversa que s'ha filtrat sobre les presumptes obres que l'alcalde hauria fet a casa seva amb recursos públics i que comprometen el seu futur al cap davant del consistori i del Consell Comarcal. Aquest mateix dijous, al ple ordinari previst per a les 20h del vespre es preveu que l'oposició li demani la dimissió al consistori. "Considerem que els fets són d'una gravetat que mereix de tot rebuig polític i moral", afirmen des del PSC. "El municipi es mereix una administració lliure de tota sospita i honesta. I és la nostra responsabilitat vetllar per tenir un alcalde transparent", afirma el primer secretari del PSC al municipi, Xavier Sandoval. També els republicans han mostrat la seva "sorpresa" pel contingut de la gravació telefònica. El cap de files d'ERC, Enric Pardo, demana a Martínez que faci "un pas al costat" i permeti que el PDeCAT continui governant al municipi amb una altra persona al capdavant. Si no es així i s'activa la moció de censura, des d'ERC afirmen que hi donaran suport. Perquè una eventual moció de censura prosperi caldria la participació de tots els grups de l'oposició, que sumen set regidors, pels sis que té el PDeCAT. La suma hauria de posar d'acord els independents de 9 Sant Vicenç, el PSC, ERC, Cs i el PP. En funció del que acabi passant al ple d'aquest dijous, el PDeCAT té previst moure fitxa divendres al Consell Comarcal del Maresme, on governen de la ma del PSC i amb Martínez al capdavant de l'ens. Tot i que no s'ha pronunciat obertament, el PDeCAT no descarta que se li pugui demanar la dimissió per no malmetre la imatge del partit.
El cap del Consell Comarcal del Maresme veu compromès el seu futur per unes obres particulars que podrien ser irregulars
El Consell Interuniversitari de Catalunya reitera que sense pressupost no tenen més marge ACN Barcelona.-El secretari general del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), Lluís Baulenas, ha garantit aquest dimarts 42,5 MEUR per cobrir el dèficit estructural de les universitats públiques, bàsicament per pagar increments retributius, però ha insistit que "no es pot treure diners d'on no n'hi ha". Baulenas ha reiterat que sense pressupost no tenen més marge, i ha assegurat que això no és cap excusa del Govern. "El problema és que en aquests moments estem gestionant amb els pressupostos del 2017. No és cap excusa, és el que hi ha", ha apuntat després de la queixa de les universitats. Ha explicat també que el compromís del Departament d'Economia és que aquests recursos estiguin quan es necessitin, que és a finals d'any. En tot cas, ha recordat que el Govern preveia invertir en universitats 72 milions, 42,5 per fer front a aquest dèficit, i els altres 30 per disminuir les taxes i per crear talent. "Si no hi ha pressupost tot això és el que no es pot fer", ha afegit fent referència als 30 milions.
El Govern garanteix 42 MEUR per a dèficit de les universitats però insisteix que "no pot treure diners d'on no n'hi ha"
El PPC recorrerà a la JEC la convocatòria de Tsunami Democràtic per la jornada de reflexió. La seva cap de cartell el 10-N, Cayetana Álvarez de Toledo, ho ha anunciat durant el debat de candidats de Tv3 aquest dimarts, en què ha acusat el Govern "d'avalar" la convocatòria. Segons ella, "volen fer un altre 1-O", ja que el 2017 "van muntar un vot contra la democràcia i ara volen impedir un vot democràtic". D'altra banda, Álvarez de Toledo i Inés Arrimadas, han acusat Tv3 i l'independentisme de "sectaris". La cap de llista de Cs a Barcelona ha tornat a demanar la dimissió del director de la cadena pública, Vicent Sanchis. El número 1 de Vox, Ignacio Garriga, ha dit que Tv3 va ser "un altaveu del cop d'estat" el 2017.
El PPC anuncia que recorrerà a la JEC la convocatòria de Tsunami Democràtic per la jornada de reflexió
L'exconsellera demana que les mobilitzacions "no tapin" les declaracions dels presos en el judici de l'1-O ACN Barcelona.-L'exconsellera Dolors Bassa, que fa gairebé un any que és en presó preventiva, demana als partits independentistes que no deixin caure el govern de Pedro Sánchez amb l'argument que l'alternativa és "molt pitjor" amb PP, Cs i l'extrema dreta. Així ho ha dit en una entrevista que aquest dimarts al vespre emetrà el programa 'No ho sé' de Rac 1. Així mateix també insta el govern espanyol a fer un gest per poder aprovar els pressupostos. D'altra banda, ha desitjat que les mobilitzacions durant el judici de l'1-O siguin coordinades i ha afegit que no li agradaria que "tapessin o taquessin tot el que es digui al judici". "Aquells dies, el protagonisme ha de se nostre", ha conclòs. "Ara per ara un ‘no’ rotund als pressupostos tampoc el diria, però aprovar-los tampoc. No podem deixar caure el govern de Pedro Sánchez. L’alternativa a tombar aquest govern és molt pitjor amb el PP, Ciutadans i l’extrema dreta. Si volen aprovar-los, que facin un gest, el que sigui, però que el facin", ha afirmat. L'exconsellera considera que el judici és una finestra que tindran els líders independentistes presos que, fins ara, no han pogut explicar la seva versió. I ha assenyalat que el judici tindrà molt d'impacte i vindran observadors internacionals. Bassa avança una data relacionada amb el judici: el 6 de febrer A l’entrevista, Bassa diu que té clar que el trasllat a Madrid es farà d’un dia per l’altre. I avança una data: el 6 de febrer. Diu que té constància que aquest dia ja hi ha testimonis de l’acusació citats a declarar. Per tant, el judici començarà abans d’aquesta data. De moment els presos tenen fins al 14 de gener per presentar tots els escrits de defensa.
Bassa: "No podem deixar caure Sánchez. L'alternativa és molt pitjor"
La presidenta de l'Assemblea Nacional de Catalunya (ANC), Elisenda Paluzie, ha afirmat aquest dimecres que té el telèfon mòbil intervingut pels “serveis secrets del govern del PSOE i Podemos”. En declaracions a TV3 Paluzie ha relatat que al cap d'uns mesos de ser presidenta de l'entitat va fer mirar el seu terminal i va detectar que tenia “instal·lat un dispositiu” que l'enregistra i que “envia fora” tot el que tecleja. “Tenim un Estat que té com a objectiu acabar amb el moviment independentista”, ha dit. “N'hem de ser conscients”, ha reblat.
Paluzie denuncia que té el mòbil intervingut pels “serveis secrets del govern del PSOE i Podemos”
Esterri d'Àneu ha donat, aquest dimarts, el tret de sortida al Dansàneu rebatejat des de l'any passat com el Mercat Festiu de les Cultures del Pirineu. Enguany, arriba a la 25 edició amb més de trenta propostes de dansa i música tradicionals gratuïtes i obertes al públic. Els assaigs de la producció Esvorell, creada amb motiu del 25è aniversari, i el concert amb tast simultani Decanta, amb Carles Belda i Joan Garriga, són les propostes destacades de la primera jornada. El festival proposarà des d'aquest dimarts i fins diumenge 26 de juny una mostra de caràcter participatiu amb la dansa com a eix vertebrador adreçada a públics de totes les edats i perfils, des dels més experimentats als neòfits que s'acosten per primera vegada a la dansa i la música tradicionals. Aquesta edició són un total de vuit els pobles els que acolliran activitats del Dansàneu: Esterri d'Àneu, València d'Àneu, Isil, la Guingueta d'Àneu –amb l'ermita de Santa Maria d'Àneu com a escenari de les produccions més destacades-, Espot, Escaló, Sorpe i Sort. Una de les novetats del Dansàneu d'aquest 2016 és la seva capacitat d'apostar amb fermesa per la producció. Gràcies a les aliances traçades amb el festival Ésdansa de les Preses (Garrotxa) i amb la fira Mediterrània de Manresa –dos autèntics referents en el seu gènere-, el Dansàneu presentarà la culminació del procés de treball associat a la producció Esvorell, amb el ballarí i coreògraf Magí Serra i l'acordionista Marçal Ramon al capdavant. Serà dissabte 25 de juny a Santa Maria d'Àneu. El tret de sortida als cursos de formació musical l'ha donat Francesc Sans amb un taller de cornamuses, sac de gemecs i bot pallarès. La commemoració d'aquest quart de segle de trajectòria del Dansàneu s'escenificarà amb l'acte institucional que se celebrarà a l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu el dijous 23 de juny, a dos quarts de set de la tarda, i que s'obrirà amb el pregó de l'escriptor andorrà Albert Villaró. Seguidament tindrà lloc la inauguració de l'exposició Festes de foc al Pirineu, produïda pel Departament de Cultura i presentada al Museu d'Història de Catalunya el desembre de 2015, coincidint amb la Declaració de la UNESCO que reconeix les falles com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.
Tret de sortida al Dansàneu amb més de trenta propostes de dansa i música tradicionals
El ministre de Foment, José Luis Ábalos, ha acusat el president del Govern, Quim Torra, de "deixament de funcions" perquè creu que no treballa per la convivència a Catalunya. "La seva funció és que hi hagi convivència sobre el respecte de la legalitat i la democràcia", ha dit des de la manifestació de Societat Civil Catalana (SCC) a Barcelona. En aquest sentit, li ha retret que dissabte digués que "arribaria fins on li digui el poble català": "Avui sentim que no li demanen precisament això", ha dit. D'altra banda, el ministre d'Exteriors, Josep Borrell, també des de la mobilització, ha demanat que "tothom agraeixi" la tasca de la policia perquè "sense ells, Barcelona estaria fora de control". En aquest sentit, Borrell ha afirmat que la "violència" que hi ha a Barcelona no es vivia des dels temps de "reconversió industrial als 80". "Això és greu i inacceptable; tenim més de 200 policies internats a l'hospital", ha assegurat. Borrell ha dit que "cal condemnar aquesta violència" i ha dit que els aldarulls "fan molt mal a Catalunya i a Barcelona". Per això creu que "és imprescindible que es retorni a la convivència pacífica" i ha advertit que, sense això "no hi pot haver solució per cap problema polític que es planteja". A més, ha dit que "la violència" s'ha de contenir "fent-li front" i ha plantejat "què hauria passat" a la ciutat si no s'haguessin coordinat els Mossos d'Esquadra amb la Policia Nacional. D'altra banda, Ábalos ha mostrat la seva "solidaritat" amb Catalunya "en general" i, especialment, amb els cossos de seguretat de l'Estat que "vetllen per la convivència". En aquesta línia, s'ha dirigit als policies ferits. Ábalos també ha reivindicat el projecte "d'Espanya i la seva Constitució" que "uneix a tothom en la seva diversitat" i que és "un punt de trobada i unió" que permet "mantenir la convivència". "Res té a veure amb la separació ni amb els integrismes de qualsevol mode que es vulguin plantejar", ha dit. Ábalos i Borrell han participat a la marxa acompanyats del líder del PSC, Miquel Iceta, i altres membres del PSC, com el secretari d'Organització, Salvador Illa, o la portaveu al Parlament, Eva Granados. També hi ha assistit el president del Senat, Manuel Cruz. Els socialistes han volgut respondre a la crida de l'entitat constitucionalista, que volia que la societat tingués el protagonisme, i no s'han situat a la capçalera. De fet, han estat cap al darrere de la manifestació, amb altres representants del PSC.
Borrell demana que tothom "agraeixi" la tasca dels policies perquè "sense ells, Barcelona estaria fora de control"
La secretària general del Partit Nacionalista de Catalunya (PNC), Marta Pascal, ha afirmat que la formació anirà en solitari a les eleccions i que té la intenció de ser la candidata. En una entrevista a 'La Vanguardia', ha valorat que la Generalitat està "debilitada" per la "disputa entre ERC i JxCAT" i dins de Junts i creu que encara hi ha temps perquè el president de la Generalitat, Quim Torra, convoqui ell les eleccions. Pascal ha afirmat que la tramitació dels indults i la modificació del tipus penal de la sedició "van en la bona direcció" i ha expressat que aposten per l'amnistia, tot i que ha apuntat que no estan "en condicions de rebutjar res". El PNC ha iniciat el procés per tal d'escollir els candidats en les quatre demarcacions i Pascal ha comunicat a l'executiva la seva intenció de presentar-se. Sobre les línies programàtiques, ha explicat que el seu horitzó és un referèndum acordat però ha afegit que mentre no sigui possible hi ha "l'obligació d'atendre els problemes de la ciutadania". Per aconseguir-ho, ha afirmat que cal "refer" la confiança per a una relació bilateral amb l'Estat i "ser exigents". Pascal ha apuntat que la línia política de l'expresident Carles Puigdemont es la "confrontació", mentre que ERC "no renuncia a cap instrument per aconseguir la independència". Sobre el PDECat ha assegurat que és "una etapa passada i tancada". La secretària general ha afirmat que cal un "reenfoc del procés" i ha afegit que ni entraran ni donaran suport a un govern "que no tingui molt clar que la frontera és la unilateralitat i la desobediència".
Pascal assegura que el PNC anirà en solitari a les eleccions i que té la intenció de ser la candidata
Els preus han pujat vuit dècimes a l'abril a la demarcació de Girona en relació al març, mentre que l'increment interanual ha estat del 2,9%, la mateixa taxa registrada al març, segons dades publicades aquest divendres per l'Institut d'Estadística espanyol. A Catalunya els preus han augmentat 9 dècimes a l'abril respecte al mes anterior, mentre que l'increment interanual ha estat del 2,8%, també tres dècimes per sobre la taxa del mes de març. Així, els principals increments s'han vist en el preu dels paquets turístics (un augment del 20,9%) i dels allotjaments (6,2%), ja que enguany la Setmana Santa ha estat a l'abril.
Els preus augmenten vuit dècimes a l'abril respecte al març a la demarcació de Girona i un 2,9% en un any
El portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, ha allunyat la imminència de les eleccions al Parlament anunciades pel president Torra un cop aprovats els pressupostos del 2020. "Tinc la sensació que les eleccions catalanes poden ser més tard del que ens pensem", ha reflexionat en veu alta Rufián en una entrevista que publica aquest dissabte eldiario.es. "Ara mateix vivim un moment d'emocionalitat que pot fer que es prenguin decisions precipitades i de curt termini, que potser amb el temps es poden replantejar", ha augurat Rufián, que ha negat que la decisió de Torra de convocar els comicis fos "una enrabiada". En paral·lel, el portaveu d'ERC ha tancat la porta a un futur tripartit a Catalunya amb el PSC: "Hi ha molta terra cremada". "Al Parlament, jo no hi soc. Però el que sí sé en aquest cas és que a Miquel Iceta li han sobrat moltes declaracions sobre companys seus d'hemicicle com Carme Forcadell o Oriol Junqueras", ha apuntat Rufián. "El fet de no haver-los anat a veure durant aquests dos anys. Hi ha moltíssima terra cremada entre el PSC i ERC com per parlar d'una coalició d'aquest tipus a la Generalitat", ha insistit el portaveu d'ERC, que també ha retret l'actitud dels socialistes catalans al Parlament amb el vot en contra de la 'Llei Aragonès'. "Nosaltres preferim anomenar-la Llei anti Florentino Pérez. I se l'ha carregat el PSC en una votació fa dos dies", ha recordat Rufián, que ha lligat de forma velada aquesta decisió del PSC a l'absència de Pere Aragonès al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF). "Jo respecto molt l'autonomia i les decisions del Govern, en aquest cas de la conselleria d'Economia i del vicepresident del Govern. Però, ara sí, entenc perfectament la seva decisió (de no anar-hi)", ha assenyalat el portaveu d'ERC al Congrés. Tornant a l'anunci de Torra de convocar eleccions, Rufián no s'ha amagat de mostrar la seva "sorpresa" per un fet poc habitual. "És una mica el món al revés. Habitualment els governs convoquen eleccions quan no hi ha pressupostos. Nosaltres ho faríem al revés", ha ironitzat Rufián. "Però, més enllà d'això, és una decisió autònoma del president de la Generalitat. Ell té el botó vermell", ha comentat el portaveu republicà al Congrés. "Nosaltres l'únic que podem dir és dia i hora. I allí estarem", ha puntualitzat Rufián. Finalment, el portaveu d'ERC ha aplaudit la reunió de dijous passat entre Torra i Sánchez al Palau de la Generalitat. "Crec que és una gran imatge la del president Torra i el president Sánchez reunits al voltant d'una taula. I no a través de declaracions, contradeclaracions, titulars o tuits", ha valorat Rufián. "Estic content, estem en una època per estar esperançats", ha conclòs el portaveu republicà.
Rufián: "Tinc la sensació que les eleccions catalanes poden ser més tard del que ens pensem"
La sala social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) urgeix el Departament d'Interior a proporcionar material de protecció als Mossos d'Esquadra i també els suficients tests per fer la prova del coronavirus als agents que hagin estat en quarantena per haver mostrat símptomes o per haver estat en contacte amb positius També demana que es faci la prova a tots els membres del cos en general per poder aïllar els focus de contagi i evitar la propagació del virus. El TSJC estima així les mesures cautelaríssimes demanades per tres sindicats de Mossos: el Sindicat de Policies de Catalunya (SPC), el Col·lectiu Autònom de Treballadors Mossos d’Esquadra (CATME) i el Sindicat de Mossos d’Esquadra (SME).
El TSJC urgeix Interior a proporcionar material de protecció i fer proves a tots els Mossos
La consellera de Presidència, Meritxell Budó, ha lamentat que, per primera vegada, el PSC hagi renunciat a assistir als actes oficials de la Diada de l'Onze de Setembre: "Em sap molt greu que el PSC no se senti representat en un acte que reivindica els drets polítics i democràtics, i la llibertat d'expressió", ha valorat la portaveu, en la roda de premsa d'aquest dimarts al migdia a Palau, posterior al Consell Executiu. La consellera ha afirmat que l'acte pretén tornar a denunciar la "repressió" i l'existència de "presos polítics i exiliats". Així mateix, ha dit als socialistes que la societat catalana considera de manera "majoritària" que la presó i "l'exili" són "injustos". La portaveu del grup PSC-Units, Eva Granados, ha explicat a través de Twitter que no participaran a actes de la Diada que no siguin de "caire institucional" i ha afegit que el que s'ha presentat és de "reivindicació independentista" i que els exclou. El membre del PSC i secretari segon del Parlament, David Pérez, ha traslladat aquesta queixa a la Mesa que s'ha reunit aquest dimarts per primera vegada després de les vacances d'estiu. Cs i PPC s'han sumat a les queixes i han afegit que no se'ls va comunicar el contingut dels actes fins ahir, el mateix dia que es van presentar als mitjans de comunicació. 'Tornarem' El Govern i el Parlament dedicaran l'acte institucional de la Diada de l'Onze de Setembre als "presos polítics i exiliats", a les migracions i a la resistència col·lectiva. Així ho van explicar dilluns a la tarda la pròpia Budó i el vicepresident primer del Parlament, Josep Costa, en una roda de premsa al Palau de la Generalitat. L'espectacle 'Tornarem', creat i dirigit artísticament per Lluís Danés, farà referència al moment "excepcional" que viu el país a partir dels valors de l'acollida, la perseverança i l'esperança. L'acte començarà a les 22:00 del 10 de setembre amb la formació de gala dels Mossos, a plaça Sant Jaume. L'endemà, 11-S, es farà la tradicional ofrena al monument de Rafael Casanova.
Budó: "Em sap molt greu que el PSC no se senti representat en un acte que reivindica els drets polítics i democràtics"
El president del Govern, Quim Torra, es referma en celebrar la taula de diàleg amb l'Estat. Així ho asseguren fonts de Palau consultades per l'ACN, després que Torra instés el president espanyol, Pedro Sánchez, a acceptar parlar de la data i les condicions d'un referèndum. Torra confia que ERC està d'acord que la propera reunió tècnica de la bilateral abordi aquests requisits. Però alguns sectors de JxCat recelen del futur de la taula de diàleg. Diverses veus de l'espai que lidera Carles Puigdemont hi veuen poc futur perquè creuen que si té èxit beneficiarà ERC a les eleccions. Per altra banda, Torra aposta perquè la reunió de partits i entitats independentistes serveixi per ressituar el moviment després de la crisi pel coronavirus. Torra ja va exposar al Parlament, després de la sentència de l'1-O, que creia que Catalunya havia de tornar a exercir el dret a l'autodeterminació abans d'acabar la legislatura. El president de la Generalitat barallava aleshores tres possibilitats: la celebració d'un referèndum acordat amb Madrid, unes eleccions plebiscitàries on l'independentisme hagués de superar el 50% dels vots -via que l'ANC avala-, o bé aplicar el mandat de l'1-O. Era la seva proposta d'"acord nacional". Però la legislatura s'ha vist abocada a un final precipitat per les desavinences entre JxCat i ERC, solemnitzades el 29 de gener. El propi Torra va avançar aquell dia que anunciaria la data de les eleccions un cop el Parlament aprovés els pressupostos del 2020. La pandèmia de la covid-19, però, ha estroncat el calendari. Per això Torra vol centrar la taula independentista -amb JxCat, ERC, CUP, ANC i Òmnium- en ressituar el moviment, i que cadascun dels actors expliqui en quin punt es troba. En aquesta nova reunió de l'independentisme -que ha de tenir lloc els propers dies- Torra buscarà que la defensa de l'autodeterminació i l'amnistia sigui comuna. De fet, no té previst tornar a posar damunt la taula la figura del relator de cara a la taula de diàleg amb la Moncloa. El president, doncs, manté l'aposta per portar l'autodeterminació a la taula de negociació amb el govern espanyol, una reunió que espera que se celebri aviat. L'entorn del president, de fet, nega que la vulgui allunyar o refredar. "Data i condicions pel referèndum" El president de la Generalitat va dir abans d'ahir, a la sessió de control, que esperava que Sánchez li enviés una carta per concretar "data i condicions" pel referèndum. Torra entén que seria el millor escenari. Per la seva banda, ERC va exigir al president del Govern que "liderés" la preparació de la segona trobada tècnica i que posés data al calendari. Torra, però, espera que sigui Sánchez qui mogui fitxa. Tot i això, des de Palau apunten que el president no posa línies vermelles, i que Torra ja trobaria bé que la Moncloa acceptés abordar l'autodeterminació. Encara que l'ordre del dia de la segona reunió de la taula de diàleg no contemples cap data ni les condicions d'un referèndum acordat. El president de la Generalitat prioritza, doncs, que s'hi pugui parlar de tot i sense exclusions. L'entorn del president insisteix que, si la primera trobada a Madrid va servir per plantejar el Què, a la segona reunió s'hi han de detallar les condicions: com s'ha de fer el referèndum acordat i amb quines garanties internacionals. A partir d'aquí, ja es veuria com reacciona la delegació espanyola. Torra també entén que en aquesta trobada no hi assistirien ni els presidents ni els vicepresidents dels dos executius - tal com ja es va acordar en la primera reunió a Madrid. Recels a JxCat L'aposta decidida de Torra per celebrar la taula de diàleg xoca amb alguns sectors de JxCat, que recelen del futur d'aquest espai de negociació amb l'Estat. Diverses fonts consultades de l'espai que lidera Puigdemont admeten que, a la pràctica, un possible èxit de la taula bilateral beneficia més ERC. Tant des del grup parlamentari com des de Palau, veus de JxCat donen per fet que la propera reunió entre Generalitat i Moncloa no arribarà fins després de l'estiu. JxCat dubta que la taula de diàleg serveixi per abordar l'autodeterminació, i insisteix que per parlar de temes sectorials ja hi ha la Comissió Bilateral -que presideix el conseller Bernat Solé, i que no té intenció de convocar fins després de la segona trobada de la taula de diàleg. De fet, JxCat es nega a tornar a reunir l'espai de negociació política amb l'Estat perquè només serveixi per "fer la foto", segons una de les fonts consultades. I, tot plegat, la mateixa setmana on JxCat i ERC no s'han posat d'acord en una moció dels de Puigdemont. Els republicans havien proposat una esmena per reactivar la taula de diàleg, però no hi ha hagut acord per transaccionar-la. El vicepresident primer de la Mesa, Josep Costa (JxCat), ha posat en dubte la "viabilitat" i la "utilitat" de la trobada si no hi ha abans unes "garanties" i una "metodologia" acordades entre les parts.
Torra es referma en celebrar la taula de diàleg amb l'Estat malgrat els recels d'alguns sectors de JxCat
Territori dona un termini de deu dies perquè aclareixi els termes de contractació i prestació del servei ACN Barcelona.-El Departament de Territori i Sostenibilitat ha obert un expedient informatiu a l'empresa Prestige&Limousine, del grup Cabify, després que des de mitjans de la setmana passada la plataforma tornés a oferir el servei de vehicles de lloguer amb conductor. A més, dona un termini de deu dies a l'empresa perquè aclareixi els termes de contractació i prestació dels serveis i li demana una relació dels trajectes realitzats entre el 7 i el 10 de març, en què l'empresa haurà de detallar l’hora de contractació i de l’inici de la prestació del servei. Cabify va anunciar la setmana passada que tornava a operar a la capital catalana i que la precontractació de 15 minuts només seria necessària només abans de fer el primer viatge ja que posteriorment el servei es desenvoluparia "amb la mateixa immediatesa de sempre".
La Generalitat obre un expedient informatiu a l’empresa Prestige & Limousine del grup Cabify
El risc de rebrot per covid-19 a Catalunya segueix pujant i ja supera la barrera dels 200, que suposa un risc molt alt, arribant als 215,15 punts. La taxa de transmissió o velocitat de contagi, l'Rt, també puja i passa d'1,06 a 1,13. Segons les dades de Salut, en les últimes 24 hores s'han declarat 1.063 nous casos confirmats per prova PCR, arribant als 148.270 des de l'inici de la pandèmia, i hi ha hagut vuit noves morts, arribant a les 13.423. Tots els indicadors van empitjorant considerablement. El risc de rebrot havia baixat de 225 a 187 entre la tercera i la quarta setmana de setembre, però del 26 de setembre al 2 d'octubre ha tornat a pujar, fins als 215. Fa 24 hores era de 197. L'Rt també havia baixat d'1,25 a 0,99, però aquesta setmana està en l'1,13, set centèsimes més en 24 hores. Pel que fa a casos confirmats per PCR, en l'última setmana, del 26 de setembre al 2 d'octubre, n'hi va haver 7.999, xifra també superior a la setmana anterior, de 7.064. Això situa l'actual taxa de confirmats per PCR en 104,26 per cada 100.000 habitants, 12 punts per sobre d'una setmana abans. Durant l'última setmana s'han fet 136.638 proves PCR, de les quals un 6,07% han donat positiu, també per sobre de la setmana anterior. La mitjana d'edat de les persones positives s'ha situat en 38,6 anys. Des de l'inici de la pandèmia s'han confirmat 174.011 casos, 148.270 dels quals mitjançant prova PCR. Hi ha hagut vuit nous morts i el total acumulat arriba als 13.423: 8.166 en hospitals, 4.192 en residències, 843 en domicilis i 222 no classificats. Actualment hi ha 842 pacients ingressats en hospitals, 172 dels quals a l'UCI. A les residències s'han detectat 36 nous casos amb PCR, fins a un total de 17.017. Amb la resta de proves, el número total de casos és de 18.767, 36 més. En total han mort al voltant d'un terç dels afectats, 6.565, tres més que les reportades fa un dia. Regió sanitària de Barcelona: el risc de rebrot arriba als 234 punts A la regió sanitària de Barcelona ciutat, que inclou la capital catalana, Montcada i Reixac i una ABS de Sant Adrià de Besòs, el nombre total de confirmats per PCR se situa en 36.789 (126 més que en l'últim balanç), xifra que s'eleva a 44.326 amb totes les proves. Des de l'inici de la pandèmia han mort 4.501 persones a l'àrea, quatre més en relació a l'anterior balanç. El risc de rebrot puja uns 35 punts i se situa en 234,43. El de la setmana del 19 al 25 de setembre era de 191,82. L'Rt puja i se situa en l'1,23 (la setmana anterior estava en 0,95), i la taxa de confirmats per PCR els últims set dies és de 99,79 per cada 100.000 persones. A la regió hi ha 125 pacients ingressats, 28 dels quals a l'UCI. Regió metropolitana nord: el risc de rebrot s'alça 21 punts La regió metropolitana nord suma 36.704 casos confirmats per PCR des de l'inici de la pandèmia (446 més que en l'últim balanç) i 42.296 amb totes les proves. El territori ha registrat 3.087 morts des de l'inici de la pandèmia (tres més que les informades fa 24 hores). El risc de rebrot puja 21 punts i se situa en 242,39 (era de 198,53 durant la setmana anterior), mentre que la velocitat de propagació del virus puja sis centèsimes, en concret a 1,16. La setmana del 19 al 25 de setembre va ser del 0,98. Per altra banda, la taxa de confirmats per PCR en els darrers set dies és de 113,95 per cada 100.000 habitants. Segons les últimes dades, hi ha 289 pacients ingressats, 39 a l'UCI (+4). A la ciutat de Sabadell, una de les capitals del Vallès Occidental, el risc de rebrot continua escalant –uns 12 punts- i se situa en 267,81, per sobre del valor de la setmana del 19 de setembre (199,52). L'Rt puja mínimament, fins a l'1,22 (era de 0,87 la setmana anterior), mentre que la taxa de confirmats per PCR dels últims set dies és de 117,32 per cada 100.000 habitants. A Terrassa, l'altra capital de la comarca, el risc de rebrot es dispara uns 39 punts, fins als 380,11. La setmana del 19 de setembre era de 352,41. L'Rt puja mínimament fins a l'1,09, mentre que la setmana anterior era de l'1,11. La taxa de confirmats per PCR és de 185,62 per cada 100.000 habitants. El risc de rebrot de Badalona, on també s'han fet cribratges en barris concrets, puja uns 2 punts i ara està en 269,23. La setmana anterior va ser de 222,79. L'Rt baixa un xic en 24 hores i està en 1,19. Era del 0,99 entre el 19 i el 25 de setembre. La taxa de confirmats per 100.000 habitants és de 118,56. Pel que fa a Santa Coloma de Gramenet, el risc de rebrot puja 12 punts i està en 292,55, mentre que la setmana anterior era de 296,93. L'Rt s'incrementa lleugerament en un dia i està en l'1,10 (per l'1,21 de l'interval anterior). La taxa de confirmats està en 132,23. Regió metropolitana sud: pugen els indicadors La regió sanitària metropolitana sud suma un total de 28.295 confirmats per PCR (107 més en les darreres hores) i 33.165 amb l'acumulat de totes les proves. Les persones que han mort per coronavirus són 2.432 (una més que les reportades que fa 24 hores). El risc de rebrot puja uns 7 punts en 24 hores i se situa en 182,47. Va ser de 148,18 en la setmana del 19 de setembre. La velocitat de propagació del virus continua pujant lleugerament i està en l'1,20. La taxa de confirmats per PCR és de 85,40 per cada 100.000 habitants. En aquesta regió, hi ha 118 pacients ingressats per la covid-19 (+7), dels quals 21 són a l'UCI (+1). A L'Hospitalet de Llobregat hi ha un risc de rebrot de 378,15, uns 38 punts més en 24 hores. Està per sobre del de la setmana del 19 de setembre, quan va ser de 253,2. Per altra banda, l'Rt puja d'1,24 a 1,35. La setmana anterior va ser del 0,95. Catalunya central: el risc de rebrot baixa La regió sanitària de la Catalunya Central té un total de 10.186 casos confirmats per PCR, 37 més en les últimes hores. La xifra s'eleva a 12.176 si es tenen en compte les altres proves. Des de l'inici de la pandèmia han mort 1.639 persones en aquesta regió, les mateixes que en el balanç anterior. El risc de rebrot baixa 9 punts, fins a 237,48. La setmana anterior era de 234,98. La taxa de reproducció del virus puja una centèsima i està en 1,09 (la setmana del 19 de setembre era de l'1,04) i la taxa de confirmats per PCR per 100.000 habitants és de 109,33. La regió suma 68 pacients ingressats (3 més respecte a l'última actualització), 10 a l'UCI. A Vic, on s'ha dut a terme un cribratge massiu al barri del Remei, el risc de rebrot baixa uns 65 punts en 24 hores, fins a 571,5. És una xifra inferior a la de la setmana anterior (583,04). L'Rt disminueix una dècima en 24 hores, fins a l'1,36, quan la setmana del 19 de setembre era d'1,39. La taxa de confirmats per 100.000 habitants està en 216,12. A Manlleu, on s'està realitzant un cribratge poblacional, el risc de rebrot baixa clarament fins a 926,50 (159 punts menys en 24 hores). La setmana anterior estava en 1.003,61. L'Rt baixa en un dia i està en 1,06 (la setmana anterior va ser de l'1,27). La taxa de confirmats per PCR és de 414,82. Camp de Tarragona: indicadors a l'alça Al Camp de Tarragona s'han registrat 6.688 casos confirmats per PCR, 105 més que fa 24 hores. Si es tenen en compte totes les proves, el nombre acumulat de casos des de l'inici de la pandèmia és de 7.342. En aquesta regió han mort 433 persones, les mateixes que en l'anterior balanç. El risc de rebrot puja 33 punts i se situa en 177,71, per sobre del de la setmana del 19 al 25 de setembre (124,61). L'Rt puja gairebé dues dècimes i està en l'1,25, mentre que la taxa de confirmats per PCR se situa en 97,53 per cada 100.000 habitants. Segons les últimes dades, hi ha 68 pacients ingressats (+1), 14 dels quals a l'UCI. A Reus, on Salut va iniciar un cribratge i on es va detectar un brot a l'hospital, el risc de rebrot puja 48 punts i està en 267,94, per sobre dels registres de la setmana anterior (249,21). L'Rt puja gairebé dues dècimes, fins a l'1,23 (la setmana del 19 de setembre va ser d'1,17), mentre que la taxa de confirmats per PCR és de 108,79 per cada 100.000 habitants. Tarragona presenta un risc de rebrot de 142,81 (4 punts més en 24 hores). La setmana anterior el tenia de 188,65. L'Rt baixa de l'1 i està en 0,99, més baix que en l'interval del 19 al 25 de setembre, quan era d'1,29. La taxa de confirmats per PCR se situa en 69,79 per cada 100.000 habitants. Terres de l'Ebre: el risc de rebrot baixa 24 punts i és de 1.429 a Tortosa La regió de les Terres de l'Ebre acumula, des de l'inici de la pandèmia, 1.654 casos confirmats per PCR (31 més que en el balanç anterior) i 1.850 si es tenen en compte la resta de proves. En aquesta regió han mort 65 persones (igual que en l'últim balanç). El risc de rebrot baixa 24 punts i ara és de 423,44. La setmana anterior era de 341,33. Per altra banda, la taxa de confirmats per PCR en els darrers set dies és de 173,84 per 100.000 habitants. L'Rt baixa i està en l'1,46, mentre que la setmana anterior estava en 2,12. Segons l'últim balanç, hi ha 7 pacients ingressats, dos a l'UCI. Tortosa registra un risc de rebrot de 1.429,26, uns 180 punts menys en un sol dia després d'un cap de setmana on s'havia disparat. La setmana anterior estava en 901,9. La velocitat de contagi baixa del 2 i està en l'1,77, per sota que en l'interval anterior (2,27). La taxa de confirmats per PCR està en 515,97. Regió de Lleida: el risc de rebrot puja cinc punts i 81 a Balaguer A la regió sanitària de Lleida, hi ha acumulats 12.014 casos confirmats per PCR, 62 més que el dia anterior. Són 12.681 si es tenen en compte totes les proves. Un total de 311 persones han mort per coronavirus des de l'inici de la pandèmia, les mateixes que en l'últim balanç. Pel que fa al risc de rebrot, puja 39 punts i està en 185,39, per sota del registrat la setmana anterior (187,84). La velocitat de propagació puja per sobre de la barrera de l'1 (1,05), mentre que la setmana anterior era d'1,18. La taxa de confirmats per PCR del 26 de setembre al 2 d'octubre és de 94,22 per 100.000 habitants. Hi ha 34 pacients ingressats (els mateixos que fa 24 hores), 19 a l'UCI (+1). A Balaguer, el risc de rebrot es dispara fins als 511,50, pràcticament el doble. La setmana anterior era de 814,21. L'Rt supera la barrera de l'1 i està en l'1,16, per l'1,55 de l'interval entre el 19 i el 25 de setembre. La taxa de confirmats per PCR està en 111,41. Alt Pirineu i Aran: el risc de rebrot torna a pujar i es dispara de nou a Puigcerdà La regió sanitària de l'Alt Pirineu i l'Aran ha registrat 1.104 casos confirmats per PCR (20 més en les últimes hores) i 1.256 sumant totes les proves. Un total de 36 persones han mort des de l'inici de la pandèmia (les mateixes que en l'anterior balanç). El risc de rebrot puja 52 punts i està en 276,42. La setmana del 19 de setembre, la regió presentava un risc de 247,6. L'Rt puja a l'1,23, mentre que la taxa de confirmats per PCR és de 119,66 per cada 100.000 habitants. Les últimes dades assenyalen que hi ha 14 pacients ingressats, cap a l'UCI. A Puigcerdà, el risc de rebrot es dispara 226 punts i està en 952,87, per sota de l'interval anterior, quan estava en 924,96. L'Rt supera la barrera de l'1 i se situa en l'1,27, mentre que en la setmana del 19 era de 0,67. La taxa de confirmats per PCR està en 392,28. Regió de Girona: el risc de rebrot torna a superar la barrera dels 200 i l'Rt és de l'1 A la regió sanitària de Girona, els casos confirmats per PCR acumulats són 12.632 (105 més), i pugen a 15.045 si es tenen en compte totes les proves. Des de l'inici de la pandèmia han mort 873 persones al territori (les mateixes que en el balanç anterior). El risc de rebrot puja uns 12 punts fins a 202,49, mentre que la setmana del 19 de setembre va ser de 229,59. L'Rt repunta i se situa en l'1, i la taxa de confirmats per PCR del 26 de setembre al 2 d'octubre és de 96,8 per cada 100.000 habitants. Hi ha 77 pacients ingressats (+5), 22 dels quals a l'UCI (+1). A la ciutat de Girona, el risc de rebrot torna a pujar 22 punts i se situa en 347,87. Està per sota del de la setmana del 19 de setembre, quan va ser de 529,32. La velocitat de propagació del virus es manté per sota de l'1 i està en 0,87, mentre que la taxa de confirmats per PCR és de 162,4 per cada 100.000 habitants. A la ciutat de Salt, el risc de rebrot segueix pujant fins als 813,71, uns 45 punts més. En paral·lel, l'Rt passa de 0,93 a l'1,04. La taxa de confirmats per 100.000 habitants és de 381,54. Tortosa, Manlleu i Salt, municipis amb més risc de rebrot Tortosa és el municipi català amb més risc de rebrot, amb 1.429,26. En segona posició hi ha Puigcerdà, amb 952,87, i en tercera està Manlleu, amb 926,5. En paral·lel, les tres localitats amb major risc de contagi són Vilafant (3,29), Castellar del Vallès (3,26) i El Vendrell (2,89).
El risc de rebrot supera la barrera dels 200 (215) i l'Rt puja fins a l'1,13
El judici contra Sandro Rosell a l'Audiència Nacional arrencarà el 25 de febrer. La Sala Penal ha fixat la primera sessió per a aquest dia i la previsió és que s'allargui fins al 27 de març en onze sessions. El tribunal asseurà al banc dels acusats també la seva dona, Marta Pineda, el seu soci Joan Besolí i tres persones més. En el moment d'obertura de judici oral, la magistrada Carmen Lamela (ara al Suprem) ja li va fixar una fiança de 78,6 MEUR per assegurar possibles responsabilitats en la sentència. Rosell està processat per blanqueig de capitals i organització criminal i la Fiscalia ja ha sol·licitat per a ell 11 anys de presó i 59 MEUR de multa. L'expresident del Barça està en presó preventiva des del maig del 2017 i, des de l'estiu, està reclòs a Brians 2. El judici contra l'expresident del Barça ja té data. La secció primera de la Sala Pinal ha fixat per als dies 25, 26 i 27 de febrer i 11, 12, 13, 14, 25, 26 i 27 de març les sessions del judici oral contra Rosell i la resta de processats en aquesta mateixa causa, entre els quals la seva esposa i el seu soci. Fonts de l'Audiència Nacional confirmen que el guió del judici encara no està tancat. El passat 27 de juliol, la magistrada instructora Carmen Lamela (actualment ascendida al Suprem) va donar per acabada la instrucció i va obrir judici oral contra l'expresident del Barça. Ara, la Sala ja fixa el calendari per al judici. Lamela també va imposar una fiança per a Rosell de 78,6 MEUR per assegurar possibles responsabilitats que es puguin imposar un cop se l'hagi jutjat i es dicti sentència. En el cas de Besoli, se li imposava fiança de 73,3 MEUR i 66,6 MEUR per a l'esposa de l'expresident, Marta Pineda. Peticions de la Fiscalia La Fiscalia ja ha sol·licitat per a ell 11 anys de presó i 59 MEUR del multa pels delictes de blanqueig de capitals i organització criminal. L'expresident del Barça està en presó preventiva des que va ser detingut, el 25 de març. Ha estat tots aquests mesos a Soto del Real però pocs dies després que Lamela tanqués la investigació es va autoritzar el trasllat fins a Brians 2. El ministeri públic ha sol·licitat 10 anys de presó i 55 MEUR de multa per a Basolí i 7 anys i 50 MEUR de multa per a la dona de Rosell, Marta Pineda. Els altres tres acusats (Pedro Andrés Ramon González, Shahe Ohannssian i José Colomer Esteruelas) s'enfronten a penes d'entre 6 i 8 anys i multes de 40 a 50 MEUR. Desviament de comissions Després de tancar la investigació, Lamela va processar Rosell i cinc encausats més per haver presumptament desviat fons de comissions irregulars cobrades a la Confederació Brasilera de Futbol (CBF) per drets d'imatge i organització de partits. La magistrada els acusa d'haver blanquejat 20 MEUR de la CBF desviats pel seu expresident, Ricardo Teixeira, que està sent investigat als Estats Units.
El judici contra Sandro Rosell a l'Audiència Nacional arrencarà el 25 de febrer
L'assemblea general de la patronal espanyola del tèxtil (Texfor) ha escollit com a nou president l'empresari de Sabadell Francesc Llonch, que substituirà Jordi Ribes. Segons els estatuts de Texfor, les quatre entitats fundadores de l'associació textil han de presidir l'òrgan durant dos anys. Amb el nomenament de Llonch es tanca un primer cicle, que va començar amb les presidències d'Alejandro Laquidain (2010-2012), Manuel Díaz (2012-2014) i Jordi Ribes (2014-2016). Francesc Llonch va ser president del Gremi de Fabricants de Sabadell entre el 1994 i el 1998 i del Consell Intertextil Espanyol aquell mateix any. Pel que fa a l'àmbit empresarial, Llonch té una llarga trajectòria a Tèxtil Lanero. La Confederació de la Indústria Tèxtil (Texfor) és una organització creada el novembre de 2010 arran de la fusió de les quatre grans federacions que reuneixen totes les empreses industrials tèxtils de l'Estat. Segons Texfor, la indústria està formada per 3.565 empreses que donen feina a més de 43.000 persones, amb un volum de negoci de 5.500 milions d'euros i unes exportacions que superen els 3.600 MEUR.
L'empresari de Sabadell Francesc Llonch, nou president de la patronal tèxtil espanyola
El president del PPC, Alejandro Fernández, ha demanat no caure en l'"antieuropeisme" després de la decisió del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre la immunitat del líder d'ERC, Oriol Junqueras, com a eurodiputat. "Europa segueix valent la pena", ha assegurat a Twitter. Tot i que ha reconegut que hi ha "algunes coses" que no li agraden de la Unió Europea, ha advertit que sortir-ne deixaria l'Estat espanyol "a mercè dels vens siberians". "Entenc el lògic cabreig però recordem que la nostra pertinença al club europeu ens va ajudar enormement a mantenir la nostra unitat", ha afegit.
Alejandro Fernández diu que Europa "segueix valent la pena" malgrat la decisió del TJUE sobre Junqueras
El candidat del PP a la presidència del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha assegurat aquest dilluns que marxa "molt content" del debat cara a cara que ha mantingut amb el líder del PSOE, Pedro Sánchez, i on ha assegurat que aquest és "roí" i "miserable" per haver-lo acusat de no ser un polític "decent". "Hi ha coses per les que un no pot passar. Jo entenc la crítica política. Això és normal. Però porto 30 anys a la vida política i he assumit responsabilitats de govern des d'una regidoria a la presidència del govern, i no acceptaré que se m'insulti de cap de les maneres", ha dir Rajoy als periodistes que l'esperaven a la porta de l'Acadèmia de la Televisió. Segons Rajoy, al debat ha sabut defensar la seva honorabilitat: "És de la part que me'n vaig més content", ha dit.
Rajoy després del debat: "No acceptaré de cap de les maneres que se m'insulti"
La Cúpula de les Arts acollirà aquesta primavera un nou festival amb l'humor com a eix central. Sota el nom de Girona Comedy Festival, l'equipament privat comptarà amb un espectacle únic dels còmics Barragan, Jaimito Borromeo i Marianico el Corto. El 30 de març Toni Albà serà l'encarregat d'arrencar amb la programació del certamen humorístic amb l'espectacle 'Audiència i-real', en què representarà al rei emèrit Joan Carles I. El promotor de l'equipament cultural, Genís Matabosch, també ha anunciat que una setmana abans de començar el festival, la Cúpula de les Arts acollirà al "monologuista més taquiller de l'estat espanyol", Goyo Jiménez. A més, Matabosch també ha defugit de les crítiques d'alguns veïns sobre els sorolls de l'equipament i ha recordat que "cap dels espectacles s'ha acabat més tard de les onze de la nit".
Neix el Girona Comedy Festival amb Toni Albà, Barragan, Jaimito Borromeo i Marianico el Corto
Cs, PSC i PPC creuen que la constitució d'un govern no independentista és possible després de les eleccions i criden a una gran participació a les urnes per aconseguir-ho. Així ho han exposat, amb matisos, els líders dels partits en un acte de SCC de commemoració del tercer aniversari de la manifestació contra la independència el 8-O. Carlos Carrizosa ho ha considerat "necessari". Per la seva banda, Miquel Iceta, que defuig de la política de blocs, entén aquesta fórmula com un executiu que no tingui com a fita la secessió ni un referèndum, més enllà que hi pugui formar part algú amb sentiment independentista. Alejandro Fernández ha dit que a curt termini "és difícil" i ha retret al PSC que no tinguin aquesta opció com a prioritària.
Carrizosa, Iceta i Fernández creuen possible un govern no independentista i criden a la mobilització constitucionalista
Més de 200 persones s'han concentrat aquesta tarda a l'entorn del Parc Central de Girona per penjar 2.920 crespons negres –un per a cada dia des de l'inici de les obres del TAV- per exigir a Adif que finalitzi els treballs de reposició a la zona. La iniciativa coincideix amb el vuitè aniversari de l'inici de les obres per dur l'alta velocitat a la ciutat i ha comptat amb el suport de diverses associacions de veïns i de tots els partits polítics del consistori, excepte C's i PPC. L'acció s'ha fet just l'endemà que Adif i ajuntament rubriquin un conveni que permet desencallar aquestes obres pendents. Malgrat això, els veïns desconfien de l'Estat i asseguren que no deixaran de protestar fins que vegin que els treballs estan acabats. "Ens han dit tantes i tantes vegades que farien les obres que fins que no ho veiem no ens ho creurem", ha assegurat el president de l'Associació de Veïns de Sant Narcís, Xavier Reyner.
Més de 200 persones pengen crespons negres a les tanques del Parc Central per exigir a Adif que acabi les obres
El vicepresident del Govern, Pere Aragonès, ha fet referència aquest divendres les paraules de Pedro Sánchez al Congrés sobre el delicte de rebel·lió i ha assegurat que l'executiu català no vol valorar ''paraules, ni rumors, ni titulars'', sinó els fets que indiquin que la ''línia repressiva'' de l'anterior executiu espanyol ''es tira enrere''. Pel vicepresident català, ''a dia d'avui'' no s'han produït aquests fets. Aragonès manté que ''tothom sap'' que no hi ha delicte ni rebel·lió, perquè considera que ''fer un referèndum no és cap delicte''. Per Aragonès, aquesta és la reclamació del Govern, que considera que la negociació i el diàleg ''tenen sentit'' en llibertat. En aquest sentit, i davant la picabaralla entre Pablo Casado i el president espanyol, Aragonès ha reiterat que l'1-O no va ser un cop d'estat perquè ''votar en una urna'' no pot ser considerat ''ni delicte ni cop d'estat''.
Aragonès demana ''fets i no només paraules'' a Sánchez davant el judici de l'1-O
El republicà Josep Andreu, l’alcalde en funcions de Montblanc, estén la mà a un nou govern de concentració, una fórmula que ja aplicar durant el mandat 2011-2015, amb la idea de fer front comú davant la situació política entre Catalunya i Espanya. En aquestes eleccions municipals, ERC ha aguantat la majoria absoluta pels pèls, després de dotze anys d’alcaldia ininterrompuda guanyant amb comoditat. Andreu ha reconegut haver-li sorprès el creixement de JxCat -que ha saltat de 425 a 1.350 vots-, a la qual ha felicitat pels seus bons resultats. “Això demostra que som una vila i una comarca eminentment nacionalista”, ha manifestat. Aquest serà l’últim mandat d’Andreu. En una entrevista a l’ACN, diu que dedicarà tots els seus esforços a deixar el millor relleu. També desvetlla el seu paper a la Crida.
ERC torna a plantejar un govern de concentració a Montblanc
És la primera vegada que Govern, Ajuntament de Barcelona, Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, Diputació de Barcelona i Àrea Metropolitana de Barcelona signen conjuntament un conveni ACN Barcelona.-El Govern de Catalunya, a través del Departament d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència; l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament han signat aquest dilluns el primer acord que rubriquen conjuntament aquestes cinc institucions. L'objectiu del conveni és desenvolupar projectes de cooperació al Líban, un dels països on hi ha actualment més refugiats. Dels seus 4,4 milions d'habitants, 1,1 són persones refugiades, és a dir, un quarta part de la població. La col·laboració entre les institucions s'articularà, per una banda, mitjançant el Programa de Desenvolupament de les Nacions Unides (PNUD), i per l'altra, a través de quinze ONG's que implementaran projectes en diferents àmbits. El conjunt d'actuacions puja a 1,6 milions d'euros i tindrà una durada de 16 mesos.
Acord institucional d'alt nivell per a projectes de cooperació al Líban en la crisi dels refugiats
La Sala Penal del Tribunal Suprem ha denegat una nova petició de llibertat de l'exconseller d'Interior Joaquim Forn per entendre que persisteix el risc de reiteració delictiva i el perill de fuga que van portar a l'instructor de la causa contra els polítics independentistes, Pablo Llarena, a decretar la presó provisional de Forn. El passat 3 d'agost, l'exconseller va presentar un escrit en el qual sol·licitava que es deixés sense efecte la mesura cautelar de presó o, si s'escau, la seva substitució per una altra mesura més pròxima a la llibertat a causa del mal estat de salut de la seva mare. La fiscalia, l'Advocacia de l'Estat i Vox com a acusació popular, s'hi van oposar, i els magistrats han ratificat la presó preventiva. En la seva interlocutòria, la sala indica que resol sense entrar a valorar la consistència dels indicis sobre els quals es funda l'ordre de processament i que van ser proclamats per l'instructor de la causa i confirmats per la Sala de Recursos. "La divisió funcional d'aquesta Sala -òrgan predeterminat per la llei- està concebuda en garantia del dret constitucional dels processats a un tribunal imparcial. Ens permet mantenir una conscient distància respecte dels fets que van a ser, al seu dia, objecte d'enjudiciament. Ens preserva davant de qualsevol prejudici i, el que és més important, converteix les proves que seran practicades en el judici oral en l'única font valorativa sobre la qual construir el desenllaç del present judici", subratllen els magistrats. En el text, rebutja l'última sol·licitud de llibertat perquè "no han variat les circumstàncies" que ja van ser ponderades en anteriors resolucions tant per Llarena com per la Sala de Recursos per confirmar la presó de l'exconseller d'Interior. Afegeix que les al·legacions de la defensa no introdueixen cap element que suggereixi una modificació dels pressupostos sobre els quals descansa la mesura cautelar de presó que afecta el processat. Sobre la relativa a l'estat de salut de la mare de Forn, assenyala que "per més que faci comprensible l'afectació emocional que batega en l'escrit presentat, no té virtualitat per deixar sense efecte la presó preventiva acordada per l'instructor". Aquesta és la primera vegada que es pronuncia la Sala Penal després que s'hagi tancat la instrucció. Fins ara, sempre havien estat Llarena o la Sala d'Apel·lacions les que s'havien pronunciat sobre peticions de llibertat.
El Suprem torna a denegar la llibertat de Forn tot i el mal estat de salut de la seva mare
El govern d'Escòcia s'ha queixat a l'ambaixada espanyola al Regne Unit per l'emissió de les euroordres contra membres del govern de Carles Puigdemont i diputats del Parlament de Catalunya. Així ho ha confirmat aquest dimarts al parlament d'Edimburg el ministre de Justícia, Michael Matheson, que ha informat que la seva homòloga d'Afers Exteriors, Fiona Hyslop, ha escrit una carta a l'ambaixador espanyol a Londres, i que aquest dimarts hi ha hagut "contactes" amb la representació espanyola al país. "Lamentem profundament que el govern espanyol hagi fracassat a l'hora de dialogar amb els polítics catalans i que el tema ara estigui en mans dels jutges", ha dit Matheson. Amb tot, el ministre també ha volgut remarcar la "independència" del procés judicial que s'obrirà a Escòcia per l'euroordre contra la consellera cessada Clara Ponsatí. "El tema, ara, és judicial, i és important que el parlament ho respecti", ha dit el ministre, en la línia del comunicat que va fer el cap de setmana la primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon. El ministre també ha volgut reiterar, però, el suport del seu executiu pel "dret del poble de Catalunya a determinar el seu futur".
El govern d'Escòcia escriu l'ambaixador espanyol al Regne Unit per "lamentar" les euroordres contra polítics catalans
La comissió d'Urbanisme de Girona ha tombat iniciar la tramitació d'un pla especial per ampliar el càmping Bella Terra de Blanes, en funcionament des del 2003. Els motius són que no compleix amb l'antic planejament del 1981, que és el que ara hi ha vigent a aquest municipi en compliment de dues sentències, el qual no permet aquesta activitat a la zona de la desembocadura de la Tordera que és on té els terrenys. A més a més, tampoc s'ajusta al nou reglament hidràulic estatal on es diu que a les zones amb major risc d'inundació no hi poden haver càmpings. D'altra banda, s'ha comprovat que bona part de les 5 hectàrees que els propietaris volien ampliar amb aquest pla especial ja s'estan utilitzant. De fet, l'Ajuntament ja va decidir fa unes setmanes multar-los amb una sanció d'1,5 MEUR per haver ocupat sòl agrícola des de fa més de deu anys sense tenir els permisos. D'altra banda, la comissió ha emès un informe desfavorable pel desenvolupament de dues zones residencials al sector Vancells de Begur i a la zona de Mas Mortera de Mont-ràs per considerar-los un model "insostenible" i obsolet, ja que s'ha demostrat que aquest tipus d'urbanitzacions costen molt de mantenir i de passar-hi serveis. S'hi preveien construir 40 habitatge i 13, respectivament.
Urbanisme tomba l'ampliació del càmping Bella Terra de Blanes tot i que bona part dels terrenys ja s'usen sense permisos
Àngel Llàcer es torna a posar al capdavant de l'humor a TV3, i ho fa amb el nou programa 'Còmics Show' que començarà a emetre's aquest proper dissabte 9 d'abril en horari de màxima audiència. L'aposta de la cadena és ampliar el format de 'Còmics', que ja va conduir Llàcer durant la darrera temporada. D'aquesta manera, 'Còmics Show' es desenvoluparà en un plató més gran, incorporarà una banda de música encapçalada per Manu Guix i també comptarà amb Lloll Bertran i en Peyu com a nous col·laboradors al costat del Senyor Bohigues. El programa deixarà d'estar dedicat de forma monogràfica cada setmana a un humorista, i oferirà monòlegs, paròdies, entrevistes i música amb l'objectiu de garantir "entreteniment pur i dur", com ha destacat el codirector, Jordi Fàbregas. En la presentació de 'Còmics Show' feta aquest dimecres als estudis de TV3, el director de la cadena, Jaume Peral, ha vaticinat que el nou programa oferirà "entreteniment del bo" i ha remarcat que l'aposta per les nits de dissabte és garantir "entreteniment familiar i potenciar l'espectacle". Per la seva part, el productor executiu de Lavinia, Jordi Ferrerons, ha explicat que l'objectiu del programa és "fer créixer" l'anterior 'Còmics' a través de "calaixos temàtics molt flexibles i versàtils". Un dels canvis principals recau, d'entrada, en el plató. El nou espai "és molt càlid i incorpora l'essència del teatre", segons ha explicat el codirector, Jordi Fàbregas. El plató de 'Còmics Show' està pensat per encabir música en directe, entrevistes, un espai polivalent per als gags i un backstage. Tot plegat, mentre es preveu la participació de diversos convidats famosos, a qui se'ls farà viure situacions poc habituals. Alguns dels noms confirmats per als primers programes són Lolita, Chenoa, Joan-Lluís Bozzo i Francesc Orella. Un altre dels codirectors, Oriol Bosch, ha apuntat que "tot i que aparentment sembla un format clàssic, l'èxit estarà en la capacitat de sorprendre l'espectador i d'innovar". Precisament, el presentador de 'Còmics Show', Àngel Llàcer ha explicat que l'objectiu ha estat crear una "ànima" que identifiqui aquest nou espectacle televisiu, ja que ha assegurat que això és el que determina "que un programa funcioni".
Àngel Llàcer repeteix al capdavant de l'humor a TV3 amb 'Còmics Show' a partir del proper dissabte
El Departament de Territori i Sostenibilitat manté activat l'avís preventiu per contaminació atmosfèrica que va declarar dimarts als 40 municipis de la conurbació de Barcelona que formen part de la Zona de Protecció Especial de l'Ambient Atmosfèric. La Generalitat demana a la ciutadania que prioritzi l'ús del transport públic en lloc del vehicle privat. La mesura es va prendre pels nivells força elevats de contaminació mesurats, afavorits per un anticicló que dificulta la dispersió de les partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres a l'atmosfera. Dimarts es van registrar tres superacions del valor límit diari a l'Eixample, el Poblenou i a Granollers. No es descarta que aquest dimecres torni a passar. La Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic farà un seguiment diari exhaustiu dels nivells i valorarà si cal activar un episodi de contaminació per partícules, que comporta restriccions de vehicles, o bé desactivar l'avís preventiu.
Es manté l'avís preventiu per contaminació atmosfèrica a Barcelona i la seva conurbació
La tensió entre manifestats i Mossos d'Esquadra ha pujat al Barri de Gràcia i a partir de dos quarts de dues s'han registrat els primers enfrontaments, sobretot a la plaça de la Revolució i al carrer Desemparats. S'han produït les primeres càrregues policials després que alguns manifestants han llençat aigua, farina i ous contra el cordó policial. La zona més conflictiva és el carreró que porta de la plaça de la República al banc, on es registren enfrontaments. També al carrer Torrijos hi ha hagut una càrrega policial tot i que el gruix de manifestants es concentra a la plaça de la Revolució. Els manifestants han difós per la xarxa la seva intenció de mantenir la protesta el que calgui, amb l'objectiu de tornar a ocupar el local. Els manifestants intenten passar, sense èxit, el perímetre policial entorn del banc expropiat, en un escenari molt semblant al de dimecres passat. Tres dels quatre fronts de la protesta s'han fet enrere i s'han retirat a la plaça de la Revolució de Gràcia amb la intenció de fer un recés per anar a dinar, però tenen la intenció de tornar a intentar-ho a la tarda, segons han explicat. Al llarg del migdia i primeres hores de la tarda més efectius dels Mossos d'Esquadra han arribat a la zona dels aldarulls per impedir que els concentrats puguin assolit el seu objectiu de tornar a entrar a l'edifici desallotjat.
Primers enfrontaments i càrregues policials en la concentració pel 'Banc expropiat' de Gràcia
L'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, ha enviat una carta a tots els batlles i batllesses catalans convocant-los a una reunió el pròxim 5 de setembre per construir un front comú contra la reclamació que Endesa ha fet a les administracions públiques per cofinançar els 21 milions d'euros d'impagaments acumulats per aquelles famílies en situació de vulnerabilitat que no han pogut fer front al rebut de la llum. "Terrassa ha decidit prendre la iniciativa per tal de consensuar una resposta conjunta i contundent contra aquesta vulneració dels drets de la ciutadania", apunta Ballart. A la missiva, la companyia elèctrica alerta que si no s'assumeix el 50% d'aquests impagaments, a partir de l'1 d'octubre iniciarà els procediments de suspensió dels subministraments. Una advertència que per Ballart "no respon a allò que estableix la normativa autonòmica de la Llei 24/2015 per afrontar l’emergència en matèria d’habitatge i de pobresa energètica". Endesa té detectades prop de 25.000 persones vulnerables a Catalunya mitjançant els serveis socials, que, segons els seus càlculs, a 30 de juny del 2019 sumaven un deute de més de 21 milions d'euros. D'aquestes, només el 30% s'han beneficiat de les ajudes i els descomptes del nou Bo Social, que va aprovar-se a finals de l'any 2017. Aquestes persones en situació de vulnerabilitat, tant les que no s'han acollit al Bo Social com les que sí, segueixen acumulant deute.
Terrassa proposa fer un front comú de municipis davant la reclamació d'Endesa
Una nena de 9 anys de Manresa ha mort aquest divendres possiblement de malaltia meningocòccica, segons les sospites fetes públiques pel Departament de Salut. La nena va mostrar el primers símptomes aquest dijous, i a la matinada ha hagut de ser atesa d'urgències a l'Hospital de Sant Joan de Déu de Manresa, on l'han derivat a l'Hospital Parc Taulí de Sabadell per la seva gravetat. Cap a les 4h de la matinada ha mort. Salut també ha informat que s'ha administrat antibiòtic als familiars propers i des de la Unitat de Vigilància Epidemiològica de la Catalunya Central aniran a l'escola on anava la menor per dur a terme una reunió informativa de pares i distribuir els antibiòtics als contactes escolars. Les proves de laboratori que determinaran les causes concretes de la mort, encara estan pendents de resultats
Mor una nena de 9 anys a Manresa possiblement per malaltia meningocòccica
La Guàrdia Civil ha intervingut a la Jonquera (Alt Empordà) un total de 2.180 caixes de tabac de contraban amagades entre els equipatges d'autobusos de línia amb destinació a França. Aquest dimecres a la matinada s'han portat a terme dos registres diferents a l'AP-7 que han permès comissar una mercaderia de procedència desconeguda per valor de més d'11.000 euros. Després de comprovar que el tabac no portava els precintes fiscals corresponents, els agents de la Benemèrita han denunciat els propietaris de les maletes per una infracció administrativa de contraban. La primera de les inspeccions s'ha fet al voltant de les tres de la matinada a l'autopista en un autobús amb destinació a Montpellier. Després de registrar el maleter del vehicle, els agents han demanat a un dels passatgers que obrís la seva maleta. Es tractava d'un home amb passaport d'Argèlia que hi transportava 1.490 caixes de tabac, sense cap tipus de precinte fiscal, i per valor de 7.600 euros. Pràcticament mitja hora després i en aquest mateix punt, han aturat un segon autocar que provenia de Barcelona en direcció Marsella. Seguint el mateix procediment, han identificat un segon passatger – també d'Argèlia – que portava un total de 690 caixes de tabac valorades en 3.500 euros. En aquest cas, els paquets de tabac tampoc portaven els precintes reglamentaris fiscals. En presència dels infractors, la Guàrdia Civil ha aixecat les corresponents actes de comís del tabac i ha denunciat els dos homes com a suposats autors d'una infracció administrativa de contraban. Pel que fa a la mercaderia comissada s'ha remès a la Dependència Provincial de Duanes i Impostos Especials de la Jonquera.
La Guàrdia Civil intervé 2.180 caixes de tabac de contraban a la Jonquera valorades en més d'11.000 euros
El president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, ha defensat que "seria bo" que es puguin tramitar i aprovar els pressupostos generals de l'Estat. El president de la patronal catalana de les grans empreses ha argumentat en roda de premsa aquest dimarts, després de presentar els acords de la Junta Directiva de dilluns, que si els comptes "arribessin a bon port" la "solvència" de l'economia espanyola es veuria "reforçada". Per això, Sánchez Llibre ha fet una "crida" perquè es presentin i s'aprovin els pressupostos, tant a l'Estat com a Catalunya. Tot i això, el president de Foment del Treball ha explicat que promouran esmenes als pressupostos del govern de Pedro Sánchez per evitar l'increment de la pressió fiscal. "Des de Foment sempre hem manifestat que perquè hi hagués estabilitat econòmica era necessària l'estabilitat política" per a la qual cosa és "necessari" que es presentin els pressupostos", ha dit Sánchez Llibre. Segons el president de Foment, el "partit" encara està obert al Congrés dels Diputats, ja que ERC i el PDeCAT encara poden rectificar i retirar les esmenes a la totalitat. A més, ha dit que l'augment de 2.500 milions en infraestructures que preveuen els comptes per a Catalunya no són "com per llançar-los per la finestra" encara que no representin el 19,9% del PIB. D'altra banda, la patronal ha criticat que els comptes de l'Estat són massa "expansius" i han explicat que demanaran als grups polítics al Congrés que introdueixin esmenes per "rebaixar la fiscalitat a les empreses i els autònoms" això com rebaixar l'increment de les cotitzacions socials, tant dels contractes en pràctiques com els de menys de cinc dies. Segons Sánchez Llibre, són "llastres importants perquè les empreses siguin competitives".
Foment del Treball defensa que "seria bo" que es poguessin tramitar i aprovar els pressupostos de l'Estat
L'Ajuntament de Mataró ha fet pública una declaració institucional per "rebutjar i condemnar" la suposada violació que va patir una menor de la ciutat el cap de setmana passat. Les agressions sexuals, recorda el text, són una "violació dels drets humans fonamentals i un atemptat contra la llibertat i la dignitat de les persones". La declaració, que té el suport de tots els partits polítics que s'han reunit de manera extraordinària aquest dijous en Junta de Portaveus, crida a combatre el masclisme com a "arrel" de la violència sexual. D'altra banda, els Mossos d'Esquadra mantenen oberta la investigació al voltant d'aquest cas i esperen poder detenir l'agressor en les pròximes hores. "Ja siguin denunciades o silenciades, condemnades per la seva brutalitat o socialment tolerades, les agressions, l'abús i l'assetjament, són fruit del desig d'exercir el poder, la dominació i el control sobre una dona", denuncia el consistori a les portes de la vaga feminista del 8-M i després de la suposada violació patida per una jove de la ciutat. "Cal posar sobre la taula la realitat de la violència sexual amb què convivim. És imprescindible alçar la veu d'alarma, tant a les institucions com al carrer, davant les greus conseqüències socials i humanes que pren la violència masclista", segueix el comunicat al que han donat suport tots els partits. L'Ajuntament s'ha posat també a disposició de la dona agredida, així com dels serveis implicats en la gestió d'aquest cas, i insisteix en la voluntat de treballar amb altres administracions i el teixit associatiu per "erradicar aquesta xacra".
Mataró condemna la suposada violació a una menor i crida a combatre el masclisme com a "arrel" de la violència sexual
Pedro Quevedo és el diputat de Nueva Canarias que podria tenir la clau de la investidura d'un govern del PP. Els populars sumen 175 escons amb C's, PNB i CC, i la seva abstenció seria decisiva per fer realitat una investidura. El mateix Quevedo no ha descartat aquest dilluns fer aquesta abstenció, però Nueva Canarias va concórrer de la mà del PSOE a aquests comicis –tenen un acord que li facilita l'escó, com el 20-D- i, de moment, ha afirmat que està més a prop del 'no' que de cap altra opció. El PSOE disposaria mitjançant aquesta via de la possibilitat de facilitar un govern del PP sense necessitat d'abstenir-se. La via, però, passa per acords amb el PNB i CC, i el líder dels bascos, Aitor Esteban, ja ha apuntat que caldria "parlar molt" i capgirar moltes dinàmiques perquè els seus diputats premessin el botó verd a una investidura del PP. El líder del PP, Mariano Rajoy, ja ha apuntat que està "obert a totes les fórmules" per aconseguir la investidura, tot i que de moment prioritza la gran coalició amb PSOE i C's, ja sigui amb un govern estable o mitjançant acords puntuals.
Un diputat de Nueva Canarias podria tenir la clau per a un govern del PP
Els Mossos d'Esquadra van detenir aquest dijous a Manlleu un home de 19 anys i veí de de la mateixa localitat com a presumpte autor d'un robatori i furt d'ús de vehicle. La detenció és resultat d'una investigació iniciada el passat 20 de juliol quan pels volts de les quatre de la matinada els Mossos van ser alertats que a la població de Roda de Ter uns individus estaven en actitud sospitosa i creant inseguretat. Una patrulla va adreçar-se fins al lloc i va veure com diverses persones sortien d'un vehicle i fugien deixant-lo abandonat. Les gestions fetes pels agents van permetre constatar que el vehicle abandonat havia estat sostret dies abans a Manlleu. Els Mossos van localitzar aquest dijous al matí al carrer Voltregà de Manlleu a un dels ocupants que van fugir del vehicle sostret, i van detenir-lo com a presumpte autor d'un robatori i furt d'ús de vehicle. El detingut, que aquest any ja ha estat arrestat set cops, ha passat aquest divendres al matí a disposició judicial davant del jutjat d'instrucció en funcions de guàrdia de Vic.
Detenen un home de 19 anys a Manlleu per robar un vehicle
L’organització de defensa dels drets del consumidor Facua afirma que ha denunciat 13 bancs davant del Banc d’Espanya, del Ministeri d’Economia i del de Sanitat per “irregularitats relacionades amb el Reial decret llei sobre clàusules sòl aprovat el gener passat. En gairebé tots els casos, afirma l’entitat, poden haver “posat traves” als usuaris per rebre les seves reclamacions a través de la via extrajudicial imposada a la norma, segons es llegeix en un comunicat fet públic per Facua. També s’hi explica que els bancs “imposen” als consumidors un seguit d’actuacions que “dificulten” el seu dret a reclamar i que no exigeix la normativa vigent. Les entitats denunciades són Bankia, Caixabank, Abanca, Banca March, Banco Pastor, Popular, Sabadell, Laboral Kutxa, Credifimo, Banca Pueyo, Banco Mare Nostrum (BMN), Banco Caminos i España Duero. Segons Facua les primeres denúncies van ser presentades precisament per aquesta organització fa dos mesos i mig, sense que el Banc d’Espanya, el Ministeri d’Economia o el de Sanitat hagin anunciat l’adopció de mesures per fer front a les “irregularitats” dels bancs. L’organització de defensa dels consumidors també explica que en gairebé tots els casos denunciats els bancs “es neguen” a acceptar la tramitació de reclamacions que no s’hagin redactat a través dels formularis que ofereixen les seves oficines. A més, “obliguen” els usuaris a personar-se a les sucursals encara que visquin a localitats on no n’hi ha o encara que siguin persones “ancianes, malaltes o amb discapacitats que els dificulten o impossibiliten desplaçar-se”. Finalment, Facua informa que més de 21.000 hipotecats s’han unit a la seva plataforma per assessorar-se sobre com reclamar els diners de la clàusula sòl i el cobrament abusiu de les despeses de formalització de les hipoteques. L’entitat afirma que ha començat a interposar demandes judicials en els casos que les entitats financeres “s’estan negant” a tornar tots els diners –més els interessos legals- cobrats tant per la clàusula sòl com per la formalització de les hipoteques.
Facua denuncia 13 bancs per plantejar traves per presentar reclamacions per clàusula sòl
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha donat per "tancada" la "polèmica" sobre la Creu de Sant Jordi a l'expresidenta del Parlament Núria de Gispert. En un contacte amb la premsa aquest dijous a la tarda des de Waterloo (Bèlgica), acompanyat de l'expresident Carles Puigdemont, Torra ha apuntat que el tema ja està "resolt". El cap del Govern ha argumentat que el guardó premia la trajectòria de l'expresidenta del Parlament. Aquest matí Cs i PSC han demanat que Torra revoqui la decisió de premiar De Gispert. El partit taronja ha anat més enllà i també ha reclamat que el president comparegui al ple del Parlament per donar explicacions.
Torra dona per "tancada" la polèmica sobre la Creu de Sant Jordi a De Gispert
L’incendi de Carcaixent (Ribera Alta) ha estat donat per controlat aquest diumenge a la nit després d’assolar unes 2.200 hectàrees, segons les primeres estimacions ofertes pel centre de coordinació d’emergències de la Generalitat Valenciana. Les persones desallotjades de la residència de gent gran d’Aigües Vives poden tornar aquest dilluns a les instal•lacions mentre que els desallotjats de les urbanitzacions ho varen poder fer ja diumenge. A l’incendi, el darrer en actiu dels quatre simultanis d’aquests dies al País Valencià, hi treballen 13 brigades, dos autobombes i dos coordinadors vigilant que no hi hagi revifaments. Així mateix, un helicòpter farà vols d’observació al perímetre cremat de l’incendi de Carcaixent així com al de Bolbait (Canal de Navarrés), que ha afectat unes 1.535 hectàrees. La Generalitat Valenciana xifra en unes 3.785 hectàrees la superfície cremada per les flames als quatre incendis iniciats dimecres i dijous. El president Ximo Puig ha anunciat que al llarg d’aquesta setmana el govern valencià es reunirà amb els ajuntaments dels municipis afectats així com amb la Diputació de Valencià per abordar les ajudes a la regeneració de les zones cremades.
Controlat l’incendi de Carcaixent després de cremar unes 2.200 hectàrees
Està previst que les conclusions s'elevin a la Comissió d'Interior abans de l'agost i que, malgrat no ser legalment vinculants, sí que representin "recomanacions per complir-se" ACN Barcelona.-El grup de treball sobre les condicions d'utilització de les pistoles tàser per part dels Mossos d'Esquadra comença a caminar després que la Comissió d'Interior l'hagi constituït aquest dimecres. La comissió ha acordat que el diputat de Junts pel Sí Lluís Guinó el coordini sota la figura de relator i que estigui format per dos membres de cada grup parlamentari. Està previst que el grup, que ha de determinar ara el seu funcionament i calendari, sol·liciti la compareixença d'experts i que elevi les conclusions a la Comissió d'Interior abans que s'acabi aquest període de sessions, a l'estiu. Guinó ha sospesat a l'ACN que les conclusions del grup de treball han de ser "sinó legalment vinculants, recomanacions per complir-se". Guinó ha precisat a l'ACN que des d'una perspectiva estricament legal no hi ha "una vinculació directa" entre les conclusions del grup i el seu objecte d'estudi. Ara bé, el relator dels treballs veu "evident" que si el Parlament constitueix un grup per informar-se de l'ús de les pistoles tàser és per complir les recomanacions que elabori. "Si no és així, no té cap sentit crear aquest grup", ha afegit. L'objectiu principal és estudiar l'ús de les tàser en el marc dels models de seguretat de les policies de l'entorn, tal com explicita la petició per crear el grup que van registrar tots els grups parlamentaris fa dues setmanes. La iniciativa de la creació del grup, amb un funcionament autònom a la comissió, va sorgir el 17 de febrer quan el conseller d'Interior, Jordi Jané, va proposar analitzar l'ús de les pistoles tàser després que la CUP li reclamés "un debat polític" sobre aquestes armes. Jané va explicar que amb la proposta pretén "buscar el màxim consens" i "trobar l'aval" a les pistoles en el marc del Parlament, tot i que no va deixar clar si les conclusions del grup d'estudi condicionarien la compra de les armes. Això sí, va apuntar que l'última paraula la té el Govern. El PPC mostra la "disconformitat" a la motivació del grup En la sessió d'aquest dimecres de la comissió, el diputat del PPC Alberto Villagrasa ha mostrat la "disconformitat" a la "motivació" del grup de treball i ha tornat a acusar el Govern de "cedir al xantatge" de la CUP, a qui ha atribuït "no creure en els cossos de seguretat". La diputada Eulàlia Reguant –en representació de Mireia Vehí- ha puntualitzat que la CUP no diu que no cregui en els Mossos, sinó que la seva feina ha d'estar "sota el control democràtic" per "assegurar i garantir" els drets fonamentals. Guinó ha afirmat que amb el grup de treball "no es pretén posar en dubte els Mossos ni anar-hi en contra". Posteriorment, en declaracions a l'ACN, el relator del grup ha manifestat el "desacord absolut" als retrets de Villagrasa i ha defensat que "és necessari que en una qüestió tan específica com l'ús de les tàser siguin els experts que donin l'opinió" en un espai com el Parlament. "No estem parlant si calen aquests dispositius, sinó en quines condicions se n'ha de desenvolupar l'ús per evitar problemes fins i tot per als propis Mossos", ha subratllat el relator del grup. També ha recordat que en l'anterior legislatura "ja hi va haver un plantejament per definir des d'un punt de vista parlamentari quines condicions i sota quins protocols i garanties els Mossos podien utilitzar els dispositius". Els sindicats dels Mossos d'Esquadra van criticar la proposta de Jané per debatre l'ús de les tàser al Parlament, que van considerar "un pas enrere". El passat mes d'agost va transcendir que el Departament d'Interior preveia adquirir 134 pistoles elèctriques equipades amb càmeres de vídeo. Tot i que la compra no estava tancada, es donava per segura.
Es constitueix el grup de treball sobre l'ús de les pistoles tàser i el diputat de JxSí Lluís Guinó el coordinarà
Un ciclista ha mort en un accident de trànsit aquest dimecres a la matinada a Sant Andreu de la Barca, al punt quilomètric 593,9 de l'A-2 en sentit Barcelona. Per causes que encara s'estan investigant, hi ha hagut una col·lisió frontal entre un ciclista, que circulava en contra direcció, i un turisme. En l'accident també s'hi han vist implicats dos turismes més. A conseqüència d'això ha mort el ciclista i el conductor d'un dels turismes ha resultat ferida lleu i l'han traslladada al Centre d'Urgències i Atenció Primària (CUAP) de Sant Andreu de la Barca. Els Mossos d'Esquadra, que han rebut l'avís a les 05.48 hores, no han localitzat la documentació del ciclista. Arran de la incidència, s'han activat set patrulles del cos dels Mossos d'Esquadra, una dotació dels Bombers de la Generalitat i dues ambulàncies del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM). L'A-2 s'ha tallat a Sant Andreu de la Barca en sentit Barcelona i s'han fet desviaments per la sortida de Castellbisbal. A partir de les 06.16 hores s'ha obert un carril en sentit Barcelona. Hi ha hagut aturades de 4 km. Amb aquesta víctima, són 105 les persones que han mort en accident de trànsit aquest any a la xarxa viària interurbana de Catalunya.
Mor un ciclista en un accident de trànsit a Sant Andreu de la Barca
La coordinadora general del PDC, Marta Pascal, ha avisat aquest dilluns la CUP que el referèndum no pot ser condició o element de pressió per aprovar la qüestió de confiança i els pressupostos del 2017. En roda de premsa, ha reclamat als cupaires que aquesta setmana demostrin "sentit de país, lleialtat i unitat" per tal de culminar el procés. "Demanem aquesta altitud de mires, tant per no modificar el mandat del 27-S, un encàrrec molt i molt clar, com també per entendre que els pressupostos són fonamentals per executar el full de ruta", ha remarcat Pascal, que ha demanat als anticapitalistes que decideixin "si volen modificar l'encàrrec del 27-S o estan disposats a tirar-lo endavant sabent que l'enemic és el govern de l'Estat".
El PDC avisa la CUP que el referèndum no pot ser condició per aprovar la qüestió de confiança i els pressupostos
L'oposició ha demanat al govern de Colau que mantingui els antiavalots de la Guàrdia Urbana i que "aturi" la creació de la nova unitat que està previst que els substitueixi. Els grups municipals han aprovat tres proposicions del PSC, PP i Ciutadans que demanen que s'aturi el "desmantellament" de la Unitat de Suport Policial (USP), formada per 150 efectius, i que se la doti de més recursos. L'oposició ha acusat Colau de voler fer una "purga" i una "selecció de personal de manera encoberta". Per la seva banda, el comissionat de Seguretat, Amadeu Recasens, ha defensat que la nova unitat és una "necessitat detectada per la mateixa Guàrdia Urbana" i que es un canvi que s'està "negociant" amb els sindicats. Recasens ha remarcat que la substitució de la USP no és una "qüestió de govern", sinó un canvi recollit al pla director de la Guàrdia Urbana, que ha insistit que està elaborat per membres de la mateixa policia municipal. "Estan menystenint la feina que la Guàrdia Urbana ha fet", ha dit davant les crítiques de l'oposició a la comissió, on també hi havia membres del sindicat CSIF de la Guàrdia Urbana amb cartells contra les accions del govern municipal. El comissionat de Seguretat també ha defensat que el "concepte se seguretat ha evolucionat" i que en la nova unitat caldrà que entrin noves persones i que els que es mantinguin hauran de tenir unes determinades característiques. La nova unitat, segons ha explicat Recasens, estarà més al carrer i no tindrà funcions d'antiavalots perquè ha apuntat que aquesta és una competència dels Mossos d'Esquadra. A més, el comissionat de Seguretat ha precisat que durant aquest mandat la USP no ha fet funcions d'antiavalots. L'oposició acusa Colau de voler fer una "purga" Els grups de l'oposició s'han mostrat majoritàriament contraris a la substitució de la USP per una nova unitat. El regidor de Ciutadans Francisco Sierra ha acusat Colau de no exercir les seves funcions com a màxima responsable de seguretat a la ciutat i ha preguntat quina és la "finalitat" de fer aquest canvi en un moment en què els veïns estan "atemorits per la inseguretat". "Volen fer una policia política?", ha preguntat Sierra. La regidora del PSC Carmen Andrés s'ha mostrat "preocupada" per com es farà la "desconnexió" d'una unitat a l'altra i ha criticat que es vulgui suprimir la USP perquè fa "funcions essencials". Andrés ha avisat que aquest canvi ha creat "incertesa" entre els membres de la USP i ha remarcat que hi veu un "ànim de purga". "Volen fer una selecció de personal de manera encoberta", ha dit la regidora del PSC. Per la seva banda, el regidor del PP Alberto Villagrasa ha afirmat que es tracta d'una "revenja electoral" i ha acusat el govern de Colau de "no haver cregut mai" en la Guàrdia Urbana. A més, Villagrasa ha indicat que es tracta d'una mesura amb la qual el govern pretén "vendre als seus amics antisistema que es carrega la Guàrdia Urbana". "Les entrevistes les farà l'alcaldessa per fer la purga final?", ha preguntat. El regidor del PDeCAT Jordi Martí ha lamentat la incertesa que han viscut els treballadors amb la possibilitat de dissolució de la USP sobre la taula "des del principi del mandat". "No és la millor manera, desanima i afecta la dignitat del cos", ha dit abans d'apuntar que la negociació política sobre aquesta qüestió està sent "molt dolenta". "Els demano que aturin màquines", ha reclamat al govern municipal. El regidor d'ERC Jordi Coronas ha assegurat que la USP no és una unitat d'antiavalots i ha defensat que es necessita una "unitat especialitzada" amb les funcions que actualment té aquesta unitat. "Crec que acabarà sent un canvi de nom i poc més", ha remarcat, després de dir que la "lògica s'imposarà" i que la unitat seguirà funcionant. La regidora de la CUP Maria Rovira ha lamentat que tot el que se sap sobre la substitució de la USP sigui pels mitjans de comunicació i ha reclamat saber quines seran les funcions d'aquesta nova unitat i si es pot "afirmar" que se suprimirà. El regidor no adscrit Gerard Ardanuy ha dit que es tracta d'un canvi tècnic, però que ve motivat per una "posició política" i ha demanat no "quedar-se en discursos ideològics". En aquest sentit, ha exigit que s'obri un procés de debat per tal que es pugui prendre una decisió "el més acurada possible". Per la seva banda, el regidor no adscrit Juanjo Puigcorbé ha demanat saber "més enllà del que diuen els diaris" i ha preguntat si la ciutat quedarà "desprotegida". Un informe sobre la jubilació als 60 anys Els grups municipals també han votat a favor d'una proposició d'ERC que demana al govern municipal elaborar un informe sobre el número d'agents de la Guàrdia Urbana que compleixen els requisits per jubilar-se als 60 anys. Tots els partits hi han votat a favor excepte la CUP, que s'ha abstingut. Durant la seva intervenció, el regidor d'ERC Jordi Coronas ha reclamat més efectius de Guàrdia Urbana per substituir els que es jubilaran. El comissionat de Seguretat ha indicat que no està a les mans de l'Ajuntament i ha acusat el govern del PP de "no haver fet els deures". "No ens va donar resposta a la petició per a una altra promoció", ha subratllat.
L'oposició demana a Colau que mantingui els antiavalots de la Guàrdia Urbana i l'acusa de voler fer una "purga"
La consellera de Presidència, Neus Munté, i la diputada del PPC, Andrea Levy, s’han retret mútuament els nomenaments dels directors de TV3 i TVE. La diputada popular ha preguntat al Govern el procediment seguit per a escollir i nomenar Vicent Sanchis com nou director de TV3, pregunta a la que Munté ha respost que s’han seguit els procediments marcats a la llei. Levy ha acusat el Govern d’”instrumentalitzar” la televisió pública catalana i d’escollir un director que “s’ha manifestat clarament dient que el ‘cas Palau’ era contra Catalunya i contra Convergència”. Munté ha negat les acusacions i ha recriminat que el director de TVE escollit va ser “cap de comunicació d’Alícia Sànchez Camacho” i per això ha demanat que no vulguin "donar lliçons". Levy ha considerat que al Govern “no li agradava” l’anterior director de TV3 i han volgut imposar un “règim de silenci” sobre casos com el del Palau de la Música. Ha afegit que no és “casualitat” que coincideixen alguns posicionaments que es poden sentir a les emissores públiques amb els que després fan els consellers i ha assegurat que el que fa la televisió pública és “repartir propaganda ideològica”. Per tot això, ha dit que molts catalans han “desintonitzat” i ha dement al nou director que tingui en compte la pluralitat de Catalunya. “Si sintonitzessin amb ella les coses anirien millor”, ha dit. Munté ha respost que els que han de sintonitzar són els membres del PP perquè ha defensat que TV3 és “plural” i líder d’audiència competint amb cadenes que tripliquen el seu pressupost. Ha esperat que la diputada “no intenti dir als ciutadans quina televisió han de veure” i ha plantejat que el problema que veuen els populars és que no es comparteix el “pensament únic que intenta imposar”. En resposta a la denúncia d’instrumentalització, Munté ha recordat que el nou director de la televisió pública espanyola, Eladio Jareno, “va ser el cap de comunicació d’Alícia Sánchez Camacho”. “Els que han de sintonitzar són vostès, els que han de parlar amb coneixement de causa són vostès”, ha asseverat.
Munté i Levy es retreuen mútuament els nomenaments dels directors de TV3 i TVE
El cap de llista del PPC a les eleccions del 20-D diu que el president de la Generalitat en funcions "trenca tot el que toca" ACN Madrid.-El ministre de l'Interior en funcions i cap de llista del PPC a les eleccions del 20-D, Jorge Fernández Díaz, considera que les manifestacions d'Artur Mas després del 'no' de la CUP a la seva investidura –Mas ha afirmat que se sent "amb ganes de plantar cara a Madrid i a les forces d'aquí que posen les coses excessivament difícils"- li semblen "clínicament preocupants". "Una persona que porta el palmarès que porta i que digui que té moltes ganes de plantar cara als de Madrid i als d'aquí, em sembla que aquestes declaracions, en aquest context, resulten clínicament preocupants", ha afirmat en una roda de premsa on ha fet balanç de la sinistralitat a les carreteres espanyoles al 2015. El diputat electe del PP ha afirmat que "tot el que toca Artur Mas ho trenca" i ara, un cop ha obtingut el 'no' de la CUP, cal "tornar a la sensatesa" a Catalunya i posar punt i final a la "greu crisi política que es viu des del 2012". Segons el ministre de l'Interior en funcions, la decisió de la CUP respon al fet que una part de la societat catalana està "farta", i obre "una oportunitat" que cal aprofitar per "tornar al lloc d'on mai hauríem d'haver sortit". També ha assegurat que Mas "trenca" tot allò que toca: "Ha destrossat CIU, el referent del catalanisme moderat, ha trencat Unió en convertir-lo en extraparlamentari, al PSC li ha fet un mal irreparable i és capaç de trencar la CUP", ha dit. Creu que hi ha marge per a un govern El PPC defensa una alternativa "constitucionalista" que s'erigeixi com a govern a Catalunya i segons Fernández Díaz hi ha elements "favorables per arribar a un acord" amb PSC i C's. Tots ells, segons ha dit, estan d'acord que "la unitat d'Espanya no és negociable, no es toca, no és compartimentada i la igualtat de tots els espanyols davant la llei no és discutible".
Fernández Díaz diu que les declaracions de Mas després del 'no' de lla CUP són "clínicament preocupants"
'La força de l'Ebre' és la nova cançó composta per Pepet i Marieta dedicada al moviment antitransvasament del riu Ebre i que té la voluntat de convertir-se en l'himne de les noves generacions del col·lectiu. El grup, dirigit pel realitzador Mario Pons, ha rodat aquest dissabte al Pont d'Amposta el videoclip del tema, que ha simulat una manifestació en defensa del riu. El rodatge ha aplegat més d'un centenar de persones que han respost a la crida feta per les xarxes socials. La cançó s'estrenarà en el concert commemoratiu previst pel 30 de març, que posarà el punt final a la celebració dels 18 anys de la lluita del moviment. L'equip del rodatge ha començat a gravar escenes del videoclip amb els integrants del grup de Pepet i Marieta al riu Ebre aquest dissabte al matí. Tot seguit, la gravació s'ha trasllat fins al pont d'Amposta, on s'ha tallat la circulació fins passades la una del migdia. En aquest punt, una multitud de persones s'han posat sota les ordres del director i han escenificat una manifestació. La majoria d'ells portaven les samarretes blaves amb el nus antitransvasament, símbol de la lluita, així com banderes de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE). També han cantat incansablement el clam "Lo riu és vida, aigua i sediments", un altre dels emblemes del moviment. Segons el cantant de Pepet i Marieta, Josep Bordes, la cançó 'La força de l'Ebre' és l'expressió dels 18 anys de lluita que ha donat "identitat" a les Terres de l'Ebre. "Té molta força i serà fàcil que arribi al jovent perquè té esperit jove", ha apuntat. De fet, aquest és l'objectiu de la Plataforma, trobar un referent musical per les noves generacions. "El nostre referent musical havien sigut els Quicos amb la cançó del 'Carrilet però la generació nova té altres referents musicals i s'han de sentir que hi formen part", ha explicat Susanna Abella, membre de la PDE. Per això, ha considerat que el rodatge del videoclip és "especial perquè avui veus els pares, els fills i els nets, tota la gent que ha nascut amb aquest moviment social". Davant d'això, Bordes ha assegurat que un cop més s'ha copsat l'energia de la gent i les seves "ganes" per defensar el riu. Una acció que diu que "tocarà fer durant molt de temps". La cançó compta amb les col·laboracions d'altres artistes d'arreu dels Països Catalans, els quals el cantant de Pepet i Marieta no ha volgut desvetllar. Tant la cançó com el videoclip està previst que es publiquin el 19 de març. Pel que fa al director del videoclip, Mario Pons, ha celebrat l'afluència "massiva" al rodatge i la participació "desinteressada" dels remers i vogadors de Sant Jaume d'Enveja o la dels castellers de Sant Carles de la Ràpita i dels de Tortosa, que han alçat un pilar al final de la gravació. "Ha sigut una gran festa i demostra que el moviment social de la PDE està molt viu i que hi ha relleu generacional", ha subratllat Pons. El concert del 30 de març a Amposta serà la "diada" de les Terres de l'Ebre La nova cançó s'interpretarà per primera vegada el dissabte 30 de març en el concert que clourà els actes de commemoració dels 18 anys de la a Plataforma en Defensa de l'Ebre, els quals es van iniciar el passat mes de setembre. Els organitzadors encara no han fet públic el cartell del concert però ja es coneixen alguns dels noms que hi actuaran, com Pepet i Marieta o Joan Rovira. Serà una "gran festa" on hi haurà reivindicacions de les diverses lluites del territori, amb una mostra del teixit cultural – castells, grups de jotes i accions d'entitats-, i, sobretot, molta música.
'La força de l'Ebre', el nou himne del moviment antitransvasament
La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha exigit a la Unió Europa que canviï les actuals polítiques ''nefastes'' d'acollida de refugiats que fugen de la guerra. En unes declaracions fetes poc abans de començar la 'marea blava' que ha transcorregut pel centre de Barcelona, Forcadell ha explicat que amb la seva presència en la manifestació volia ''reiterar la voluntat'' del Parlament d'acollir a les persones que fugen de la guerra. La presidenta ha reclamat a les autoritats europees que ''obrin les fronteres''. Forcadell ha recordat que el febrer de l'any passat el Parlament va aprovar dues declaracions en contra de l'acord entre la Unió Europea i Turquia i el mes de maig es va aprovar una moció instant a la Generalitat que fes tot el possible per acollir als refugiats que estan aturats a les fronteres europees.
Forcadell exigeix a la Unió Europea que canviï les polítiques ''nefastes'' d'acollida de refugiats
El Ministeri de Sanitat xifra en 27.127 el total de morts per coronavirus, segons l'últim balanç d'aquest diumenge. Se sumen dos morts al total publicat ahir i s'especifica que hi ha hagut 39 defuncions en els últims set dies. L'executiu continua revisant les dades per corregir les sèries històriques, amb algunes increments en les xifres globals. En relació al nombre de positius confirmats, Sanitat els xifra en 239.429, 201 més dels comunicats ahir i 96 es van diagnosticar el dia previ. Segons l'últim informe de Sanitat, hi ha hagut 2.875 diagnosticats en els set dies i 6.944 en les darreres dues setmanes. El Ministeri ha corregit la informació poc després d'haver informat per error de 200 diagnosticats menys en els darrers 7 dies (2.684) i 500 menys en les darreres dues setmanes (6.441). A Catalunya, que continua amb el procés de validació, la xifra total de morts és de 5.587, els mateixos que aquest dissabte, i el Ministeri especifica que 11 s'han produït en l'última setmana. Els casos totals sumen 59.013, 10 més dels comptabilitzats al total d’ahir (59.003). Del total, 10 es van diagnosticar el dia previ, 1.231 en els últims 7 dies i 3.050, en les darreres dues setmanes. 77 persones han iniciat símptomes en l’última setmana i 334, en els últims 14 dies. En relació a les defuncions, de les 39 dels últims set dies, 11 s'han produït a Catalunya, 6 a Extremadura, 6 a Castella i Lleó, 3 a Madrid, 3 a Galícia, 2 a Aragó, 2 al País Valencià i 2 a La Rioja. Hi ha set comunitats que no han tingut cap mort en l’última setmana. Pel que fa als ingressos a l'UCI, l’informe xifra en 9 les entrades en Unitats de Cures Intensives en els darrers set dies, 2 dels quals a Catalunya, 2 a Castella-la Manxa i 2 a Castella i Lleó-. Hi ha tretze comunitats que no n'han tingut cap en l'última setmana. Hi ha hagut 263 hospitalitzacions en els darrers set dies, la majoria (77) a Madrid. A Catalunya n'hi ha hagut 54. En total, des que va començar l'epidèmia, hi ha hagut 123.871 hospitalitzacions (116 menys que les reflectides ahir) i 11.400 ingressos a l'UCI (4 menys que els notificats ahir). Aquestes diferències es deuen a què el Ministeri està fent una validació individualitzada dels casos, de manera que ja adverteixen que hi pot haver discrepàncies amb les dades anteriors.
Sanitat xifra en 27.127 els morts per coronavirus, dos més que el total d'ahir i 39 en els últims set dies
Els ciutadans de Letònia, Malta i Eslovàquia voten aquest dissabte en les eleccions europees. Ho fan després que dijous el Regne Unit i Holanda donessin el tret de sortida a aquests comicis, seguits per Irlanda, que va fer-ho divendres i la República Txeca, que permet als seus habitants votar durant dos dies. Els 21 estats restants exerciran el seu dret a vot diumenge. El darrer país que dipositarà les paperetes a les urnes serà Itàlia, on els col·legis electorals romandran oberts fins les onze de la nit. La previsió és que els primers resultats s'anunciïn a partir d'aquesta hora. Al voltant d'un quart de dotze l'Eurocambra farà pública una projecció del nou hemicicle basant-se en els resultats oficials en divuit estats membre, enquestes a peu d’urna en vuit i intencions de vot en dos més. Les eleccions al Parlament Europeu són els comicis transnacionals més grans del món. Un total de 427 milions de ciutadans dels 28 estats membres estan cridades a les urnes. Per aquest motiu, es preveu que el recompte de vots s'allargui durant tota la matinada en els diferents països. Les primeres dades que l'eurocambra facilitarà diumenge es publicaran al voltant de les sis de la tarda. Serà una estimació de resultats nacionals per a set estats: Àustria, Xipre, Alemanya, Grècia, Irlanda, Malta i Països Baixos. Es basarà en enquestes a peu d'urna o similars publicades als estats membre i recollides per l'empresa Kantar. Les següents dades seran les estimacions nacionals per a Bulgària i Croàcia, cap a les set de la tarda, a les quals s’afegiran les d'Espanya, França i Dinamarca a les vuit del vespre. Amb aquests primers resultats orientatius, el Parlament Europeu farà una primera projecció de l’hemicicle a un quart de nou del vespre. Serà un primer agregat de dades que permetrà veure la possible configuració de la cambra, però basant-se únicament en enquestes a peu d'urna i dades no oficials en aquests dotze països i en la intenció de vot en els altres setze estats de la UE. A les nou de la nit es publicaran estimacions de Polònia, Portugal, Romania i Suècia i un quart d'hora després, repetint el mateix patró que abans, es farà una primera actualització de la projecció de l'hemicicle amb les dades disponibles fins al moment. A un quart d'onze es farà una segona actualització de la projecció incloent-hi les dades de Finlàndia. Primers resultats a la UE Els primer resultats podran anunciar-se a partir de les onze de la nit, un cop els darrers col·legis electorals a Europa hagin tancat les seves portes, tal com estableix el reglament europeu. Així, serà cap un quart de dotze quan l'Eurocambra farà pública la primera projecció del nou hemicicle basant-se ja en els resultats provisionals reals en alguns estats membre. Concretament, la primera projecció es basarà en els resultats provisionals en divuit estats membre -entre els quals hi ha Espanya i Alemanya o Bèlgica- les estimacions en vuit estats i les intencions de vot a Letònia o el Regne Unit. Criteri de distribució d’escons als grups Tant en les projeccions basades en enquestes a peu d'urna com en els resultats provisionals, el Parlament Europeu distribuirà els escons d'acord amb els grups parlamentaris actuals. Això vol dir que, per exemple, Lliures per Europa estaran dins del grup dels liberals d'ALDE -tot i l'expulsió del PDeCAT del partit europeu- i Ara Repúbliques apareixeran amb els Verds/ALE mentre no es comuniqui formalment una intenció contrària. Pel que fa als escons de la llista d'Unidas Podemos s'adjudicaran als grups precedents dels diputats. Així, el d'Ernest Urtasun anirà amb els Verds mentre que el de Miguel Urbán anirà a parar al grup parlamentari de l'Esquerra Unitària (GUE). Les formacions que ara no tenen representació a la cambra i que preveuen entrar-hi, com Renaissance (la llista de Macron) o Vox, s0assignaran a la categoria “altres”.
Letònia, Malta i Eslovàquia s'afegeixen als països que ja voten per les eleccions europees
La Fiscalia Superior de Catalunya ha presentat davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) una querella contra el diputat de JxCat i exconseller Jordi Turull i la seva dona, Blanca Bragulat, per un delicte d'insolvència punible. Segons el ministeri públic, el presumpte delicte s'hauria comès quan Turull es va desprendre d'una "part important" del seu patrimoni i el va deixar sota la titularitat de la seva dona. Ara serà el magistrat Francisco Valls el ponent de la sala d'admissions que proposarà si s'admet o no a tràmit la querella del ministeri públic. La Fiscalia Especial contra la Corrupció va enviar un informe el passat 15 de març a la Fiscalia Superior de Catalunya, que s'ha fet càrrec de la investigació donada la condició d'aforat de Turull per ser diputat al Parlament. El fiscal José Joaquín Pérez de Gregorio s'ha fet càrrec de les diligències d'investigació. Segons el decret d'obertura de diligències, Turull i Bragulat haurien formalitzat un "negoci jurídic de donació" el passat 8 de juny del 2017. El ministeri públic recorda que Turull està sent investigat pel Tribunal Suprem. La fiscalia considera que arran d'aquesta causa oberta contra ell se'n poden derivar "responsabilitats civils de les que podria resultar obligat" i constata que és "en aquestes circumstàncies" que Turull i la seva dona van formalitzar un "negoci jurídic gratuït" pel qual "es va desprendre d'una part important del seu patrimoni" en favor de Bragulat. De fet, en la interlocutòria de processament, el magistrat del Suprem Pablo Llarena fixa una fiança de responsabilitat civil solidària de 2,1 MEUR per als membres del Govern destituït en aplicació de l'article 155 de la Constitució.
La Fiscalia Superior de Catalunya es querella contra Turull per donar part del seu patrimoni a la seva dona
L'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, ha lamentat l'anunci del tancament de la planta de Delphi a Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) i ha manifestat el seu "suport i solidaritat total amb els treballadors". Ballart ha recordat que 47 del mig miler de treballadors de la fàbrica són de Terrassa. L'alcalde ha proposat que els ajuntaments més afectats per aquest tancament facin front comú amb accions emmarcades en la Declaració per la Segona Reindustrialització del Vallès Occidental el 2014. De la seva banda, Ballart mantindrà en els pròxims dies una reunió amb el comitè d'empresa de Delphi i dijous es reunirà amb el conseller d'Empresa de la Generalitat, Jordi Baiget, a qui traslladarà "la necessitat que la Generalitat s'impliqui en la negociació". L'alcalde ha considerat que "s'ha d'aprofitar fins l'últim moment el marge que quedi per mediar amb l'empresa per tal d'evitar que centenars de treballadors de la comarca es quedin sense feina".
L'alcalde de Terrassa ofereix suport als empleats de Delphi i demana a la Generalitat que s'impliqui en la negociació
Els Mossos d'Esquadra van detenir dijous passat un home i una dona, de 23 i 22 anys, com a presumptes autors de tres delictes de robatori amb força, un robatori a l'interior d'un vehicle i una ocupació de béns immobles. Segons les investigacions, els detinguts van ocupar un apartament en un bloc de Salou on la majoria d'immobles són de multipropietat i ho aprofitaven per robar en altres domicilis de l'edifici. Ho feien forçant el pany i el marc de la porta principal i, un cop a dins, sostreien el televisor i altres objectes. A l'arrestat també se li atribueix un delicte d'obstrucció a la justícia i ja té disset antecedents policials per delictes contra el patrimoni. El jutge va decretar la llibertat amb càrrecs per als dos acusats. A més, els agents van poder accedir a l'habitatge ocupat pels detinguts i van comissar caixes d'eines sostretes d'altres immobles, quatre aparells de televisió, un aparell de DVD, dos descodificadors de TV, un equip HI-FI, entre d'altres objectes de dubtosa procedència. Dels objectes recuperats, també van relacionar una caixa d'eines procedent d'un robatori a l'interior d'un vehicle comès entre el 2 i el 3 de juny.
Dos detinguts a Salou per fer tres robatoris en dos dies
La reunió entre l’Ajuntament de Figueres i els treballadors de la neteja, l’enllumenat i la jardineria que s’ha celebrat aquest dimarts amb la mediació de la Inspecció de Treball de la Generalitat ha acabat sense acord. Els representants del consistori, els de les empreses Fisersa i Ecoserveis i els dels treballadors han decidit, però, seguir negociant dijous a la tarda amb l’objectiu d’arribar a una entesa que eviti una vaga en aquests serveis convocada a partir del dia 20 de desembre. Cal recordar que en la primera mediació, l’1 de desembre, ja es va acordar endarrerir uns dies la vaga, atès que inicialment estava prevista per al 12 de desembre. La darrera proposta de l’Ajuntament garanteix per escrit un “gran respecte” de les condicions laborals i salarials dels treballadors. Es tracta, segons l’Ajuntament de “posar-ho tot per escrit per tal de garantir millor tots els compromisos de cara al futur”, tal i com, indica, han demanat els sindicats. A l’assemblea celebrada a principis d’aquest mes pels treballadors de Fisersa es va arribar a un acord en el conveni col·lectiu, fet que, segons l’Ajuntament, “ha de servir d’exemple de diàleg per arribar a un acord satisfactori en la negociació d’Ecoserveis”. La darrera proposta de l’Ajuntament inclou, entre altres punts, el compromís detallat de no aplicar mesures laborals que comportin l’extinció dels contractes dels treballadors subrogats a l’empara de causes objectives de tipus productiu i/o econòmiques i/o organitzatives. També preveu que en el moment de la subrogació tindran preferència a l’hora de cobrir noves necessitats de llocs de treball en els serveis de jardineria i enllumenat públic de Fisersa aquells treballadors que no van ser objecte de subrogació i que haguessin format part de la borsa de treball d’Ecoserveis, mitjançant contracte temporal en aquets serveis. A més, es garanteixen les condicions individuals més beneficioses dels treballadors d’Ecoserveis sense posar en perill les condicions de la plantilla de Fisersa.
Acaba sense acord la reunió entre l’Ajuntament de Figueres i els treballadors de neteja, enllumenat i jardineria
L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, descarta d'aquí al final de mandat tancar un acord de govern estable amb altres formacions polítiques i aposta per continuar en la línia seguida durant la primera part de legislatura d'arribar, "des del diàleg, la negociació i el consens", a acords puntuals sobre els diferents temes de ciutat amb aquells grups amb els quals "hi hagi més coincidència". Ros ha assegurat en una entrevista a l'ACN que al PSC "li està resultant més fàcil arribar a acords amb alguns partits que amb altres", tot reconeixent que en el darrers mesos ha fructificat més l'entesa amb Ciutadans i el PP. Així, es mostra decebut per "no haver estat capaços" d'arribar a més acords amb CiU, mentre veu "pràcticament impossible" assolir-ne amb el Comú. Pel que fa a la possibilitat de repetir com a candidat del PSC a la capital del Segrià al 2019, Ros descarta plantejar-s'ho en aquests moments i diu que ho farà a final de l'actual mandat. Àngel Ros destaca que l'actual composició de l'Ajuntament de Lleida és la més "plural" de la història, amb set grups polítics representats. Això, explica que ha obligat el PSC a treballar "buscant el diàleg i el consens per a cadascun dels temes amb aquelles forces polítiques amb què hi havia més coincidència", després dels mandats amb majoria. Ros reconeix que a la Paeria al PSC "li està resultant més fàcil arribar a acords amb alguns partits que amb altres" i, en referència als últims mesos, ressalta la importància dels acords assolits amb Ciutadans i el PP pel pressupost i les ordenances fiscals 2017. Així mateix, recorda que en el primer any de mandat, el PSC va pactar els comptes municipals amb ERC i C's i les ordenances fiscals amb la Crida-CUP i Ciutadans. Ros no entén la "radicalitat" de CiU a la Paeria i veu "pràcticament impossible" l'entesa amb el Comú Àngel Ros assegura que tenia el convenciment que l'equip de govern socialista i CiU "serien capaços d'arribar a més acords" durant l'actual mandat, més enllà del suport d'aquest grup municipal a les ordenances fiscals d'aquest any. En aquest sentit, remarca que el PSC està governant amb CiU diferents consells comarcals lleidatans i "facilitant absolutament" la cerca d'acords a la Diputació de Lleida, cosa que "no quadra massa amb aquest comportament cada cop més radicalitzat en l'oposició a la Paeria". Així mateix, assegura que l'única força municipal amb la qual considera "pràcticament impossible" arribar a acords és el Comú, perquè "busca permanentment el conflicte" i "no aporta propostes constructives des del punt de vista de ciutat", segons l'alcalde de Lleida. "Ara no s'ha d'obrir un procés de consultes ni de referèndums" sobre el canvi de noms de carrers En relació amb la polèmica que s'ha generat arran de la petició d'entitats de la societat civil i d'alguns grups polítics per canviar el nom d'alguns carrers de la ciutat dedicats a persones que van tenir relació amb el franquisme, Ros deixa clar que "l'estat espanyol va fer transició política exemplar i amb un element molt important que és la reconciliació", la qual "no està renyida amb el concepte de memòria històrica perquè un sense l'altre no funcionen". En el cas de la capital del Segrià, l'alcalde de Lleida lamenta que "hi hagi partits que creguin que la democràcia ha arribat amb ells sinó que la democràcia als ajuntaments va arribar l'any 1979". Per Àngel Ros, "ara no s'ha d'obrir un procés de consultes ni de referèndums" perquè "Lleida ha fet els exercicis de memòria històrica i de reconciliació". Per això, defensa que "si hi ha algun nom, aquest no és ni de llarg associable inequívocament a conceptes ni de la Guerra Civil ni del franquisme en línia dels 59 noms ja canviats" entre els anys 1979 i 1980 amb Antoni Siurana a l'alcaldia de Lleida. Ros també recorda que ja amb ell al capdavant de la Paeria es van canviar els noms d'edificis d'habitatges protegits dedicats a personalitats franquistes, es va enderrocar el monòlit dedicat als caiguts que hi havia a la plaça Cervantes i es va aixecar el monument en record a les víctimes del bombardeig al Liceu Escolar. Així mateix, l'alcalde de Lleida insisteix que si una majoria de veïns d'algun dels carrers afectats "fan proposta, se'ls atendrà". L'alcalde de Lleida, però, qüestiona la "contradicció" del grup municipal de CiU en aquest tema després que votés a favor d'una moció de la Crida-CUP per retirar vuit noms de carrers dedicats a persones amb vinculació amb el franquisme, ja que una d'aquestes és Miquel Montaña –alcalde de Lleida entre els anys entre el 1974 i 1976- i que el 1984 va escollit diputat per Unió Democràtica de Catalunya (UDC) al Parlament. I és que segons Ros, "si tenia dignitat de ser diputat al Parlament en una elecció democràtica, resulta força incompatible que no se li reconegui la dignitat per tenir un carrer dedicat" a Lleida. L'alcalde de Lleida reitera el "dèficit" que té la ciutat en mitjanes i grans superfícies comercials Àngel Ros insisteix en què actualment la capital del Segrià "té un dèficit en mitjanes i grans superfícies per millorar l'atractivitat comercial de la ciutat de cara a fora", tot remarcant que la ciutat té una àrea d'influència d'unes 400.000 persones, de poblacions lleidatanes i de la Franja. En aquest sentit, destaca que les zones comercials projectades a Torre Salses, Vallrufea (Gran Gardeny) i el centre comercial de Carrefour al costat de l'Ll-11 mostren que "per totes aquestes firmes Lleida és molt atractiva comercialment". Tot i això, remarca que des de la Paeria també s'està treballant amb el sector comercial de la ciutat en la redacció dels estudis sobre l'impacte social de mitjanes i grans superfícies a Lleida tal com es va comprometre l'equip de govern. En relació al projecte comercial de Torre Salses, l'alcalde de Lleida pensa que podria començar a caminar aviat "però ara toca als promotors ser capaços d'aconseguir totes les autoritzacions necessàries –per part de la Generalitat- i tancar també acords amb les firmes comercials corresponents". En el cas de Vallrufea, Ros assenyala que els promotors ja han sol·licitat recentment la llicència d'obres, mentre el de Carrefour és el projecte que està "menys desenvolupat", malgrat que "els representants de la firma estan plantejant a la Paeria donar-li una entrada formal". La candidatura la Seu Vella potenciarà la internacionalitat i la singularitat del conjunt monumental per esdevenir Patrimoni Mundial Àngel Ros reconeix la "complexitat" perquè el turó de la Seu Vella pugui acabar obtenint el reconeixement de Patrimoni Mundial, tenint en compte que l'estat espanyol, França i Itàlia ja concentren entorn del 70% del Patrimoni Mundial per la Unesco. Tot i això, ressalta que la candidatura lleidatana està seguint "una ruta molt ràpida" i ja forma part de la llista indicativa del Ministeri de Cultura juntament amb altres candidatures estatals que aspiren a la mateixa distinció. Després d'un any de reflexió, aquest 2017 el Consorci de Turó de la Seu Vella presentarà la nova memòria de la candidatura en la qual s'han anat incorporant les recomanacions d'experts per tal de potenciar i posar en valor la internacionalitat i la singularitat del conjunt monumental. En aquest sentit, Ros explica que la memòria revisada haurà de ser capaç de demostrar que des del turó -especialment durant el regnat de Jaume I- "s'ha influït en la història de Catalunya, de la Corona d'Aragó, d'Espanya, d'Europa i de la regió mediterrània". Així mateix, posa de relleu que "la Seu Vella és l'última gran catedral romànica d'Europa, introduint ja alguns elements de transició al gòtic i del gòtic". L'alcalde de Lleida, però, deixa clar que, seguint els terminis fixats per la Unesco, el turó de la Seu Vella haurà d'esperar com a mínim al 2018 per poder optar al desitjat reconeixent. El Morera serà una realitat "a curt termini" Després dels compromisos del departament i del ministeri de Cultura de col·laborar amb el finançament del nou Museu Morera, l'alcalde de Lleida es mostra convençut que el projecte per ubicar l'equipament a l'antiga audiència tirarà endavant "a curt termini". La previsió amb què treballa la Paeria és que durant el mes d'abril es puguin treure a licitació les obres per tal que puguin iniciar-se abans de finals d'aquest 2017. Els treballs d'adequació del nou Morera –que tindran un cost d'uns 4,8 milions d'euros- s'allargaran dos anys i la voluntat de l'equip de govern és que es puguin dur a terme en fases "consecutives" ja que "el finançament està pràcticament garantit". Ros destaca que el nou museu serà el primer dels elements que afavoriran la dinamització de la rambla de Ferran "des del punt de vista de cohesió de ciutat". Altres, seran l'oficina d'atenció al ciutadà, que començarà a funcionar cap a l'estiu, i la futura estació d'autobusos.
Ros descarta un govern estable a la Paeria amb C's i PP i aposta per seguir amb la geometria variable tot el mandat
Diversos centres d'educació de les Terres de l'Ebre que imparteixen cicles formatius relacionats amb les ciències de la Salut i amb els Serveis socioculturals han donat material epidemiològic als centres hospitalaris del territori. Als centres, per les pràctiques de l'alumnat, es treballa amb material epidemiològic real, des de mascaretes, ulleres, bates, barrets, peücs, guants estèrils, fins a termòmetres, tensiòmetres i pulsioxímetre, entre d'altres. Majoritàriament s'ha cedit mascaretes i ulleres protectores de laboratori. Segons ha destacat la directora territorial d'Educació, Montserrat Perelló, la iniciativa ha estat aplaudida pels professionals sanitaris. Els centres que han donat material són l'Institut de l'Ebre, de Tortosa, que imparteix cicles d'Auxiliars d'Infermeria, Emergències Sanitàries; Atenció a les Persones en Situació de Dependència, Farmàcia i Parafarmàcia, Laboratori Diagnòstic Clínic i Biomèdic i Dietètica; el Col·legi de la Consolació de Tortosa, que fa el cicle de Cures Auxiliars d'Infermeria; l'Institut Ramon Berenguer IV d'Amposta, que imparteix cicles de Cures Auxiliars d'Infermeria i d'Higiene Bucodental; l'Institut Julio Antonio de Móra d'Ebre, que ofereix el cicle d'Atenció a les Persones en Situació de Dependència.
Els centres de formació professional de l'Ebre donen el seu material epidemiològic als hospitals
La policia espanyola ha detingut a l'aeroport del Prat 126 persones de nacionalitat albanesa que pretenien viatjar al Regne Unit i Irlanda amb documentació de viatge grega i italiana falsificada. La policia va detectaren una investigació iniciada al maig passat que dues organitzacions dedicades al tràfic d'immigrants investigades per la policia enviaven els documents falsos des d'Irlanda a través d'empreses de paqueteria o bé els facilitaven a les persones migrants a Milà. Posteriorment, utilitzaven aquests documents per viatjar cap a Barcelona com a escala prèvia a la seva destinació final. Les dues organitzacions criminals investigades utilitzaven Barcelona com a aeroport de trànsit per a la introducció il·legal de ciutadans albanesos a Regne Unit i Irlanda. Els ciutadans albanesos obstaculitzen en territori Schengen a través de Grècia o Itàlia amb els seus documents originals. Una vegada allà, per poder arribar a la seva destinació final, l'organització els proporcionava documents falsificats d'aquests països, normalment a través d'empreses de paqueteria procedents d'Irlanda, encara que en altres ocasions les obtenien a la ciutat de Milà. Posteriorment utilitzaven aquests documents falsos per volar a Barcelona com a escala prèvia a la seva destinació final. Entre la documentació confiscada pels agents destaquen 172 documents italians falsos -sobretot cartes d'identitat, però també passaports, permisos de conduir i targetes sanitàries-, així com 27 documents grecs, entre aquests diversos permisos de conduir. Durant el primer semestre d'aquest any més de 800 persones han estat detingudes per falsedat documental en els aeroports espanyols, de les quals 277 ho han estat en l'aeroport del Prat, segons ha indicat la policia espanyola.
Detinguts a l'aeroport del Prat 126 persones que pretenien viatjar al Regne Unit i Irlanda amb documentació falsa
Un incendi crema vegetació forestal aquest dijous a la tarda al Pinell de Brai (Terra Alta), segons han informat els Bombers de la Generalitat. El foc s'ha iniciat al voltant de tres quarts de quatre de la tarda a prop de la carretera C-43 a l'altura del quilòmetre 4 i ha cremat sis hectàrees, segons els Bombers. A la zona hi bufa el vent amb força intensitat. Sis mitjans aeris i deu dotacions terrestres dels Bombers de la Generalitat treballen en les tasques d'extinció de l'incendi.
Un incendi crema vegetació forestal al Pinell de Brai
La setmana del 10 al 16 de febrer s'ha tancat amb quatre víctimes mortals a les carreteres catalanes, en quatre accidents de trànsit diferents. De fet, dos dels sinistres han estat aquest cap de setmana. El divendres 15 de febrer va morir un vianant en ser atropellat per un cotxe quan caminava de nit pel mig de l'N-II a Lleida, mentre que el dissabte a la tarda va morir un motorista en un accident a la C-33 a Mollet del Vallès, després de fregar lateralment un cotxe. En el primer cas la víctima és un home de 49 anys veí de Lleida, i en el segon un veí de Barcelona de 51 anys. El dimarts a la matinada una dona de 45 anys va morir en sortir de la carretera i bolcar en un canal d'aigua a la C-17 a Ripoll, i també el dimarts una altra dona va morir en un accident a Vilanova de l'Aguda, a la C-14. El vehicle va sortir de la via i va deixar, a més, urna ferida crítica, dues menys greus i un home ferit greu.
La setmana es tanca amb quatre morts per accident de trànsit a les carreteres catalanes
Demòcrates de Catalunya d'Esplugues de Llobregat ha instat aquest dijous a l'alcaldessa del municipi, Pilar Díaz, i a tots els grups municipals representats al consistori que no apliquin la incorporació del castellà als senyals de trànsit de la població com va aprobar el Ple del passat 15 de març amb els vots a favor del PSC, PP, C's i la regidora no adscrita. Demòcrates assenyala que la Disposició Addicional Segona de l'article 56 de la Llei de Trànsit, la que obliga a incorporar el castellà als senyals, especifica també que l'aplicació de la norma "en cap cas podrà generar un increment de despesa pública". És per això que demòcrates insta el consistori a tenir un inventari dels senyals afectats i la valoració econòmica que suposaria el seu canvi En un comunicat, Demòcrates recorda que la Llei de Trànsit imposa una obligació genèrica que els senyals de trànsit han de ser comprensibles als conductors, però no imposa un termini. En canvi, sí imposa que les mesures que s’introdueixin no han de generar cap augment de la despesa pública. Per tant, l’acord adoptat al Ple d'Esplugues de Llobregat del passat mes de març no va tenir en compte la disposició addicional segona del RDL 6/2015 i consegüentment és nul de ple dret. També reclamen que el consistori comprovi quantes de les sancions per infraccions de trànsit imposades els anys 2014, 2015 i 2016 van ser recorregudes per motius lingüístics, quantes van ser estimades i, d'aquestes, quantes corresponien a persones residents fora de Catalunya o altres països.
Demòcrates insta a l'Ajuntament d'Esplugues a aturar la incorporació del castellà als senyals de trànsit
Espanya és segon estat a la Unió Europea més afectat pels incendis forestals el 2018 amb un total de 104 focs i 12.793 hectàrees cremades, segons un últim informe de la Comissió Europea. Així, Espanya se situa per darrere només d'Itàlia que va patir gairebé 150 incendis. Tot i això, va ser l'any amb el menor nombre d'incendis i de superfície afectada de l'última dècada a Espanya. Portugal va ser l'estat on es va cremar més superfície: 37.357 hectàrees. Si bé la superfície total cremada al bloc europeu va ser menor que en altres anys, la CE alerta que les temperatures es van mantenir per sobre de la mitjana al centre i nord d'Europa el 2018, facilitant la propagació de focs.
Espanya va ser el segon estat a la UE més afectat pels incendis el 2018
L'expresident de l'ACM i conseller d'Interior, Miquel Buch, i l'alcaldessa de Vilanova i la Geltrú i expresidenta de l'AMI, Neus Lloveras, han assegurat aquest dimarts al matí davant del magistrat instructor del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que els correus electrònics que van enviar el setembre del 2017 com a dirigents de les entitats municipalistes als seus ajuntaments associats eren per intentar "escenificar el suport territorial a l'1-O". Així, han explicat que les dues entitats, privades, van enviar una proposta de model de decret d'alcaldia per donar suport al referèndum i amb diversos cartells de propaganda electoral, però han recordat que cada ajuntament té plena autonomia per decidir si en feien cas.
Buch i Lloveras asseguren al TSJC que els correus als ajuntaments eren per "escenificar el suport territorial" a l'1-O
El president del Cambra, Roger Torrent, i representants de tots els grups parlamentaris han participat en la convocatòria ACN Barcelona.-El Parlament de Catalunya ha convocat aquest dimarts a les dotze del migdia un minut de silenci per condemnar la cinquantena de morts registrats dilluns durant les manifestacions que la comunitat palestina va convocar per rebutjar el trasllat de l'ambaixada dels Estats Units a Jerusalem, així com la contundent ofensiva per part de l'exèrcit israelià. En el minut de silenci hi ha participat el president de la Cambra Catalana, Roger Torrent, i diputats i diputades de totes els grups parlamentaris. L'Ajuntament de Barcelona i altres institucions s'han sumat a aquesta acció que també ha volgut solidaritzar-se amb les víctimes mortals i els més de 2.500 ferits registrats fins al moment.
El Parlament de Catalunya fa un minut de silenci per els morts en les mobilitzacions a Gaza
El Festival Espurnes de Llagostera (Gironès) ha programat un espectacle propi per a la seva segona edició protagonitzat pel teclista de Txarango, Sergi Carbonell, i el seu pare, Janot Carbonell. Janot Carbonell ho ha descrit com "un viatge per diferents moments de la nostra vida que han tingut un impacte especial". D'aquesta manera, pare i fill volen compartir amb el públic algunes de les emocions que els han marcat "per a bé o per a mal" i que els espectadors també se les sentin seves. A més, Carbonell ha garantit que hi haurà diverses col·laboracions, tot i que no ha volgut avançar cap nom. La segona edició del Festival Espurnes es farà el 18 de maig i també comptarà amb Joan Colomo -que presentarà el nou disc-, Les Anxovetes, Joan Masdéu o Marion Harper. El teclista de Txarango, Sergi Carbonell, i el seu pare, Janot Carbonell, oferiran un espectacle especial a la segona edició del Festival Espurnes de Llagostera (Gironès). Es tracta d'una producció pròpia del festival que el mateix Janot Carbonell ha descrit com "un viatge" emocional. Al llarg de l'espectacle llegiran poemes i textos i cantaran cançons que els han emocionat "per a bé o per a mal". A més, Carbonell ha detallat que li agradaria que "els poemes i cançons expliquin emocions compartides amb la gent del públic". De fet, Janot Carbonell ha avançat que una part de l'espectacle es dedicarà a recordar la lluita antifranquista. Aquest espectacle també comptarà amb diverses col·laboracions que Carbonell ha volgut mantenir en secret fins el dia del concert. El pare del teclista ha afirmat que ja hi ha altres festivals que s'han interessat per aquest espectacle. Carbonell, però, ha justificat que el fet d'exportar-lo a altres llocs dependrà de la disponibilitat del membre de Txarango. Aquest espectacle es podrà veure de forma gratuïta el proper 18 de maig dins de la programació de la segona edició del Festival Espurnes. Aquest any, el certamen repeteix la fórmula de l'any passat i per això es faran tots els espectacles al Parc de l'Estació de Llagostera, al llarg del dia. A més, també hi haurà Joan Colomo que presentarà 'L'oferta i la demanda', el seu últim disc publicat el 2018. Les Anxovetes acostaran les havaneres més tradicionals i Marion Harper, Magalí Sare i Namina hi posaran el punt femení. De fet, una de les organitzadores del festival, Rocío Rodríguez ha remarcat que "el festival també l'impulsem les dones i per això volem reivindicar el seu paper dins de la programació". La mateixa filosofia Espurnes també ha recordat que "la filosofia és la mateixa" que en la primera edició, que és "combinar propostes noves i artistes consolidats" dins del panorama musical. A més, el festival també manté la seva vessat "multidisciplinària", ja que hi ha actuacions musicals però també tallers de malabars, números de màgia o una cercavila. També s'ha apostat per una programació "familiar", tal com ho ha detallat un altre dels organitzadors, Artur Comas. Per aquest motiu, la programació compta amb "tallers infantils" però també altres activitats enfocades a una població més adulta. És el cas del taller d'il·lustració amb l'artista Marta Bellvehí, en què és per a persones majors de 14 anys o el taller de graffitis. Com a novetat, aquest any el festival ha optat per organitzar una fira d'entitats, per tal que associacions i ONG puguin explicar els seus projectes als espectadors. Rocío Rodríguez ha detallat que el festival vol mantenir un arrelament especial amb el territori, no tan sols potenciant els artistes locals, sinó també involucrant el teixit associatiu. El Festival Espurnes compta amb la col·laboració de la Diputació de Girona i de l'Ajuntament de Llagostera. A més, hi ha una desena d'empreses privades que també hi participen econòmicament.
El Festival Espurnes de Llagostera oferirà un espectacle especial del teclista de Txarango i el seu pare