id
stringlengths
19
44
text
stringlengths
8
1.37M
score
float64
0
1
strategy
stringclasses
2 values
languages
stringlengths
11
3.35k
url
stringlengths
0
15.8k
racoforumsanon_ca_20220809_3_397523
MADRID, 27 Set. (EUROPAPRESS) - El portaveu del Grup Popular en el Congrés, Eduardo Zaplana, va vincular avui els atemptats comesos per ETA en els dos últims dies amb la reforma de l'Estatut català, el que li va collir una onada de crítiques per part de les formacions catalanes representades a Madrid. En una roda de premsa en el Congrés, al comentar els últims atemptats d'ETA, va subratllar que, atès que divendres que ve se sotmetrà a votació en el Parlament català, aquesta és "la setmana del Estatut" i que ETA "vol estar molt present" i vol "manar encàrrecs o avisos" just en aquest moment. ACTITUD ESTRAMBÓTICA I MALALTISSA Les paraules de Zaplana van ser contestades pels portaveus de les formacions catalanes. Així, el secretari general de CIU i el seu portaveu en el Congrés, Josep Antoni Duren i Lleida, va ratllar tal declaració de "supèrflua", "innecessària" i freturosa de sentit, alhora que va acusar al portaveu 'popular' de voler "dur l'aigua al seu molí d'una forma estrambótica". Segons va explicar, el que demostren aquests atemptats és que ETA "encara existeix", i és "capaç" i desitja "fer-se notar". "Qualsevol altra interpretació és filar encara més prim", va sentenciar. En la mateixa línia, el secretari general de ERC, Joan Puigcercós, va dir confiar que les paraules de Zaplana hagin estat un "lapsus", doncs considera que, de no rectificar, mostraria una "actitud malaltissa". Igualment, el diputat d'Iniciativa per Catalunya (ICV) i portaveu del grup d'Esquerra Verda (IU-ICV), Joan Herrera, va dir lamentar les paraules de Zaplana i va assenyalar que vincular les declaracions d'ETA amb el debat del Estatut és "capcioso". "És com fer-se paranys en el solitari". va comentar. AL seu judici, ETA irromp en l'escena política "quan vol" i aquestes "confuses" declaracions de Zaplana posa de manifest una estratègia del PP de fer "totum revolutum" barrejant tots els temes. Des del PSOE, Diego López Garrido, secretari general del Grup Socialista no va voler abundar en la polèmica i es va limitar a assenyalar que ETA "segueix sent una banda terrorista perillosíssima" que "actua quan pot", pel que va aconsellar al PP que, en comptes de criticar al Govern, s'ocupi de recompondre la unitat de les forces democràtiques. Les declaracions de Zaplana semblen una autoparòdia.
0.887937
curate
{"sv": 0.006555944055944056, "ca": 0.9934440559440559}
mc4_ca_20230418_8_189399
E-mail Linux amb Sendmail - Cacauet Wiki E-mail Linux amb Sendmail La revisió el 20:36, 12 des 2011 per Enric (discussió | contribucions) (→‎Configurar el correu entre 2 servidors) Canviar el nom de la màquina Linux amb FQDN (Full Qualified Domain Name). Els noms pelats com "funkyserver" no ens serveixen pel correu. Cal tenir una màquina amb nom complert dins d'un domini. L'exemple més senzill seria funkyserver.local. Però en aquesta pràctica cal que us busqueu un nom per la vostra màquina i que publicareu a través del servidor DNS del professor, per exemple, enric.local Crear al menys 2 usuaris: Crear usuaris en Linux. Obtingut de «https://cacauet.org/wiki/index.php?title=E-mail_Linux_amb_Sendmail&oldid=1009»
0.674337
curate
{"ca": 0.8718309859154929, "en": 0.12816901408450704}
https://cacauet.org/wiki/index.php?title=E-mail_Linux_amb_Sendmail&oldid=1009
oscar-2201_ca_20230904_1_28886
La Guàrdia Civil ha detingut a tres germanes per la seva presumpta participació en un grup criminal que, a través del mètode del «bitllet premiat», estafava a persones d'avançada edat a les quals posteriorment col·locaven geolocalitzadors, i que actuava en diferents municipis de la Comunitat de Madrid. Les detingudes en el marc de l'Operació Guayaca tenen 38, 35 i 28 anys i han pogut aconseguir un botí que supera els 31.000 euros en diners en efectiu i els 6.500 euros en joies, rellotges, carteres, bosses i telèfons, ha informat la Guàrdia Civil en una nota. Les tres dones, que regentaven una floristeria a Talavera de la Reina (Toledo), seguien sempre un mateix patró d'actuació: una d'elles abordava a persones d'avançada edat que estiguessin soles a la via pública i, utilitzant accent gallec, els deia que tenia un bitllet de loteria i que no sabia on cobrar-lo. Tot seguit apareixia en escena una altra de les autores, qui simulava ser advocada i feia creure a la víctima que la loteria estava premiada. Per a donar-li més credibilitat realitzava una trucada telefònica amb mans lliures a la tercera detinguda, que es feia passar per lotera, qui confirmava que el dècim estava premiat. Quan s'havien guanyat la confiança de la víctima la convencien perquè es quedés amb els dècims premiats i, a canvi, li demanaven diners en efectiu i joies. Quan tenien els diners al seu poder, col·locaven a la víctima un amulet en forma de collaret que en realitat era un dispositiu amb geolocalització i micròfon, per a controlar-la i poder actuar en el cas que s'hagués adonat de l'estafa. Les autores són reincidents en fets de la mateixa naturalesa i es desplaçaven des de la seva residència a Talavera de la Reina en diferents vehicles per cometre els fets amb un document falsificat, simulant ser treballadores d'una empresa i poder justificar així el trasllat de la Comunitat de Castella-la Manxa a la de Madrid. Fins avui s'han localitzat 10 víctimes en els municipis madrilenys d'Arganda del Rey, Rivas Vacimadrid, Colmenar Viejo, Collado Villalba, Villanueva de la Cañada, Algete, Humanes i Ciempozuelos. Temes relacionats Efe Comentaris En portada El Govern anunciarà dilluns la nova data d'aplicació obligatòria del passaport covid Dos errors condemnen al Nàstic contra el líder Raúl Agné: «Al partit hi ha hagut tres gols i els hem fet tots nosaltres» Cristina Solé i José Manuel Vieito guanyen la 30a Mitja Marató de Tarragona El més... Vist Recent Alerta alimentària a Espanya: demanen retirar ... Intervenen 350 quilograms de precursors... Detinguts a Reus tres germans per tenir... L'obra del PP10 de Tarragona provoca... El primer premi de la Loteria Nacional cau a... L'Ajuntament de Tarragona no descarta... Un donant anònim aporta 70.000 € i evita el ta... El jutge del cas Innova dicta l'arxiu... Detecten una fuga d'aigües fecals per ... L'AdBlue, un líquid imprescindible per als ... La Generalitat estudia col·locar braçalets amb ... La ONT recupera el miler de pacients que va... Cristina Solé i José Manuel Vieito guanyen la 3... Raúl Agné: «Al partit hi ha hagut tres gols i e... Quatre-centes persones participen a la Festa... El Festival de Cinema de Castells premia el... Dos errors condemnen al Nàstic contra el ... Un incendi crema completament la cuina d'un... Aboquen més de 200 quilos de sorra a Deltebre ... Justícia afegeix 40 noms de víctimes de la B... Comenta el contingut : Detingudes tres germanes per estafar a persones majors a les quals posaven un GPS
0.794879
curate
{"ca": 0.8859623733719247, "ro": 0.0008683068017366136, "es": 0.085383502170767, "en": 0.002894356005788712, "pt": 0.011577424023154847, "fr": 0.013314037626628075}
https://www.diarimes.com/noticies/mes_digital/croniques/2021/02/24/detingudes_tres_germanes_per_estafar_persones_majors_les_quals_posaven_gps_98733_1100.html
mc4_ca_20230418_8_96470
Dimecres, 09/10/2019 | Actualitzada 10/10/2019 - 09:45 Davant d’una gran pantalla, Toni Cruanyes, el presentador del TN vespre (TV-3), ens va ensenyar dimarts les paraules i frases que la Junta Electoral ha prohibit que TV-3 utilitzi a partir d’ara fins al 10 de novembre. «Ni presos polítics, ni exili, ni consell de la república, ni assemblea de càrrecs electes... No podem dir cap d’aquestes paraules mentre duri el període electoral». ¡Ah! S’ha d’analitzar això de prohibir expressions i paraules. Molt sovint causa l’efecte contrari del que es vol. Una manera enginyosa de contrarestar la prohibició i alhora burxar és començar cada dia, a cada informatiu, repetint l’ordre de la Junta Electoral. O sigui, anar repetint sistemàticament les paraules que els impedeixen pronunciar. De fet, a TV-3 ja ho estan fent: al TN migdia de l’endemà, dimecres, ja ens van dibuixar a la pantalla, una altra vegada, les paraules condemnades. ¡Ah! És d’una efectivitat colossal. Es transforma la prohibició en una arma. Un bumerang. Record que als anys 90 es va prohibir als periodistes del Canal 9 (Televisió Valenciana) utilitzar paraules considerades «excessivament catalanistes», molt mal vistes pels sectors de la llavors anomenada dreta regional. Es va arribar fins i tot a confeccionar un diccionari de vocables censurats. Per exemple, no es podia dir segell, ni vacances, ni esport, ni argent, ni promès. S’obligava a dir sello, vacacions, deport, plata i nuvi o novio. I així fins a les 543 paraules. Allò va provocar una conya general. I el canal va acabar malament. A TV-3, sobretot des que l’han transformat en cheerleader del procés, s’ha generalitzat una subversió lingüística –i conceptual– molt curiosa. Per exemple, quan es produeix alguna catàstrofe que afecta tot l’Estat, n’analitzen l’efecte a Catalunya i després utilitzen sempre l’expressió: «I a la resta de la península...». Utilitzen la paraula península per evitar dir «i a la resta d’Espanya», perquè seria reconèixer que Catalunya forma part d’Espanya, i això per a ells és fatal. Un altre truc molt particular és l’adjectivació davant d’un esdeveniment de masses. Quan la manifestació és proindepe, sempre «¡és un clam!». Una cosa encoratjadora i vibrant. Quan és de signe constitucionalista, ni és clam, ni encoratja, ni res. ¡Ahh! El poble abandonat més famós de la televisió TV-3 dedica una programació especial a la marxa de Joan Carles I Temes: Telenotícies Independència de Catalunya Catalunya Canal 9
0.782309
curate
{"ca": 0.959950960359624, "es": 0.02656313853698406, "it": 0.013485901103391908}
https://www.elperiodico.cat/ca/tele/20191009/tv-3-cada-paraula-prohibida-es-una-arma-7674415
oscar-2301_ca_20230418_7_299552
El nou equipament té una situació estratègica i unes instal·lacions específiques per augmentar la recuperació i donació d'aliments. Maig 2021 Últimes setmanes per participar als premis contra el malbaratament Es concediran tres premis de 5.000€ per a les millors iniciatives liderades pel sector privat, empreses emergents i el tercer sector. Maig 2021 Trasllat del Banc dels Aliments de Mercabarna El proper 1 de juny el magatzem del Banc dels Aliments estrena instal·lacions al costat del Punt Verd. Maig 2021 Tests d'antígens gratuïts després de la Segona Pasqua Del 25 al 28 de maig, els treballadors i treballadores d’empreses de Mercabarna que ho desitgin podran realitzar un test ràpid d'antígens de forma gratuïta. Maig 2021 La Universitat d'Estiu abordarà el debat de l'Alimentació Sostenible Tindrà lloc del 5 al 7 de juliol i es podrà seguir de manera gratuïta per streaming o presencial. Maig 2021 Noves funcionalitats del marketplace logístic de Mercabarna El marketplace logístic segueix incorporant novetats per facilitar la gestió del transport a majoristes i empreses logístiques. Abril 2021 Participa a la missió comercial inversa online per a empreses hortofructícoles Tindrà lloc del 18 al 20 de maig, però les empreses interessades hauran d'inscriure's abans del 30 d'abril. Abril 2021 Mercabarna-flor preveu que es vendran uns 4,2 milions de roses per Sant Jordi a tot Catalunya Les empreses de Mercabarna-flor treballen amb la previsió que durant els tres dies de celebració de la Diada es vendran uns 4.200.000 de roses a tot Catalunya. Abril 2021 La 2a edició dels Premis Mercabarna-Paco Muñoz, en marxa Els premis reconeixen i impulsen iniciatives contra el malbaratament d’aliments. La data límit per presentar projectes és el 14 de juny. Abril 2021 Cribratge massiu COVID-19 a Mercabarna Del 6 al 9 d'abril, totes les persones interessades en realitzar-se un test ràpid d'antígens podran fer-ho de forma gratuïta a la Unitat alimentària.
0.64068
curate
{"ca": 0.9793495095508519, "pt": 0.020650490449148167}
http://www.mercabarna.es/sala-de-premsa/noticies/page/10
crawling-populars_ca_20200525_52_111448
junta directiva/delegats lliga catalana de futbol sala Òrgans de Justícia i Comissions imatge corporativa delegacions PORTAL DE TRANSPARÈNCIA Assemblea General Ordinària Convenció de Clubs FS Eleccions Estaments 2018-19 Estatuts / Reglament General Pla de Competició / Regles de Joc canvis de junta reconeixement mèdic esportiu Subvencions Activitats Autoritzades Campanyes jugadors procedents de l'exterior Models de Documents Llicències per Edat Certificat Negatiu Delictes Sexuals competicions clubs camps amistosos Absoluta Amateur Base Masculina Base Femenina Futbol Sala Futbol Platja Futbol Amateur Futbol Base Futbol Femení Futbol Sala Futbol Platja Copes Copa Catalunya FS notícies mèdia Intranet Portal del Federat Futbol Femení Mutualitat Formació Entrenadors Àrbitres Compliance Fundació Respecte Pilotes Futcat federació competició competicions clubs camps amistosos seleccions Absoluta Amateur Base Masculina Base Femenina Futbol Sala Futbol Platja futbol Futbol Amateur Futbol Base Futbol Femení Futbol Sala Futbol Platja Copes Copa Catalunya FS serveis Àrbitres C. Ètica Esportiva Compliance Entrenadors Formació Fundació Futbol Femení Gala Estrelles Intranet Mediació Mutualitat Pilotes Futcat Portal del Federat Respecte Acta | ESCOLA ESPORTIVA GUINEUETA C.F ,A - MARTINENC, F.C.,A FCF · 2020 FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL
0
curate
{"es": 0.2244408945686901, "ca": 0.6006389776357828, "en": 0.08626198083067092, "pl": 0.012779552715654952, "nl": 0.022364217252396165, "pt": 0.026357827476038338, "fr": 0.022364217252396165, "id": 0.004792332268370607}
: /acta/1920/futbol-femen%C3%AD/primera-divisio-femeni/grup-2/1f/escola-esportiva-guineueta-cf-a/1f/martinenc-fc-a
mc4_ca_20230418_10_627069
Centre Comercial Splau | Intermèdia Comunicació El Pati Fresh Session Five al centre comercial Splau, a ritme de Don Patricio De Aina Bou | Centre Comercial Splau, Sala de premsa | 0 comentaris | 26 setembre, 2019 | 0 El centre comercial Splau s’acomiada de l’estiu amb l’última edició de l’any del Pati Fresh Sessions, una jornada que tindrà lloc el proper divendres 27 de setembre a partir de les 19h i que farà viure als visitants una experiència única que conjuga música en directe ia l’aire lliure, la millor gastronomia i la visitaLlegir més La cadena de restaurants Casa Carmen ha inaugurat recentment un nou establiment al centre comercial Splau. El local, de 400m2 de superfície i situat en la planta 1, compta amb una plantilla de 30 treballadors. Es tracta del setè local de la cadena a Barcelona, i el número 16 a Espanya. La inversió destinada perLlegir més El centre comercial Splau ha finalitzat el programa de formació Work @ Splau, una iniciativa que promou la inserció laboral de joves dins el sector retail. Un total de 30 joves d’entre 18 i 30 anys – procedents de Cornellà de Llobregat, el Prat, l’Hospitalet de Llobregat i Sant Boi – seleccionats entre les mésLlegir més De Carme Alba | Centre Comercial Splau, Sala de premsa | 0 comentaris | 28 febrer, 2019 | 0 La cadena de cuina de xocolata chök ha inaugurat avui un nou establiment al centre comercial Splau. El local, amb 22m2, compta amb una plantilla de 5 persones. Els clients podran trobar una gran varietat de productes de degustació com krönuts, cookies, chökanias, patates xips amb xocolata, trufes, xocolata de tot tipus i d’altres delícies que posenLlegir més De admin | Centre Comercial Splau, Sala de premsa | 0 comentaris | 7 novembre, 2018 | 0 La cadena de cafeteries Starbucks ha inaugurat un nou establiment al centre comercial Splau. El local, de 160 m2 i 24 m2 de terrassa, compta amb una plantilla d’11 persones. Al seu interior, els clients trobaran begudes elaborades artesanalment, com cafès o infusions, i menjar amb un inoblidable sabor: muffins, pastissos, cookies, snacks, amanides… AmbLlegir més La firma de calçat esportiu Munich inaugura al centre comercial Splau De admin | Centre Comercial Splau, Sala de premsa | 0 comentaris | 6 març, 2018 | 0 La marca catalana de calçat esportiu Munich ha inaugurat avui una nova botiga al centre comercial Splau. El local, de 49 m2, oferirà col·leccions d’esport, moda i STB. El nou establiment, que compta amb una plantilla de 4 persones, ha suposat una inversió de 120.000 euros. Munich va néixer l’any 1939 apostant pel calçat tècnicLlegir més De admin | Centre Comercial Splau, Sala de premsa | 0 comentaris | 31 gener, 2018 | 0 El restaurant de cuina saludable i ecològica GreenVita ha escollit el centre comercial Splau per obrir el seu quart local a Catalunya. L’establiment compta amb superfície de 140 m2 entre sala i magatzem i dóna feina a 15 persones. GreenVita aposta per l’alimentació sana, equilibrada i natural, procedent de l’agricultura responsable que manté els seusLlegir més
0.81002
curate
{"ca": 0.9717889147029539, "en": 0.028211085297046135}
http://www.intermedia.cat/category/centre-comercial-splau/
macocu_ca_20230731_0_232698
Aquest dilluns s’ha presentat a València la programació del Concerts de Vivers que durant el mes de juliol comptaran amb divuit cites i més de trenta artistes nacionals i internacionals, entre els quals s’ha anunciat l’actuació dels ontinyentins Auxili. La programació l’ha presentada el regidor de Cultura Festiva de l’Ajuntament de València, Pere Fuset, qui ha assegurat que combina ‘artistes internacionals, estatals i valencians’ de diversos estils musicals ‘per a arribar a tots els gustos’. Els concerta començaran el 30 de juny, amb un cartell en què hi figuren noms com els d’Els Jóvens, Xavi Sarrià, Ketama, Kiko Veneno, Bebe, Ana Belén, Andrés Calamaro, Crystal Fighters, o Lorena McKennit. El regidor també ha assenyalat la ‘molt alta participació femenina’ amb un ‘cartell paritari’ on el 50% de les bandes o solistes són dones o compten amb alguna integrant femenina, mentre que ‘l’any passat el percentatge va ser del 30%’. De la mateixa manera, ha incidit que es tracta ‘d’una oportunitat perquè el públic local conega els músics valencians.’
0.852693
curate
{"ca": 1.0}
wikipedia_ca_20230401_0_135655
Serrat de la Bandera (Vilanova de Sau) El Serrat de la Bandera és una serra situada al municipi de Vilanova de Sau (Osona).
1
perfect
{"es": 0.3114754098360656, "ca": 0.6885245901639344}
https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=135656
macocu_ca_20230731_4_341075
Certificació Activitat dirigida als equips professionals de Suport Intensiu (SIEI) i mestres d'Educació Especial, mestres d’Educació Infantil i d’Educació Primària. Espai per a la reflexió pedagògica, l'intercanvi d'experiències i l'elaboració o revisió de documents que orientin la planificació, la intervenció docent i l'avaluació en el marc d'un sistema inclusiu, garantint l'accés al currículum i l'avaluació competencial dels alumnes amb NEE, mitjançant els Plans de suport individuals (PI). Objectius * Reflexionar al voltant de l'enfocament funcional-competencial de l'aprenentatge dels alumnes amb NEE , en el marc de l'escola inclusiva. * Compartir pràctiques pedagògiques en el marc del Suport Intensiu Addicional. * Revisar els documents de planificació curricular i d'avaluació que incloguin l'enfocament competencial de l'aprenentatge dels alumnes amb NEE . * Reflexionar sobre la situació dels alumnes amb NESE i NEE que estan escolaritzats al Garraf.
0.775236
curate
{"ca": 1.0}
mc4_ca_20230418_17_760729
ARCA: ARCA demana a Cort per una exposició itinerant 6 de jul. 2007 ARCA demana a Cort per una exposició itinerant ARCA amb la seva tasca de conservació, preservació i difusió del patrimoni. Ha adreçat un escrit a la nova regidora de cultura de Cort, la Sra. Nanda Ramon. La nostra entitat vol donar l’enhorabona a Cort, per la inauguració el passat dimecres 27 de juny, de l’exposició “Palma, patrimoni de tots. L’arquitectura”. És una exposició moderna, on s’utilitzen les darreres tecnologies i amb un criteri expositiu molt didàctic, el que fa, que l’exposició sigui oberta i entesa per tot tipus de públic, sense excepció. Gràcies a aquesta iniciativa, els ciutadans de Palma, poden conèixer molt millor l’arquitectura de Ciutat i el llegat històric, que nosaltres venim defensant, des de fa ja vint anys. Segons les informacions de les quals disposem, l’exposició finalitza dia 26 d’agost, hi haurà estat a la vista pública durant dos mesos. En aquest sentit, preveient la gran quantitat de diners que ha costat aquesta exposició, hem demanat a la regodoria de cultura de Cort, que la converteixi en una exposició itinerant, per apropar el nostre patrimoni històric al major nombre de ciutadans. Ciutat disposa de nombrosos casals de barri, centre cívics o espais públics que poden acollir exposicions itinerants. Cal pensar que molts de ciutadans, (especialment els que viuen a la perifèria) no es desplacen al centre de Ciutat, ja sigui per manca de mobilitat, perquè la feina no els hi permet o per altres motius. La nostra proposta radica en rentabilitzar al màxim el cost d’aquesta exposició i que la major part dels nostres ciutadans la puguin gaudir, perquè puguin entendre i es sensibilitzin un poc més amb la gran riquesa patrimonial que tenim. ARCA per la seva banda s’ha oferit a acollir en la seva seu de Can Weyler, aquesta exposició itinerant, durant un període temps determinat. ▼ de jul. 2007 (8) Canvi als barris tradicionals de Ciutat Festa d'Estiu d'ARCA, XXè aniversari Campaña de la Plataforma pel Parc de les Vies i AR... ON ÉS LA LLONJA? La placeta desapareguda Recorreguts culturals amb l’entitat ONCE
0.813736
curate
{"ca": 0.9648789748457522, "fr": 0.01044138585666825, "eo": 0.005695301376364499, "es": 0.007593735168485999, "it": 0.0037968675842429997, "el": 0.007593735168485999}
http://arcapatrimoni.blogspot.com/2007/07/arca-demana-cort-per-una-exposici.html
mc4_ca_20230418_18_200291
L'ANC de Montmeló farà una cadena humana a la muntanya de les Tres Creus sota el lema 'Formem República' - somMontmeló L'ANC de Montmeló farà una cadena humana a la muntanya de les Tres Creus sota el lema 'Formem República' Serà diumenge i també es reivindicarà "la llibertat dels presos polítics" Dimarts, 12 de juny de 2018 | 17:45h L'ANC de Montmeló farà una cadena humana a la muntanya de les Tres Creus sota el lema 'Formem República' | ANC Montmeló L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) de Montmeló organitza diumenge l'acte Formem República. Es tracta d'un esdeveniment en què es vol fer una cadena humana des del Pou del Glaç –a la Muntanya de les Tres Creus– fins al cim amb l'objectiu de "reivindicar la República i la llibertat dels presos polítics". S'ha convocat els veïns a les 9.30 h al Pou del Glaç i a partir de les 10 h començarà una cadena humana fins al cim. La distància és de 850 metres i l'objectiu seria fer-la sencera, però des de l'organització també asseguren que amb l'assistència de 300 persones –que vagin de groc, tot i que no és estrictament necessari–, ja estarien "satisfets". Tot seguit, es farà pujar tothom a la part més alta de la muntanya, on amb cartons es formarà la paraula República i posteriorment es llegirà el manifest que l'ANC redactarà per a aquest 16 de juny. Durant la jornada també es mostraran imatges "d'una manera especial" de la cadena humana que es va fer a l'abril a Montserrat sota el lema de Faran el cim!. Es posposa l'encamisada El dia 16 de cada mes, l'ANC de Montmeló encamisa alguns dels arbres del carrer Major de 9 h a 21 h. Tanmateix, al juny es farà el dilluns 18, per l'acumulació d'actes del cap de setmana: l'Assemblea ha convocat dissabte 16 un viatge a Iruña (Pamplona) en solidaritat amb els joves d'Altsasu. Formem República muntanya de les Tres Creus
0.845908
curate
{"ca": 0.9911651021535064, "es": 0.00883489784649365}
https://www.sommontmelo.cat/noticia/42406/lanc-de-montmelo-fara-una-cadena-humana-a-la-muntanya-de-les-tres-creus-sota-el-lema-forme
macocu_ca_20230731_6_530976
Arrenca la Lliga Territorial de Gimnàstica Rítmica a Palafrugell Intervé: Xavier Gamero, Director Tècnic del Consell Esportiu del Baix Empordà Palafrugell va acollir aquest diumenge la primera jornada de la Lliga Territorial de Gimnàstica Rítmica de Nivell A. Al llarg de tot el dia van passar pel poliesportiu palafrugellenc unes 400 esportistes de totes les edats, des de prebenjamí fins a juvenil. La Lliga Territorial que va arrencar a Palafrugell està formada per dues jornades al Baix Empordà, dues és al Gironès i dues més a la Selva. Al final, sumant les classificacions de totes les jornades disputades, les millors gimnastes participaran als Jocs Emporion, que aquest any tindran lloc al Giroès durant el mes de maig. Les jornades de Lliga Territorial disputades al Baix Empordà s'emmarquen dins els Jocs Escolars que el Consell Esportiu de la comarca organitza. Amb competicions en tot tipus d'esports, ara ha arrencat la rítmica i en les properes setmanes ho faran altres disciplines individuals com l'artística o el funky. Simultàniament, els esports d'equip com el futbol, el bàsquet o el korfbal ja es troben en la segona fase de la competició.
0.866425
curate
{"ca": 1.0}
vilaweb_ca_20220728_0_85742
El Tribunal de Comptes espanyol ha acceptat l’aval que van presentar l’ex-president de la Generalitat Artur Mas i els ex-consellers Francesc Homs, Joana Ortega i Irene Rigau, a més de l’ex-conseller Jordi Vilajoana, i els embarga per acabar de pagar la fiança en el procés judicial contra el 9-N. En total, han avalat 2,33 milions d’euros. El tribunal ha estimat que els immobles que han presentat els ex-dirigents cobreixen els 5,27 milions d’euros de la fiança, dels quals ja s’han pagat 2,9 milions gràcies als diners recollits per la caixa de solidaritat de l’ANC. Un cop hagin acabat de pagar la fiança, se’ls retirarà l’embargament de les propietats. Aquesta fiança és preventiva per les presumptes despeses públiques que va fer el govern en l’organització de la consulta del 9-N. Mas i els ex-consellers sempre han defensat que l’única despesa del 9-N va ser la compra dels ordinadors, els quals s’han aprofitat a les escoles públiques del Principat, i que en conseqüència no se’ls pot investigar per malversació de cabals públics. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sí que va condemnar Mas, Ortega i Rigau –i el Tribunal Suprem espanyol, Homs– per prevaricació i desobediència, i els va inhabilitar per a exercir càrrecs públics.
1
perfect
{"ca": 1.0}
https://www.vilaweb.cat/noticies/el-tribunal-de-comptes-espanyol-accepta-laval-de-mas-i-els-ex-consellers-per-pagar-la-fianca-del-9-n/
mc4_ca_20230418_11_757120
Exposició sobre Espiu durant les Festes de Misercòrdia de Reus 2013 Misericòrdia 2013 Exposició "Espriu. Forma guardada" 16 setembre 2013 19:00 Carrer Escorxador, 1 En el marc de la Festa Major de Misericòrdia de Reus, a la Biblioteca Xavier Amorós es realitza l'obertura de l'exposició "Espriu. Forma guardada", que es pot visitar fins al 30 de setembre des de les 10 del matí fins a les 20 hores. El visitant es trobarà davant de dues calaixeres. Cadascuna d'elles gira al voltant d'un eix que centra l'obra d'Espriu: el silenci i la ceguesa. Etiquetes: costa daurada, reus, festes majors, festes d'estiu, festes a la platja, sant joan, la mona, sant jordi, santa tecla, sant magí, sant pere, misericòrdia, la castanyada, festes gastronòmiques, calçotades, nadal, festa de reis, setmana santa
0.745132
curate
{"ca": 0.9808917197452229, "en": 0.01910828025477707}
https://www.visit-reus.com/ca_ES/agenda/4-reus/misericordia-2013exposicio-espriu-forma-guardada
macocu_ca_20230731_7_1504
Un policia deté un lladre fent servir la moto d’un pizzer Un agent de la policia nacional fora de servei va detenir la setmana passada a Madrid a un lladre que havia sostret un telèfon mòbil i al qual va aconseguir atrepar fent servir la motocicleta d’un repartidor de pizza, que li va prestar el vehicle. El succés va tenir lloc al carrer Antonio Durán Tovar del Pont de Vallecas el 9 d’octubre al capvespre. Un policia que estava fora de servei va observar com un home robava un telèfon mòbil de la butxaca del darrere dels pantalons d’una jove que caminava pel carrer. L’agent va córrer darrere del lladre que va iniciar la seva fugida amb el mòbil. Després d’uns metres, va aconseguir atrapar-lo, va forcejar amb ell i va recuperar l’objecte robat, però no va poder retenir-lo. Va ser llavors quan el policia va demanar col·laboració a un repartidor de pizza, el qual li va prestar el seu ciclomotor amb el qual va poder atrapar al lladre. El lladre, que té 20 anys i és espanyol nascut a Veneçuela, se’l va detenir com a presumpte responsable d’un delicte de robatori amb violència.
0.830002
curate
{"ca": 1.0}
cawac_ca_20200528_8_147996
Els joves socialistes de L'Hospitalet realitzarem el proper 26 de maig a partir de les 17h el nostre Congrés, on passarem la gestió de l'anterior mandat i s'escollirà la nova direcció, per fer front, tots plegats, a la situació de retallades i atacs democràtics actuals. El Congrés es farà a la sala d'actes del Centre Cultural de Collblanc-La Torrassa.
0.77393
curate
{"ca": 1.0}
http://hospitalet.jsc.cat/esdeveniment/convocat-el-congres-de-federacio
cawac_ca_20200528_11_146342
Corpus Literari Ciutat de Barcelona Obres La verdad sobre el caso Savolta La verdad sobre el caso Savolta narra la història de Javier Miranda, que ha de cobrar en nom de l'empresa Savolta, una elevada pòlissa d'assegurances als EUA, i que és portat a judici per la pròpia companyia perquè aquesta no vol pagar unes despeses tan elevades. És l'any 1927. Des del procés judicial es rememora i recrea els fets que el motivaren, i no només els últims, sinó els més antics, els que s'iniciaren en el principi de la prosperitat de l'empresa Savolta i el seu posterior enfonsament, i l'incendi que la va fer desaparèixer sense causa coneguda. Javier Miranda porta el fil conductor des que Lepprince i ell mateix contractaren, en l'època de prosperitat de l'empresa, a dos guardespatlles per tal d'escarmentar el caps d'una vaga. Era el mes de setmbre de 1917. La protesta obrera fracassà, però un intrèpid periodista, Domingo Pajarito, idealista i estrafolari, denuncia la repressió. L'hàbil Lepprince contracte el periodista per tal que realitzi una investigació sobre l'empresa i tenir-lo, així, al seu costat; però una sèrie de fets desencadenen un seguit de morts inesperades que porten al caos. El periodista es fa amic de Javier Miranda, després aquest íntima amb la dona del periodista, que troba en l'empresari un camí per a sortir de la seva miserable situació, fins que Pajarito és assassinat en extranya situació i poc després el mateix Savolta és mort a trets. El comissari Vázquez s'ocupa del casperò no pot aturar que s'evitin els atemptats. Amb el final de la guerra l'empresa s'enfonsa i el desastre va acompanyat d'extranys trasllats, noves morts i rars casaments. Però el comissari declara a Miranda abans de morir que Lepprince i ningú més era el culpable de tot, tant de la mort de Pajarito com la de Savolta; argúcies destinades a ocultar el tràfic d'armes amb l'exèrcit alemany. Un dels temes de l'obra és la lluita entre els moviments anarquistes i el creixent industrialisme català en la Barcelona de l'època de la primera guerra mundial unida als ascens de la indústria armamentística. La història és en clau de novel·la policíaca, sense refusar el retrat panoràmic de la sociat des de els baixos fons fins els que ostenten i porten les egnes del poder.
0.861184
curate
{"ca": 0.9729609929078015, "es": 0.027039007092198582}
http://www.ducros.cat/corpus/index.php?command=show_news&news_id=1782
mc4_ca_20230418_16_62513
 Accessoris faristols (5)  Afinadors (16)  Batutes (26)  Diapassons (15)  Faristols (17)  Metrònoms (21)  Protectors (7)  DADDARIO (1)  WITTNER (33) Accessoris Hi ha 110 productes. Batuta Migma "Bruch" fibra- 340mm-... Cos: Fibra de vidre lacada en blancMànec: Forma llàgrima, gran, de suroLongitud: 340 mmPes: 10 gEquilibrada(*): Sí*centre de gravetat a 10 mm del mànec Faristol Plegable AT-5 G Verd Joc Diapassons Forquilla Cromàtic+Estoig
0.332973
curate
{"it": 0.09153318077803203, "ca": 0.5812356979405034, "en": 0.2425629290617849, "pt": 0.08466819221967964}
https://instrument.audenis.com/ca/219-accessoris
macocu_ca_20230731_3_11128
València reivindica el paper de les ciutats en el Corredor Mediterrani L'alcalde valencià, Joan Ribó, exigeix al Govern espanyol que "solucione la seua integració en les metròpolis de manera urgent i ràpida" Jornades sobre el Corredor Mediterrani i el seu impacte en les xarxes ferroviàries metropolitanes | Cedida L'alcalde de València, Joan Ribó, ha posat damunt la taula que "la nostra obligació com a dirigents públics és servir als interessos de la ciutadania que representem i, per això, hem d'exigir al Govern central que aposte d'una manera decidida pel Corredor Mediterrani i solucione la seua integració en les ciutats de manera urgent i ràpida, per exemple amb el soterrament de les vies a València". Ho ha fet junt al president de FERRMED, Joan Amorós, el secretari autonòmic d'Habitatge, Lluís Ferrando, i el comissionat per al Corredor Mediterrani, Josep Vicent Boira, durant l'obertura institucional de les jornades El Corredor Mediterrani i el seu impacte en les xarxes ferroviàries metropolitanes dels grans nodes urbans, organitzades per FERRMED a l'edifici Veles e Vents de la Marina de València. L'alcalde també ha afegit que "en cas contrari, la pèrdua de competitivitat de les nostres ciutats i empreses afecta el conjunt de l'economia espanyola i el benestar del conjunt de la població", al mateix temps que ha subratllat que "no podem permetre'ns el luxe de quedar-nos aïllats de l'àmbit europeu i conformar-nos amb unes comunicacions de fa més d'un segle". València-Barcelona Ribó ha destacat que els trens de mercaderies seguixen sense circular per ample internacional entre València i Barcelona. "Els trens de passatgers entre la segona i la tercera ciutat d'Espanya tarden més de tres hores en recórrer els poc més de 300 quilòmetres que ens separen, sense parlar dels habituals i recurrents retards», ha argumentat l'alcalde, qui també ha conclòs que València «no pot perdre el tren del benestar, de la competitivitat i de la sostenibilitat". De la mateixa manera, l'alcalde ha confirmat que "és necessari un Corredor Mediterrani articulat des de les ciutats i, per descomptat, que València deixe de ser l'última gran ciutat espanyola sense tindre un soterrament adequat de les seues vies". Així mateix, ha assegurat que estes jornades organitzades per FERRMED servixen per a "reivindicar el Corredor Mediterrani com articulador de les grans ciutats del Mediterrani i la connexió amb la resta d'Europa".
0.901347
curate
{"ca": 1.0}
mc4_ca_20230418_2_130302
Biomecànica 3D - Grèvol Salut Com col·locar les cales a la bota de ciclisme Hi ha moltes maneres diferents alhora de col·locar les cales a la bota de ciclisme. La pregunta que ens fa tothom és: quina és la bona? La recomanació estàndard és col·locar-les neutres. La que seguim al Grèvol és: que les cales respectin les particularitats de ciclista. A partir d’aquí, us donem uns consells clau que us serviran a la gran majoria. Com molt bé s’explica en aquesta entrada dels companys de fit4bike, les cales es poden moure en 3 direccions: longitudinalment (amunt-avall), transversalment (dreta-esquerra) i rotacionalment (enfora-endins). Tu has de seguir aquests passos: Posa’t la bota i marca amb un adhesiu el punt on trobis el primer i cinquè metatars (1r i 5è dit). Agafa la bota, gira-la, fes dues línies horitzontals a la sola des dels dos punts i una tercera, just entre les dues. COM COL·LOCAR-LA LONGITUDINALMENT? (amunt o avall) La part central de la cala ha de coincidir, normalment, amb la línia intermèdia. CAS 1: En cas que calcis un número superior al 40 hauràs d’endarrerir (portar avall) la cala 1 mm per cada talla superior al 40. Per exemple: si portes un 43 hauràs de posar la cala 3 mm més avall de la línia central CAS 2: En cas que calcis un número inferior al 40 hauràs d’avançar (portar amunt) la cala 1 mm per cada talla inferior al 40. Per exemple: si portes un 37 hauràs de posar la cala 3 mm més amunt de la línia central. COM COL·LOCAR-LA TRANSVERSALMENT? (dreta o esquerra) La part central de la cala ha de coincidir, normalment, amb el centre de la bota. CAS 1: si els teus genolls van cap endins quan pedales (segurament notes més pressió a la part interna del peu) has de col·locar la cala cap a fora per aconseguir que els peus estiguin més junts. Això millorarà la alineació del genoll i la distribució de càrregues i presions serà la correcta. CAS 2: si els teus genolls van cap a fora quan pedales (segurament notes més pressió a la part externa del peu) has de col·locar la cala cap a dins per aconseguir que els peus estiguin més separats. Això millorarà la alineació del genoll i la distribució de càrregues i presions serà la correcta. Més endavant us explicarem com i quan hem de col·locar les cales amb rotació. Recorda que una bona posició de les cales et permetrà evitar lesions, rodar més còmode i aprofitar la força de cada pedalada. A Grèvol Salut som especialistes en biomecànica 3D del ciclisme. Encarrega el teu estudi reservant hora al nostre web o truca’ns al telèfon 688 642 131.
0.760002
curate
{"ca": 0.9604632587859425, "pt": 0.012779552715654952, "es": 0.026757188498402557}
http://www.grevolsalut.com/biomecanica-3d-cales-bota-ciclisme/
mc4_ca_20230418_0_532036
'Només lluitant es combat l'oblit' | L'Accent - Informació i comunicació popular dels Països Catalans Escrit per L'Accent Publicat el 24/04/2013 Aquest passat 11 d’abril es recordava arreu dels Països Catalans, el 20é aniversari de l’assassinat de Guillem Agulló a mans dels feixistes. L’organització juvenil independentista Arran ha sigut la impulsora d’aquests actes que finalitzaren amb una manifestació nacional i un concert a Burjassot, el passat 13 d’abril. Entrevistem a les militants d’Arran de l’assemblea Benimaclet Horta Nord i membres també de la Comissió 20 anys sense Guillem. Quina valoració féu des d’Arran dels actes realitzats durant aquestes darreres setmanes arreu dels Països Catalans per recordar l’assassinat de Guillem Agulló? Fem una valoració d’allò més positiva. Estem molt contentes per la quantitat d’actes que s’han organitzat arreu dels Països Catalans per recordar al nostre company. I estem molt orgulloses perquè han estat moltes assemblees de diferents llocs que han recordat qui era Guillem Agulló, per què el van assassinar fa 20 anys però sobretot perquè han recordat que només lluitant es combat l’oblit en què molts volen que caiga Guillem. Considereu, doncs, que heu acomplert els objectius marcats al principi d’aquesta campanya? I tant! Un dels objectius d’aquesta campanya era que es denunciés la impunitat en què actuen els feixistes així com una denúncia de totes les agressions que patim a través del record al nostre company Guillem. Amb els actes que s’han celebrat al llarg dels PPCC estava present aquesta lluita i denúncia alhora que es recordaven els motius pels que va ser assassinat Guillem Agulló que no són més que els nostres ideals, els d’un món just, lliure i sense discriminacions i opressions, que el van matar per ser com nosaltres, independentista, ,antifeixista, maulet, rebel. El cert és que hem tingut una molt bona acollida. La manifestació d’Arran i la resta d’actes van comptar amb 2000 participants i pensem que és un gran èxit, passen els anys i cada vegada en som més. Destaquem el fet que en aquests últims 20 anys, no hi havia hagut una mobilització tan gran a Burjassot. El més semblant va ser la manifestació pels 15 anys de l’assassinat de Guillem Agulló, aquella vegada organitzada per Maulets. Sobretot ha estat impressionant la quantitat de gent jove que ha participat de tots els actes, la majoria dels quals no havia ni nascut l’any 1993 i açò ens ha encoratjat molt, ens demostra que entre totes estem fent una gran feina perquè Guillem siga present en la memòria col·lectiva dels Països Catalans. També hem de destacar totes les mostres de suport que hem rebut en aquest acte, amb més de 100 organitzacions, col·lectius, casals… que s’han volgut adherir a l’acte així com la carta que ens van escriure els amics i familiars de Yolanda assassinada 13 anys abans que Guillem i pels mateixos motius, aquesta carta va ser llegida durant l’acte. Heu format part de la Comissió 20 anys sense Guillem, encarregada d’organitzar els actes a Burjassot i a altres indrets. Qui en forma part d’aquesta? La comissió està formada per el Centre Social Terra, l’associació cultural el Bassot i nosaltres, així com pels centenars de col·lectius i associacions que s’han adherit i han donat recolzament a tots els actes. Ca Bassot és una associació cultural de Burjassot que porta des de fa 20 anys organitzant setmanes antifeixistes en record de Guillem i la ja molt tradicional concentració l’11 d’abril a la plaça de l’ajuntament. El Centre Social Terra porta deu anys recordant a Guillem Agulló i han estat impulsors de desenes d’actes i campanyes, durant tots aquestos aquestos anys per recordar a Guillem. Així que, per justícia, aquests dos també devien estar presents en els actes que es feren en homenatge a Guillem ja que durant aquests 20 anys ells han mantingut ben viu el seu record. Doneu per acabats els actes al llarg d’aquest any o hi ha algun altre acte previst? No! ni molt menys. Durant tot aquest any tenim pensats més actes, per exemple les jornades antifeixistes encara no han acabat, el proper 18 d’abril a Montcada es farà una xerrada sobre el cas de Guillem i el feixisme a la comarca de l’Horta a càrrec de Natxo Calatayud i Vicent Marqués. També tenim pensat un acte per finalitzar l’any que ja l’anunciarem més endavant. Etiquetes: arran, Guillem Agulló Categoria: Actualitat política Visualitzacions: 831
0.862044
curate
{"ca": 0.9945092656142759, "en": 0.002287805994051704, "id": 0.003202928391672386}
http://laccent.cat/nomes-lluitant-es-combat-loblit/
mc4_ca_20230418_1_562792
Àfrica | De l'Opus Dei a Catalunya De Palau-sator a Costa d’Ivori 27/01/2010 Filed under: Catalans arreu del món — Qui fa d'administrador @ 8:42 Tags: Àfrica, Baix Empordà, Costa d'Ivori, Girona, numerari, Opus Dei El testimoni de Martí Frigola a la web oficial de l’Opus Dei a Catalunya: nascut a Palau-sator (Baix Empordà) i criat entre cereals, hortalisses i fruiters, va estudiar enginyeria agrònoma. Al cap de poc de començar a treballar, li proposen de marxar a l’Àfrica, a Costa de Marfil. S’espavila fent un curs de francès a París i estudiant possibles negocis, fins que decideix quin serà el millor: “al final vaig trobar una possible línia de negoci: l’exportació de pells de cabra i ovella per a la fabricació de bosses de mà i sabates. I va començar l’aventura”. Del Baix Empordà a l'Àfrica Una aventura de negocis diversos i amb resultats també diversos. Ha acabat fent de constructor i involucrant africans en les seves empreses: “Com a fruit de les importacions de material de construcció que vaig fer, me vaig anar convertint a poc a poc en un constructor. I després, he anat engegant diversos negocis –exportació d’olis essencials, d’herbes medicinals, de colorants alimentaris, etc.- junt amb alguns amics africans, amb el desig d’ajudar al progrés d’aquest jove país”. Amb els anys, posa en marxa noves iniciatives a favor de les famílies i de l’educació. “Encara que les lleis prohibeixin formalment la poligàmia, molts eburnis han nascut -i continuen naixent- en el si d’unes famílies amb relacions poligàmiques, de caràcter matriarcal, on l’autoritat de l’oncle matern és, ben sovint, molt més important que la del pare. Això explica que ben sovint els pares no se sentin responsables de l’educació dels seus fills. En el passat era el clan l’encarregat d’educar-los, en un sentit molt ampli; però en l’actualitat, amb la progressiva desaparició dels clans, els pares de família cristians necessiten exemples per imitar: exemples de pares i mares que s’ocupin dels seus fills i vetllin per la seva educació humana, professional, cristiana, moral….”. Això el porta a començar uns cursos d’orientació familiar i, més endavant, col·legis. “Fins al 1990 el país comptava amb instal·lacions suficients de caràcter educatiu, però amb la crisi econòmica van deixar de construir-se edificis amb fins docents i a causa del conflicte armat del 2002 es van destruir bastants col·legis i va haver-hi un gran moviment de la població cap al Sud. Les carències en aquest camp són enormes i la necessitat d’engegar nous projectes educatius és tan urgent com evident”. L’últim projecte endegat han estat uns seminaris per empresaris i directius. “Un sector decisiu és la formació de directius i d’empresaris, que han de ser els motors econòmics de Costa d’Ivori. Això em sembla un punt vital per al desenvolupament d’una societat com la nostra, que pateix tantes carències, i que suporta des de fa tants anys uns conflictes armats. Aquest tipus de formació empresarial és molt important, perquè la corrupció i l’estafa –que jo he patit en les meves pròpies carns- són grans obstacles per al desenvolupament de qualsevol país”. Porta més de vint anys a Costa de Marfil Treu suc de la seva vida d’empresari per a la pròpia vida cristiana: “L’empresa més important de la nostra vida és la pròpia santificació. Afortunadament, en aquest negoci, el negoci de la santedat personal, comptem amb un Soci que mai no ens falla i que ens dóna tota la seva gràcia; però al mateix temps espera el nostre treball i la nostra correspondència. Els homes de negocis que són pares de família entenen molt bé quelcom que va recordar moltes vegades sant Josepmaria Escrivà: el millor negoci per a uns pares és donar als fills una bona educació humana, professional i cristiana. Després estan els altres negocis humans, que cal santificar i on podem trobar Déu, realitzant-los amb la màxima perfecció humana i espiritual que puguem. L’objecte d’aquests negocis pot ser molt variat: des de l’exportació de pells de cabra, maons i colorants, fins als tomàquets d’horta, que em recorden tant la meva primera i decisiva escola de negocis: el mercat de Palafrugell”.
0.877868
curate
{"ca": 0.9900388726919339, "en": 0.009961127308066083}
https://opusdeiacatalunya.wordpress.com/tag/africa/
macocu_ca_20230731_4_230556
Artist Qui és Aliona Bolsova? Rafel Corbí Aquesta setmana la tennista palafrugellenca, d’origen moldau, Aliona Bolsova està sorprenent al Grand Slam de Roland Garros. Bolsova ha passat a la tercera ronda del torneig per excel·lència de terra batuda en la seva participació en un Grand. En aquest sentit, els mitjans de comunicació d’arreu del país s’estan fent ressó de l’evolució de la palafrugellenca. En aquesta emissora vam poder conversar amb Bolsova a finals d’any. Vam descobrir els seus inicis a Palafrugell, quan hi va arribar amb només 3 anys. Va estudiar al Barceló i Matas i al principi la seva timidesa i la barrera idiomàtica li va ser un xic complicat adaptar-se. No obstant això, a l’actualitat encara manté el contacte amb mestres i professors de la seva etapa infantil i adolescent. Aliona Bolsova ha mamat l’esport des de ben petita. Tant els avis com els seus pares van ser figures destacades dins del món de l’atletisme. De fet, enguany, el seu avi va ser reconegut com a millor entrenador a la Festa de l’Esport palafrugellenc. Malgrat que Bolsova va passar-se moltes hores a les pistes d’atletisme acompanyant els seus pares, a ella mai li va fer el pes. En aquest sentit, ens va explicar que l’interès pel tennis va arribar quan va veure a Maria Sharapova guanyar Wimbledon. El més complicat per Bolsova va ser amb 12 anys haver de començar a competir i haver-se de saltar classes. A més, en moltes ocasions va haver de viatjar sola, pels costos que comportava, a diversos punts de l’estat espanyol i Europa. D’altra banda, Aliona Bolsova va voler destacar a dues figures claus per explicar fins on ha arribat dins del món del tennis. Primer de tot, l’Andrès, l’entrenador de quan tenia 15 anys i també les seves entrenadores actuals, en concret l’Ana Alcázar. D’altra banda, també podeu veure el vídeo resum de l’entrevista que Aliona Bolsova va concedir a Ràdio Palafrugell.
0.801513
curate
{"en": 0.003189792663476874, "hu": 0.011695906432748537, "cs": 0.005847953216374269, "ca": 0.9521531100478469, "fr": 0.02711323763955343}
mc4_ca_20230418_3_665538
El pròxim divendres 28 de Juny comencen les 24 hores de futbol. By Conèixer Canals on 23 junio, 2019 No Comment Visites a la noticia: 10.834 Serà l’edició 44 . A les 20:30 hores la nova alcaldesa de Canals Mai Castells i el nou regidor d’esports acompanyaran a les festeres de gràcia major , Rocio Alcalde Julve i infantil, Lola Prats Penades per fer la treta d’honor. A les 21:00 hores l’equip campió de la passada […] S’obri l’inscripció per a la 44 edició de les 24 hores de futbol de Canals 2019 By Conèixer Canals on 23 mayo, 2019 No Comment Visites a la noticia: 13.051 S’obri l’inscripció per a la 44 edició de les 24 hores de futbol de Canals 2019 Supercopa trofeu Fira de setembre futbol 7 aficionat By Conèixer Canals on 10 septiembre, 2018 No Comment Visites a la noticia: 5.908 El pasat disabte es va disputar la supercopa trofeu fira de canals de futbol 7 aficionat. Es van enfrontar el MICHITEAM (campiò de lliga) i el YESOS IBAÑEZ/REFORMAS ALBUIXECH(campiò de copa). El resultat final va ser d’empat a 4 i en la tanda de penals va guanyar el YESOS IBAÑEZ/REFORMAS […] L´EQUIP U D PEPINO DE VALENCIA HA GUANYAT PER SEGONA VEGADA CONSECUTIVA LES 24 HORES DE FUTBOL 7 DE CANALS By Conèixer Canals on 9 julio, 2018 No Comment Visites a la noticia: 5.830 GRUP DE RECREACIÓ ESPORTIVA QUATRE CAMINS 24 HORES DE FUTBOL 7 DE CANALS L´EQUIP U D PEPINO DE VALENCIA HA GUANYAT PER SEGONA VEGADA CONSECUTIVA LES 24 HORES DE FUTBOL 7 DE CANALS, QUE ESTE ANY DISPUTAVA LA HUITENA EDICIÓ, EN IMPOSAR-SE EN LA FINAL A L’EQUIP DE LA CANAL […] Sorteig de les 24 hores de futbol7 By Conèixer Canals on 2 julio, 2018 No Comment Visites a la noticia: 6.851 El proper dimarts 3 de juliol a les 20:00 hores farem el sorteig de les 24 hores de futbol7 en el camp de futbol «quatre camins». Fins a l,hora del sorteig estaran les inscripcions obertes. En aquest moment hi han inscrits 14 equips i el maxim que inscriurem seran 16 […] By Conèixer Canals on 1 julio, 2018 No Comment Visites a la noticia: 9.576 L’equip de L´Alcudia de Crespins PAIMAR / BAR EL COLISEO / PUB BLUE es va proclamar campió de la 43 Edició de les 24 Hores de futbol després d’eliminar a quatre dels equips més favorits del campionat. En una final molt disputada, un gol del jove Omar va servir per […] Visites a la noticia: 5.402 L’equip YESOS IBAÑEZ/REFORMAS ALBUIXECH es va proclamar campió de copa en un partit molt disputat contra l,equip MICHITEAM per el resultat de 2-1. Aquets dos equips disputaran en la fira de setembre la SUPERCOPA FIRA DE SETEMBRE que disputen el campio de lliga contra el campio de copa. Enhorabona als […] Visites a la noticia: 5.847 Futbol 7 aficionat. Partit homenatje al campio. MICHITEAM/SELECCIO DE LA LLIGA Visites a la noticia: 7.112 Obertes les inscripcions de les 24 hores de futbol 7 Canals Visites a la noticia: 5.756 Resultats i clasificacions de la ultima jornada futbol 7 aficionat Visites a la noticia: 5.461 Resultats i clasificació de la 20ª jornada futbol7 aficionat Visites a la noticia: 6.019 Resultats i clasificacions de la 19ª jornada futbol 7 aficionat Visites a la noticia: 7.290 Resultats i clasificació de la 18ª Jornada de futbol 7 aficionat Visites a la noticia: 7.079 Resultats i clasificació de la 17ª jornada futbol 7 aficionat 16ª jornada futbol 7 aficionat By Conèixer Canals on 26 marzo, 2018 No Comment aficionat, canals, futbol Visites a la noticia: 6.844 Resultats i clasificació de la 16ª jornada futbol 7 aficionat 15ª jornada futbol 7 aficionat By Conèixer Canals on 12 marzo, 2018 No Comment canals, futbol Visites a la noticia: 5.910 Resultats i clasifiació de la 15ª jornada futbol 7 aficionat 14ª jornada futbol 7 aficionat By Conèixer Canals on 4 marzo, 2018 No Comment Visites a la noticia: 8.247 Resultats i clasificacions de la 14ª jornada futbol 7 aficionat 13ª jornada futbol 7 aficionat By Conèixer Canals on 25 febrero, 2018 No Comment Visites a la noticia: 7.442 Resultats i clasificacions de la 13ª jornada futbol 7 aficionat 12 jornada de futbol 7 aficionat Visites a la noticia: 7.469 Resultats i clasificació de la 12 jornada de futbol 7 aficionat 11 jornada de futbol 7 aficionat Visites a la noticia: 8.404 Resultats i clasificació de la 11 jornada de futbol 7 aficionat. 10ª jornada futbol 7 aficionat By Conèixer Canals on 5 febrero, 2018 No Comment Visites a la noticia: 7.515 Resultats i clasificacions de la 10ª jornada futbol 7 aficionat 7 Jornada de futbol aficionat By Conèixer Canals on 15 enero, 2018 No Comment Visites a la noticia: 7.729 Resultats i clasificació de la 7 Jornada de futbol aficionat 6ª jornada futbol 7 aficionat By Conèixer Canals on 24 diciembre, 2017 No Comment Visites a la noticia: 7.657 Resultats i clasificació de la 6ª jornada futbol 7 aficionat 5ª jornada futbol 7 aficionat Visites a la noticia: 11.228 Resultats i clasificació de la 5ª jornada futbol 7 aficionat Visites a la noticia: 7.495 Resultats i clasificacions de la 4ª Jornada de Futbol 7 Aficionat Visites a la noticia: 6.999 Resultats i clasificacions de la 3ª jornada futbol 7 aficionat Visites a la noticia: 7.502 Resultats i clasificacions de la 2ª jornada futbol 7 aficionat Visites a la noticia: 6.643 Comença una nova temporada de futbol 7 aficionat en el camp del llimoner Visites a la noticia: 7.261 El preu de la inscripció serà el mateix que les temporades passades: 450 euros. Es podrà pagar en dues vegades. El campionat es jugarà en el camp del Llimoner els dissabtes per la vesprada. Per qualsevol consulta o aclarir algun dubte cal posar-se en contacte amb els telèfons que apareixen […] Visites a la noticia: 6.794 Un any més s’han celebrat les 24 HORES DE FUTBOL 7 (6ª edició) en Canals. En esta edició han participat 16 equips, disputanse 31 partits en total. Tots el partits s´han jugat amb una gran esportivitat. Al camp de Quatre Camins van acudir molts aficionalts a presenciar este esdeveniment esportiu. […]
0.667272
curate
{"ca": 0.8603890514718541, "es": 0.13134790841797211, "de": 0.0030986400413152006, "it": 0.0046479600619728015, "mk": 0.0005164400068858667}
http://www.coneixercanals.com/canals/category/deports/futbol-7-aficionat/
crawling-populars_ca_20200525_5_65507
Una desena d'agents dels Mossos d'Esquadra van explicar ahir, davant del jutge que investiga la cúpula del cos per suposada passivitat l'1-O, que l'única directriu que van rebre va ser no utilitzar la violència. Segons fonts policials, els agents van declarar ahir com a testimonis davant el titular del jutjat d'instrucció 3 de Cornellà de Llobregat, en el marc de la investigació que té oberta contra la cúpula de la policia catalana per suposada passivitat l'1-O.
0.781633
curate
{"ca": 1.0}
: /arreu-catalunya-espanya-mon/2019/01/29/mossos-diuen-al-jutge-que/523920.html
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_265160
La silenciada ruta de Vinland va quedar propietat dels vikings.. "de saga en saga".. El camí de Terranova va romandre durant més de 100 anys propietat dels gascons d'Aquitània.. "de bacallà en bacallà", que per cert parlaven la mateixa llengua d'en Colom.. Ell en canvi, i aquí rau el seu gran mèrit, va trobar i va "deixar per a la posteritat" el camí "fàcil" a les Índies tant d'anada com de tornada, amb els vents i els corrents, publicant una carta entres idiomes.. un cop el català Alexandre VI, li va garantir els drets sobre les noves illes i el Mundus Novus o Terra Santa Crucem que ell, no els vikings.. ni els gascons, havia descobert.. LA PRIMERA GRAN MENTIDA -l'engany en la ruta declarada en el primer viatge de Colom La tesi, és del catedràtic de l'escola nàutica de Cadis, Luis Miguel Coín Cuenca, que la va poder demostrar en 1990 fent aquesta travessia, (baixant fins a l'altura de les illes de Cap Verd) amb una rèplica de la Niña, arribant al Carib en el mateix temps que l'emprat per Colom… Amb aquesta demostrada tesi sobre la "mentida històrica", pel tractat de Alcaçovas (vegeu apartat més endavant), el descobriment d'Amèrica, seria legalment per a Portugal… Va publicar tres llibres, i fins i tot la BBC va fer un reportatge que TVE no va voler passar, vam haver de que veure'l a Euskal -Telebisa…(censura en el segle XX! )… El seu missatge no va quedar suficientment clar, ja que ho va emmascarar amb la teoria (de Manzano i altres) del "nàufrag que se suposa lliurà un mapa a Colom abans de morir", desviant sense voler l'atenció del tema principal "la falsificació històrica" amb la declaració d'una falsa ruta!, quedant-se tothom amb la història del mapa secret. Colom durant el primer viatge, segons una còpia del diari transcrita per Bartomeu Casaus, que és l'única que es conserva, va seguir el paral·lel de la Gomera fins arribar a Guanahaní. Però en realitat va haver de baixar fins a les illes de Cap Verd, (com va fer en la resta de viatges) a buscar els corrents favorables i els Alisis del NE, que, especialment en aquesta època de l'any, bufen aquí amb suficient força, per a fer arribar les pesades "" caravel·les fins al Carib, atribuint a San Salvador una falsa latitud de 28ºN., perquè el tractat de Alcaçovas (vigent en 1492), li impedia navegar al sud d'aquest paral·lel, aquesta va ser la primera gran mentida. Ruta real -única factible- contraposada a la declarada oficialment Colom duia dos comptes de llegües navegades, segons ell, per a tranquil·litzar a la tripulació, però els seus comptes curt i llarg coincideixen molt bé amb els comptes de llegües de la ruta "directa" i de la ruta "corba" (única factible, vegeu gravats, -sic- ruta seguida pels "pilots d'Arenys" del S.XIX). Ho va fer per a justificar-se si es trobava amb algun vaixell portuguès (a l'anada o a la tornada), ja que sabia que al tornar el corrent el duria irremissiblement a les Açores… (a Portugal, va ser fet presoner i després interrogat mostrant la seva versió legal del diari...) Sis dies després de sortir de la Gomera es troben el masteler d'una nao de 120 tones, però a causa del sentit "rellotge" dels corrents atlàntics és poc probable que el trobés navegant cap a l'oest, però sí navegant cap al sud, en aigües freqüentades pels vaixells portuguesos... En aquells dies, diu que l'aigua era la meitat de salada, trobant dofins i tonyines, cosa impossible segons els historiadors –això navegant a l'O de les Canàries- però navegant cap a Cap Verd, s'hauria trobat el corrent d'aigua dolça que aflora a la superfície procedent de l'Antàrtic, que crea una zona molt rica en pesca. El 14 de setembre (navegades unes 300 milles) diu: "vam veure un jonc i un rabiforcat"…, amb rumb O des de la Gomera és impossible, ja que aquestes aus (també segons el seu diari): "no s'aparten més de 100 milles de terra", però amb rumb SO, és diferent perquè es trobaria a menys de 100 milles de les illes de Cap Verd. UNA RUTA PER A LA POSTERITAT (d'anada i de tornada) La silenciada ruta de Vinland va quedar propietat dels vikings.. "de saga en saga".. El camí de Terranova va romandre durant més de 100 anys propietat dels gascons d'Aquitània.. "de bacallà en bacallà", que per cert parlaven la mateixa llengua d'en Colom.. Ell en canvi, i aquí rau el seu gran mèrit, va trobar i va "deixar per a la posteritat" el camí "fàcil" a les Índies tant d'anada com de tornada, amb els vents i els corrents, publicant una carta entres idiomes.. un cop el català Alexandre VI, li va garantir els drets sobre les noves illes i el Mundus Novus o Terra Santa Crucem que ell, no els vikings.. ni els gascons, havia descobert.. Allà pels 70, en el meu primer vol a Nova York em va estranyar que hi hagués diferència en la durada "real" del vol, entre el viatge d'anada i el de tornada, després de moltes discussions amb gent que creia saber el motiu, un pilot conegut, em va explicar que era a causa de un corrent en doll "JET STREAM" que bufa en l'hemisferi nord d'oest "a est" (contrària al moviment aparent del sol), amb una velocitat mitja superior a les 60 mph (arribant en ocasions a 300 mph ) i a una altura entre 6 i 9 milles. Va Ser descoberta durant la segona guerra mundial pels pilots japonesos que sobrevolaven el pacífic. Aquesta troballa va ser de suma importància per a la navegació aèria intercontinental i des de llavors es té en compte en tots els viatges transoceànics. (El seu coneixement ha ajudat també en la predicció del temps, ja que arrossega les capes d'aire inferiors). Doncs bé, la gran importància de Colom (faig servir aquesta grafia per ser la que ell mateix usa en les 17 edicions internacionals de la seva carta a Luis de Santángel i Gabriel (Rafael) Sanchís, publicades mentre ell encara vivia), és haver establert "per a la posteritat", en els viatges a vela: 1. LA RUTA E-O D'ANADA (alisis del NE i corrents de SO-O a l'altura de les Illes de Cap Verd) 2. LA RUTA O-E DE TORNADA (el corrent del Golf de NE-E) Mapa amb els corrents dominants a l'Atlàntic La velocitat mitja del corrent del Golf i del corrent de Cap verd, és d'uns 0.5 nusos (amb puntes de fins a 3 nusos) i sent la millor velocitat a la qual podien navegar les caravel·les d'uns 9 nusos, era obligatori fer ús d'elles. Després de Colom (en els seus quatre viatges), tots els que l'han seguit han utilitzat el seu descobriment, aquestes dues "autopistes" de l'oceà. (A l'arxiu municipal d'Arenys de Mar, hi ha una petita prova d'aquest fet amb els rumbs traçats amb llapis en totes les cartes de l'Atlàntic que en ell es conserven, de pilots que es van formar a l'Estudi de Pilots de Baralt) Colom "va intuir" aquestes dues rutes en els seus viatges anteriors: A.- Quan viatja a la Mina amb Portugal, esriu en el seu diari: "en estas latitudes (a partir del trópico de cáncer) los vientos soplan siempre en la misma dirección" (els Alisiss del NE). Per aquest motiu va manar aparellar les caravel·les amb vela quadra (la Pinta a les Canàries, ja iniciat el viatge) B.- Pels seus viatges a Irlanda (Galway) sabia que "llenys arribats allà amb homes de pell de color, que no parlaven llengua coneguda, havien arribat A Galway arrossegats pels corrents" o en relats de marins de les Açores, "grans peces de fusta treballada per la mà de l'home havien arribat "arrossegades" a les illes de ponent" No té cap importància, el fet que un marí moribund o Toscanini –no hi ha cap prova de la seva carta- li donessin o no un mapa, arribés a robar-lo, o fins i tot el fet que hagués estat allà prèviament, l'important és el seu llegat. Shakespeare, Lope de Vega, Edison o Bill Gates (full de càlcul, Windows, etc..), es van aprofitar, van copiar, o van tenir "gent", que va realitzar part de les obres que es van atribuir. Però encara així, segueixen tenint el mèrit d'haver-les fet passar a la posteritat… Si no hagués estat pel "seu saber vendre", o pel seu renom, potser avui no les coneixeríem… Abans que ell hi van arribar els víkings, i potser fins i tot el Temple, els celtes, els fenicis, els egipcis…, però cap d'ells va deixar marcada una ruta perquè la seguissin els que vindrien darrere d'ells… Colom, segons els seus diaris, va usar aquesta ruta E-O en els viatges 2º, 3º i 4º; en el 1º, segur que també, encara que per a no contravenir l'esmentat tractat de Alcaçovas, va haver de dir que havia seguit el paral·lel de la Gomera fins a arribar A Guanahaní en les Bahames (...baixa-mar? ), - les "LuCAYAS" de Ptolomeo -, penso que el nom de "CAYOS" donat a algunes illes d'aquesta zona ha derivat d'aquí (M.C...). Abans del desembarcament a Guanahaní, havia vislumbrat terra tres vegades, havia passat prop ("llums vistes de nit a la llunyania") d'alguna illa més "a "barlovento" (del català "per lo vent" M.C. ), en la qual no va voler desembarcar, al meu entendre, perquè encara estava al sud de l'esmentat paral·lel, necessitava donar part oficial d'una illa d'almenys 28ºLat.N. (latitud de la Gomera), per a poder dir que el descobriment era legalment espanyol. Escala d'aprovisionament dels catalans a l'estret En els S.XIV i XV el viatge Catalunya-Canàries (uns 20 dies) no podia fer-se sense escales i els navegants catalans al fer els primers assentaments a les Canàries van haver d'escollir un lloc tàctic per a fer provisió d'aigua i verdures fresques (com van fer els portuguesos primer i més tard els holandesos i anglesos en el Cap de Bona esperança), i el lloc de la península més proper a les Canàries és sense cap dubte el Golf de Cadis. Quan Jafuda Cresques (Jacme Ribes), va ajudar a Enrique el Navegant a fundar l'escola de navegació, la va fer crear a Sagres (al costat del Cap S.Vicent), pel mateix motiu. La primera presència catalana que tinc documentada en el golf de Cadis, com força naval, data de temps de Jaime I que va ajudar amb les seves galeres a "la seu consogre" Fernando III el Sant en la conquesta de Sevilla, que, com narra la crònica " es va conquerir per mar", sense oblidar Castell de Ferro a Almería i les galeres catalanes que van participar a la conquesta de Màlaga, ens explica Andrés Bernáldez en la seva història dels Reis Catòlics D. Fernando i Dona. Isabel (Impr. que fué de J. M. Geofrin. Sevilla 1869. Tom I. Cap. 813), ...estaven assetjant Màlaga (1487): " faltó pólvora en el real, mandó el rei una galera por pólvora a Valencia i prestamente fue venida con ella.." Aquest fet, al final, ha anat en contra dels interessos catalans, perquè quan s'ha volgut canviar l'origen del viatge de Colom, ha estat molt fàcil, ja que l'últim territori de la península al que va dir adéu Colom va ser obligatòriament algun lloc del Golf de Cadis (els americans van escollir Rota i Pals de l'Empordà com punts estratègics, els anglesos Gibraltar). Dient això no pretenc canviar l'origen del viatge del descobriment, que estic convençut es va gestar i va sortir de Catalunya, simplement intento fixar la base d'aprovisionament de les naus catalanes camí de Canàries usada "necessàriament" per Colom i abans per alguns altres, quan Canàries era un fet únicament català. El viatge d'Huelva a Canàries podia durar 11 dies, (la tercera part de la travessia Gomera-Antilles), que no és tan poca cosa com per a voler convertir-lo en un viatge de 20 dies sense escales des de València, per no haver de tocar ports castellans. M'inclino almenys per dos possibles llocs en els quals hi ha influència catalana: Huelva -a Pals no hi havia port- i la zona d'Illa Cristina: La Figuereta (encara que podria haver-ni d'altres). Per a la primera opció em baso en que la patrona d'Huelva és la Verge de la Cinta, ja que ho va ser de Tortosa uns 100 anys abans, és evident que van ser navegants de Tortosa els que van dur allà aquesta devoció. En temps de Colom, hi existia un oratori dedicat a la la Verge de la Cinta. No oblidem que Colom enmig d'una gran tempestat, desprès de llençar oli al mar, va fer cantar l'Ave Maris Stella als seus mariners agenollats enmig del vaixell. La Verge dels Navegants (o del Bon Aire) del famós quadre d'Aleix Fernández, també és la mateixa Verge de la Cinta de Tortosa, la advocació "Stella Maris" va ser proclamada a nivell Roma per Adrià VI (Adrià d'Utrech tutor de Carles I), que li va agafar devoció sent bisbe de Tortosa (veure llibre de M. Bestratèn) Per a la segona opció em baso en la seva història: A partir d'un impressionant fenòmen de la Naturalesa, el terratrèmol del 1 de novembre de 1755, que partint de Lisboa va canviar la fisonomia de les costes portugueses i Espanyoles fins al Golf de Cadis, va sorgir un nou enclavament en la zona més occidental d'Huelva que sota l'assentament de mercaders catalans, principalment, de Mataró, Sitges i Canet de Mar, va donar lloc al que avui és Illa Cristina, antany coneguda per La "Figuereta", en referència al pou d'aigua potable pròxim a una petita figuera, el fet de que abans de l'establiment dels pescadors catalans es coneguès com Figuereta en lloc de Higuerita, deixa clar que ja hi havia influència catalana prèvia, d'acord amb la meva hipòtesi. Els orígens d'aquesta localitat marinera es remunten a la segona meitat del segle XVIII, quan pescadors catalans i valencians es van assentar en aquestes terres per a explotar els caladors de sardina i tonyina, extreure la sal de les zones inundades, salazonar i conservar el peix. Illa Cristina, el port pesquer més important d'Andalusia, és una població fundada per pescadors catalans, en concret per Arnau, de Canet de Mar, patró de pesca, que es va establir allí el 1756 i el van seguir altres catalans del Principat i de València. El 1757 Josep Faneca de Mataró, que era l'únic habitant ja que els altres estaven absents, va descobrir aigua potable. El primer magatzem el va construir Antón Salerich. Els noms de molts alcaldes reflecteixen l'origen català de la població (Antoni Roselló, Joan Martí, Joan Travé...). Es va convertir en municipi el 1802, prenent el nom d'Illa Cristina el 29 de gener de 1834 (com agraïment a la reina María Cristina per l'ajuda humanitària prestada en una epidèmia de còlera). Encara avui dia només cal consultar el llistí telefònic, la quantitat de cognoms catalans és molt elevat... La versió oficial diu simplement que va hi haver una escassesa de pesca a Catalunya i els pescadors van emigrar-hi, però amb la gran quantitat de llocs que hi havia per triar, penso que l'elecció no va poder ser deguda a l'atzar, va haver de ser deguda que ja existia alguna rel·lació anterior. TRACTAT DE ALCAÇOVAS - divisió del món pel paral·lel de la Gomera (28ºN) 15 anys abans de Tordesillas .. l'única versió que he trobat a internet (en anglès).. ".., or in any other islands, coasts, or lands, discovered or to be discovered, found or to be found, or in the islands of Madeira, Porto Sant, and Deserta, or in all the islands of the Açores, or the islands of Flores, as well as the islands of Capi Verd, or in all the islands hitherto discovered, or in all other islands which shall be found or acquired by conquest %[in the region] from the Canary Islands down toward Guinea. For whatever has been found or shall be found, acquired by conquest, or discovered within the said limits, beyond what has already been found, occupied, or discovered, belongs to the said King and Prince of Portugal and to their kingdoms, excepting only the Canary Islands, to wit: Lançarote, Palma, Forteventura, Gomera, Ferro, Graciosa, Grand Canary, Teneriffe, and all the other Canary Islands, acquired or to be acquired, which belong to the kingdoms of Spain.." "…And should they do the contrary (which may God not permit), then by that very fact, the guilty party shall incur a fine of 300,000 gold doblas of the grade of good gold and of just weight %[which shall be given] to the other, obedient, party…" .. Traducció de la traducció anglesa.. ".., o en qualssevol altres illes, costes, o terres, descobertes o per descobrir, trobades o per ser trobades, o en les illes de Madeira, Porto Sant, i Deserta, o en totes les illes de les Açores, o %[en] les illes de les Flors, així com %[en] les illes de Cap Verd, o en totes les illes fins a avui descobertes, o en aquelles altres illes que es trobin o adquireixin per conquesta %[en la regió] de les Illes Canàries AVALL cap a la Guinea. Per a qualsevol cosa que sigui trobada, s'adquireixi per conquesta, o es descobreixi dintre d'aquests límits, a més del que ja s'ha trobat, ocupat, o descobert, pertany a aquest Rei i Príncep de Portugal i als seus regnes, exceptuant només les Illes Canàries, Verbi: Lançarote, Palma, Forteventura, Gomera, Ferro, Graciosa, Gran Canària, Teneriffe, i totes les altres Illes Canàries, adquirides o per adquirir, que pertanyen als regnes d'Espanya.." "… I si fessin el contrari (quin Déu no ho permeti), llavors per aquest mateix fet, la part culpable incorrerà en una multa de 300,000 doblas d'or, de qualitat d'or bo i del just pes [que serà lliurada] a l'altra part, obedient … " VERSIÓ (castellana) a INTERNET: "El tratado de Alcacovas (4 de septiembre de 1479) se centraba en dos aspectos: 1) cláusulas relativas a acuerdos matrimoniales y de sucesión y 2) un acuerdo de paz perpetua entre Portugal y España. En cuanto a lo segundo, el convenio incluía algunas regulaciones en torno a la navegación por el Atlántico. Concretamente, se adjudicó a los reyes de Portugal todas las tierras descubiertas y cuantas se hallasen en adelante "de las islas de Canaria para abajo HACIA la Guinea", con la única excepción de las propias islas Canarias que quedaban para los reinos de España".. TRACTAT DE TORDESILLAS - canvi de la divisió horitzontal del món (paral·lel 28ºN), per una vertical (meridià de Tordesillas) Lo primer que va fer Colom en arribar a Barcelona (al març de 1493) va ser dir-li a Fernando que manés una ambaixada a Alexandre VI , (Roderic Borja, que per cert era senyor de Xátiva, súbdit per tant del rei), perquè canviés la "línia horitzontal" del paral·lel de la Gomera (paral·lel acordat en el tractat Alcaçovas que separava els futurs descobriments d'Espanya i Portugal), per una "línia vertical" (meridià) enmig de l'oceà, La prova que aquesta ambaixada va tenir lloc, és que el Papa, el 3 de maig, amb un dia de diferència, va començar a emetre butlles, les dues "Inter coetera" definint aquesta línia vertical enmig de l'atlàntic "100 llegües a l'oest de les Açores", enmig de les dues, la "Eximiae devotionis" confirmant la 1ª butlla. Quina necessitat tenia el Papa per a emetre aquestes butlles, anul·lant el Tractat de Alcaçovas, si no era pel fet que la ruta bona cap a Amèrica, estava baixant fins a les illes de Cap verd, en aigües de Portugal, ruta del 2ó viatge? Després d'interrogar a Colom, el rei de Portugal havia enviat a Cabral a l'oest de les illes de Cap Verd, arribant a Pernambuco (sabia per tant, per estima "", a quina distància hi havia terra), per aquest motiu no va acceptar la proposta de les 100 llegües, que li deixaven només aigua. Els mapes de Joan Cosa i de Cantino mostren també aquestes discrepàncies en el traçat d'aquesta línia de demarcació. AL cap d'alguns "estira i arronsa, es va arribar a un acord en el Tractat de Tordesillas de 1494, traçant al final la "línia vertical, 370 llegües a l'oest de les Açores". Ingènuament Portugal va acceptar el tractat quedant-se amb Brasil, sense veure que a les "Índies només s'hi podia arribar", navegant per aigües portugueses, regalant-li a Espanya la resta d'Amèrica. Per cert, el cosmógraf que va traçar la línia de Tordesillas (les dues), va ser Jaume Ferrer de Blanes, amic de Colom (es conserva correspondència entre ambdós), i al que curiosament en textos castellans se l'anomena "el lapidario de Burgos"! (Blanes està a 58Km de Barcelona). MAPES FALSEJATS - Cuba i Hispaniola 12º més al nord en "la admiral's chart", en la carta de Joan Cosa i en la de Cantino Durant aquests últims 20 anys, he col·leccionat mapes, i m'havia xocat veure, en alguns, totes les illes del Carib (incl. Cuba, Hispaniola), per sobre del Tròpic de Càncer. Existeix un mapa atribuït a Colom (la font anglesa l'anomena "the admiral's chart"), inclòs a la Geografia de Ptolomeu de 1513, imprès d'una talla en fusta, en el que dibuixa totes les illes per ell descobertes per sobre del tròpic de càncer (fins i tot Cuba i la Hispaniola - quan en realitat estan per sota – veure gravats), Colom coneixia perfectament la latitud (correspon a l'altura de la polar presa amb la ballestilla, el quadrant o el "astrolabi" -hemisferi Nord), l'error de 12º de latitud d'aquest mapa està fet a propòsit, i el motiu únicament pot ser: " protegir la legitimitat de les terres descobertes abans del Tractat de Tordesillas", totes les terres havien d'estar situades al nord del paral·lel de la Gomera, o en cas contrari eren de Portugal… (el mapa de Joan Cosa de 1500 i el de Cantino de 1502 copien plegats i a propòsit aquesta mateixa inexactitud) Mapa del Almirante en la Geografia de Ptolomeo (1513) Mapa de Joan Cosa (1500) Mapa de Cantino (1502) Butlles concedides per Alexandre VI 1) Butlla Inter coetera (3 de maig de 1493): donó als Reis Catòlics les terres situades a occident que no pertanyessin a altres prínceps cristians. 2) Butlla Eximiae devotionis (3 de maig de 1493): va ratificar i va clarificar les concessions fetes als Reis de Castella per la butlla anterior. 3) Segona Butlla Inter coetera (4 de maig de 1493): va fixar una línia demarcatoria entre els territoris pertanyents a Espanya i Portugal, situada a cent llegües a l'oest de les illes Açores i Cap Verd. (Donaria origen al Tractat de Tordesillas de 1494) 4) Butlla Piis fidelium (25 de juny de 1493): concedida a fra Bernardo Boíl, la seva missió i les seves atribucions en les terres descobertes. 5) Butlla Dudum siquidem de data facial autèntica, 25 de setembre, s'amplien les concessions territorials atorgades en la primera Inter Caetera. Post scriptum: Vaig començar a recopilar aquesta informació al finals dels 80 per poder enviar una carta a la National Geographic Society, sobre un article publicat el 1986 "...true Columbus landfall" i més tard per a contestar un altre article de Sky & telescope d'un catedràtic de Harvard que deixava a en Colom en bastant mal lloc: "Columbus: a heaven's navigator and a hell's calculator", vaig recopilar pràcticament totes les dades anteriors (cartes de l'arxiu de Arenys del s.xvix amb la mateixa ruta d'en Colom marcada amb llapis, llibres, mapes, etc..), però em faltava el Tractat de Alcaçovas, que de fet és el que ho explica tot. Na Marta Majó d'Arenys de Mar, va anar com tripulant en el viatge de 1990 del seu professor L.M. Coin Cuenca i em va explicar la seva tesi. Gracies Marta!.. Hi ha una tesi doctoral "Los mallorquines en Canàries en el siglo XIV", de José Antonio Hurtado García, que presenta la mateixa ruta, sostenint que estaria encriptada en anagramas del mapa de Cresques, i encara que estic d'acord amb moltes de les coses que diu, el seu raonament és difícil de "seguir", i crec que la seva taula de distància real i distància declarada, està al revès, la real hauria de ser més gran que la fictícia.
1
perfect
{"ca": 0.8931067621876638, "es": 0.05390529442600035, "cs": 8.736676568233443e-05, "en": 0.05246374279224183, "de": 0.00026210029704700334, "tr": 0.00017473353136466887}
acn_ca_20201011_1_33038
El CGPJ demana a la Fiscalia que investigui si el jutge que va parlar de "terrorisme policial" ha comès algun delicte El promotor de l'acció disciplinària obre un expedient a Federico Vidal per dues possibles faltes ACN Madrid.-El promotor de l'acció disciplinaria del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha demanat a la Fiscalia que investigui si el titular del jutjat contenciós administratiu número 17 de Barcelona, Federico Vidal, ha comès algun delicte. Aquest jutge va fer ús del seu correu oficial per enviar un missatge restringit a altres jutges i magistrats on criticava el "terrorisme policial" de l'1-O. El promotor ja havia anunciat un expedient disciplinari la setmana passada després de conèixer aquesta informació a través dels mitjans de comunicació. Finalment, l'expedient s'ha incoat aquest dilluns per dues possibles faltes de la Llei orgànica del Poder Judicial. Concretament, s'estudiarà si ha comès una falta molt greu per l'article 417.14 (ignorància inexcusable en el compliment de tots els deures judicials) i/o una falta greu de l'article 418.5 (falta de consideració). Segons fonts del CGPJ, el magistrat ja ha estat notificat. El promotor va tenir coneixement dels fets a través dels mitjans de comunicació i ha obert un expedient per determinar "si existeix alguna infracció disciplinària". Segons el missatge enviat a través d'un correu electrònic del poder judicial que ha publicat a 'Ok diario', Vidal pregunta si han "pegat", "vexat", "insultat en públic o amenaçat" algun jutge a Catalunya. "Si és això, tota la meva solidaritat i repulsa", tot i que afegeix que no en té notícia. Si no és així, de què ens lamentem? ", afegeix. "Ningú té res a dir sobre el terrorisme policial que sí vam patir a Catalunya. Ni sobre els 890 ferits que han provocat els terroristes uniformats? ", continua, "ni sobre els 2,3 milions de persones que es van sentir coaccionades, insultades i menystingudes per voler votar? De debò que no hi ha res a dir? ", es pregunta. El jutge segueix el seu missatge amb una referència a Felip VI: "Fem com sa Borbònica Majestat i ens mirem el melic per no perdre la plaça o ens enfrontem amb la dura realitat de forma valenta, o sí que haurem d'atendre problemes de veritat". Vidal acaba el missatge dient que no vol mantenir "cap debat sobre la qüestió" i que no respondrà. El promotor ha deduït testimoni i ha posat els fets en coneixement de la Fiscalia per tal que investigui si el jutge ha comès alguna infracció penal.
1
perfect
{"ca": 0.9813311688311688, "ia": 0.012581168831168832, "tl": 0.006087662337662338}
https://www.acn.cat/text/item/el-cgpj-demana-a-la-fiscalia-que-investigui-si-el-jutge-que-va-parlar-de-terrorisme-policial-ha-comes-algun-delicte
mc4_ca_20230418_3_767514
JORDI SALA AL MOTOCROS DE LA POBLA DE MAFUMET Posted on 12/02/2014 AuthormciLeave a comment El passat diumenge encetava el Campionat de Catalunya de Motocròs 2014 a la Pobla de Mafumet. Una jornada freda, però amb molta participació, un total de 120 participants entre totes les categories. El jove pilot odenenc Jordi Sala que aquest any continuarà defensant els colors del Moto Club Igualada, torna als circuits després d’un any sense disputar cap competició a causa d’una forta lesió que el va obligar a passar per quiròfan i el va mantenir apartat dels circuits durant tota la temporada passada. Aquesta nova temporada ho farà a la categoria de MX-125, disputant els campionats de Catalunya i d’Espanya de motocròs i alguna prova dins la categoria MX2 i si el calendari ho permet, també participarà en alguna cursa d’enduro. A la tanda d’entrenaments va aconseguir una meritòria 5ª posició d’entre la trentena de pilots de la seva categoria. A la primera màniga en Jordi es veu involucrat en una caiguda junt amb altres pilots, fet que va haver de remuntar des de les últimes posicions, aconseguint al final de la màniga una 6ª posició. A la segona màniga amb una molt bona sortida, es situa entre les primeres posicions, però a falta de tres voltes per finalitzar, te una nova caiguda que el relega a la 7ª posició, que va ser la seva posició final a la cursa. Això acaba de començar, s’ha de continuar entrenant molt fort i no cometre errades per anar pujant posicions de cara al campionat. Agrair la col·laboració per aquesta nova temporada al Moto Club Igualada, Castrol, Marsimoto, l’Ajuntament d’Odena , Esquaix Igualada, Félez Cs Subministres i Tuga Active Wear. ← Previous Previous post: L’Equip SLN Competició torna a guanyar, aquest cop al 3er Berguedà Clàssic. Next → Next post: DANI VILÀ GUANYA EL PRIMER CROSS COUNTRY DE LA TEMPORADA
0.867467
curate
{"es": 0.024483133841131665, "en": 0.0647442872687704, "ca": 0.9107725788900979}
http://www.motoclubigualada.com/2014/02/12/jordi-sala-al-motocros-de-la-pobla-de-mafumet/
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_95668
KMS Cloud és un servei (PaaS) desenvolupat per Intergrid Tecnologies del Coneixement S.L., orientat a PIMES o organitzacions de tipus petit i mitjà, que integra i simplifica la gestió dels processos, recursos, bases de dades i departaments de la vostra empresa. Els aspectes clau del KMS són el control i la optimització dels sistemes de comunicació i processos de gestió del coneixement de la vostra organització a través de solucions basades en computació en grid o cloud computing. KMS Cloud és un sistema de gestió del coneixement (Knowledge Management System) que funciona de forma modular, permetent configurar-se en funció de les necessitats de cada client. El cost de manteniment d'aquest servei va en funció del nombre de mòduls instal.lats, recursos hardware utlitzats i usuaris requerits, permetent que els clients paguin només pels recursos reals que utilitzen. La nostra filosofía es fer les coses realment fácils per als nostres clients. Resoldre grans problemes amb el mínim cost i temps. La nostra màxima es la qualitat del servei, per aixó fem servir solucions Open Source, extensibles i personalitzables. Les característiques del servei KMS Cloud són: Integració Una única aplicació us serveix per realitzar totes les funcions: des de l'edició del vostre web, fins a la realització de campanyes d'email marketing, o la facturació. KMS Cloud integra totes les aplicacions en una de sola. Accessibilitat Basat en web, compatible amb tots els dispositius i plataformes que utilitzin els estàndards web i disposin connexió a Internet. Accessibilitat i usabilitat Posem especial èmfasi al desenvolupament d'interfícies senzills, fàcils d'utilitzar, que contemplin totes les mesures d'accessibilitat i usabilitat i al mateix temps comptin amb un disseny acurat que faci més agradable l'ús diari dels nostres serveis. Seguretat i fiabilitat La qualitat del servei és la nostra màxima, per això, tots els nostres serveis funcionen en redundància garantint que cap servei quedi afectat fer fallides de sistemes o servidors. Al mateix temps realitzem còpies de seguretat diàries de totes les dades per prevenir de qualsevol tipus d'infortuni. Autogestió KMS Cloud disposa de sistemes de gestió de continguts (CMS) i extranets per a que els nostres clients siguin el màxim autosuficients possible en el seu dia a dia. Adaptabilitat Cada tipus d'empresa requereix un tipus de servei especialitzat en la seva funció, i alhora, cada empresa és diferent. Per això KMS Cloud és un producte per sobre de tot flexible, que permet configurar i personalitzar els serveis d'acord a les funcions i necessitats particulars de cada client i moment. Al mateix temps, KMS Cloud és un producte culturalment orientat, disponible en diferents idiomes i sensible a les diferents realitats lingüístiques dels nostres clients. Capacitat flexible Adaptada a les necessitats de cada tipus de client i moment. Les despeses de manteniment van en funció del nombre de mòduls instal.lats, recursos hardware utlitzats i usuaris requerits, permetent que els clients paguin només pels recursos reals que utilitzen. Al mateix temps, el nostre Centre de Dades, permet subministrar tota la potència necessària per a qualsevol tipus d'aplicació i els nostres serveis en núvol permeten una escalabilitat progressiva en funció de les necessitats de cada moment. Actualitzacions El nostre equip de desenvolupament aplica de forma transparent, millores contínues als serveis. D'aquesta manera, els clients gaudeixen sempre d'un producte actualitzat. Apostem al mateix temps per una constant innovació tecnològica en els camps on estem especialitzats: en la computació distribuïda en núvol (cloud computing) i en les tecnologies del coneixement i les ciències de la organització. Technical Support El nostre equip de suport tècnic està atent a les incidències i dubtes que puguin tenir els usuaris amb els serveis. El correu electrònic i el nostre telèfon de suport i atenció al client estan sempre disponibles per resoldre les incidències, dubtes o peticions dels clients.
1
perfect
{"ca": 0.9820314449713002, "es": 0.013725979535812328, "en": 0.004242575492887447}
oscar-2201_ca_20230904_7_158654
Els verbs següents tenen dues formes d'infinitiu: tindre o tenir vindre o venir Pel que fa als derivats formats amb aquests verbs, és preferible fer servir la forma d'infinitiu acabada en -tenir i -venir. Per exemple: mantenir, retenir, convenir, intervenir, etc. [...] 82. És correcte 'ser precís' en català? Font Fitxes de l'Optimot infinitiu (o bé ser precís que + verb en subjuntiu). Es poden fer servir altres expressions com ara haver de + infinitiu, caldre + infinitiu, ser necessari + infinitiu, etc. Per exemple: Cal presentar una còpia del document (i no És precís presentar una còpia del document). S'havia de portar una notícia [...] 83. Infinitius amb dues formes i derivats: 'valdre' o 'valer'? Font Fitxes de l'Optimot Els verbs següents tenen dues formes d'infinitiu: cabre o caber caldre o caler doldre o doler valdre o valer Pel que fa als verbs acabats en -valer, malgrat que poden tenir també les dues formes d'infinitiu (equivaler o equivaldre, prevaler o prevaldre, etc. ), és preferible fer servir la [...] 84. 'Va darrere seu', 'Va darrere d'ell' o 'Li va al darrere'? / 'Va a favor seu', 'Va a favor d'ells' o 'Els va a favor'? / Hi anava en contra Font Fitxes de l'Optimot Les expressions (al) davant, (al) darrere, (al) damunt, a sobre, en contra o a favor poden aparèixer amb un pronom possessiu o un pronom personal fort introduït per la preposició de. Per exemple: Va caure damunt meu (o de mi). Anava en contra seu (o d'ella). Al costat d'aquestes construccions [...] 85. Article davant dels dies de la setmana / 'el dimecres' o 'els dimecres'? ('cada dimecres') Font Fitxes de l'Optimot novembre (equivalent a 'dijous vinent, aquest dijous') Vaig venir dimecres o Vaig venir dimecres, 19 de novembre (equivalent a 'dimecres passat') En canvi, si fan referència a més distància temporal, els dies de la setmana porten l'article definit. A més, poden portar la data, que té una funció d' [...] 86. Concordança en oracions amb nom col·lectiu al subjecte / 'Què volen aquesta gent?' o 'Què vol aquesta gent'? / 'La majoria de convidats van marxar' o 'La majoria de convidats va marxar'? / Nova gramàtica Font Fitxes de l'Optimot 1. Quan el subjecte d'una frase és un nom col·lectiu (colla, equip, família, gent, ramat, professorat, públic, etc.) i s'usa en singular, en general el verb hi concorda en singular. Per exemple: El ramat d'en Benet surt a pasturar cada dia. L'equip celebra la victòria. Això no obstant, quan el n [...] 87. Concordança en oracions copulatives amb nom col·lectiu o pronom neutre al subjecte / Concordança en oracions copulatives d'identificació (o reversibles) / 'La reclamació principal és les millores salarials' o 'La reclamació principal són les millores salarials'? Font Fitxes de l'Optimot Pel que fa a la concordança en oracions copulatives, cal tenir en compte dos casos particulars: 1. Amb un nom col·lectiu com a subjecte Quan un nom col·lectiu referit a un grup de persones fa la funció de subjecte d'una oració copulativa, el verb concorda amb l'atribut. Així: Si l'atribut é [...] 88. Perífrasi d'obligació: 'haig de...' o 'he de...'? / 'haig d'anar' o 'he d'anar'? Font Fitxes de l'Optimot Quan el verb haver es fa servir com a auxiliar, per a la primera persona de singular adopta la forma he. Per exemple: He comprat bunyols. He tancat la finestra. Ara bé, quan s'utilitza el verb haver per construir la perífrasi d'obligació haver de + infinitiu, en alguns parlars, al costat de la [...] 89. Abreviatures de circa ('al voltant de') Font Fitxes de l'Optimot c. ca. Les abreviatures de circa són c. i ca. [...] 90. pròxim, proper o vinent? Font Fitxes de l'Optimot Els adjectius pròxim, pròxima i proper, propera són sinònims i indiquen localització espacial i temporal ('el primer a presentar-se en l'espai, en el temps o en l'ordre lògic'). Poden aparèixer anteposats o posposats al nom que acompanyen, tot i que és més habitual que se situïn davant del nom [...] Trieu el resultat per fonts Trieu el resultat per fonts Fitxes de l'Optimot (772) Pàgines 9 / 78 << Anterior Pàgina 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 Següent >> Avís legal: D'acord amb l'article 17.1 de la Llei 19/2014, la ©Generalitat de Catalunya permet la reutilització dels continguts i de les dades sempre que se'n citi la font i la data d'actualització i que no es desnaturalitzi la informació (article 8 de la Llei 37/2007) i també que no es contradigui amb una llicència específica. Accessibilitat Avís legal: D'acord amb l'article 17.1 de la Llei 19/2014, la ©Generalitat de Catalunya permet la reutilització dels continguts i de les dades sempre que se'n citi la font i la data d'actualització i que no es desnaturalitzi la informació (article 8 de la Llei 37/2007) i també que no es contradigui amb una llicència específica.
0.608108
curate
{"ca": 0.946078431372549, "en": 0.02280477408354646, "fr": 0.0012787723785166241, "pt": 0.007459505541346973, "hu": 0.0076726342710997444, "de": 0.0006393861892583121, "ru": 0.0019181585677749361, "cs": 0.00042625745950554135, "es": 0.0006393861892583121, "bh": 0.00639386189258312, "it": 0.004688832054560955}
https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html;jsessionid=2BC4D5F69EFB8595E558B8F7123C90DC?action=Principal&method=cerca_generica&numPagina=9&databases_avansada=&categories_avansada=&numeroResultat=&clickLink=paginacio&idHit=13186&input_cercar=al%20infinitiu%20temporal&database=FITXES_PUB&tipusFont=Fitxes%20de%20l'Optimot&idFont=13186&titol='sembla%20sentir'%20o%20'sembla%20que%20sent'?%20/%20'sembla%20ser%20que'%20o%20'sembla%20que'?%20/%20%EF%BF%BD%EF%BF%BDs%20correcte%20'semblar'%20+%20infinitiu%20en%20catal%EF%BF%BD%EF%BF%BD?%20/%20Nova%20gram%EF%BF%BD%EF%BF%BDtica&tipusCerca=cerca.fitxes
cawac_ca_20200528_0_78450
15/07/2012: Premis Blocs Catalunya 2012, comencen les votacions Com ja és habitual per aquestes dates ha arribat l'hora de votar els Premis Blocs Catalunya . El certamen per triar els millors blogaires del país, convocat per l'associació Stic.cat , arriba a la cinquena edició; i ho fa ampliant fins a 15 el nombre de categories premiables: Associacions, entitats i organitzacions sense afany de lucre, Corporatiu, Sostenibilitat i medi ambient (que són les tres categories de nova creació), Cultura i tendències, Literatura (Premi Lletra UOC), Comunicació i nous mitjans, Educació, Esports, Cuina, gastronomia i enologia, Universitats, recerca i ciència (premi Universitat de Girona), TIC, Política, economia i societat, Història, tradicions i patrimoni (premi Òmnium Cultural), Turisme i viatges i Miscel·lània i personals, i en cadascuna s'estableixen tres tipus de blog: corporatiu, professional i personal. Per a aquesta edició 2012, els Premis Blocs repeteixen dos guardons especials que queden fora de la votació popular: Premi del Jurat al millor blog de tots els inscrits i Premi Stic a les millors accions a les xarxes socials 2011. Aquest any s'hi han presentat prop de 600 blogs i ja poden entrar, veure els candidats i votar el seu favorit. Per fer-ho només cal registrar-se, i ja disposaran de quinze vots, a repartir, un per cada categoria, fins al 10 de setembre. Hi ha temps, doncs, per pensar-s'ho i per conèixer bé les millors propostes dels nostres blogaires. La web informa l'usuari registrat dels vots que encara no ha utilitzat, de les categories on ja ha votat i dels blogs pels quals ho ha fet. El procés de votació no cal completar-lo en una mateixa sessió, sinó que es pot interrompre en qualsevol moment i reprendre'l després. El premis es faran públics, i es lliuraran, el 5 d'octubre a Reus. L'acte se celebrarà a la Fira de Reus, i compta amb la col·laboració de la regidoria d'Innovació, Empresa i Ocupació de la capital del Baix Camp. Reus recull el testimoni de les ciutats que han acollit les edicions anteriors: Girona, Vic, Mataró i la Seu d'Urgell.
0.923076
curate
{"ca": 1.0}
http://blogs.3cat24.cat/print.php?itemid=47027
oscar-2201_ca_20230904_2_84001
L’antiga masia de Can Carol al barri de Vallcarca es convertirà en un casal – :: TOT Gràcia | El TOT de la Vila de Gràcia :: Menu Search Menu Actualitat Activitats Societat Política Educació Successos Esports Urbanisme Castellers Barcelona Cuina i Nutrició Eleccions 14F 2021 Eleccions2019 Economia Cultura Història Entrevistes 4 Pinzellades… Ràdio Revista Biblioteca del TOT Gràcia Search Search for: Search Actualitat Activitats Societat Política Educació Successos Esports Urbanisme Castellers Barcelona Cuina i Nutrició Eleccions 14F 2021 Eleccions2019 Economia Cultura Història Entrevistes 4 Pinzellades… Ràdio Revista Biblioteca del TOT Gràcia Sobre el TOT GRÀCIA Qui som Contacte Publicitat #TotGràciaCompraAGràcia! Última revista Postedby Redacció TOT Gràcia Posted in Actualitat / Cultura / Història / Política / Societat / Urbanisme L’antiga masia de Can Carol al barri de Vallcarca es convertirà en un casal 28/08/2018 FacebookTwitterWhatsAppEmailLinkedIn Masia Can Racol. Fotografia: Ajuntament de Barcelona L’Ajuntament de Barcelona ja té enllestit el projecte que a de tornar a donar vida a l’edifici de la masia de Can Carol a Vallcarca. Així doncs el pròxim mes de setembre es licitarà el projecte d’obres i de rehabilitació per a poder convertir-la en un casal de barri. El conjunt de l’edifici de Can Carol és un element simbòlic per al barri de Vallcarca que ha reivindicat llargament la seva recuperació. La rehabilitació que ara es posarà en marxa, permetrà ampliar l’oferta d’equipaments públics de la zona. L’antiga masia de Can Carol | L’antiga masia de Can Carol, construïda al voltant de 1860, i es troba ubicada al barri de Vallcarca i els Penitents, al carrer de Cambrils, 28. Originàriament va ser una casa pairal, com moltes d’altres que hi havia al seu entorn. Es té coneixement que durant els anys 20 i 30, coincidint amb el període republicà, Can Carol va ser la seu d’una escola; el Colegio Nuevo i més tard va ser utilitzada com a habitatge, i fins a l’any 2015 el complex de la masia encara era de propietat privada, així i tot la finca es trobava en un estat degradació i d’ocupació que va culminar en la seva compra per part de l’Ajuntament amb l’objectiu d’evitar-ne la seva desaparició. Actualment l’edifici es troba tancat i ballat, amb les finestres i portes tapiades. A l’interior resten dempeus únicament els murs principals. Aspecte de Can Carol després de la reforma. Ajuntament de Barcelona El projecte, la reforma i el casal de Vallcarca | Un dels principals objectius del pla de rehabilitació, és el de recuperar el caràcter i valor simbòlic de Can Carol, consolidant els elements originals que resten dempeus per donar lloc a un nou casal de barri, que pel seu disseny, garantirà la màxima flexibilitat en l’ús dels diversos espais. Així mateix, el futur centre de barri s’ha projectat com un edifici de consum quasi nul que compleix tots els criteris de màxima eficiència energètica i sostenibilitat. El cost de rehabilitació de Can Carol és de 1.074.167,14€ i es té previst que les obres es puguin començar a executar el gener del 2019 i enllestides d’aquí a un any, és a dir el gener del 2020. El centre s’ha dissenyat amb espais flexibles i accessos diferenciats per tal de treure el màxim profit de l’espai i multiplicar els usos que en podran fer les entitats i el veïnat, és a dir que sigui un espai polivalent. La planta baixa podrem veure que es desdobla amb dos nivells, s i comptarà amb dos accessos diferenciats que proporcionaran flexibilitat en l’ús i gestió del centre, permetent un possible ús independent. A la primera planta hi trobarem les aules d’activitats i el taller de cuina, i pel que fa al terrat es preveu també l’auto producció d’energia (plaques fotovoltaiques). La posició estratègica de les instal·lacions tocant la mitgera i dins el volum original definit per la balustrada en minimitza l’impacte visual.
0.583901
curate
{"ca": 0.8890932982917215, "fr": 0.008935611038107753, "ru": 0.004730617608409987, "pt": 0.015243101182654402, "en": 0.025492772667542705, "es": 0.04730617608409987, "de": 0.007358738501971091, "no": 0.0018396846254927727}
https://totgracia.com/lantiga-masia-de-can-carol-al-barri-de-vallcarca-es-convertira-en-un-casal/
mc4_ca_20230418_16_176908
Pilou Asbæk sedueix al públic danès amb la seva promoció de Mallorca :: Departament d'Economia i Hisenda :: Consell de Mallorca Pilou Asbaek, Miquel Ensenyat i Cosme Bonet Pilou Asbæk ha estat l'encarregat d'inaugurar la fira turística danesa "For Alle - The Danish Travel show". Durant la inauguració, ha sorprès als touroperadors presents a un berenat organitzat, amb la col·laboració de la Denominació d'Origen d'Oli de Mallorca, per promocionar l'oli de l'Illa. Durant el monòleg que ha realitzat l'actor, Pilou ha fet un recorregut per Mallorca a través de les seves vivències personals i les de la seva família. El sorprenent discurs en primera persona, rememorant la seva infància a l'illa, ha aconseguit atreure i captivar als assistents amb una visió innovadora en contraposició al turisme de masses i a la tradicional oferta de sol i platja. L'actor ha ofert una Mallorca desconeguda pel públic danès, la Mallorca rural, la de la Serra de Tramuntana, la gastronòmica. Després de l'acte, Pilou Asbæk ha atès personalment al públic a l'estand de la Fundació Mallorca Turisme del Consell de Mallorca. L'alt grau de coneixement de l'actor sobre l'illa ha fet que un nombrós públic s'apropés a l'aparador i s’interessés per Mallorca. El president del Consell de Mallorca, Miquel Ensenyat, ha valorat molt positivament la presència de Mallorca a la fira turística que continuarà fins al dia 25 de febrer. i ha manifestat que "s'ha aconseguit traslladar i projectar una imatge de Mallorca que en el futur serà molt beneficiosa donat que hem ofert alternatives que agraden al mercat escandinau". Ensenyat també ha recordat que el marcat danès "cerca destinacions que puguin enriquir els viatges més enllà de l'estada pròpiament dita". En el mateix sentit, el conseller d'Economia i Hisenda, Cosme Bonet, ha fet una valoració positiva de la presència donat que s'han "obert noves portes per impulsar altres sectors econòmics relacionats amb la indústria turística. La fundació Mallorca Turisme ha aprofitat la presència de l'actor danès per fer símils cinematogràfics i hi ha empleat una claqueta per donar el sus d'inici a la fira. L'actor Pilou Asbaek atenent als assistents a l'aparador de Mallorca Miquel Ensenyat, Cosme Bonet i Pilou Asbaek a l'estand de Mallorca Un moment del monòleg de Pilou Asbaek
0.848895
curate
{"ca": 0.9703186381492798, "fr": 0.02968136185072021}
http://www.conselldemallorca.net/?id_section=7682&action=news&id_article=30083&id_parent=463
mc4_ca_20230418_1_200450
MAQUILLATGE UV HOLOGRÀFIC UNICORN ARC DE SANT MARTÍ Truc o tracte Accessoris lluminosos MAQUILLATGE UV HOLOGRÀFIC UNICORN ARC DE SANT MARTÍ Tornar a Accessoris lluminosos No. article 221187 Maquillatge glitter per al rostre i el cos, amb acabat hologràfic i brillant sota llum negra o ultraviolada. Una purpurina en gel ideal per a crear maquillatges fantasia per Carnaval, Halloween, festivals i altres festes temàtiques. Cada pot inclou 13ml de producte. Es neteja fàcilment amb aigua i sabó. No testat en animals.
0.669708
curate
{"es": 0.10059171597633136, "ca": 0.8658777120315582, "en": 0.03353057199211045}
https://www.partyfiesta.com/ca/accessoris-lluminosos/maquillatge-uv-holografic-unicorn-arc-de-sant-marti-221187.html?cgid=100182856
racoforumsanon_ca_20220809_3_898340
Suposo que entre demà i dilluns sortiran més dades, serà una enquesta per entregues.http://www.lavanguardia.com/vida/20141206/54421137196/portada-la-vanguardia-sabado-6-diciembre-2014.html Em quedo amb la cara amable del poder rus:
0.522182
curate
{"ca": 1.0}
macocu_ca_20230731_8_490169
El sexe a l'època romana Adreçada a un públic adult, aquesta exposició presenta un conjunt de peces d’època romana, conservades en museus catalans, junt amb reproduccions de pintures del moment –sovint molt explícites– i textos d’autors llatins. Un conjunt que dóna a conèixer l’univers sexual de l’antiga Roma, des de la República fins al segle IV: l’art de la seducció, el sexe en el matrimoni, diferents maneres de fer l’amor, les relacions extramatrimonials, la sexualitat dels déus (mirall per als humans). Constitueix la primera de les exposicions organitzades per l’Arqueoxarxa, que agrupa els principals museus d’arqueologia i jaciments museïtzats de Catalunya. Dirigida i coordinada pel Museu de Badalona, on va ser presentada, inicia la seva itinerància al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona.
0.823288
curate
{"ca": 1.0}
macocu_ca_20230731_5_61198
Pintar 2015, l'any de la cabra de fusta. Segons el calendari xinès, del 19 de febrer de 2015 a 7 febrer de 2016
0.628278
curate
{"ca": 1.0}
macocu_ca_20230731_8_569400
Idioma: català Any ed. : 2010 Pàgines: 96 pp. Sinopsi Detalles «Bestiari», adaptat per l'entomòleg i director de l'Institut de Biologia Evolutiva de Barcelona, Xavier Bellés, descobreix la visió medieval de la fauna i la natura a través de quaranta-cinc fitxes de diversos animals, il·lustrats per l'artista valencià Moisés Mahiques. Els bestiaris medievals són obres en prosa que presenten les característiques d'espècies animals reals o imaginàries i en fan una interpretació simbòlica. Els primers bestiaris es troben documentats ja al principi del segle XII, tot i que els seus antecedents s'allunyen molt més en el temps. Amb aquesta edició, Mètode posa a disposició del lector el «Bestiari català» amb un llenguatge actual. A més, el professor Bellés s'ha encarregat també de realitzar una acurada introducció on contextualitza els bestiaris medievals i, en concret, el «Bestiari català». Citació Bellés, Xavier y Mahiques, Moisés. Bestiari. Bestiari català. Universitat de València, 2010. BELLéS, Xavier y MAHIQUES, Moisés. Bestiari. Bestiari català. Valencia: Universitat de València, 2010. ISBN 978-84-370-7971-4.
0.623311
curate
{"ca": 0.882940108892922, "ru": 0.006352087114337568, "fr": 0.036297640653357534, "hu": 0.006352087114337568, "nl": 0.016333938294010888, "es": 0.05172413793103448}
oscar-2301_ca_20230418_2_98628
Aquí els teniu! Els onze magnífics i brillants i eficients i meravellosos i… Doncs això, els Onze de Cavall Fort, que fan que la vostra revista sigui així d’extraordinària! Us expliquem qui són i com són aquests personatges que es desviuen per fer-vos contents: llegeixen els vostres missatges, es preparen molt rebé tots els articles que surten a la revista, procuren que hi surti tot ben escrit, ben dibuixat i ben fotografiat… Si els voleu veure en acció, ja ho sabeu; els trobareu a les pàgines de Cavall Fort! La directora Borrissol Fa molts anys que és directora de Cavall Fort; tot i això ningú no sap quin és el seu nom de pila! Té un peu a terra i l’altre al seu món. Quan hi ha un moment de caos a Cavall Fort ella baixa de la figuera i ho soluciona. Diu les coses tal com ragen, sense pensar-hi gaire. Sempre se li acuden idees molt modernes: que s’ha de fer un article sobre muntanyes altes? Vinga, tots els Onze cap a l’Himàlaia! Al seu despatx sempre hi ha sorolls estranys: no se sap mai què hi passa, allà dins… La Patri, la redactora És una explosió d’entusiasme i vitalitat; ho fa tot ràpid i al moment. És una periodista intrèpida: persegueix l’actualitat sigui com sigui! S’adapta a totes les situacions i es posa en el paper de qualsevol tema que es tracti, encara que hagi d’anar a l’altra punta de món i aprendre a fer submarinisme! Però de vegades, sense voler i amb tota la bona fe del món, provoca algun desastre, amb tanta passió! En Rashid, el dissenyador, i en Cuscús, el seu gos En Rashid és alegre, modern i sempre va a l’última moda. És qui pensa quin aspecte tindrà cada número de la revista. Sempre va de conjunt amb els temes que hi surten: si es parla de fulles, es vesteix de verd; si es parla d’astronomia, anirà amb accessoris d’astronauta d’allò més glamurosos! Pot passar d’estar eufòric perquè ha tingut una idea genial, a posar-se dramàtic pensant que aquesta idea no val res i que tot sortirà malament. Li agrada prendre te amb menta, i sempre en fa per a tots onze. Té un gosset, el Cuscús, que és la seva debilitat: el cuida, li parla i li ensenya tot el que fa. En Cinto, el corrector És qui s’encarrega de corregir els textos que surten a la revista: detecta les faltes d’allò més bé! És entusiasta de les lletres i de les paraules però també l’interessen molts altres temes. Fa excursions, trepitja el terreny per aprendre nou vocabulari o maneres de dir. Té una al·lèrgia molt empipadora a les faltes d’ortografia: el fan esternudar. Parla poc, però sempre fa servir paraules divertides, frases fetes, dites… I es fixa en curiositats sobre les lletres i paraules que apareixen a la revista i que ningú més no veu! En Guillem, el secretari És qui rep els vostres missatge, atén el telèfon… És un tros de pa, té un gran cor. Li cau la bava amb els missatges i fotografies que els lectors envien a la revista: se’ls estima tant! La seva taula és un caos! Té papers i Cavalls Fort per endreçar pertot arreu. Va de bòlit i no dona l’abast responent el telèfon i el correu: no té temps d’ordenar res i de vegades perd algun paper…. En Pol, el becari Fa paquets, encàrrecs… una mica de tot. Sembla que no estigui al cas de res i sempre respon amb un: “Eh?”, però que no us enganyi! Fa les coses molt millor del que tothom s’espera. És estudiant de Física Quàntica i ningú no sap ben bé com ha anat a parar a Cavall Fort a fer de becari. El que sí que se sap és que cada cop que veu la Miranda, la cartera de correus, se li escapa el riure i es posa una mica nerviós… La Tina, l’encarregada de manteniment, i el seu gat Sort en tenen, els Onze, d’ella! Ho arregla pràcticament tot, des de bombetes a goteres. És una gran lectora; sempre va equipada amb un llibre a la butxaca o sota el braç. Viu a la porteria de l’edifici de Cavall Fort, i per això sempre està al cas de tot. No és gaire xerraire, és molt treballadora i és qui sempre treu les castanyes del foc. Té un gat que seeeempre dorm! La Nomi, la informàtica Quan parla, no l’entenen gaire, a la Nomi… Que si el codi font, que si la IP, que si els bits, que si la passarel·la, que si el servidor… És la informàtica de Cavall Fort i li agrada molt arreglar programes i ordinadors quan s’espatllen. És un nervi! Això sí, sovint quan fa això, tot peta, o sigui que val més tenir espelmes i llanternes a punt. La Miranda, la cartera Sempre va amb braçalets, llaços o passadors plens de coloraines i el seu uniforme de correus. És qui s’encarrega de recollir i entregar les cartes i paquets de la revista. Té la mateixa edat que en Pol i es fan un tip de parlar sempre que ve a Cavall Fort… Quan arriba amb cartes dels lectors, tothom es posa molt content! Text: REDACCIÓ Il·lustracions: PEP BROCAL Avís legal Política de privacitat Política de galetes Condicions generals de contractació © Cavall Fort, 2022 Edicions CAVALL FORT, SL CIF B58180613 Carrer Bailèn, 71 bis, àtic 2a 08009 Barcelona Tel. 932 186 220 Qui som? Presentació L’equip de Cavall Fort Una mica d’història Notícies Cavall Fort Què és la revista Cavall Fort? Número en curs La vostra opinió Els audiotextos Números anteriors El Tatano Què és la revista El Tatano? Número en curs Els audiocontes d’El Tatano Els vostres dibuixos Números anteriors Carnet Botiga Subscripció Agenda Fòrum Tria i remena És bo de saber Contacte Tweets by cavallfort © 2022 Cavall Fort - WordPress Theme by Kadence WP Política de galetes (cookies) Cavall Fort utilitza galetes pròpies i de tercers per millorar l'experiència d'usuari i recollir dades amb l'objectiu d'analitzar l'audiència amb eines genèriques. Si continueu navegant pel web, entendrem que accepteu la nostra política de galetes. ACCEPTO Política de galetes Tanca Privacy Overview This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these cookies, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are as essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may have an effect on your browsing experience. Necessary Necessary Sempre activat Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
0.685951
curate
{"ca": 0.7704994554224366, "es": 0.06332659094445309, "eo": 0.0034230589699704374, "en": 0.15341527929049323, "oc": 0.0029562782013381047, "pt": 0.0034230589699704374, "it": 0.0009335615372646647, "fr": 0.0012447487163528862, "cs": 0.0007779679477205539}
https://cavallfort.cat/els-onze-de-cavall-fort/
macocu_ca_20230731_10_270356
Mira Rocas, Ciutadella De Menorca, al mapa Com arribar a Rocas amb Bus? Quines Bus línies paren a prop de Rocas? Transport Públic fins a Rocas a Ciutadella De Menorca Moovit proporciona mapes gratuïts i indicacions en directe per ajudar-te a navegar per la teva ciutat. Consulta horaris, rutes, horaris i esbrina quant triga a arribar a Rocas en temps real.
0.516437
curate
{"es": 0.3664772727272727, "ca": 0.6335227272727273}
mc4_ca_20230418_15_183552
Tinent General Ignasi Picalqués Ignasi de Picalqués (Ignasi Joan de Picalquers) (Ignacio Picalques) (segle XVII, Manresa - 1723, Gaeta) Cavaller (1706-1710) (1710-1723) Sergent Major de les Reials Guàrdies Catalanes (1705-1706) General de Batalla (1707-17xx) Governador de Girona (1707-1711) Tinent General (17xx-1723) Governador de Gaeta (17xx-1723) "1723, murió en Gaeta don Ignacio Picalqués. Fue sargento mayor de las Reales Guardias catalanas, governador de Gerona, teniente general. Y siendo governador de Gaeta, murió allí, donde está sepultado. Catalán, nacido en Manrresa" N'Agustí Alcoberro i Pericay a la Haus-, Hof- und Staatsarchiv de Viena Naixement i Família Fill de Manresa del llinatge dels Picalqués 1701-170?. Sergent Major del Regiment Borbònic d'Infanteria Manuel Llovet Sergent Major del Regiment Borbònic d'Infanteria "Manuel Llovet" 1705, novembre. Sergent Major de les Reials Guàrdies Catalanes El 1705 ja apareix com a Sergent Major de les Reials Guàrdies Catalanes 1706, 21-abr. Assalt borbònic a Montjuïc El 21-abr-1706 es trobava al capdavant de 500 homes de les Reials Guàrdies Catalanes defensant la Fortalesa de Montjuïc durant el Setge Borbònic de Barcelona de 1706. Fou ferit. 1706, ~23-jun. Nomenat cavaller per Carles III Rebé la gràcia de ser nomenat cavaller pel rei Carles III, abans que aquest sortís de Barcelona el 23-jun-1706. (NH2-240) 1706, 27-ago. Ferit després de la captura de Mallén i inhàbil per a servir en campanya El 26-ago-1706 el Regiment de Reials Guàrdies Catalanes obtingué la capitulació de Mallén (Regne d'Aragó). El dia següent, el 27-ago-1706, el Sergent Major Picalqués entrà a la vila i mentre reconeixia les guàrdies caigué un fusell i quedà molt mal ferit. Aquesta desgràcia fou molt sentida pel gran mèrit que es tenia al Sergent Major Picalqués. La Ciutat de Zaragoza li envià 2 cirurgians. Estigué bastant temps convalescent i quedà inhàbil per a servir en campanya. 1707. Ascendit a General de Batalla El 1707 ja apareix ascendit al grau de General de Batalla 1707, mai/jun. Governador de Girona i de les Fronteres del Roselló El mai/jun-1707 fou nomenat Governador de Girona. 1708, 24-abril. Retirada de tropes a Pont Major, prop de Girona El 24-abr-1708 el rei Carles III, informat dels moviments borbònics, ordenà al general Rafael Nebot i al general Igansi Picalqués que retiressin les tropes a Pont Major, prop de Girona. (NH2-543) 1708, 8-maig. Plana Major de l'Exèrcit de l'Empordà El 8-maig-1708 apareix en la llista de la Plana Major de l'Exèrcit de l'Empordà Apareix en la llista de la Plana Major de l'Exèrcit de l'Empordà amb base a Hostalric. 1710, 15-des ~ 1711, 24 gen. Setge Borbònic de Girona Era Governador de la ciutat durant el Setge Borbònic de Girona 1711. Plana Major de l'Exèrcit de l'Empordà Apareix en la llista de la Plana Major de l'Exèrcit de l'Empordà amb base a Hostalric. 1711, 11-des. Combat de Grions Evità l'atac sorpresa borbònic sobre Hostalric sortint victoriós del Combat de Grions. Evacuació? 17? ?-1723, Governador de Gaeta Fou Governador de Gaeta i la seva muller va marxar de Barcelona en el seguici de l´emperadriu. 1723, Mort i enterrament Morí el 1723 a Gaeta, on fou enterrat Família i descendents Després de la seva mort, la seva muller rebé una pensió inicial de 200 ducats del Consell d'Espanya. El seu fill, Josep Ignasi de Picalqués (José Ignatio de Picalquez), fou nomenat Comte sobre el seu nom, i per tant es dedueix que sense feu, i el 4-ago-1751 fou nomenat Generalfeldwachtmeister de l'Exèrcit Imperial. Homenatge i Record (no en tenim constància) *Fonts: Biografia: Narraciones Históricas IV, pàg 766 Biografia: L'exili austriacista (1713-1747) I , pàg 266 Plana Major de l' Exèrcit de l'Empordà 1708 : Narraciones Históricas II, pàg 565 Plana Major de l' Exèrcit de l'Empordà 1709 : Narraciones Históricas II, pàg 657 Mort: Al servei de Carles d'Àustria Fill: K.u.K Generale (NH2-240) Narraciones Históricas II, pàg 240
0.702019
curate
{"id": 0.007981462409886715, "es": 0.09474768280123584, "ms": 0.006951596292481977, "ca": 0.8406282183316169, "en": 0.015447991761071062, "sv": 0.0028321318228630276, "it": 0.01184346035015448, "la": 0.0025746652935118436, "fr": 0.007723995880535531, "eo": 0.007209062821833162, "hu": 0.0012873326467559218, "ru": 0.000772399588053553}
http://www.11setembre1714.org/Biografies/Picalques-Ignasi.html
macocu_ca_20230731_7_478130
Esteu aquí: Inici → Notícies → Eurecat llança la plataforma Eurecat Academy per facilitar la formació tecnològica a les empreses Accions del document Info 25/09/2019 La plataforma busca ajudar a les empreses a afrontar la digitalització, la indústria 4.0 i la irrupció de tecnologies amb un alt impacte disruptiu. El centre tecnològic Eurecat (membre de Tecnio), amb seu al Parc Científic de Lleida, ha posat en marxa Eurecat Academy, una nova plataforma destinada a resoldre els reptes i les necessitats més immediates que tenen tant les grans com les petites i mitjanes empreses vinculades a la formació tecnològica dels seus equips, amb la finalitat de reforçar la transferència de coneixement tecnològic al teixit empresarial i industrial. La plataforma Eurecat Academy “ha estat dissenyada des d’una òptica molt pràctica i amb un alt rigor acadèmic”, en un context “marcat per la digitalització, per la indústria 4.0 i per la irrupció de tecnologies amb un alt impacte disruptiu”, explica el director de Formació d’Eurecat, Marc Capellades. Segons assenyala, aquesta dinàmica “està canviant internament les empreses i ha fet entrar de cop gairebé una desena de noves tecnologies que canvien els esquemes tradicionals de la indústria”. Davant aquest canvi de paradigma, remarca, “és fonamental poder comptar amb un equip format en les noves tecnologies i amb capacitat de preveure’n impacte en clau de negoci i per adoptar solucions innovadores en àrees molt noves i difícils de dominar, com l’analítica de dades, la Internet de les Coses o la ciberseguretat”. Des de la seva òptica, “aquest nou paisatge estableix també unes pautes i uns ritmes molt ràpids i exigents des del punt de vista tecnològic, a la vegada que cal incidir també en habilitats com el lideratge, el treball en equip, la creativitat i l’adaptabilitat als canvis”. Per això, “la capacitat de formar-se contínuament durant tota la carrera laboral està esdevenint una de les principals demandes de les empreses respecte els professionals i a Eurecat volem estar al seu costat per facilitar el camí”, subratlla el director de Formació del centre tecnològic.
0.889607
curate
{"ca": 0.9933931099575272, "en": 0.0066068900424728644}
oscar-2201_ca_20230904_7_46092
Ús de cookies Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar l’experiència de navegació, i mostrar-li publicitat relacionada amb les seues preferències. Si continua navegant, entenem que accepta el seu ús. x Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats PERMETRE NO, GRÀCIES Menu principal Inici Nacional Parròquies Cultura Esports Opinió Editorial Entrevistes La contra Reportatges Menu principal Inici Nacional Parròquies Cultura Esports Opinió Editorial Entrevistes La contra Reportatges Buscar Cercador de l’Hemeroteca : Compartir Accedir Subscriu-te Iniciar sessió Buscar Cercador de l’Hemeroteca : Menu principal Inici Nacional Parròquies Cultura Esports Opinió Editorial Entrevistes La contra Reportatges Seccions Inici Nacional Parròquies Cultura Esports Opinió Editorial Entrevistes La contra Reportatges DMG Recordes quan Digitalitzar l'Arxiu El primer catàleg de l’arxiu que es va publicar a internet va ser el del fons Josep Alsina Martí. La base de dades, amb uns 4.000 documents, era accessible per a tothom. Seria el punt de partida del pas de textos, imatges i vídeos a la xarxa. Alguns vídeos del fons Josep Alsina Martí es van convertir posteriorment a DVD. Alguns vídeos del fons Josep Alsina Martí es van convertir posteriorment a DVD. Fernando Galindo Actualitzada 07/11/2021 a les 12:08 Jordi Barranco Andorra la Vella El 29 de gener del 2004 l’Arxiu Històric Nacional d’Andorra va publicar a la pàgina web una base de dades amb els 4.000 documents fotogràfics i videogràfics que llavors tenia catalogats del fons Josep Alsina Martí, amb fotografies i pel·lícules que el fotògraf havia cedit. L’objectiu va ser clar: passar de les bobines, cintes de vídeo o negatius a la pantalla de l’ordinador a través d’internet. Aquest va ser el primer pas cap a la digitalització de l’Arxiu. El camí, però, no va començar com a tal fins uns anys més tard. Lídia Arbués, responsable de l’Arxiu, explica que cal diferenciar entre aquella fita i el que coneixem avui dia com a digitalització. “No va ser una digitalització en si, però va ser el primer pas per fer-la”, recorda, i afegeix: “No té res a veure amb el treball que fem cada any quan passem fons sencers a digital i a internet, però a partir d’aquí vam començar a tenir una part de l’Arxiu a la xarxa.” Així doncs, la publicació del catàleg al núvol va permetre fer consultes als historiadors o a tot aquell que ho volgués de les obres del fons Josep Alsina Martí que estaven guardades a l’Arxiu. Malgrat això, però, no les permetia visualitzar. Per fer-ho encara s’havia d’anar presencialment a l’edifici del carrer Prada Casadet d’Andorra la Vella i buscar el document in situ. “Ara tenim arxius en línia, documents i textos, sobretot. Això és el que coneixem com a digitalització, que vam començar a fer a partir del 2013 i que anem ampliant una vegada cada any. Per sort, es va contractar una empresa per enviar tota la informació a la xarxa, perquè són molts documents”, explica Arbués. Ara mateix, els catàlegs de l’Arxiu a internet tenen més de 14.900 registres de documents fotogràfics i 11.200 fitxes d’audiovisuals, però es poden veure directament 27.000 textos, 7.000 fotografies i 920 audiovisuals. Sigui com sigui, penjar la base de dades amb totes les obres d’aquell fons que llavors estaven catalogades a internet va comportar acostar-se a la dimensió digital, amb els avantatges que això comporta per una tasca –la d’indagar i fer recerca de documents en arxius– que moltes vegades es complica pel volum d’informació o, pel contrari, per anar-la a buscar a un lloc i no trobar-la. “La iniciativa va tenir molta bona rebuda per això, la gent ja no s’havia de desplaçar només per saber si allò que buscava ho teníem o no. L’objectiu era aquest, facilitar la cerca de la gent des de casa sense haver de desplaçar-se per consultar el catàleg”, insisteix Lídia Arbués. Des de llavors, 17 anys després, el catàleg encara està disponible online. “No s’ha canviat, però s’hi han anat afegint coses a mesura que ho anem catalogant”, diu Arbués. “És una tasca complicada, has de fer la classificació, posar les dades importants de la documentació, les persones que hi apareixen... tot perquè sigui accessible per a tothom i sigui fàcil de buscar.” Arbués explica que, malgrat que pugui semblar que internet posa una gran quantitat d’informació al nostre abast amb tan sols un clic, l’Arxiu segueix rebent investigadors, visitants o curiosos cada dia. Un interès que segueix viu i que es va accentuar arran de la pandèmia. “Amb el confinament la gent s’ha tornat a interessar per la història i pel passat”, comenta Arbués. A més, les noves tecnologies permeten agilitzar cada vegada més el procés de digitalització, així que, fins i tot, es pot fer individualment des del mateix Arxiu. “Si algú ve i ens demana que vol digitalitzar algun document que li interessa i que no és a la xarxa, li ho podem digitalitzar en un moment i ja estarà disponible a internet”, explica Arbués.
0.513866
curate
{"ca": 0.9230612244897959, "en": 0.01979591836734694, "de": 0.0016326530612244899, "es": 0.053061224489795916, "pt": 0.001836734693877551, "ko": 0.0006122448979591836}
https://www.diariandorra.ad/noticies/dmg/2021/11/07/digitalitzar_arxiu_189769_1169.html
macocu_ca_20230731_3_432299
Places que s'inclouen a l'oferta d'ocupació pública, per esdevenir personal laboral fix o funcionari de carrera a l'Ajuntament de Premià de Mar.
0.676063
curate
{"ca": 1.0}
mc4_ca_20230418_9_682248
Centre Ensenyaments Tècnics Penedès | Activitats auxiliars de comerç. CET Penedès. Certificat de professionalitat, CURSOS ATURATS, FOAP 2018 Inici previst: 27/03/2019 Durada : 310h Al món del comerç, activitats auxiliars de comerç et permetrà realitzar activitats d’auxiliar de reposició i condicionament al punt de venda i distribució de proximitat, seguint instruccions i criteris establerts al comerç, utilitzant l’equip necessari, respectant les normes de seguretat i salut, i oferint, en cas necessari, atenció i informació protocol·litzada i estructurada, al client al punt de venda o al servei de distribució de proximitat. Etiquetes: activitats, activitats auxiliars de comerç, aturats, auxiliars, certificat professionalitat, cet penedès, comerç, COMT0211, curs, FORMACIÓ, subvencionat, vfp, vilafranca, vilafranca del penedès
0.730545
curate
{"ca": 0.9541616405307599, "es": 0.045838359469240045}
https://www.cetpenedes.org/courses/activitats-auxiliars-de-comerc/
racoforumsanon_ca_20220809_1_542896
Ensenyar el "paquet" de l'EstatDivendres, 4 de maig de 2012 Tot plegat va començar quan la vidalquadrista delegada de l'Estat a la colònia, María de los Llanos de Luna, va anunciar que volia visualitzar els cossos i forces de seguretat de l'Estat a Catalunya. Va ser llavors quan començà l'estratègiaPrimer: exhibició de cotxes de la Policia Nacional i Guàrdia Civil amb els llums encesos pels nostres carrers i carreteres. Després: el reforçament dels equips de premsa i comunicació de les policies de l'Estat, per tal de vendre als mitjans de comunicació i de cara a la galeria alguns dels operatius més o menys importants. Però encara calia més i, aprofitant la innocència de la nostra classe política, sindical i dels grups socials actius, s'aprofità el dia 29 de març i la jornada de vaga general per fer una gran provocació, produïda per possibles mancances d'intel•ligència evidents dels Mossos.Es van tolerar, promocionar i pagar grups d'agitadors per desestabilitzar la seguretat ciutadana: calia generar desconfiança vers la nostra policia entre una bona part de la societat i dels poderosos. Una policia, amb tot, que havia demostrat certes mancances en el desallotjament de la plaça de Catalunya o en l'afer del Parlament. I ara, en la vaga general, era el moment de precipitar la debilitat dels nostres cossos de seguretat.Amb l'excusa de la cimera del Banc Central Europeu, la intel•ligència de l'Estat i els seus aparells tenien l'oportunitat de lluir "paquet" davant la ciutadania. I, quina casualitat!, amb el desplegament dels cossos i forces de seguretat de l'Estat, ni un sol incident. Objectiu complet: l'Estat salvador ha tornat i, amb ell, la seguretat ciutadana.Sóc potser malpensat, què més voldria..., no he cregut mai en les coincidències. L'Estat ha fet una demostració de força, ja ho ha dit el secretari d'Estat, Ignacio Ulloa: "Catalunya és Espanya i vindrem quan calgui". El nostre Departament de l'Interior i el seu conseller, Felip Puig, no van demanar en cap moment l'ajuda ni el suport dels cossos i forces de seguretat de l'Estat en la jornada de vaga general, ni en la cimera del BCE, i, amb més de 15.000 mossos i 4.000 policies locals n'hi havia de sobres per a fer un dispositiu de seguretat.I si calia ensenyar el múscul de la Policia Nacional els GEO a l'Hotel Ars ho podrien haver fet perfectament els nostres GEI: no hi havia cap necessitat de la presència dels cossos i forces de seguretat de l'Estat, tal i com van demostrar els Mossos sobradament.Caldria que la nostra classe política, el nostre govern, els nostres mitjans de comunicació i els sectors socials mobilitzats del país no fessin el joc a l'Estat. Allò que ha fet l'Estat aquests dies és una demostració de força de cara al futur...Miquel Sellarès, President del Centre d'Estudis Estratègics de Catalunya (CEEC) ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ Enllaç a la plana web del CEEC El tancament de la frontera amb França, ha estat un greu error d'en Felip Puig. Comprenc perquè ho ha fet però amb Espanya això no s'ha de fer. La frontera no l'ha tancada pas en Puig, l'han clos els espanyols. En Puig els hi va demanar, siusplau, que ho féssin. sisplau? La croada del conseller d'Interior, Felip Puig, contra els antisistema l'ha dut a l'extrem de demanar el tancament de les fronteres estatals en previsió de protestes durant la reunió del consell executiu del Banc Central Europeu (BCE) que se celebrarà a Barcelona del 2 al 4 de maig. Una cosa que ha de fer efectiu el govern de l'Estat. Puig ho va demanar per carta al Ministeri de l'Interior, capitanejat Jorge Fernández Díaz, i aquest hi ha respost favorablement.http://www.llibertat.cat/2012/04/l-estat-tanca-la-frontera-a-partir-d-avui-a-peticio-de-puig-17617 sisplau?? ?O varem fer una petició relativament habitual per evitar problemes com el que la sana joventut esquerranosa trenca coses va organitzar el 29M?? ? Doncs sí "SISPLAU", perquè ho deuria demanar educadament, suposo. doncs jo crec que seria mes tipus instancia. Degut a.. atès que.... sol·licitem... aixòI vas que xutes Cada instància que fa CiU a Espanya i/o França inclou mamada (i un si us plau, evidentment) tu, més enllà del Polònia, no saps res de política...oi? Ja veus que sí
0.828617
curate
{"ca": 0.9978902953586498, "rm": 0.001875293014533521, "fr": 0.00023441162681669012}
mc4_ca_20230418_10_685972
Torna el PrimaverArt al Morell Imatge de la presentació de la nova programació del PrimaverArt del Morell. Del 6 al 8 d'abril, els carrers del municipi s'ompliràn de teatre, circ i música Actualitzada 20/03/2018 a les 21:18 L'Ajuntament del Morell ha presentat aquest dimarts la programació i la nova imatge del PrimaverArt que preveu omplir del 6 al 8 d'abril l'espai públic del municipi amb teatre, circ i música per a tots els públics. Durant tot el cap de setmana el festival proposa més d’una quinzena d’espectacles - tots de franc- que barregen circ, teatre, música i enguany, com a novetat, dansa. Amb una variada i atractiva oferta d’espectacles de carrer, el PrimaverArt acosta la cultura a la gent, programant formats i espectacles que permeten un contacte directe entre l’artista i el públic de totes les edats. A més de la novetat de la inclusió de la dansa en la programació del PrimaverArt 2018, la mostra creix en maduresa i s’estrena com a membre de la Plataforma Arts de Carrer, una proposta que reuneix sota un mateix sostre festivals, fires i mostres de Catalunya que tenen les arts de carrer com a principal eix conductor de la seva programació. Així, el PrimaverArt se situa al costat d’altres iniciatives del Camp de Tarragona com el FestiCAM (Festival de Teatre i Circ Ciutat d’Amposta), el Festival Al Carrer de Viladecans i la Fira Trapezi de Reus. Els plats forts de la mostra estan repartits durant els tres dies de celebració de la mateixa, alguns dels quals compten amb un ampli reconeixement. El divendres, Enfila S.A., dues dones dels anys cinquanta es llancen al buit per a explicar-nos el fil de la seva vida dins d’una fàbrica tèxtil. Aquest espectacle que combina el circ, la dansa i el teatre, abans d’arribar al Morell ha passat per festivals tant reconeguts com el Temporada Alta de Girona. Durant el dissabte, el dia amb més propostes, destaquen tres espectacles de diferent disciplina cadascun: el teatre de Femmes, la dansa de Mulïer i la música de Renaldo & Clara. Femmes és una proposta de teatre itinerant de la companyia basca Hortzmuga teatroa que s’estrena per primer cop a Catalunya. Un cant reivindicatiu i políticament incorrecte d’un grup de dones d’avançada edat reconvertides en neoactivistes socials. Per la seva banda, Mulïer és una proposta de dansa i música de la companyia Maduixa Teatre que camina sobre xanques tot explorant els límits físics i tenint els drets de la dona com a punt de partida. A més, aquesta proposta ha estat reconeguda amb el Premi Max 2017 a millor espectacle de carrer i millor composició musical i amb el Premi Moritz a millor estrena de la Fira Tàrrega 2016. El darrer imperdible de dissabte serà Renaldo & Clara, un grup de Lleida deutor del folk britànic dels 70 i de l’indie més minimalista que està nominat al millor disc en català als Premis MIN (Premios de Mejor Música Independiente) per la seva darrera proposta Els afores. Per a tancar la mostra, el diumenge tindrem l’oportunitat de riure amb els malabars, la màgia, els equilibris i la globoflèxia del Payaso Chacovachi que ens presenta ¡Cuidado! Un payaso malo puede arruinar tu vida, que tal i com indica el seu títol, haurem d’estar en alerta. I en darrer lloc, la Cia. La Tal durà fins al Morell The Incredible Box, una reminiscència d’un show que fa 150 anys va ser tot un èxit i que ara està a la corda fluixa del desastre. Aquestes són només algunes de les 18 propostes que programa l’edició 2018 del PrimaverArt, organitzada des de l’Ajuntament del Morell, una edició que comença amb molta empenta després de la feina i de l’èxit de participació obtingut durant el PrimaverArt 2017. Cal destacar que la imatge de la mostra d’enguany compta amb la il·lustració de la Marina Capdevila, una il·lustradora de Falset reconeguda internacionalment. L’artista s’ha volgut inspirar en el concepte de carrer de la mostra: un forçut clàssic del circ aixeca unes àvies morellenques que passegen pel Morell amb el seu gos, tot fent-les participar de l’espectacle, captant així l’essència del PrimaverArt. Comenta el contingut : Torna el PrimaverArt al Morell
0.871514
curate
{"es": 0.013500245459008346, "ca": 0.9864997545409917}
https://www.diarimes.com/noticies/camp_tarragona/2018/03/20/torna_primaverart_morell_35808_1093.html
racoforumsanon_ca_20220809_3_760471
Puta CUP i tal. Aixó mateix, que el referendum potser era impossible de fer, també ho va dir l´Arrufat no fa massa. El que era molt diferent és el que calia fer després.Per mi no era la millor opció fer un referendum però si em triat aquest camí el pitjor que podem fer és cagar-nos a un any vista. Remedios escrigué: Aixó mateix, que el referendum potser era impossible de fer, també ho va dir l´Arrufat no fa massa. El que era molt diferent és el que calia fer després.Exacte, és que aquest és el punt important. Ara cal lluitar fins al final pel referèndum, i si ens l'impedeixen per la força passar als fets consumats. A desplegar directament les lleis de desconnexió. No és acceptable cap altra via.PS: Ara que em llegeixo veig que el missatge es pot malinterpretar. Vull dir que no hi ha cap alternativa que la unilateralitat cap a la república catalana independent. Estem d'acordBé, amb l'excepció que Espanya negociés un referèndum d'autodeterminació, però això ja sabem que no passarà. La negociació, si es produeix, serà per pactar un nou "encaix" Una nova postració.
0.777107
curate
{"es": 0.014071294559099437, "ca": 0.9859287054409006}
cawac_ca_20200528_11_162020
30 març 2011 Ahir us vam avançar la publicació d' El còmic en català de Jordi Riera Pujal , membre de ComiCat , per part de Glénat. Avui us oferim un resum del contingut del llibre que l’autor ens ha facilitat amablement. No cal ni dir que es tracta d’una compra obligada al Saló, oi? Des de ComiCat felicitem el Jordi per la gran feina feta. :) El còmic en català. Catàleg d'àlbums i publicacions (1939-2011) Jordi Riera Pujal Rústega. 15x21 cm. Col. Vinyetes 160 pàgs. Color. PVP: 15 € [Portada provisional] El llibre es un estudi i catàleg sobre tot el que s’ha publicat en còmic en llengua catalana des del final de la guerra civil fins ara (1939-2011). Es evident que hi ha un buit important en l’ investigació de la cultura popular en català. Cultura que ha marcat a una part important de les diverses generacions que convivim avui en dia. Aquest llibre vol ajudar a omplir part d’aquest buit en el camp del còmic. L’autor, Jordi Riera Pujal, col·leccionista i estudiós del tema, va començar a posar a l’abast del públic la seva base de dades sobre el còmic en català a Internet a partir de desembre del 2007. La pàgina es Catàleg de Còmic en Català www.grupelsisards.cat/comic/ . Aquesta web corregida i molt ampliada en quant a dades, referències i comentaris ha servit de base per fer l’estudi. Dos anys de voltar per biblioteques i arxius, d’escriure alguns autors i de recopilar i contrastar la documentació que s’ha trobat en base de dades digitals, webs i blocs diversos han acabat per donar forma aquest llibre. ComiCat ( www.comicat.cat ), de la que l’autor es un dels col·laboradors, Patufets, còmics en català ( http://vinyetes.blogspot.com ), Comic.cat ( http://comic.cat ), han estat tres dels blocs més consultats. Fer un primer estudi sobre un tema implica que nomes hi ha referents parcials en que basar-se. Confiem en la paciència dels lectors en els possibles errors o mancances que hi hagin. L’autor resta obert a mantenir correspondència amb qui vulgui aportar més informació. En el llibre s’inclou més de 300 imatges a color de portades de publicacions escanejades directament per aquest treball. Els apartats del llibre - Terminologia del llibre - Pròleg de Joan Navarro - Introducció El llibre comença per parlar de l’historia del còmic en català en que dóna unes petites bases del que s’editava en aquest camp fins el 1939, per passar a parlar dels primers intents de publicació en català a partir dels anys cinquanta, la transició, l’arribada dels primers governs autonòmics fins arribar a l’actualitat (2011). S’ha posat potser com a mostra “d’humor negre” el començament de l’estudi al 1939. Es evident que pràcticament fins els anys seixanta i encara amb limitacions, la publicació en català de “tebeos” estava prohibida, però es important el fet de recordar-ho. L’impossibilitat de publicar va ser important perquè va marcar l’historia posterior i va suposar un trencament amb les generacions que treballaven en aquest camp abans de la guerra civil. - Àlbums i altres publicacions Seguidament es passa a anomenar totes les publicacions trobades que han sortit en el mercat durant aquets anys. Estan ordenats alfabèticament i es dóna el nom, els autors, l’editorial, el format, color o B/N, número de pàgines. Si la col·lecció o títol ha tingut importància se’n fa uns descripció. S’ha tingut cura de buscar i d’encabir els títols provinents del País Valencià, les Illes i la Catalunya Nord. S’inclouen mencions a l’existència de unes adaptacions en còmic a la parla de l’Alguer. - Revistes Unes línies amb dades de publicació, autors, editors,... dedicades a cada revista que majoritàriament o parcialment han inclòs el còmic en les seves pàgines. - Fanzines Un recull de les principals aportacions. - Humorisme gràfic Un llistat dels llibres publicats d’humorisme gràfic en català que son un bon complement al tema general del còmic. - Webcòmics El llistat de webcòmics en català que es poden trobar actualment a Internet. - Museus dels Còmic Nom i ubicació dels actuals i del que està en construcció a Badalona. - Salons Llistat dels salons, fires, trobades que s’han fet i es fan arreu dels Països Catalans. - Articles en premsa Petit llistat d’articles en català sobre el tema de còmic. - Catàlegs d’exposicions Recull força ampli de les publicacions en català que s’han fet sobre les exposicions dedicades al còmic. - Bibliografia en català Llibres i estudis en la nostra llengua sobre el tema del còmic en general. - Bibliografia en altres idiomes Selecció de llibres i estudis publicats en altres idiomes. - Bibliografia, creació d’historietes - Vídeo, DVD, documentals Documentals parcialment o totalment en la nostra llengua que han tocat d’alguna manera el tema del còmic - Editors Llistat d’editors actuals. - Annex 1 Una taula per anys on s’indica el número de títols publicats i la procedència de l’edició. S’ha dividit en si son d’autoria estatal (incloent Catalunya Nord), de procedència franco-belga, de Estats Units, Japonesa o d’altres països. - Annex 2 Una taula per anys on s’indica el número de publicacions en format apaïsat ( a la italiana), comic book (format típic americà) o manga (format típic japonès). El total de títols en l’apartat d’àlbums en sentit ampli (publicacions de més de 15-20 p.) sobrepassen les 1,500 entrades. En quan a revistes prop de 40. En la taula de l’annex 2 es comptabilitzen uns 500 títols. Els Llibres Ja podeu comprar els llibres de ComiCat , el bloc de referència del còmic en català! Inclouen totes les crítiques de còmic, una selecció dels millors articles i una útil guia del còmic en català amb tots els títols editats el 2008 i el 2009 .
0.807352
curate
{"ca": 0.9634277518823952, "es": 0.030656149157404087, "uz": 0.00035855145213338117, "en": 0.005557547508067408}
http://www.comicat.cat/2011/03/glenat-publica-el-llibre-el-comic-en.html
macocu_ca_20230731_9_86651
Alguns dels millors il·lustradors de Catalunya s'han ajuntat per crear aquest preciós volum artístic dedicat a les malalties del cor, el tema de la Marató de TV3 d'aquest any 2022, sota el lema: La Marató sempre batega. Un llibre solidari dirigit a tots els públics.
0.728325
curate
{"ca": 1.0}
mc4_ca_20230418_2_18250
Crítiques al Mozilla Firefox - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure Forbes.com va considerar el 2004 el Mozilla Firefox com el millor navegador web. [1] PC World el va nomenar "producte de l'any" el 2005 a la seva llista "Els 100 Millors Productes Del 2005". [2] Després de l'alliberament del Firefox 2 i l'Internet Explorer 7 PC World va analitzar-los i va proclamar al Firefox el millor navegador. [3] Tot i això molta gent ha criticat el Firefox, tant per algunes problemes amb el seu ús, com per algunes polítiques de la Fundació Mozilla. 1 Característiques del Firefox 1.1 Temps de càrrega 1.2 Ús de memòria 1.3 Visualització 1.4 No suporta Windows Installer 2 Polítiques de Mozilla 2.1 Relació amb Google 2.2 Resposta de la competència Característiques del Firefox[modifica] Temps de càrrega[modifica] Softpedia va criticar que el Firefox tarda més temps a carregar-se que altres navegadors,[4] com Opera o Internet Explorer. Altres navegadors basats en Gecko (el mateix que el Firefox) com K-Meleon, utilitzen implementacions d'interfície d'usuari de plataforma nativa i generalment s'executen més ràpidament que el Firefox. L'Internet Explorer també s'executa més ràpid que el Firefox en un Windows, ja que amb el navegador de Microsoft alguns dels seus components estan integrats al sistema i es carreguen quan s'engega el sistema operatiu. [5] Sobre el Microsoft Windows, aquest problema es pot solucionar amb el programa de codi obert FFPreloader, que carrega el Firefox quan es carrega Windows. [6] Ús de memòria[modifica] InternetWeek van fer una crítica referent al Firefox 1.5 on deien que tenia un ús molt elevat de recursos i es queixaven de la fuga de memòria (memory leaks en anglès). [7] Els desenvolupadors de Mozilla atribueixen la culpa a les opcions d'avanç i retrocés ràpid, que poden arribar a utilitzar fins a 4 GB de memòria RAM. [8] Una altra raó a aquest problema és el mal funcionament d'algunes extensions, que gasten més memòria de la que requereixen, com la Barra de Google o algunes versions antigues del bloquejador d'anuncis Ad-Block;[9] o d'alguns connectors, com algunes antigues versions de l'Adobe Acrobat Reader. [10] Uns tests fets per PC World i Zimbra indiquen que el Firefox 2 utilitza menys memòria que l'Internet Explorer 7. [11] Mozilla va posar especial èmfasi en aquest aspecte en el desenvolupament del Firefox 3. Les versions prèvies d'aquest disminuïen substancialment l'ús de memòria que feia la versió 2. Firefox i Peanut Linux. Els usuaris que vénen des d'Internet Explorer noten que algunes pàgines web no es veuen al Firefox tal com s'esperaven. Aquest problema és cada cop més inusual, i no és un problema del codi del Firefox sinó de certes pàgines web que no segueixen els estàndards W3C, per tant aquestes tampoc es veuen bé amb altres navegadors que no siguin l'Internet Explorer. Els controls ActiveX o VBScript són codis propietaris de Microsoft, que no segueixen els estàndards W3C i que algunes pàgines web incorporen. Hi ha una extensió del Firefox anomenada IE Tab que permet utilitzar el motor d'Internet Explorer dins d'una pestanya del Firefox. [12] Però aquesta extensió només és compatible amb el sistema operatiu Windows i consumeix molta memòria RAM. No suporta Windows Installer[modifica] Mozilla Firefox no se subministra de manera oficial en un paquet MSI, tot i que tercers l'han creat. Això impedeix instal·lar el Firefox a molts ordinadors d'una xarxa a la vegada, i per a molts és la culpa de la poca adopció del Firefox que fan les empreses. Polítiques de Mozilla[modifica] Relació amb Google[modifica] La relació corporativa de la Corporació Mozilla amb Google[13][14] s'ha notat en els mitjans de comunicació, especialment respecte a l'ús del Firefox per a proporcionar rèdits i dades a Google. Amb l'alliberament de l'anti-pesca electrònica (conegut també com a anti-phising, nom original en anglès) al Firefox va alçar la controvèrsia. [15] Per defecte està permès que la protecció contra la pesca electrònica està basada en una llista que s'actualitza regularment (cada mitja hora, aproximadament) que s'actualitza i es descarrega a l'ordinador de l'usuari[16] del servidor de Google (l'usuari no pot canviar el proveïdor de dades des del GUI[17] ni és informat sobre qui és el proveïdor de dades). El navegador, a més, envia la galeta HTTP de Google amb cada petició d'actualització. [18] La característica de seguretat "avançada" de la Fundació Mozilla activa un anti-pesca electrònica que proporciona protecció en viu i, segons el Mozilla Wiki,[19] envia cada URL a Google. [20] Excloent assumptes de privacitat hi ha preocupacions sobre com Google pot utilitzar aquestes dades; tot i que les polítiques de Mozilla especifíquen que Google no pot utilitzar la informació personal per a altres usos que no siguin la protecció contra la pesca electrònica[16] D'altra banda, Google ha admès que "pot compartir informació no personal agregada amb tercers fora de Google". [21] El 2005, la Fundació Mozilla i la Corporació Mozilla van ingressar 52.9 milions de dòlars. Aproximadament el 95% d'aquests diners[22] provenien de les relacions amb motors de cerca. [23] Resposta de la competència[modifica] Tot i la progressió en l'ús del Mozilla Firefox, el portaveu australià d'operacions de Microsoft, Steve Vamos, va declarar a finals del 2004 que no veia al Firefox com a una amenaça i que no hi havia una demanda significant dels usuaris de Microsoft per les característiques del Firefox. [24] El president de Microsoft, Bill Gates ha utilitzat Firefox, però va comentar que «contínuament es descarrega tant programari, però, realment la gent l'utilitza?». [25] En un SEC de Microsoft del 30 de juny del 2005 va admetre que "els competidors com Mozilla ofereixen programari que competeix amb les capacitats de navegació web Internet Explorer dels nostres productes de sistema operatiu Windows". [26] Tot i la freda recepció de l'alta direcció de Microsoft els desenvolupadors de l'Internet Explorer tenen una bona relació amb Mozilla. Es troben sovint per parlar dels estàndards web com els certificats de validació. [27] El 2005 Mozilla va acceptar que Microsoft utilitzés el seu logotip RSS en interès per aconseguir una representació gràfica comuna del RSS. [28] L'agost del 2006, Microsoft va oferir ajuda a Mozilla per a integrar millor el Firefox amb Windows Vista,[29] Mozilla va acceptar. [30] L'octubre del 2006, com a felicitació pel llançament del Firefox 2, l'equip de desenvolupament de l'Internet Explorer 7 va enviar un pastís a Mozilla. [31] ↑ Hesseldahl, Arik. «Better Browser Now The Best». Forbes, 29 setembre del 2004. [Consulta: 17 octubre del 2007]. ↑ Editors de PC World. «The 100 Best Products of 2005». PC World, 1 juny del 2005. [Consulta: 24 gener 2007]. ↑ Larkin, Erik. «Radically New IE 7 or Updated Mozilla Firefox 2--Which Browser Is Better?». PC World, 24 octubre del 2006. [Consulta: 24 gener del 2007]. ↑ Muradin, Alex. «Mozilla Firefox 1.5 Final Review». Softpedia, 30 novembre del 2005. [Consulta: 24 gener del 2007]. ↑ Velocitat del navegadors ↑ FFPreloader ↑ Finnie, Scot. «Firefox 1.5: Not Ready For Prime Time?». InternetWeek, 8 desembre del 2005. [Consulta: 24 gener del 2007]. ↑ «Bug 319262 - significant memory leak». Bugzilla@Mozilla. [Consulta: 24 gener del 2007]. ↑ MozillaZine Knowledge Base contributors. «Problematic Extensions». MozillaZine Knowledge Base, 19-01-2007. [Consulta: 24 gener 2007]. ↑ MozillaZine Knowledge Base contributors. «Adobe Reader». MozillaZine Knowledge Base, 17 gener del 2007. [Consulta: 24 gener del 2007]. ↑ Dargahi, Ross. «IE 7 vs IE 6». Zimbra, 19 octubre del 2006. [Consulta: 24 gener del 2007]. ↑ IETab Extensió que permet carregar el motor d'IE a un pestanya del Firefox. ↑ Kerner, Sean Michael. «Mozilla's Millions?». InternetNews.com, 10 març del 2006. [Consulta: 24 gener del 2007]. ↑ Gonsalves, Antone. «Mozilla Confirms Firefox Taking In Millions Of Google Dollars». InformationWeek, 7 març del 2006. [Consulta: 24 gener del 2007]. ↑ Turner, Brian. «Firefox 2 releases privacy storm». Platinax, 26 octubre del 2006. [Consulta: 24 gener del 2007]. ↑ 16,0 16,1 «Firefox Privacy Policy». mozilla.com, Octubre 2006. [Consulta: 24 gener del 2007]. ↑ «Bug 342188 - support changing the local list data provider». Bugzilla@Mozilla. [Consulta: 24 gener del 2007]. ↑ «Bug 368255 – sending Google's cookie with each request for update in default antiphishing mode». Bugzilla@Mozilla. [Consulta: 5 febrer del 2007]. ↑ El Mozilla Wiki és una pàgina web wiki on la Fundació Mozilla i voluntaris dirigeixen el desenvolupament del producte, planifiquen i discuteixen. Mozilla Wiki disclaimer (8 de febrer del 2007) ↑ Mozilla Wiki contributors. «Overview of Firefox Phishing Protection». mozilla wiki, 12 gener del 2007. [Consulta: 5 febrer del 2005]. ↑ «Google Privacy Policy Highlights». Google Inc., 14 octubre del 2007. [Consulta: 11 desembre del 2007]. ↑ Hood & Strong, LLP. «Mozilla Foundation and subsidiary - Independent Auditors' Report and Consolidated Financial Statements» (PDF). Mozilla Foundation, 3 novembre del 2006. [Consulta: 5 gener del 2007]. Pàgina 11. ↑ Baker, Mitchell. «The Mozilla Foundation: Achieving Sustainability». Mitchell's Blog, 2 gener del 2007. [Consulta: 24 gener del 2007]. ↑ Kotadia, Munir. «Microsoft: Firefox does not threaten IE's market share». ZDNet, 11 novembre del 2004. [Consulta: 24 gener del 2007]. ↑ Weber, Tim. «The assault on software giant Microsoft». BBC News, 9 maig del 2005. [Consulta: 24 gener del 2007]. ↑ Keizer, Gregg. «SEC Filing Shows Microsoft Fears Firefox, Lawsuits Over Bugs». Linux Online, 1 setembre del 2005. [Consulta: 24 gener del 2007]. ↑ «Better Website Identification and Extended Validation Certificates in IE7 and Other Browsers». IE Blog, 21 novembre del 2005. [Consulta: 3 abril del 2007]. ↑ «Icons: It's still orange». RSS, 14 desembre del 2005. [Consulta: 3 abril del 2007]. ↑ Barker, Colin. «Microsoft reaches out to Firefox developers». CNET News, 22 agost del 2006. [Consulta: 24 gener del 2007]. ↑ Barker, Colin. «Microsoft offers helping hand to Firefox». CNET News, 24 agost del 2006. [Consulta: 24 gener del 2007]. ↑ Wenzel, Frédéric. «From Redmond With Love». fredericiana (weblog of a Mozilla Corporation intern), 24 octubre del 2006. [Consulta: 24 gener del 2006]. Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Crítiques_al_Mozilla_Firefox&oldid=19386781» La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 27 des 2017 a les 00:10.
0.575288
curate
{"ca": 0.7503151362358189, "en": 0.09570445069329972, "it": 0.010084359546203821, "fr": 0.013090274410937651, "mk": 0.0002908949869097256, "uu": 0.0011635799476389023, "es": 0.04150101813245419, "sr": 0.0003878599825463008, "no": 0.0003878599825463008, "nl": 0.003296809851643557, "ru": 0.058663822360127994, "cs": 0.0012605449432754776, "ro": 0.005623969746921361, "de": 0.004945214777465335, "uk": 0.006399689712013963, "tr": 0.0012605449432754776, "pt": 0.005623969746921361}
https://ca.wikipedia.org/wiki/Cr%C3%ADtiques_al_Mozilla_Firefox
cawac_ca_20200528_12_127842
Benvinguts al club dels pares i mares imperfectes Eleccions Votació a la vista, i molt més emocionant que la del 22 de maig que té el mateix efecte que els matalassos Flex. Les municipals m’han pescat enfeinada però no descarto presentar cent candidatures LPMM (La Pitjor Mare del Món) a la convocatòria del 2016. Si Josep Anglada ha estat capaç la LPMM no pot ser menys. La votació de la que parlo és la que ha de decidir els guanyador o guanyadores al 1r Premi La Pitjor Mare del Món en les dues categories: llista d’honor i llista de deshonor. Els candidats, proposats per mi mateixa i per tots aquells que us heu volgut inspirar, són: LLISTA de DESHONOR VALERIANO GÓMEZ, per la seva brillant iniciativa pedagògica de crear aules immediates al costat de la sala de parts. Bé, ell va parlar d’escolaritzar els fills immediatament després de néixer, però vaja, la proposta de don Valeriano va per aquí. Hi ha qui pot creure que com a pitjors mares del món, hauríem de defensar la idea d’endossar les criatures a la velocitat de deglució d’un entrepà de pa Bimbo sense crosta amb Nocilla. I no. Per què si els nens se’n van a escola projectats des de l’interior de la mare… quina coartada tindran les dones que pareixin per agafar-se la baixa? Quina excusa barata podran argumentar davant la societat per quedar-se a casa refent-se d’un embaràs combinat amb una vida laboral extrema? Cap. Les mares acabades de parir no foten cap pena, ni són dignes de commiseració. Necessiten aquells deliciosos nadons a qui tothom fa magarrufes i cursilades varies, per estar-se uns mesos sense treballar i que ningú les titlli d’aprofitades, fleumes, barrudes i barjaules. L’HONORABLE CONSELLERA IRENE RIGAU, per la gran idea d’esmicolar la setmana blanca, ajuntar-la amb els dies de lliure disposició i repartir aquests vuit dies de «vacances» al llarg del calendari escolar, com si fos un confeti fastigós que algun sàdic ha dut a la festa d’aniversari del teu fill. A algú se li ha acudit engegar la Setmana Santa a prendre pel sac i establir d’una vegada per totes una setmana de vacances fixa, única i inamovible a principis d’abril, ara i per sempre? Ajuntar tots els dies de lliure horriblició, vull dir disposició, eliminar l’absurd 8 de desembre (el 6 també fa nosa, però ens ateny, ens agradi o no a tots, no com el dia 8), reduir els dies del pont de Setmana Santa (cal que tothom celebri el divendres Sant, o el dilluns de Pasqua?). En fi, a ningú se li ha acudit. I se’ns presenta un curs 2011/2012 fascinant. La setmana blanca no agradava a tothom, però es podien muntar casals, sortides, coses… Què es podrà fer per conciliar la vida mental, vull dir laboral dels pares i mares amb els set o vuit dies de lliure disposició, tan aleatoris i inesperats com l’atac d’un virus de gastroenteritis? Ja us ho dic jo. Ampliar les sales d’atenció psiquiàtrica. ANGELINA JOLIE i BRAD PITT. Angelina, Brad, estimats, no cola. No cola que estigueu per tota la vostra corrua de fills, i que alhora sempre us presenteu de forma impecable només ajudats pels favors de la mare natura. No tot pot ser tan perfecte perquè creeu falses expectatives. Sí, ens foteu ràbia. Sou guapos de collons i ens agradeu a nivell hormonal, però la vostra imatge sempre amb els nens penjant com uns birkiquis qualsevols, aquella estampa de United Colors of Bennetton, aquell parir a l’Àfrica tan políticament correctes ens treu de polleguera. Que tot costa més com diu l’entrada fundacional d’aquest blog. Mireu, des d’aquí us convido a que sortiu de l’armari, a que us relaxeu… sigueu imperfectes, arrugats, estriessats (una persona amb estrès i amb estries), i no per això menys estupendos. Foteu un crit, cuineu varetes de peix Findus, amagueu-vos a la dutxa per llegir o llimar-vos les ungles, foteu la bola que teniu una reunió quan vulgueu saltar-vos una conferència pesada sobre pedagogia, dormiu al cinema mentre els nens s’empassen Winnie the Poo y las mariposas traumáticas… Però us aviso, un cop comenceu ja no ho podreu deixar. LLISTA d’HONOR CAROL LÓPEZ, la directora de teatre i mare recent, va gosar ser sincera i demanar una maternitat terrenal, sense floritures, ni mandangues, ni meditació transcendental, ni levitacions. Se la van menjar crua, amb llavors de sèsam per sobre i amanida amb un rajolí de salsa de soja. Podeu llegir l’article que va provocar erupcions cutànies, al·lèrgies primaverals i convulsions febrils aquí. La nostra solidaritat Carol. Tu ets una de les nostres. Oblida’t de les Mari Perfectes i els Perfectes Mari. Si no se senten còmodes que flotin un Mayflower, s’embarquin ben lluny, colonitzin una terra, exterminin natius i assentin les bases d’una civilització capaç de generar Al Capones, George Bushs, Grouchos Marxs i Luthers Kings. Potser en aquest llarg viatge que els proposo troben el sentit de l’humor que han perdut. ELVIRA LINDO, una escriptora capaç de generar un univers de mares i pares imperfectes com el de Manolito Gafotas es mereixia un lloc a la llista d’honor. Però la candidatura se la va guanyar amb l’article Madres perfectas sobre el fenomen de l’encimonismo. Les reaccions van ser del mateix estil florit que les que va rebre la Carol López. Pel que sembla el May Flower II tindrà problemes d’overbooking. A mi em va arribar a l’ànima la menció al Purlom i altres fineses gastronòmiques que ens salven el cul tants i tants vespres. I va aconseguir extirpar el petit rastre de culpabilitat que em quedava per pensar, fer i actuar de tal manera que els nens s’espavilin sols. No és una mandra antinatural la que m’ataca cada vegada que el petit em demana que jugui amb ell a pressing katch; ni tampoc és frivolitat el que m’empeny a dur taps a les orelles per casa, farta de sentir pronunciar la paraula «mama» cada tres segons. És pur sentit comú. Jugar amb els nens? Sí. Però igual que amb el consum de substàncies tòxiques però desitjables, és bo fer-ho amb moderació. Una moderació que evitarà que usurpem el lloc de l’amic, de l’avorriment, del germà i de «l’espavila, nen». Com podeu comprovar a la foto que encapçala l’entrada una feliç casualitat va voler que topés amb l’Elvira Lindo el dia de Sant Jordi. Com una bona grupie que sóc vaig fotre-li la tabarra amb un «Elvira, te voy a explicar una cosa pero que sepas que no estoy loca. Tengo un blog titulado La peor madre del mundo y que sepas que estás nominada a la lista de honor». Va ser prou amable per deixar-se fer una foto amb la «loca» i dedicar-me el seu llibre Lo que nos queda por vivir (boníssim, un retrat sensible i encertat d’una època d’imperfecció materna i sentimental) amb el text “De la peor madre del mundo”. Gracias Elvira, como puedes comprobar lo que te solté no era la trola de una desquiciada. CARLOS GONZÁLEZ el pediatra ha descol·locat a seguidors i seguidores amb un llibre en favor de la vacunació En defensa de las vacunas. Jo que he hagut de suportar arrufades de nas infinites per part de professionals de la salut quan els he ensenyat el carnet de vacunació dels meus fills, l’aplaudeixo. Ara duc sempre el seu llibre a la bossa i quan un estupendo de la medicina alternativa (que uso freqüentment) m’acusa d’inocular la pesta bubònica als meus fills a través de la vacunació, obro la bossa amb un gest teatral, li clavo una mirada reptadora a la cara i pam! Deixo el llibre sobre la taula. Es fa el silenci i passem al tema següent. És fantàstic. Segur que la vacunació no és un mètode perfecte, però és una manera potent de prevenir moltes malalties. Llàstima que la vacuna contra l’estupidesa no entri dintre dels plans de les farmacèutiques i els equips d’investigadors independents perquè la gent que defensa no vacunar als nens i després estar a favor de les campanyes de vacunació en països en vies de desenvolupament la necessiten. Ha estat divertit veure el desconcert i el silenci creat pel pediatra defensor de la criança natural entre els seus fervents creients, vull dir admiradors. I m’han agradat molt com ha defensat a capa i espasa que defensar l’alletament matern no significa que t’hagis de fer Hare Krishna. Per votar heu d’entrar al meu blog personal: Manso Organixeixon i trobareu l’enquesta a la columna de la dreta. Fàcil, fàcil, fàcil. Teniu temps fins el 25 de maig! 3 comentaris Apa, ja hem votat! Ostres, a la llista del deshonor estava molt difícil el tema, eh… Que sàpigues que el meu marit també es va adormir al cine veient Winnie the pooh i em va tocar a mi respondre al cine fòrum que van muntar les gatxans en plena peli… des de llavors dorm al sofà… marta salellas 16/05/2011 11:28 M’encanta el comentari!!! : “Ha estat divertit veure el desconcert i el silenci creat pel pediatra defensor de la criança natural entre els seus fervents creients, vull dir admiradors. I m’han agradat molt com ha defensat a capa i espasa que defensar l’alletament matern no significa que t’hagis de fer Hare Krishna.” Arxiu L’autora Anna Manso L'Anna Manso (Barcelona, 1969) és la pitjor mare del món. Quan no està amb els seus tres fills escriu guions de televisió i cinema, llibres de literatura infantil i juvenil, blogs ( http://www.manso.org ) i articles. Afirma que la millor manera de viure els desastres propis i aliens és amb sentit de l'humor. De tant en tant es calça les ulleres de 3D i veu l'univers de la maternitat i la paternitat d'una forma ben peculiar.
0.820164
curate
{"ca": 0.9430242634315424, "es": 0.03866984402079723, "en": 0.0005415944540727903, "tr": 0.0004332755632582322, "it": 0.004766031195840554, "pt": 0.005415944540727903, "ru": 0.0015164644714038128, "fr": 0.0028162911611785096, "hu": 0.001949740034662045, "de": 0.0008665511265164644}
http://criatures.ara.cat/lapitjormaredelmon/2011/05/14/eleccions/
mc4_ca_20230418_9_792322
L'Oasis Évian-les-Bains França - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Fer un comentari al lloc web L'Oasis11 Bd Du Bennevy, Évian-les-Bains, Évian-les-Bains, França - Veure al mapaExcel·lent9,0Basada en282comentarisL'OasisVeure més fotosPiscinaVeure més fotosVeure totes les 36 fotosMolt bona ubicació 8,7Veure al mapa8,7UbicacióParticularitats que li encantaranProp de transports públics Sobre l'allotjamentDescripcióTant si es tracta d'un viatge de plaer com si és de negocis, L'Oasis és una elecció d'allotjament magnífica quan visiten Evian-les-Bains. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat. A L'Oasis, l'excelent servei i instal.lacions superiors faran de la vostra estada una experiència inoblidable. Aquest hotel ofereix nombroses instal.lacions en el lloc per satisfer el més exigent dels clients. Les instal.lacions de l'hotel han estat seleccionades amb cura per tal de satisfer el més alt grau de comfort i conveniència, amb calefacció, escriptori, mini bar, balcó/terrassa, telèfon a cada habitació. Sauna, camp de golf (a 3 km), piscina exterior, jardí de l'hotel, són llocs ideals per a relaxar-se després d'un llarg dia. Amb una localització ideal i amb comoditats imbatibles, L'Oasis no troba competidors en cap categoria.Mostrar mésCaracterístiquesAccés a InternetWi-Fi gratuït en totes les habitacions Serveis i comoditatszona de fumadors Accéss'admeten animals de companyia Disponible a totes les habitacionsempolles d'aigua de cortesia Mostra MenysPolítiquesEls llits supletoris depenen de l'habitació escollida. Consulti la capacitat de l'habitació individual per obtenir-ne més informació.Al reservar més de 5 habitacions, poden aplicar-se diferents condicions i suplements addicionals.Mostrar mésAvís importantEls clients han de presentar un document d’identitat amb fotografia i una targeta de crèdit durant el registre d’entrada. Les peticions especials són segons disponibilitat i poden comportar suplements.
0.896749
curate
{"ca": 1.0}
https://www.agoda.com/ca-es/l-oasis/hotel/evian-les-bains-fr.html
macocu_ca_20230731_4_618630
Trias: “Sobre aquest ministre no en parlaré més” XAVIER TRIAS, alcalde de Barcelona "Jo aquest ministre no en parlaré més perquè és una persona que èticament no es mereix que li respongui res. Crec que ell sap que que no diu la veritat que enganya a la gent i per tant per mi aquest ministre és com si no existís, no m'interessa. Parlar amb gent que és deshonesta no m'interessa." L’alcalde Xavier Trias ha tornat a ser molt contundent a l’hora de parlar del ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz. L’ha acusat de “no dir la veritat” i d’enganyar la gent sobre l’existència d’un compte corrent a Suïssa a nom seu amb 13 milions d’euros. Trias ha dit que d’aquest ministre “no en vol parlar més”, que no li interessa la gent “deshonesta” i que, per ell, “és com si no existís”. La resposta de Trias arriba després que avui el ministre de l’Interior hagi negat les acusacions de l’alcalde que assegura que va ser ell qui va trucar i pressionar personalment periodistes i directors de diaris perquè publiquessin que tenia un compte corrent a Suïssa. L’alcalde de Barcelona, que ja va demanar la dimissió del titular d’Interior en el darrer plenari municipal, va certificar que no tenia cap compte a Suïssa mitjançant un comunicat de la banca del país. Trias també va interposar una querella contra ‘El Mundo’ i els periodistes que van signar aquesta informació.
0.863247
curate
{"ca": 1.0}
mc4_ca_20230418_17_473190
Electroso | Portfolio Categories Novetats Pantalla acústica Panorama 2 de Bowers & Wilkins El Panorama 2 és un discret projector de sò envolvent d’altes prestacions que realça dràsticament la qualitat sonora del seu televisor sense necessitat d’omplir de caixes acústiques seva sala d’estar. Proporciona un sò de primera classe absolutament envolvent al mateix temps que incorpora connectivitat HDMI d’última generació i innovadors controls amb sensor de proximitat. El Panorama 2 torna la vida als seus programes de televisió, pel·lícules, música i videojocs favorits. Loewe disposa d’una nova família de televisors sota la denominació Connect ID. Les inicials ID es refereixen a Disseny Individual, perquè la combinació de mesures, colors, marcs i suports ofereix 2160 variants que permeten dissenyar un televisor individual que combini perfectament amb l’estil de qualsevol habitatge. Read more → Nova Sèrie 12 de Rotel Per ROTEL, la combinació de so extraordinari i de preu res extraordinari constitueix l’ordre natural de les coses. I això és així perquè els seus enginyers practiquen el que anomenen Concepte de Disseny Equilibrat. Read more →
0.675846
curate
{"en": 0.05536028119507909, "es": 0.0421792618629174, "ca": 0.9024604569420035}
http://www.electroso.com/?portfolio_entries=novetats&lang=ca
oscar-2201_ca_20230904_8_117776
TornarL’IVAM celebra el seu 30 aniversari amb dues exposicions que fan referència a l’any d’inauguració del museu – RiberaTV Buscar × Buscar al lloc web Per a buscar al lloc web, inserta la paraula clau i premeu enter Close INICI Noticies Sala de Premsa PROGRAMES PUBLICITAT Automocio Bar/Restaurants Braseríes Carpintería metàlica Floristeria Forn/Pastisseria Matalafs Mobles Moda i estilisme Món agricola Òptica Promotores Salons de banquets Taulells Turisme CONTACTE Valencia L’Horta L’Horta Nord Albalat dels Sorells Alboraia Albuixech Alfara del Patriarca Almàssera Bonrepòs i Mirambell Burjassot Emperador Foios Godella Massalfassar Massamagrell Meliana Montcada Museros La Pobla de Farnals Paterna Puçol El Puig Rafelbunyol Rocafort Tavernes Blanques Vinalesa L’Horta Sud Albal Alcàsser Aldaia Alfafar Alaquàs Benetússer Beniparrell Catarroja Llocnou de la Corona Manises Massanassa Mislata Paiporta Picanya Picassent Quart de Poblet Sedaví Silla Torrent Xirivella La Ribera Ribera Alta Alberic Alcàntera de Xúquer Alfarp Algemesí Alginet Antella Alzira Beneixida Benifaio Benimodo Benimuslem Carcaixent Càrcer Carlet Catadau Cogullada Cotes Gavarda Guadassuar L’Alcúdia L’Ènova La Barraca d’Aigües Vives La Pobla Llarga Llombai Manuel Massalavés Montroi Montserrat Rafelguaraf Real Sant Joanet Sellent Senyera Sumacàrcer Tous Turís Villanueva de Castellón Ribera Baixa Albalat de la Ribera Almussafes Benicull Corbera Cullera Favara Fortaleny Llaurí Mareny Blau Mareny de Barraquetes Palmeretes Perelló Perellonet Polinyà del Xúquer Riola Sollana Sueca Agricultura Cultura Economia Esports Futbol Bàsquet Handball Altres esports Festes Falles Política Societat Successos Sanitat Entreteniment Medi Ambient Urbanisme Educació TornarL’IVAM celebra el seu 30 aniversari amb dues exposicions que fan referència a l’any d’inauguració del museu Per Ribera Televisió el 23 gener, 2019 No Comment Share on Facebook Follow on Facebook Add to Google+ Connect on Linked in Subscribe by Email Print This Post “Un projecte que fa referència a 1989, l’any d’inauguració de l’IVAM, un any històric que va marcar un abans i un després”. Així ha resumit el director de l’Institut Valencià d’Art Modern, José Miguel G. Cortés, les dues exposicions que inaugura el dijous 24 de gener el museu: “1989. La fi del segle XX” i “Cas d’estudi: 1989. IVAM”, comissariades per Sandra Moros i Sergio Rubira. L’exposició “1989. La fi del segle XX” reuneix vora 200 obres de 80 artistes nacionals i internacionals produïdes en 1989 i vinculades a alguns dels esdeveniments més importants que van ocórrer en aquesta data. “Hem volgut contar què passava en el món en 1989 a través d’esdeveniments com la caiguda del mur de Berlín, les protestes de la plaça de Tiananmen o la crisi de la Sida. Aquest mateix any es va posar en marxa l’IVAM, un dels projectes culturals més importants de les últimes dècades”, ha explicat el director de l’IVAM sobre aquesta doble exposició organitzada amb motiu del 30é aniversari del museu. “L’IVAM va ser el primer museu que va nàixer amb un sòlid projecte artístic, gràcies també a una clara voluntat política i al suport de grans capes de la cultura i la societat”, ha matisat el director. “L’exposició no s’estructura per temes, sinó com un discurs amb ressons i ressonàncies més complexes”, ha explicat la cocomissària Sandra Moros. Partint d’aquests relacions, se subratllen idees com el pas del temps, que està molt present en l’exposició a través dels rellotges d’Artschwager i Allighiero & Boetti o en naturaleses mortes com la bola de roses de James Lee Byars. “Es tracta d’un bodegó viu que evolucionarà amb l’exposició quan les roses acaben caient, formant una piràmide”, ha matisat Sergio Rubira. Altres idees destacades en la mostra són conceptes com la multiculturalitat “que avança la idea de globalitat” segons el cocomissari, l’estratègia de la mascarada o els relats de vida, tal com ocorre en els dibuixos de Vittorio Scarpati que parlen sobre la seua experiència com a malalt de Sida, o la sèrie que Nan Goldin dedica al mateix Scarpati i la seua parella, l’actriu Cookie Mueller. La segona exposició porta per títol “Cas d’estudi: 1989. IVAM” i s’ha dut a terme a través de la investigació que ha desenvolupat el Centre d’Investigacions Col·laboratives (CIC) sobre el procés de formació del mateix IVAM. La comissària ha comentat que “l’exposició mostra com s’estableixen els pilars de la col·lecció de l’IVAM des de 1984, que és quan comença a gestar-se la idea del museu”. “Cas d’estudi: 1989. IVAM” inclou cartells d’algunes de les primeres exposicions del museu en 1989, com la dedicada a Joaquim Sorolla, Gabriel Cualladó o Antonio Saura, les notes de premsa, els tríptics publicitaris, les fotografies de les inauguracions i els muntatges, les actes del Consell Rector i altres documents que mostren que l’IVAM “va ser tot un exemple de modernitat per a l’època”. “Cas d’estudi. 1989. IVAM” ha sigut pensada també com una exposició viva que, a partir d’abril, acollirà xarrades, reunions i activitats. València TornarL’IVAM celebra el seu 30 aniversari amb dues exposicions que fan referència a l’any d’inauguració del museu added by Ribera Televisió on 23 gener, 2019 View all posts by Ribera Televisió → Comparteix: Facebook Twitter Print Related Deixa el teu comentari Cancel reply Entrades recents L’Ajuntament conclou la reparació i adequació de quatre camins rurals en Campanar i Castellar-l’Oliveral València aprova dos plans de 12,3 milions per a la recuperació econòmica i l’ocupació El emblemàtic betlem d’Algemesí ja presideix la plaça Major Les llars valencianes es plenen de flors i decoracions nadalenques Alboraia nada contra la paràlisi cerebral el 12 de desembre en la 2a edició de la Mar Silvestre Solidària
0
curate
{"ca": 0.7836771300448431, "en": 0.06493273542600897, "de": 0.009327354260089685, "es": 0.04699551569506726, "fr": 0.02349775784753363, "pl": 0.0016143497757847534, "st": 0.0016143497757847534, "it": 0.024573991031390133, "ru": 0.006995515695067265, "sv": 0.0026905829596412557, "fi": 0.0016143497757847534, "pt": 0.010941704035874439, "vi": 0.0008968609865470852, "br": 0.0019730941704035874, "id": 0.004304932735426009, "nl": 0.0041255605381165916, "tr": 0.0014349775784753362, "et": 0.0017937219730941704, "oc": 0.003587443946188341, "ce": 0.0025112107623318385, "zh": 0.0008968609865470852}
https://www.riberatelevisio.com/tornarlivam-celebra-el-seu-30-aniversari-amb-dues-exposicions-que-fan-referencia-a-lany-dinauguracio-del-museu/
macocu_ca_20230731_4_285795
Casal per a nens , nenes i joves de 6 a 18 anys. Es tracta d'un Casal on practiquem diferents disciplines d’Esports de Mar com Catamarà, Patí a vela, Open BIC, Windsurf, Caiac, SUP (Paddle Surf), Surf i Bodyboard. També s'hi fan tallers i jocs de platja. Horaris · Horari matins: 10:00 a 14:00 · Horari tardes: 15:00 a 18:30 · Horari intensiu: 10:00 a 18:30 · Acollida: 09:00 a 10:00 Setmanes · SETMANA 1: del 26/06 al 1/07 · SETMANA 2: del 4/07 al 8/07 · SETMANA 3: del 11/07 al 15/07 · SETMANA 4: del 18/07 al 22/07 · SETMANA 5: del 25/07 al 29/07 · SETMANA 6: del 1/08 al 5/08 · SETMANA 7: del 8/08 al 12/08 · SETMANA 8: del 15/08 al 19/08 · SETMANA 9: del 22/08 al 26/08 · SETMANA 10: del 29/08 al 2/09 Detall d'una jornada · 10.00 Recepció i preparació · 10.15 Activitats a la mar, sortim de l’aigua per esmorzar i posar crema solar entre 11h i 12h. I tornem a l’aigua per seguir amb les activitats. · 13.45 Fi de les activitats a Mar, recollir material i canviar-se de roba · 14.00 Fi del torn de matí · 14.00 a 15.00 Dinar (1 hora, de carmanyola) · 15.00 Preparació de les activitats – Inici torn de tarda · 15.00 a 18.15: Activitats a Mar i Platja. · 18.15 a 18.30 Recollir material L'ordre de les activitats en la mar i a la platja pot variar Seguretat · Portar roba marcada i goma per recollir els cabells · No portar anells, polseres o rellotges, ni penjolls · Mòbils prohibits. Només autoritzats de 14:00 a 15:00
0.712468
curate
{"ca": 0.7719546742209632, "es": 0.22804532577903683}
oscar-2301_ca_20230418_6_78128
Este divendres hauria sigut la Cremà, si no s'hagueren cancel·lat les Falles per segon any consecutiu, a causa de la pandèmia, i l'enyorança dels monuments, l'Ofrena, els petards i els bunyols comencen a pesar. L'any passat les Falles foren exclusivament virtuals, ja que la declaració de l'estat d'alarma va obligar tot el món a confinar-se a casa i, les poques falles que s'havien començat a plantar, les cremaren sense avisar i sense públic. En canvi, enguany, a pesar de les restriccions i la suspensió de les festes, la possibilitat d'eixir al carrer ha fet que es vegen cues a la plaça de la Mare de Déu de València per a ofrenar flors a la Geperudeta, i que recórrega la ciutat en maremòbil. A més, s'ha instal·lat un peveter en record de les víctimes de la Covid-19 a la plaça de l'Ajuntament, on hauria d'estar la falla municipal i, en molts municipis s'han programat castells de focs artificials per a tractar de mantenir una mica l'esperit faller i pal·liar les pèrdues del sector pirotècnic. Tot, per a combatre una tristor per la manca de les festes, que així i tot ha envaït les places i carrers on no hi haurà enguany cap estoreta velleta per a la falla de Sant Josep. ETIQUETES Falles EL MÉS LLEGIT Successos Intervinguts en el port de València 5,5 tones de cocaïna Es tracta de la major aprehensió de cocaïna a Espanya des de fa més de quatre anys, la tercera intervenció en un sol contenidor segons els registres del CITCO i la més important en el port de València des que existeixen registres Cor Ortega Cano refà la seua vida amb una amiga molt especial El torero, que ja ha signat el divorci amb Ana María Aldón, es deixa veure en públic ben acompanyat en els seus primers dies com a solter Actualitat Els metges valencians avisen que aniran a la vaga davant la falta de professionals El sector anirà a la vaga els dies 17 i 18 de gener de 2023 davant la situació actual i els "problemes" de la sanitat pública valenciana Societat La Generalitat inicia el pla pilot per a la detecció precoç de càncer de cèrvix amb autotests Va dirigit a dones de 25 a 65 anys que es realitzaran la prova a casa i el podran portar a les farmàcies a analitzar Sobre nosaltres Som el diari líder en valencià Facebook Instagram Twitter Youtube Menú València Alacant Elx Castelló de la Plana Torrent Gandia Paterna Últimes notícies Intervinguts en el port de València 5,5 tones de cocaïna Successos 30 de novembre de 2022 Es tracta de la major aprehensió de cocaïna a Espanya des de fa més de quatre anys, la tercera intervenció en un sol contenidor segons els registres del CITCO i la més important en el port de València des que existeixen registres Ortega Cano refà la seua vida amb una amiga molt especial Cor 30 de novembre de 2022 El torero, que ja ha signat el divorci amb Ana María Aldón, es deixa veure en públic ben acompanyat en els seus primers dies com a solter Els metges valencians avisen que aniran a la vaga davant la falta de professionals Actualitat 30 de novembre de 2022 El sector anirà a la vaga els dies 17 i 18 de gener de 2023 davant la situació actual i els "problemes" de la sanitat pública valenciana També és notícia Habitatge publica en la web els llistats provisionals del ‘Programa d’Ajudes al Lloguer General 2022’ Societat 28 de novembre de 2022 El termini per a presentar al·legacions o esmenar documentació comença 28 de novembre fins al 13 de desembre i es recomana realitzar mitjançant tràmit telemàtic La Generalitat exigirà el C1 de valencià per ser alt funcionari Societat 28 de novembre de 2022 Educació permetrà homologar els estudis de valencià a ESO i Batxillerat per obtenir la competència lingüística Intervinguts en el port de València 5,5 tones de cocaïna Successos 30 de novembre de 2022 Es tracta de la major aprehensió de cocaïna a Espanya des de fa més de quatre anys, la tercera intervenció en un sol contenidor segons els registres del CITCO i la més important en el port de València des que existeixen registres
0.634979
curate
{"ca": 0.932805314256515, "es": 0.006387327542156361, "de": 0.003321410321921308, "pt": 0.006387327542156361, "en": 0.008686765457332652, "gl": 0.0017884517118037812, "sv": 0.0017884517118037812, "fr": 0.038834951456310676}
https://valenciadiari.com/falles/cream-virtual-no-falles/
wikipedia_ca_20230401_0_704095
Olivier Arson Olivier Arson (París, 1979) és un compositor francès de música de cinema. Viu i treballa a Espanya, col·labora habitualment amb Rodrigo Sorogoyen. Biografia. Va guanyar el Goya a la millor música original per "El reino" durant els XXXIII Premis Goya i el premi a la millor música original per a "As bestas" durant els X Premis Feroz. Va guanyar per segona vegada el Goya a la millor música original als XXXVII Premis Goya per "As bestas". Filmografia. Llargmetratges. - 2016 : "Que Dios nos perdone" de Rodrigo Sorogoyen - 2018 : "El reino" de Rodrigo Sorogoyen - 2019 : "Madre" de Rodrigo Sorogoyen - 2021 : "Cerdita" de Carlota Martínez-Pereda - 2022 : "As bestas" de Rodrigo Sorogoyen - 2022 : "La mala familia" de Luis Rojo i Nacho A. Villar Sèries de televisió. - 2017 : "La zona" - 2020 : "Antidisturbios" de Rodrigo Sorogoyen - 2022 : "Apagón" Discografia. - 2012 : "TERRITOIRE - Mandorle" - 2018 : "TERRITOIRE - Alix" - 2021 : "TERRITOIRE - Étude de la profondeur" Distinccions. Premis. - XXXIII Premis Goya : millor música original per "El reino" - X Premis Feroz : millor música original per "As bestas" - XXXVII Premis Goya : millor música original per "As bestas" Nominacions. - IV Premis Feroz : millor música original per "Que Dios nos perdone" - VI Premis Feroz : millor música original per "El reino" - VI edició dels Premis Platino : millor música per "El reino"
1
perfect
{"en": 0.019075568598679385, "ca": 0.5634629493763756, "pt": 0.10491562729273661, "fr": 0.18782098312545856, "es": 0.09244314013206163, "it": 0.032281731474688186}
https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=704096
mc4_ca_20230418_8_647852
Rueda de prensa: ILP catalana vivienda y pobreza energética - APE Rueda de prensa: presentación de la ILP catalana contra la emergencia habitacional y la pobreza energética – Aliança contra la Pobresa Energètica « Comunicat – Les Plataformes d’Afectats per la Hipoteca de Catalunya, l’Aliança contra la Pobresa Energètica i l’Observatori DESC presenten una ILP per fer front a l’emergència habitacional i la pobresa energètica Roda de premsa: presentació de la ILP catalana contra l’emergència habitacional i la pobresa energètica »
0.581875
curate
{"es": 0.39811320754716983, "ca": 0.6018867924528302}
http://pobresaenergetica.es/rueda-de-prensa-ilp-catalana-vivienda-pobreza-energetica/
mc4_ca_20230418_0_154810
Què esmorza últimament Miquel Iceta (Míkel per a les veus en off dels informatius madrilenys) que està tan escabellat? Què se n’ha fet d’aquell discret cuiner d’estratègies socialistes vestit amb americanes dues talles més grans i deformades per la quantitat de claus i altres andròmines que portava sempre a les butxaques? Encara conserva de salvapantalles la foto d’un mascle impressionant en samarreta i calçotets blancs i en una postura pecaminosament suggeridora? Tot això m’ho pregunto després de veure la seva última actuació estel·lar a la Festa de la Rosa de dissabte passat demanant a Pedro Sánchez que per Déu, resisteix! Ara tota aquesta estratègia sembla que ha saltat pels aires. Un Iceta més escabellat que mai i amb l’alè de l’alcaldessa Núria Parlon al clatell demana a Sánchez públicament que resisteixi els embats igual que va fer el nàufrag Tom Hanks perquè no se sap mai el que et pot portar la marea. El pacte que defensa el líder del PSOE per evitar la tercera ronda electoral és a parer meu absurd a més d’irrealitzable i l’única explicació que trobo a tot plegat és que quan un no té res a perdre –o ja ho ha perdut tot- es pot permetre el luxe de demanar la lluna encara que això vagi en contra dels editorials d’El País. Perdut per perdut, la manta al coll, deuen pensar tot i que jo aposto més per la dita castellana escatològica que parla d’un convent.
0.897297
curate
{"ca": 1.0}
http://www.eltriangle.eu/cat/notices/2016/09/iceta-escabellat-43759.php
mc4_ca_20230418_8_303322
Sant Cugat Empresarial i el Programa Incorpora de La Caixa potencien la contractació laboral de persones en col·lectius de risc – Sant Cugat Empresarial El dimecres 5 d’abril va tenir lloc la Junta Directiva mensual de l’Associació Sant Cugat Empresarial, celebrada a les instal·lacions d’ESADE CREAPOLIS, a on va destacar la visita del Responsable del Servei d’Atenció a l’empresa del Programa Incorpora de Fundació La Caixa, Ricard Vidal-Ribas, per a explicar els avantatges dels nous programes d’ajuts a la contractació de persones en risc d’exclusió per a empreses i que l’Associació difondrà entre els seus associats. Actualment, el programa Incorpora ha comptabilitzat des del seu inici una inserció de més de 900 persones a Sant Cugat del Vallès. Amb les noves subvencions rebudes del fons europeu, la contractació amb ajuts per a empreses té com a termini el 31 de juliol, amb la previsió de realitzar 2000 contractacions més abans d’aquesta data. Amb aquesta trobada, des del Programa Incorpora es compta amb Sant Cugat Empresarial per a posar en valor la nova campanya d’ocupació a Sant Cugat del Vallès entre tots els seus associats, qui poden sortir beneficiats de la contractació de nou personal que es trobi en risc d’exclusió social. D’altra banda, els membres de la Junta de Sant Cugat Empresarial van valorar molt positivament la gran acceptació de la darrera Assemblea General amb més de 100 assistents, i que va comptar amb la conferència del periodista, ex corresponsal de TV3 als Estats Units i actual Director de Comunicació i Relacions Institucionals del Banc Sabadell, Ramon Rovira. Per a finalitzar la sessió, es van comentar els detalls de la recent signatura de l’acord de col·laboració entre l’Associació i l’Ajuntament de Sant Cugat, mitjançant Sant Cugat Actiu, per a l’organització del nou ‘Tribuna Sant Cugat Empresarial’, que tindrà com a objectiu establir una sèrie d’accions que permetin donar un nou impuls al fòrum Sant Cugat Tribuna a partir d’aquest 2017.
0.865724
curate
{"ca": 1.0}
https://santcugatempresarial.cat/sant-cugat-empresarial-i-el-programa-incorpora-de-la-caixa-potencien-la-contractacio-laboral-de-persones-en-col-lectius-de-risc/
oscar-2201_ca_20230904_4_171588
Els pensaments sexuals ataquen el cervell masculí un cop per minut, les dones pensem en el sexe un cop al dia. No. No, no i no. Tòpics. No m'ho crec. Ni m'ho crec, ni m'ho vull creure. Que sí, que segur que hi ha homes que contínuament pensen, parlen i fantasiegen sobre sexe. Però saps quants minuts té un dia? Mil quatre-cents quaranta minuts. Així doncs, se suposa que els homes pensen en el sexe mil quatre-centes quaranta vegades al dia. Això fa que pràcticament els homes es passin el dia amb una única obsessió al cap, que els impedeix concentrar-se en altres activitats. Només sexe. I les dones què? Que només pensem en sexe un cop al dia? Si és així, conec un munt de casos, i m'hi incloc, que estan fora de la norma. Personalment, els pensaments sexuals m'ataquen el cervell unes quantes vegades més que una al dia. Potser és que quan les dones ens fem grans deixem de tenir contínuament el tema al cap, i potser fan les estadístiques amb dones d'edat... avançada. Però si és així, realment, quina desgràcia i quin avorriment de vida! Em sembla exagerada aquesta diferència en els cervells de l'home i la dona. Espero, vaja!, que sigui exagerada. escrit per la Carina a les 22:22:00 Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest 2 comentaris: Igor ha dit... Bona matissació. En temes de sexe home/dona, en general, els comentaris són falsos, torçats i estúpids. ¿Un cop per minut? Si fos així, no passaríem cap dels 25 anys. Fins ara. 21 de des. 2010, 9:41:00 Àlex Gállego Casals ha dit... Pots estar tranquila, si és que en algun moment la inquietud et va arribar a afectar veritablement, estic tan bé o malament com sempre.
0.755503
curate
{"ca": 0.8786964393482197, "en": 0.036813518406759206, "oc": 0.004224502112251056, "eu": 0.02051901025950513, "es": 0.038020519010259504, "pt": 0.007845503922751962, "co": 0.008449004224502113, "fr": 0.005431502715751358}
http://algunacosaalternativa.blogspot.com/2010/12/el-cervell-un-objecte-destudi-inexacte.html
mc4_ca_20230418_7_393712
Not Reig, Anton - Resultados de la búsqueda - Traces : base de datos de lengua y literatura catalanas Página principal > Resultados de la búsqueda: Not Reig, Anton La veu dels creadors, un encontre / Guillaumet, Francesc ; Not Reig, Anton Comentari sobre el panorama poètic lleidatà del període 1993-2003 a través de les declaracions dels autors citats. Es parla dels premis, el paper de la universitat, la professionalització, el paper dels mitjans de comunicació i el fet d'escriure des de Lleida. Urc. Monografies literàries de Ponent, Núm. 18 (novembre 2003), p. 69-75 Esperpent yiddish / Not Reig, Anton Benzina. Barcelona, núm. 27 (2008, Maig), p. 58 Pare de rates / Not Reig, Anton Comentari sobre la novel·la 'Pare de rates' de Joan Barceló, editada sense revisar a causa de la mort de l'autor. Anton Not comenta l'argument d'aquesta novel·la (que qualifica de "coral" pels seus narradors), i els personatges literaris en un espai anomenat "Vacalforges" que encobreix Menàrguens i la societat rural lleidatana de postguerra. Urc. Monografies literàries de Ponent. Tàrrega, núm. 15 (2000), p. 104-106 Not Reig, Anton en Amazon Not Reig, Anton en Google Books Not Reig, Anton en Google Scholar Not Reig, Anton en Google Web Not Reig, Anton en INSPIRE Not Reig, Anton en NEBIS Not Reig, Anton en Scirus
0.509097
curate
{"es": 0.13250194855806702, "ca": 0.603273577552611, "uk": 0.006235385814497272, "it": 0.021823850350740453, "en": 0.06780982073265783, "sv": 0.0171473109898675, "fr": 0.10600155884645363, "nl": 0.04520654715510522}
https://traces.uab.cat/search?f=author&p=Not%20Reig%2C%20Anton&sc=1&ln=es
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_146607
Com a tots els càmpings Yelloh! Village, hem posat tots els mitjans per tal de proposar-vos un espai aquàtic excepcional. Al nostre càmping gaudireu de 3.000 m² de piscines. Què tenim per a tota la família? Una piscina principal amb banys d’hidromassatge i un illot central per carregar bateries. Un espai dedicat a la diversió per a petits i grans amb tobogans, zona de jocs aquàtics i zona de bany infantil. I, a més, un espai només per a adults, perfecte per relaxar-vos, us ve de gust? Les vostres vacances a la Costa Brava prometen ser inoblidables! La Costa Brava és per a vosaltres! A només 6 quilòmetres del càmping, hi ha les magnífiques platges de la Costa Brava, famoses internacionalment. Des de caletes verges amb còdols, fins a les vastes platges familiars de sorra fina: n’hi ha per a tots els gustos! L’aigua cristal·lina del mar, el blanc de la sorra, els ocres de les roques i el blau del cel de la nostra bonica regió posaran les notes de color a les vostres vacances de càmping a casa nostra… Un veritable paradís natural del qual tornareu amb els records més meravellosos!
1
perfect
{"ca": 1.0}
macocu_ca_20230731_2_245546
Portada &gt; Actualitat &gt; Notícies &gt; La proposta 1, sociosanitària, cultural i esportiva, guanya el procés participatiu amb el 76% dels vots 10/07/2014 L’alcalde i regidor de Participació Ciutadana, Francesc Colomé, ha donat a conèixer els resultats del procés participatiu del Centre Cultural de Corró d’Avall aquest migdia. En total han votat 1.340 persones (89 vots nuls). La proposta més votada ha resultat la 1, la proposta sociosanitària, cultural i esportiva que inclou un Centre d’Atenció Primària (CAP), un pavelló poliesportiu i una biblioteca i/o sales d’estudi, entre d’altres equipaments. La proposta 1 ha rebut 956 vots (76,42%); la proposta 2, de dinamització econòmica i social, ha recollit 155 vots (12,39%); i la proposta 3, de protecció de l’edifici, sense definició d’usos actuals, ha aplegat 140 vots (11,19%). Podeu consultar l’acta del recompte de vots en aquest enllaç.
0.742393
curate
{"ca": 0.9888017917133258, "it": 0.011198208286674132}
macocu_ca_20230731_3_220882
De Xàbia a Eivissa en 'paddel surf' per dir ‘No a les prospeccions petrolieres’ RedactaVeu / Europa Press / Eivissa Un jove eivissenc de 25 anys, Alan Hermann, cobrirà aquest dilluns la distància existent entre Xàbia i Eivissa en la modalitat de 'paddle' surf per a dir 'No a les Prospeccions'. El jove ha assegurat que es troba “una mica nerviós”, encara que ja té ganes de començar "a remar”. “És un repte personal que volia fer fa molt de temps i en conèixer gent de Mar Blava va sorgir aquesta iniciativa. Crec que és la protesta més bonica que puc fer”, ha dit. Segons ha explicat, la seua principal preocupació són les condicions metereològiques “perquè a Xàbia sembla que el dilluns el temps estarà bé, encara que no sabem com estarà a Eivissa”. Així, ha assegurat que el principal perill és el vent, que és el que “més por” li dóna, si “es posa en contra”. Hermann ha assegurat que porta preparant-se des de fa any i mig i en els últims mesos, amb entrenaments diaris: “Fins ara entrenava 5 o 6 hores tots els dies i a més, tenia un entrenador personal. Ha sigut molt dur i a més de la preparació física, és molt important la mental”. “Estic molt feliç per la causa que ho faig i no m'esperava que tanta gent em donara suport”, ha conclòs. Suport d’Eivissa Antipetroliera Des d'Eivissa Antipetroliera han explicat que acompanyaran en una embarcació el jove i han dit que partiran rumb a Xàbia el diumenge al costat d'un metge i diversos càmeres i allí els esperaran per a posar de nou rumb a Eivissa el dilluns a les 4:30 hores. “Esperem arribar 15 hores després a Cala d'Hort i volem que molts s'animen a rebre Alan amb les seues canoes i barques”, han manifestat.
0.890058
curate
{"ca": 1.0}
mc4_ca_20230418_5_105543
Bungalow Zen – Bedurapark Nova alta gamma d’íntims bungalous ¡de luxe! Si vols tranquil · litat, que la teva estada sigui íntima, tranquil · litat i privacitat, escull aquests nous bungalous, amb les millors i inimaginables vistes. Bungalow de nova construcció aïllat de planta baixa amb dues habitacions, una amb llit de matrimoni d’1,35 i l’altra amb dues lliteres de 0,80, bany complet amb banyera, saló amb cuina equipada, microones i televisió, aigua calenta, calefacció, terrassa amb porxo. Els bungalows estan completament equipats. Incloses mantes. 2 PERSONES 83 93 115 4 PERSONES 103 113 133 Temporada alta: Del 27/07 al 25/08 + semana santa Temporada baixa: Rest de l’any/td>
0.676447
curate
{"en": 0.03698224852071006, "es": 0.1997041420118343, "ca": 0.7633136094674556}
https://bedurapark.com/ca/allotjaments/bungalows/bungalow-zen/
oscar-2301_ca_20230418_5_176732
Ressenyes bibliogràfiques de les fonts sobre paremiologia i refranys utilitzades per elaborar els diferents materials paremiològics. A cura de Víctor Pàmies i Riudor. Índex dimarts, 8 de setembre de 2009 Bartrina (1881): La meteorologia popular Fitxa Autor: Joaquim M. Bartrina d'Aixemús Títol: La meteorologia popular Any: 1881 Codi: Bartrina (1881) ISBN: 84-87580-12-2 Editorial: Arxiu Històric Municipal de Reus i Carrutxa Edició: Primera (facsímil). 2001 Pàgines: 39 Ítems: Pròleg: Introducció a cura de Salvador Palomar, Montserrat Flores i Ferran Sugranyes Biografia de l'autor Joaquim M. Bartrina d'Aixemús Va néixer a Reus el 26 d'abril de 1850. Estudià el batxillerat a les Escoles Pies, però deixà els estudis. No acabà el batxillerat fins a la Revolució de Setembre quan, aprofitant la llibertat d'ensenyament va obtenir el títol a l'Institut Provincial de Tarragona. Ja de molt jove va començar a escriure i a publicar. Tots els diners que tenia ─comenta el seu amic Josep Maria Folguera─ els emprava en adquirir llibres, principalment poesia i teatre. Va ser membre actiu del Centre de Lectura i va col·laborar en publicacions periòdiques com La Redención del Pueblo, Las Circunstancias o El Crepúsculo. El 1876, per raons del negoci del seu pare, anà a viure a Barcelona, Allí va col·laborar en publicacions com El Diluvio, La Gaceta de Catalunya o La Renaixença, i a revistes satíriques com L'Esquella de la Torratxa o La Campana de Gràcia. Va fer amistat amb Valentí Almirall i fou un dels fundadors de l'Ateneo Libre. La vida a Barcelona va aguditzar la malaltia amb què havia sortit de Reus, i va morir el 4 d'agost de 1880, a causa d'una tuberculosi. [Extret de la Introducció de l'edició facsímil de l'edició de J. Sardà de 1881, feta per l'Arxiu Històric de Reus i Carrutxa, el 2001] Bartrina té també una certa obra literària, poètica i teatral, de la qual no ens ocuparem en aquesta recensió. Podeu consultar la seva biografia a l'Enciclopèdia Catalana o a la Wikipèdia. Altres obres del mateix autor - 1881 - La meteorologia popular [ES] i [CA] - 1881 - Obras en prosa y en verso, antología de J. Sardá [ES] Crítica Si hem de fer cas al que remarca Jaume Sardà a l'antologia de l'autor, Obras en prosa y verso, pel que fa a l'interès de Bartrina envers la literatura popular, la Meteorologia popular no és l'única mostra que en tenim. També redactava amb «una gràcia especial [...] els bàndols o programes de Carnaval, plens de sàtires polítiques, especialment locals, que no deixaven de tenir mèrit literari». A La Renaixença també hi publicà alguns articles sobre música popular, com per exemple la interpretació que fa de la cançó La lluna, la pruna. Els seus treballs sobre meteorologia i medicina populars, inacabats, com apunta en la introducció de l'obra, són contemporanis als d'un altre reusenc interessat pels mateixos temes, i també resident a Barcelona a la mort de Bartrina: Cels Gomis i Mestre. Casualitat? Continuador l'un de l'altre? Qui de qui? Sembla que la diferència de tractament dels materials entre Gomis i Bartrina és notable, ja que Bartrina tot just sembla iniciar el tema amb aquest tractat. I com bé apunten els autors de la Introducció de l'edició facsímil de 2001, Cels Gomis li retreu a l'amic Bartrina que no esmenti la procedència dels aforismes que recull, la qual cosa de vegades no permet tenir en compte les condicions locals ni acotar la validesa de la parèmia, fins al punt que una forisme que és cert en una contrada no ho és en una altra. La prematura mort de Bartrina escapça de ple una línia iniciada amb una obra prou prometedora en aquest àmbit. Sobre l'obra, a banda de la recopilació de J. Sardà el 1881 i l'edició facsímil del 2001, l'he trobat reproduïda a la revista La Renaixensa, any XI, 1881, p. 414-434, sota el mateix títol de La meteorologia popular, traduïda al català, tal com apuntava Sebastià Farnés en la bibliografia de la seva Paremiologia catalana comparada (1913). Amb la Meteorologia popular l'autor vol «evidenciar el bon sentit pràctic del poble, contingut íntegre en les seves locucions, refranys i costums». Sembla que el tractat que pensava desenvolupar Bartrina havia d'ocupar els següents apartats, com consta en un esborrany de paper que va esbossar: —I. Història de la predicció del temps. Sa antiguitat. Lenormand. Sa universalitat. Los bruixots en Espanya. Sa trasformació en los factors d' almanachs. Quevedo, Villarroel, Yagüe. Persistència d'algunes pràctiques supersticioses per produir vent, pluja i altres fenòmens meteorològics. —II. Gener. —III. Febrer. —IV. Març. —V. Abril. —VI. Maig. —VII. Juny. —VIII. Juliol. —IX. Agost. —X. Setembre. —XI. Octubre. —XII. Novembre. —XIII. Desembre. —XIV. Pronòstics trets de la lluna. —XV. Pronòstics trets dels aspectes del cel, dels meteors, del foc de Sant Telm, dels animals i de les plantes. —XVI. Supersticions nàutiques. —Conclusió. Una mica diferent de l'esquema que presenta aquest tractat: —I. Refranys i locucions populars referents als dotze mesos de l'any —II. Pronòstics trets dels aspectes del cel, dels animals, de les plantes, etc. —III. Supervivència d'algunes pràctiques supersticioses per produir la pluja, el vent i altres fenòmens meteorològics
0.746081
curate
{"ca": 0.9052549326040242, "pt": 0.011134987302207463, "de": 0.005469818323891385, "it": 0.013479195155303771, "es": 0.02617698769290877, "fr": 0.0007814026176987692, "en": 0.017386208243797618, "no": 0.0021488571986716157, "ro": 0.0027349091619456923, "ku": 0.0033209611252197693, "hu": 0.0025395585075210004, "st": 0.0013674545809728462, "oc": 0.0009767532721234617, "ru": 0.0042977143973432315, "da": 0.0007814026176987692, "hy": 0.000586051963274077, "cs": 0.0007814026176987692, "el": 0.0007814026176987692}
https://biblioteca.dites.cat/2009/09/
wikipedia_ca_20230401_0_678089
AG Insurance - Soudal Quick-Step AG Insurance NXTG és un equip femení neerlandès de ciclisme que participa en competicions de nivell d'elit. L'equip va ser creat l'any 2019 a nivell amateur. A partir del 2020 passa a ser UCI Women's Continental Team. Classificacions UCI. Aquesta taula mostra la plaça de l'equip a la classificació de la Unió Ciclista Internacional a final de temporada i també la millor ciclista en la classificació individual de cada temporada. La taula següent mostra el rànquing de l'equip a la UCI World Tour femení, així com la seva millor ciclista en el rànquing individual. Composició de l'equip. Actualitzat el 12 de març de 2022:
1
perfect
{"de": 0.04938271604938271, "ca": 0.8595679012345679, "en": 0.09104938271604938}
https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=678090
mc4_ca_20230418_15_560352
3102G01020/2019 RAMON GIRONA DURAN / DANIEL PITARCH FERNANDEZ 1. NARRATIVA AUDIOVISUAL (Ramon Girona/6ECTS/1S/Català) 1. Cinema entre narració i representació 2. El naixement del relat cinematogràfic 3. La ficció cinematogràfica. Creació de mons. 4. Veus narratives: Qui parla en el cinema? 5. Estructures del relat cinematogràfic: El guió. 6. El relat clàssic. 7. El cinema modern: La crisi del relat. 8. El relat documental. 9. La serialitat televisiva. 10. Formes del relat interactiu en l'era d'internet 2. CULTURA AUDIOVISUAL (Anna Bayó/6ECTS/2S/Català) 1. Què és la cultura audiovisual? 2. Orígens de la cultura audiovisual: Cinema i formes de visibilitat del XIX 3. Transformacions de la cultura audiovisual: moments de crisi. 4. Les produccions audiovisuals: art, informació i ficció 5. La ficció cinematogràfica: el problema de la versemblança. 6. La tradicció documental: cinema i televisió. 7. Formes de representació del documental contemporani. 8. De la vanguardia cinematogràfica al net-art 9. Les fronteres de l'audiovisual contemporani 10. La imatge digital: característiques principals. 11. La realitat virtual, la imatge de síntesis i els blockbusters 12. La imatge digital davant la realitat: nous camins del documental 13. Mutacions del cinema contemporani. Transformacions del relat i la posada en escena. 14. Mutacions de la imatge digital: El cinema als museus. 15. La intimitat com a espectacle. Facebook i xarxes socials. Assistència obligatòria al 80% de les classes (Cultura audiovisual) És fonemental l'assistència a classe de cultura audiovisual per assimilar el contingut de la matèria. Els continguts impartits a la classe correspondran a un 60% de les preguntes de l'exàmen que tindrà lloc al final del període 10 Assistència de professors convidats i debats a classe. Assistència a les projeccions cinematogràfiques que es pactaran a començament de curs. (Cultura audiovisual) Els alumnes hauran de realitzar una ressenció d'alguna de les conferències o d'algunes de les pel·lícules projectades. El contingut de les quals es determinarà a començament de curs 10 Lectura obligatòria dels llibres: Àngel Quintana Después del cine. Barcelona: Acantilado, 2011 (Cultura Audiovisual) La lectura d'aquest llibre és la matèria complementària a les classes i serà avaluat a l'exàmen final. La lectura és obligatòria per passar l'assignatura. 10 Visonat de pel·lícules que seran concretades a començament de curs (Narrativa audiovisual/Cultura audiovisual) L'alumne haurà de realitzar un treball d'anàlisi d'una pel·lícula des del punt de vista de la construcció del guió i la seva disposició narrativa. 17 Assistència a conferències o a exposicions que es determinaran a començament de curs segons el calendari d'actualitats (Narrativa audiovisual/Cultura audiovisual) L'alumne haurà de realizar una ressenció d'alguna conferència o exposició 20 Una prova sobre aspectes formals i una segona prova sobre els models de la Narrativa Audiovisual (Narrativa audiovisual) L'alumne haurà de demostrar que ha assolit els continguts i ha llegit els textos proposats. 33
0.638998
curate
{"en": 0.005623552762156798, "es": 0.0830301025471386, "cs": 0.011247105524313596, "ca": 0.8742970559047304, "da": 0.0013231888852133643, "it": 0.008269930532583526, "fr": 0.01620906384386371}
https://www.udg.edu/en/estudia/Oferta-formativa/Oferta-dassignatures/Detall-assignatura?codia=3102G01020&codip=3102G0209
oscar-2301_ca_20230418_7_80106
A Dinàmic hem detectat en els darrers temps una demanda d’un tipus de servei que havia estat molt “de moda” en el passat, però que arrel de la crisi havia baixat força. Torna el concepte d’Outsourcing especialment en “Márketing digital” i “Direcció de Màrqueting / Comunicació”. És a dir delegar en una agència (nosaltres?) la Direcció de departaments de Comunicació i Màrqueting, o el suport directe - en quan a assesorament i estratègia - al responsable de Màrqueting i comunicació d'aquestes àrees. El canvi és degut a que cada cop s’és més conscient de la importància que té una bona estratègia en aquests departaments a l’hora de vendre i fidelitzar clients. No aprofitar adequadament les eines i els canals per captar i mantenir clients d’avui en dia és una opció que farà que la nostra empresa deixi de ser competitiva. No podeu contractar una agència / assesors externs per falta de pressupost? Segur? La pregunta és : Surt més car que un treballador? Potser si mireu estrictament Preu / h tindreu una impressió equivocada. S'ha de valorar formalment els avantatges i reducció de costos en altres aspectes que comporta; creiem que és més avantatjós en molts punts com veurem més endavant però també en el estrictament econòmic. Una gestió optimitzada d’Email marketing, Xarxes socials o Publicitat a internet (Adwords o Facebook Ads), per posar alguns exemples, ens farà estalviar molts diners. Però sobretot tenir una estratègia global per totes les accions, més enllà d’anar dedicant esforços a una de les àrees com si fos una solució màgica. Per exemple, publicar a les xarxes socials per si sol no genera vendes, fins i tot tenint milers de seguidors actius i fidels en elles. La força bruta s’ha acabat, cal optimitzar cada acció de màrqueting i comunicació per vendre; d’altra forma estem malbaratant els diners. I en quan a costos directes, també? Sí. Reflexionem: no hi ha costos laborals, ni compromisos : l'indemnització per acomiadament si la cosa no funciona és ZERO. Les vacances pagades tampoc existeixen. Sense comptar que no existeixen les baixes laborals, sempre tenim substituts. Feu comptes, veureu que estalviareu segur. Com optimitzar els esforços en màrqueting i comunicació? Doncs comptant amb un equip multidisciplinar i amb profund coneixement tant dels canals, eines i processos com de la gestió d’equips i departaments. I una direcció que faci que les accions produeixin resultats. Quí té tot això? Uns bons assesors, una agència: nosaltres. - Tindreu professionals de primer nivell. A Dinàmic els dos socis fem la direcció de l’outsourcing directament. He estat impulsors d’empreses des de fa 15 anys i portem diferents clients així que hem vist de tot. A més, venim de la direcció de departaments (p.e. Salvat editores o UOC) i la formació d’alt nivell (a equips de màrqueting). - Tenim experiència en tots els pals de la comunicació i el màrqueting (360º REALS). Estem al dia de pràcticament tot gràcies a dur diverses direccions de departament i per tant sabem des de vídeo fins a política editorial (xarxes - blog) passant per emaill márqueting, gestió de pressupostos, control de projectes, gestió de servidors, campanyes de xarxes socials, etc... Això és difícil d’aconseguir amb personal intern. - Seguim enriquint-nos gràcies a no parar d’estar actius i innovant constantement: portem des de la direcció de Màrqueting i Comunicació) d'una cerveseria (Craftbarcelona.com) fins a els Cinemes FULL del centre Splau (n1 d’Espanya). - Tenim un equip especialitzat en diferents àrees : periodistes, màrqueting digital, Google, Servidors, RRPP, xarxes... - Ens adaptem al vostre pressupost, tot és qüestió de quadrar responsabilitats, esforç dedicat i tasques. Com funciona un Outsourcing? Fàcil: decidint destinar un pressupost a màrqueting i comunicació. Sense més. Imaginem destinar 14.400 euros a l’any, per dir una quantitat d’exemple. Quant suposa això en el vostre pressupost anual? Potser un 5%? Per ajudar-vos a aconseguir i fidelitzar clients? En la nostra opinió és la millor inversió que podeu fer. Això són 1.200 euros al mes, nets (+IVA que et dedueixes). Quin treballador costa això a l’empresa? No hem dit cobra ! com bé sabeu un treballador que cobra 1.200 euros al mes en costa 2.000 a l’empresa tenint en compte IRPF, SS i vacances... i no inclou una possible indemnització per acomiadament. Per tant, es tracta de destinar aquest import a una agència pro-activa i anar controlant des de gerència què es fa, cap a ón es va, triant entre diferents idees, etc... Com faries amb un cap de màrqueting. També existeix el model de donar suport al director de màrqueting. Estar al dia de tot i conèixer totes les eines ho poden fer poc professionals, excepte si aquest algú ha provat gairebé tot, amb èxits i no tant èxits, amb altres clients. No es tracta de ser millor, es tracta d’haver vist molt més gràcies al dia a dia amb diferents projectes. Externalitzar a Dinàmic és una bona opció Una opció és destinar el mateix pressupost que contractar a algú (o més o menys com vulgueu). No tindreu a algú aquí 8hx5d, cert. Vindrem 1 o 2 cops per setmana i ens posarem al dia d’objectius, calendarització, reunions amb la gent del vostre equip, etc. A les reunions distribuirem la feina entre l'equip intern vostre i el nostre segons sigui més òptim per vosaltres. És qüestió de inventariar tasques, fer números i veure fins a on us interessa delegar. En parlem? Imprimeix Correu-e Articles Opinió - BLOG (27) Outsourcing màrqueting i comunicació (29) Events, relacions i protocol (35) Patrocinis i Acords de col·laboració (9) Online (23) Relacions amb premsa (9) Disseny Gràfic (2) Altres (41) Article TAGs Premsa Prensa CinesFULL CinesFULL_ Events Online Eventos Màrketing i publicitat Oci i Cultura Ocio y cultura Qalides Qalides_ Online_ Márqueting y Publicidad DissenyWeb NotaPremsa Funseam FUNSEAM_ Avgvstvs_ Programació Visita la nostra Revista Gastronòmica Online els Nostres Serveis Aplicant els serveis de comunicació en el mercat real i digital Estratègies de Comunicació Analitzem l'estratègia digital i de comunicació que millor s'adapta a les necessitats i objectius Excel·lència Aplicant aquestes idees obtenim els objectius marcat premi proyecta 2013 Copyright © 2015 Dinamic Comunicació. Tots els drets reservats. Estratègia de Màrketing Digital | Sabadell | Carrer del Sol 62
0.780436
curate
{"ca": 0.9378105465619491, "sv": 0.0009616925789389325, "es": 0.017951594806860073, "pt": 0.009136079499919859, "id": 0.002083667254367687, "nl": 0.0028850777368167975, "vi": 0.0012822567719185766, "en": 0.01634877384196185, "it": 0.0027247956403269754, "de": 0.00384677031575573, "af": 0.0011219746754287546, "zh": 0.0011219746754287546, "ja": 0.0012822567719185766, "tr": 0.0014425388684083987}
https://www.dinamiccomunicacio.com/actualitat/outsourcing-direccio-de-marqueting-i-comunicacio-delegada.html
mc4_ca_20230418_12_782762
ciclismovalenciano - La 69a Volta a la Comunitat Valenciana es presenta a FITUR Així mateix, s'ha presentat el recorregut de les cinc etapes de la Volta, que tindrà lloc des del 31 de gener al 4 de febrer, així com els 25 equips participants. En l'acte han estat presents representants de la Diputació de València, alcaldes de les localitats que són eixida i arribada de la prova i el Director Comercial de la zona territorial est del Banc Sabadell, Fernando Canós.
0.745611
curate
{"es": 0.17062634989200864, "ca": 0.8293736501079914}
http://ciclismovalenciano.es/index.php/carretera/professionals/item/261-la-69a-volta-a-la-comunitat-valenciana-es-presenta-a-fitur
racoforumsanon_ca_20220809_1_235225
Algun usuari hi juga te un clan o vol formar un o alguna cosa? Jo hem vaig passar el warcraft 3 ja fa temps i puc dir que és un gran joc. Com a pega més gran potser seria que hi ha poca varietat de unitats i que el nombre màxim de tropes és un pèl escàs. No hi he jugat mai online perquè el joc que tenia no era original, tot i així si dius que fa poc que has començat a jugar lo millor és que tu prenguis amb calma perquè hi han missions que et poden tornar boig. Ànims amb el joc que t'anirà bé per practicar fins el llançament del rei de l'estrategia l'Starcraft2! no és starcraft3? No, el nou Starcraft és el 2 passa per la web de www.blizzard.com
0.806519
curate
{"ca": 1.0}
mc4_ca_20230418_11_119446
FELIÇ. EDWARDS, NICOLA. Libro en papel. 9788499069197 La caixa d'eines 978-84-9906-919-7 El MINDFULNESS ens ajuda a pensar amb molta atenció i a conèixer millor els nostres sentiments i emocions. Així sabrem com reaccionar quan ens enfadem, estiguem tristos, tinguem por? i aconseguirem ser més feliços, com també els que ens envolten. Una lectura perfecta per animar els infants que es coneguin millor practicant el mindfulness.
0.610301
curate
{"de": 0.014251781472684086, "es": 0.11401425178147269, "ca": 0.8717339667458432}
https://www.lacaixadeines.com/es/libro/felic_101561
racoforumsanon_ca_20220809_2_552981
Rànquing segons número de seguidors a Twitter dels partits polítics catalans a data 16/02/2014: Esquerra Republicana 48.800CUP 40.900CiU (Federació) 38.600Ciutadans 29.300PSC 22.400Compromís PV (Coalició) 15.800ICV-EUiA (Federació) 13.900Convergència (CDC) 10.100Partit Popular Valencià 9.900Partit Popular Català 9.700ICV 8.000Esquerra Unida PV 7.000PSPV-PSOE 6.800Més Mallorca 3.600Bloc PV 3.500EUiA 3.250PSM-Entesa 3.100PP Balears 2.600Unió (UDC) 2.237PSIB-PSOE 2.155 Força interessant la gran presència de seguidors de la CUP i la poca d'ICV i EUiA per separat (i fins i tot junts). D'Unió i CDC es pot entendre perquè no tenen un perfil de militant tant jove i actiu com els d'esquerres. País Valencià 1. Compromís: 15.8172. Partit Popular: 9.8923. Esquerra Unida: 6.9494. PSPV-PSOE: 6.7915. Bloc: 3.5076. ERPV: 2.9217. UPyD: 2.0478. Ciutadans: 1.1309. EQUO: 1.12410. Iniciativa del Poble Valencià: 97911. Demòcrates Valencians: 31312. Unió Valenciana: 21413. Els Verds del País Valencià: 17414. España2000: 6515. Coalició Valenciana: 5416. República Valenciana: 54 Compromís líder destacat Disculpa, m'he deixat PV i Illes (Cat. Nord ja...)
0.640066
curate
{"ca": 0.8481349911190054, "pt": 0.020426287744227355, "uk": 0.015985790408525755, "ro": 0.011545293072824156, "de": 0.011545293072824156, "en": 0.011545293072824156, "it": 0.012433392539964474, "es": 0.0586145648312611, "fr": 0.009769094138543518}
crawling-populars_ca_20200525_14_23578
Mostrar tot Ocultar tot Quina documentació pot utilitzar l'elector/a per a identificar-se davant de la mesa electoral per a poder votar? Es pot utilitzar tant el document nacional d'identitat com el passaport o permís de conduir, en què hi haja la fotografia de la persona la titular. Per contra, no s'admetrà la fotocòpia d'aquests per a identificar l'elector/a. No obstant això, la documentació abans enumerada per a identificar l'elector/a, no pot considerar-se com l'única forma permesa per la llei, encara quan siga la més normal i adequada, ja que qualsevol mitjà pot ser admés per la mesa electoral sempre que quede vàlidament acreditada la identitat de l'elector/a. Per això, excepcionalment, les meses electorals poden permetre, quan es tracta d'una qüestió de fet sotmesa a la seua resolució, l'exercici del dret de sufragi si no tenen dubtes sobre la identitat de la persona, a la vista dels mitjans de prova de què disposa. A tall d'exemple direm que el carnet d'un col·legi professional, o el d'un club, etc, en el qual estiga reflectida la foto, la signatura i el número del document nacional d'identitat de l'elector/a, i no tinga dubtes sobre la seua identitat, podria ser admés. En el mateix sentit es pronuncia el Tribunal Superior de Justícia de Navarra de 4 de desembre de 1989 (recurs núm. 1018/1989). (Art. 85.1 Llei orgànica del règim electoral general i Acords de la Junta Electoral Central de 3 i 15 de març de 1996). Es permet votar si la documentació que acredita la identitat de l'elector/a està caducada? Sí, es pot votar igualment encara que la documentació estiga caducada. Tal com s'ha acordat per la Junta Electoral Central en els acords de 9 de juny de 1986 i de 4 d'abril de 1991, el document nacional d'identitat, el passaport o el permís de conduir que estiguen caducats seran vàlids si permeten l'acreditació de la persona votant quan hi consten la seua fotografia i signatura. Pot una persona votar per una altra? No, en cap cas pot votar una persona en lloc d'una altra, ja que el vot s'exerceix personalment (art. 4.1. Llei orgànica del règim electoral general). ¿Com voten les persones electores que no saben llegir o les que, per discapacitat, estan impedides per a elegir la papereta o col·locar-la dins del sobre i entregar-la al president o presidenta de la mesa? Podran servir-se per a aquestes operacions d'una persona de confiança que els ajude per a l'exercici de la votació (art. 87.1 Llei orgànica del règim electoral general). © 2019, Generalitat Eleccions 2019 Mapa web | Accessibilitat | Contacte
0.809335
curate
{"nl": 0.009098101265822785, "ca": 0.9556962025316456, "es": 0.009889240506329115, "en": 0.00949367088607595, "it": 0.014240506329113924, "fr": 0.0015822784810126582}
: /va/preguntes-frequents/votacio-presencial
mc4_ca_20230418_14_253710
 Byt Na Neklance Praga República Txeca - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Na Neklance 5, Praga 05, Praga, República Txeca, 155 00 - Veure al mapa Més informació sobre Byt Na Neklance Per als viatgers què vulguin captar les imatges i els sons de Praga, Byt Na Neklance és l'el·lecció perfecta. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat. Les instal.lacions i els serveis que proveeix Byt Na Neklance asseguren una estada plaentera als seus clients. Les carecterístiques més important de l'hotel inclouen Wi-Fi gratuït en totes les habitacions, transport hotel/aeroport. Totes les instal.lacions per als clients, ofereixen comoditats destinades a assegurar tot el comfort possible. L'hotel ofereix una excelent varietat d'instal.lacions d'oci, incloent jardí. Les seves instal.lacions de primera i una situació excelent fan de Byt Na Neklance la base perfecta per a gaudir de la seva estada a Praga.
0.758257
curate
{"ca": 0.9332079021636877, "es": 0.06679209783631232}
https://www.agoda.com/ca-es/byt-na-neklance/hotel/prague-cz.html
mc4_ca_20230418_13_64452
Dissabte 24 de agost de 2019 POLÍTICA - 06/10/2018 15:04 / ACN VÍDEO URGENT Carrizosa: "Hay que aplicar el 155, Sánchez es un fugado como Puigdemont. Prefiero a Rajoy" El portaveu parlamentari de Cs, Carlos Carrizosa, ha lamentat aquest dissabte que Torra i Aragonès hagin garantit l'estabilitat del Govern almenys fins les sentències de l'1-O. En una atenció als mitjans, Carrizosa ho ha qualificat de "veritable presa de pèl" i ha lamentat que els temps polítics "vagin lligats al procés independentista". Carlos Carrizosa FOTO:ACN Així, ha considerat que la política hauria d'estar "marcada" per les necessitats dels catalans i que al Parlament "es pogués parlar de sanitat, educació, dependència, impostos o infraestructures". Després de constatar que aquesta setmana ha estat "tràgica" per les protestes per l'aniversari de l'1-O, de l'ultimàtum de Torra a Sánchez, l'aprovació de dictamen dels diputats suspesos i l'ajornament del ple de política general, Carrizosa ha acusat el president del govern espanyol d'estar fugit i de "no haver donat resposta" a l'ultimàtum de Torra. Carrizosa ha iniciat la seva intervenció davant la premsa amb un record per la soprano Montserrat Caballé, traspassada aquest dissabte. Després de relatar l'actualitat política de la setmana, ha emplaçat a tots els constitucionalistes a participat de la concentració convocada per demà al matí al centre de Barcelona. Tot seguit ha lamentat que Sánchez estigui "fugit". En concret ha dit que no ha respost l'ultimàtum de Torra i que, per tant, està "fugit" dels seus propis "socis" separatistes, dels minsitres que estan "a la corda fluixa pels seus escàndols" i dels periodistes a qui no ofereix una roda de premsa "des de fa dos mesos". "Fuig de les seves responsabilitats. De la setmana tràgica només ho ha respost amb una publicació a Twitter. Espera defensar així els catalans constitucionalistes? ", ha retret. Des de la formació taronja han constatat que l'independentisme s'ha "tret la careta i s'ha posat la caputxa per acusar a qui no pensa com ells". Carrizosa també ha evitat pronosticar si es convocaran eleccions al Parlament, però ha avançat que el partit d'Albert Rivera estaria preparat per afrontar-les. "No podem descartar res", ha admès. De nou, han tornat a convidar el govern espanyol a requerir Torra perquè compleixi les lleis i que Sánchez apliqui l'article 155. Paraules clau: CIUDADANOS CARRIZOSA
0.786535
curate
{"fr": 0.01173512154233026, "it": 0.013830678960603521, "es": 0.0683151718357083, "ca": 0.8860016764459346, "ms": 0.005448449287510477, "ro": 0.014668901927912825}
http://www.xcatalunya.cat/noticies/detail.php?id=41673
naciodigital_ca_20220331_0_542625
— Laura Marcos (@Lauramarcosm) May 15, 2015 Un incendi al costat del Club Polo de Barcelona, situat prop de la Zona Universitària i el Camp Nou, ha provocat grans flamarades aquest divendres a la tarda. El foc ha ja estat extingit i ha afectat una petita zona de vegetació. A hores d'ara encara es desconeixen les causes que l'han provocat. Fins al lloc dels fets s'hi han desplaçat dues dotacions de bombers.
1
perfect
{"en": 0.10617283950617284, "ca": 0.8938271604938272}
https://www.naciodigital.cat/noticia/87351/incendi-prop-camp-nou
oscar-2301_ca_20230418_1_268895
Espectacular prova la celebrada el passat dissabte 8 de novembre per la Marina Baixa. Les característiques principals els seus 85km, els 5500m de desnivell possitiu i 11000m d'acumulat. Per davant els dos cims més alts d'Alacant i de les Comarques Centrals, l'Aitana (1557m) i el Puig Campana (1406m), cims emblemàtics dins el territori valencià. Sent la pujada al Puig Campana, amb més de 1000m de desnivell en poc més de 3 km, possiblement el tram més dur d'ascenció dins el nostre territori. Els membres i simpatitzants del CE Llocnou que vam participar fórem Juan, Rafa Fayos, Rafa Montagut, Rafa Roses, Paco, Quique i Salva. Cadascú amb els seus objectius i tots amb la ferma determinació de finalitzar la proba (ser finisher), SI o SI. Per darrere jornades d'entrenament, planificació de roba i utensilis a dur, menjar, etc, etc. Sols per a que el lector conega el nivell de preparació faré un xicotet resum de les coses que duiem. Enumere el que dúiem posat, el que portavem a la motxilla i el que podíem deixar en una bossa que l'organització ens lliurava a un punt intermig. En resum: deportives de trail + 3 calcetins + 2 pantalons tècnics + 3 camisetes tècniques + xaleco tallavent + impermeable tècnic + buff + cinta cap + gorra + gorro + 2 guants + manguitos + palos telescopics + motxilla + 3 bidons per beure (2l capacitat total) + got plegable + llum frontal amb piles de reposició + piloto llum roja trasera + manta tèrmica + preparat per fer beguda isotonica + gels + barretes energètiques + altre menjar + botiquí personalitzat + mòbil... No se si em deixe alguna cosa, però el que sé és que s'ha d'anar preparat en tots els sentits a una cursa d'aquestes característiques. La cursa eixia des del poble de Finestrat. Donat que havíem de replegar dorsals i volíem aplegar amb temps per sortejar qualsevol imprevist, etc, la majoria ens alçarem cap a les 3 del matí. A les 4:30 a l'entrada de l'autopista i després tots cap a Finestrat on aplegarem a les 5:30. A les 7h comença esta bonica i dura proba. Cadascú arranca com considera. Molta gent va per damunt de les seues possibilitats i ho pagarà quan el l'esforç s'acumule. Nosaltres comencem darrere, inclús qui escriu, després de parar a pixar, es posa l'últim. A partir d'ara tot serà positiu. En els primers kilómetres intentem "calfar motors" sense exigir excesivament al cos, ens queda molt per endavant. Anem junts i la companyia de Paco ens alegra estes primeres dos hores prèvies al Puig Campana, és la seua primera gran Ultra i l'afronta amb moltes ganes i un poc de nerviosisme. El Puig Campana rep honor a la seua fama i casca les cames de tots els participants. En la pujada vora la pedrera, alguns dels que han eixit fort es resenten i fan tapó als que van de menys a més. Donada la duresa la gent va distribuint-se i comença a prendre forma la classificació final. Després forta baixada i pujada al Ponoig (1200m). El cel se'ns tapa i sentim el "xirimiri" que banya la roba i el recorregut. Dificultat afegida ja que tot el recorregut amb pedra es fa extremadament esvarós. Envoltats de nuvols (i amb poques vistes) ens dirigim cap a l'Aitana. Baixem fins els 500m, i fent diverses pujades i baixades apleguem a la font de Partagat (1000m). Impressionat l'aproximació a este punt per baix de les parets situades al Nord-Est de l'Aitana envoltats de boira, tot un luxe. A la Font de Partagat recuperem forces en un avituallament complet. Desprès cap a l'Aitana (1557m) envoltats de boira. Una vegada coronem sabem que hem fet la majoria de l'ascenció. Però en aquestes curses les baixades són més que protagonistes, i en ocasions les culpables de les lesions. El primer tram per damunt del "lapiaz" (roca carcària parcialment disolta per la pluja i amb moltes puntes) és perillós perquè està banyat per la plutja. Després un tram llarg de pista seguit d'una baixada de 600m en uns 3km fins a Sella. Baixada molt tècnica (eufemisme per a dir que és molt perillosa) i després de 55km. Per sort fa una estona que estem fora de la boira i la roca està seca. A Sella hi és el segon gran avituallament. Allí alguns hem manat deixar la bossa intermitja. Alguns aprofitem per canviar-nos alguna peça de roba. Després d'uns 20 minuts comencem el tram final. Per davant uns 29km fàcils de fer per a qui aplegue fort, però durs per a qui estiga justet. Qui suscriu pensa que en condicions normals els podria fer en menys de 4h però, en cursa va tardar més de 6h. En aquest tram el cabet ha d'estar en tot. En la hidratació, en el menjar, en els dolors musculars i articulars, en les posibles bambolles. Hem d'estar alerta i autoregular-nos en tots els sentits. A més ja es de nit i sols veiem els 10m que ens ilumina la llum del frontal. La darrera baixada, amb vora 500m de desnivell se'ns fa difícil, amb esvarades i caigudes en alguns casos. Per sort sense cap conseqüència. Finalment, i després d'un xicotet tram urbà apleguem a meta. Objectiu aconseguit!!! L'alegria és tal que oblidem per minuts el cansanci. Per corredors i segons vam aplegar crec que es just fer una xicoteta valoració: Rafa Montagut: 17h 03min. Impressionant cursa anant de menys a més. Es va deixar el mòbil a un avituallament i va fer uns 9 km de més. Haguera fet un temps espectacular segurament per baix de les 16h. Salva: 17h 25mim. Bona cursa amb uns primers 56 km prou bons. Els darrers 29km es van fer un poc llargs. Personalment molt content, i compensant en part la retirada del Gran Trail Aneto-Posets. Paco: 18h. Espectacular la seua actuació. Primera ultra trail que va superar amb sobresalient. Quique: 21h. Molt bona actuació. Un tio dur que no li te por a res. Rafa: 21h. Molt bona actuació també. La seua creu, les bambolles als peus. Una altra ultra a la butxaca després de la CSP 115 i del Gran Trail Aneto Posets. Molt bon any. Juan: 21h. Altra gran actuació. Quasi sense entrenar ha tornar a superar una ultra trail. Un home mentalment insuperable, com va demostrar al Gran Trail Aneto Posets. Fa por pensar com anirà quan torne a entrenar de calent... Rafa Roses: Gran cursa també per al veterà del grup. Amb 57 anys ha fet un final de temporada de somni. Matagalls, Ultra Trail Racó d'Ademus (170km) i aquesta cursa. Personalment estic molt content de compartir estes experiències amb grans atletes i millors persones. Som un bon grup i segur que compartirem moltes aventuretes. Fins la propera COMPANYS!! ! Salva Publicado por club esportiu llocnou en 3:47 1 comentari: Etiquetas: cursa Missatges més recents Missatges més antics Inici Subscriure's a: Missatges (Atom) Activitats Programades contador de visites Videos de C.E.Llocnou Canal C.E.Llocnou Vols que t'informem de les activitats? Envia el teu correu a: [email protected] i rebràs tota l'informació de totes les activitats programades Galeria de Fotos 2011-2 abril+ 2011 senderisme 2011 curses 2011 alpinisme 2011 fotos 2010 senderisme 2010 curses 2010 alpinisme 2010 fotos 2009 senderisme 2009 fotos 2008 fotos C.E.LLOCNOU en youtube Racó de la Premsa la premsa a c. valenciana la premsa a espanya revista gente de la safor revista saforguia El Temps a Llocnou de Sant Jeroni Videoclub Enllaços d'interes MAPA DE COM ARRIBAR A LLOCNOU EL TEMPS A LLOCNOU RUTES EN WIKILOC FOTOS CALYGAT PROXIMES CURSES POPULARS FEDERACIO ESPORTS MUNTANYA RUTES EN WIKIRUTA CIRCUIT DE LA VALL D'ALBAIDA CIRCUIT DE LA MARINA PUNTUACIO LLICENCIA FEDERATIVA Programació de TV Publicitat Verni-prens Traductor de textes Seccions alpinisme (8) club esportiu llocnou (9) cursa (16) cursa popular (45) del vernissa a la cuta (32) senderisme (51) Publicitat Serpublic Arxiu del blog ► 2017 (2) ► de febrer (1) ► de gener (1) ► 2016 (4) ► de juliol (2) ► de juny (1) ► de gener (1) ► 2015 (10) ► d’octubre (2) ► de setembre (1) ► de juny (1) ► de maig (1) ► d’abril (3) ► de febrer (1) ► de gener (1) ▼ 2014 (19) ► de desembre (1) ▼ de novembre (1) "DESAFIO LURBEL AITANA – PUIG CAMPANA" 85km i 1100... ► d’octubre (1) ► d’agost (1) ► de juliol (3) ► de maig (2) ► d’abril (2) ► de març (3) ► de febrer (1) ► de gener (4) ► 2013 (28) ► de desembre (2) ► de novembre (4) ► d’octubre (2) ► de setembre (1) ► d’agost (1) ► de juliol (1) ► de juny (2) ► de maig (2) ► d’abril (3) ► de març (2) ► de febrer (5) ► de gener (3) ► 2012 (29) ► de desembre (5) ► de novembre (4) ► d’octubre (3) ► de setembre (2) ► de juny (4) ► de maig (3) ► d’abril (3) ► de març (3) ► de febrer (1) ► de gener (1) ► 2011 (45) ► de desembre (6) ► de novembre (2) ► d’octubre (4) ► de setembre (1) ► d’agost (3) ► de juliol (1) ► de juny (4) ► de maig (7) ► d’abril (3) ► de març (4) ► de febrer (6) ► de gener (4) ► 2010 (44) ► de desembre (5) ► de novembre (3) ► d’octubre (2) ► de setembre (3) ► d’agost (4) ► de juliol (3) ► de juny (8) ► de maig (5) ► d’abril (2) ► de març (4) ► de febrer (4) ► de gener (1) ► 2009 (9) ► de desembre (3) ► de novembre (2) ► d’octubre (1) ► d’agost (1) ► de maig (1) ► de febrer (1) ► 2008 (4) ► de desembre (1) ► de maig (2) ► d’abril (1) Publicitat ofinova Com contactar a l'Ajuntament de Llocnou de Sant Jeroni cr. Monestir de Cotalba, 1. 46726. València tel. 96 289 60 11. e-mail [email protected] Publicitat tecnoesport Enllaç pr-cv 400 llocnou del vernissa a la cuta Entrades populars (sense títol) 3ª Pujada senderista a la Cuta Meravellosa festa senderista , la que es produí el passat diumenge, al poble de LLOCNOU DE SANT JERONI , més de dues-centes persones es conc... Atenció: pujada aplaçada per la previsió de pluja Ultra Trail del Mont Blanc Vinga va tira, vinga un poc mes, va que no tens res fotut, vinga continua, en tot el que portes ja fet, vinga que tu pots acabar-la, vinga... "DESAFIO LURBEL AITANA – PUIG CAMPANA" 85km i 11000m desnivell Espectacular prova la celebrada el passat dissabte 8 de novembre per la Marina Baixa. Les característiques principals els seus 85km, e... A la conquista del segon cim dels Pirineus Varem eixir el divendres 27 d’agost, cap a les 11,00h de Llocnou, Fede el Xup donant pressa, Adrian el Xauet arribant tard per que no se q... 4ª Mitja Marató de Muntanya de Carrícola (MiMaMuCa) Un plaer tornar a participar un any més a la mitja marató de muntanya de Carrícola. Sembla increible com un poble tant menut pot organitz... Pels carrascals de la Font Roja Quedàrem, com és habitual, quan fem una eixida llarga, a les 8,00 h. del diumenge al bar Corrales i, una vegada havia passat el rosari de... Botamarges 2015 3 d’octubre de 2015, desprès de molts dies d’espera i nervis per fi arriba el gran dia. Arribem a Forna, nervis a l’estomac i ei... V Ruta nocturna a La Cuta Passat dissabte 19 de juliol es va celebrar la ja tradicional Ruta (o pujada) nocturna a La Cuta. Menor participació que darreres edici...
0.594024
curate
{"ca": 0.8131647025007186, "es": 0.06429050493436811, "fr": 0.027210884353741496, "pt": 0.028456453003736705, "en": 0.022995113538373097, "ro": 0.0009581297307655457, "nl": 0.003545080003832519, "pl": 0.001533007569224873, "ru": 0.0012455686499952094, "it": 0.005078087573057392, "no": 0.0014371945961483186, "cs": 0.00862316757688991, "de": 0.01600076650378461, "sk": 0.0006706908115358819, "cy": 0.0002874389192296637, "mt": 0.00038325189230621826, "eb": 0.004119957842291846}
https://clubesportiullocnou.blogspot.com/2014/11/
cawac_ca_20200528_3_205656
Que la nostra democràcia s'ha corromput és ja un evidència tan rotunda, que no cal matisar-ho per tal de definir-ne l'abast. Són tants els casos i els implicats i el fenomen han adquirit un profunditat i una extensió tan gran, que podem concloure que patim una corrupció estructural i entaforada al bell mig del sistema. Allò, però, que al meu parer es destaca poc és que aquesta corrupció que ens afecta mai no havia estat tan democràtica. Acostumats com estem en aquest país i en molts altres a utilitzar el poble en va i a parlar en nom seu abusivament, esmentar el poble sempre em produeix una certa incomoditat. En el cas, però, de la multitudinària manifestació de l’onze de setembre, és pot afirmar amb tota rotunditat que el poble català s'ha aixecat per reclamar la seva llibertat i el dret a constituir-se en estat. Un estat, evidentment, amb una irrenunciable vocació europea i homologable als més avançats socialment, culturalment i econòmicament del món. El dia que CiU proclami la independència ( que coneixent-los serà aviat ) tothom lloarà la valentia d’en Mas, la coherència d’en Pujol júnior i la resignació d’en Duran ( perquè tot i no ser-ho, d’independentista, no ho haurà impedit ) En canvi, ningú no es recordarà de l’aportació substancial a tot aquest procés d’en Felix Millet ( injustament batejat com el saquejador del Palau ) Perquè a veure si ens entenem : qui si no ell ja va intuir que era imprescindible finançar generosament la campanya electoral d’en Mas per tal que pogués guanyar les eleccions còmodament i iniciar la transició nacional cap a la independència ? I qui si no ell va aconseguir que les grans constructores espanyoles col•laboressin desinteressadament en el finançament de l’ascensió d’en Mas a la presidència de la Generalitat ? Per tant, els seus mèrits són indiscutibles perquè quan en Felix Millet va fer tot això ( cal recordar-ho ) Catalunya estava governada per la trepa aquella del tripartit i ningú no donava un duro per CiU. Si els dos governs de dretes que regeixen la política catalana i l’espanyola no rectifiquen radicalment les seves polítiques, anirem de pet cap el daltabaix econòmic i la disgregació social. La premsa econòmica internacional, tota, ja fa dies que ho adverteix. És cert que aquesta premsa s’acarnissa més amb Espanya del què ho faria amb qualsevol dels països on tenen les seus de les seves redaccions. Però també és indubtable que tanta unanimitat en els diagnòstics forans ens obliga a prendre’ns-els seriosament, si més no com una hipòtesi de futur més que probable a mig termini. Fa pocs dies alguns membres de l’Assemblea Nacional Catalana, que havia muntat parada al carrer, em van interpel·lar convidant-me a donar la cara per la independència. Davant del seu emplaçament el primer acudit va ser sospesar si durant els dotze anys d’Alcalde i el set de diputat per una formació independentista, havia donat ja la cara per la independència o en realitat només havia estat tocant el flabiol. Però com que sabia que les seves paraules no responien a cap retret i només eren una consigna amb afany de mobilitzar el personal, els vaig contestar que sí que estava disposat a donar la cara. El retorn de CiU a les principals institucions del país ha estat com un huracà. No ha estat viscut com un exemple més d’alternança democràtica, com les que s’estilen nord enllà, sinó com la recuperació èpica del poder polític per part dels seus legítims propietaris. Perquè a més d’assolir l’hegemonia electoral han aconseguit imposar absolutament el relat que més convenia als seus interessos. Recordo perfectament quan l’ortodòxia dominant a la meva joventut, sobretot a les facultats de lletres, era la de matriu marxista. I allò que més m’impressionava dels qui la propagaven i pretenien imposar-la, no era pas el model de societat que dibuixaven sinó el convenciment amb què ho feien. Era inútil polemitzar-hi perquè el seu dogmatisme només els permetia respondre amb menyspreus o desqualificacions. Per tant, tenies únicament dues alternatives davant els seus monolítics arguments exposats amb fervor gairebé religiós : combregar-hi cegament o oposar-t’hi frontalment. Molts dels qui ara fuetegen dialècticament a Duran Lleida per les seves crítiques al peonatge subsidiat, no fa gaire l’aplaudien quan fustigava durament l’anterior govern de la Generalitat ( especialment els consellers d’ERC ) o quan declarava la improcedència de les propostes independentistes. En Duran, però, entronitzat a Madrid i a Barcelona per la premsa i les elits conservadores com un autèntic estadista, ha comés l’error de qüestionar un dels tabús de l’espanyolisme transversal. A França, el principal partit seria capaç de pactar els pressupostos amb una força contrària a la supremacia del francès a l’ensenyament, a la identitat nacional del país i a la promoció de la francofonia ? Doncs segur que estarem d’acord en què un fet així només podria donar-se en tres supòsits. Un d’ells seria que aquest partit hagués decidit suïcidar-se políticament i desaparèixer electoralment. Els darrers resultats electorals d'ERC en les eleccions municipals de les grans ciutats han estat calamitosos i poden qualificar-se de veritable desfeta. Ni els excel•lents resultats obtinguts en molts pobles i algunes ciutats petites, que han estat molt meritoris i revelen el formidable tremp humà i polític dels alcaldes i regidors que els han obtingut, no poden tapar la magnitud del daltabaix. La pèrdua de representació municipal en ciutats de la importància de Girona, Reus, Tarragona o Lleida és massa significativa.
0.89186
curate
{"ca": 1.0}
http://blocs.esquerra.cat/miquel-angel-estrade
mc4_ca_20230418_11_355240
Cerca de Nube Ocho Ediciones - Llibreria Al·lots. Cerca de Editorial : NUBE OCHO EDICIONES EM PORTARE MOLT BE , GÓMEZ / ALBO, PABLO El gat Frederic visita de teulada en teulada a totes les seves famílies. A Tadeo, que viu amb els seus avis; a Ana i les seves dues mamàs; A Virgínia, el seu papà i la seva mamà... Són famílies diferents i Frederic les vol a totes per igual. ...
0.668816
curate
{"ca": 0.7789757412398922, "es": 0.1078167115902965, "en": 0.04851752021563342, "ja": 0.05660377358490566, "sh": 0.008086253369272238}
https://www.llibreriaallots.com/cat/editorial/nube-ocho-ediciones/1315/
mc4_ca_20230418_17_161986
Les coses de la Susanna Barquín: Crits de guerra Les coses de la Susanna Barquín Articles publicats aquí i allà dilluns 28 de novembre de 2011 Crits de guerra Desperta Ferro! i Aragó, Aragó! són els crits de guerra més coneguts dels almogàvers. Els bramaven alhora que picaven al terra amb les ferres de batalla, i llavors representa que l’enemic agafava canguelis amb el sorollam i les espurnes que aixecaven. I és que, sense cridòria, no eren gran cosa, més aviat apareixien bruts i ronyosos, amb els cabells llargs i una barba crescuda, ennegrits pel sol i abillats de manera escassa, amb avarques als peus, tant si era estiu com hivern. Tot això passava els segles xiii i xiv. El corpus de sang, el 7 de juny de 1640, 500 segadors i un bon grapat de barcelonins van entrar al palau del virrei Dalmau de Queralt al crit de Muiren els traidors!, una clamor que ha estat actualitzada gràcies a la televisió, i també Muira el mal govern!, que ben bé es podia haver reciclat. Era l’època, per cert, en què el famós comte duc d’Olivares iniciava una ofensiva que li costaria el desterrament. Entre els segles xiii i xvi, quan algú presenciava un fet delictiu, havia de cridar Via fora!, i llavors s’aixecava la clamor del sometent, i tots els homes entre 16 i 60 anys hi havien d’acudir. El sometent va ser dissolt amb el Decret de Nova Planta, que va derogar també altres institucions. Via fora els adormits va servir com a títol d’un opuscle contra els borbons i en favor de la restitució de les institucions catalanes, publicat al segle xviii. Jerom! (no Jerónimo) és el crit dels paracaigudistes americans quan salten des de l’avió, un record de la lluita dels indis apatxes, que no sé com ho deien (dubto que ho fessin en anglès) quan lluitaven. Bring wood! We need more wood, Timber! Cridava Groucho Marx des de la caldera del tren, mentre l’altre desfeia els vagons a la pel·lícula Go West, el 1940. Aux barricades! cridaven els parisencs l’agost de 1944, espentejats per un de Gaulle cap de la Resistència, que confiava en un aixecament popular abans de l’entrada dels aliats a la capital per assegurar-ne l’èxit. Mentrestant, Hitler, al seu búnquer, preguntava si cremava París. Natres parlem xapurreau! és el crit de guerra encunyat a La Freixneda per una veïna, la Montse, que formava part del públic en el plenari municipal que havia aprovat una moció de censura contra l’alcalde. L’alcalde entrant parlava, deia, en català. La qüestió és que tots dos ho feien amb el mateix accent del poble. Això ha passat aquest mes de novembre de 2011. Quan vagi a La Freixneda, tornaré a seure a la plaça a fer un beure i contemplar les portalades, ara de pedra, i recordaré un altre cop com s’hi passejava, entre capellà i milicià, un Miguel Bosé ajudant de Durruti a la pel·lícula Libertarias, quan la plaça estava encalcinada i blava. I pensaré en la Montse, que passa a la història dels crits de guerra, encara que no sigui dels més reeixits. Capolatell - Varis autors Recull de relats ambientats al Solsonès Deliri d'amor - Susanna Barquín Travessa interior, sovint desesperada, a la recerca de la satisfacció d'un desig obscur que domina la vida de la protagonista L'aventura del desig - Susanna Barquín Viatge a través d'un grapat de formes de xarrupar el món Batec a Batec - Varis autors Miscel·lània de treballs oferts en honor de Josep Galan Castany Removent consciències. Transgressió cívica i fet nacional - Varis autors Inclou les ponències de les jornades sobre transgressió cívica que es feren a Fraga (Baix Cinca, la Franja de Ponent), el febrer de 2008 i 2009, pels coautors que signen aquest llibre, el qual arrodoneix la feina feta amb Elogi de la transgressió: identitat nacional i desraó d’estat (2007), on es denuncien les noves formes de discriminació institucional. En aquest aborde la transgressió des de diferents enfocaments: el creatiu, el jurídic, l’ètic, el literari i l’emocional. Pròleg de Susanna Barquín Desperta Ferro! i Aragó, Aragó! són els crits de guerra més coneguts dels almogàvers. Els bramaven alhora que picaven al terra amb les fer... L’altre dia em vaig assabentar que al Japó tenen un terme per descriure les persones que no toleren el menjar ni el beure massa calents. Els... Al migdia, truca la meva filla gran, perquè se li han trencat la carpeta i l’estoig, i em demana que li’n compri de nous. Com que no som del... Eva i el foc Fa un quants milions d’anys, una dona es va posar dempeus i va esgalgar a córrer amb la canalla cap a la cova. Plovia a bots i barrals, i fe... Tabes i sorolls En Pere és un conegut d'aquells, que quan te’l trobes, és capaç de parlar durant tres quarts d'hora seguits sense que tu puguis fica...
0.75008
curate
{"ca": 0.9304893893460372, "fr": 0.013209181463837158, "it": 0.014724989172802079, "sk": 0.0064963187527068, "de": 0.00129926375054136, "en": 0.013425725422260719, "es": 0.0032481593763534, "oc": 0.00519705500216544, "pt": 0.011909917713295798}
http://empassapelcap.blogspot.com/2011/11/crits-de-guerra.html
mc4_ca_20230418_3_321375
Girona Custom | GIRONACUSTOM Girona Custom Motorcycles S.L. - Mecànics especialitzats en totes les marques custom Benvinguts a la Web de Girona Custom Aquí podreu trobar informació sobre el que fem a Girona Custom, sobre les novetats, les sortides que organitzem i en quin projecte nou estem treballant. També posarem les novetats de la botiga i la borsa de compra-venta de motocicletes. Visita la web per conèixer més sobre les nostres instal·lacions, el taller mecànic, el taller de pintura i aerografia i la botiga. Concessionari Oficial Indian Motorcycles Troba la teva moto. Girona Custom t'assesorarem i et mostrarem el millor de les motos Indian. Vine a conèixer els diferents models tant per fer llargs viatges, per sortides o pel dia a dia. Un taller de confiança A Girona Custom portem molts anys treballant de cara al públic, donant sempre el millor servei possible y ens avalen els nostres clients fidels. Ens prenem la nostra feina seriosament i sempre volem que el client quedi satisfet i pugui marxar content. Sempre donarem el millor consell i sense cap compromís. El centre Girona Custom Motorcycles compta amb un equip de professionals que han adoptat una gran experiència en diversos tallers d´arreu del món. En Lluís, mecànic de professió, porta més de trenta anys especialitzant-se en tot tipus de marques i motocicletes Custom. Treballant sobretot amb Harley-Davidson, Yamaha i BMW. Vine de ruta amb nosaltres Som una colla d'amics i coneguts que compartim l'afició de les motocicletes custom i cada cap de setmana proposem una sortida per gaudir i passar-ho bé. A l’apartat de Sortides es poden consultar les rutes, l'hora de sortida, el destí, la meteorologia prevista, el lloc per menjar i hora de tornada. Posem la teva motocicleta apunt per la carretera, l’ajustem al teu gust i per la teva seguretat. Canvi i reparació de pneumàtics, ajust de direcció, canvi de llanta i tot el que necessitis. Instal·lació d'accesoris Instal·lem tota mena d’accessoris, decoracions, retrovisors, tubs, carenats i sistemes d’àudio. Preparació per ITV Assegura’t que la teva moto passarà la ITV i no tindràs cap problema d’homologació. Fem el que podem per ajustar-nos a la teva butxaca i mirem de donar el millor preu. Confiança i Serietat Els nostres anys d’experiència i la nostra clientela fidel són l’aval que tenim com a empresa de confiança. De dilluns a divendres, de 9:00 a 13:00 i de 16:00 a 20:00. Dissabtes de 10:00 a 13:00. (+34) 972 222 196 Carrer Sant Roc, 5
0.771893
curate
{"en": 0.04, "ca": 0.9012244897959184, "es": 0.03183673469387755, "pt": 0.008979591836734694, "fr": 0.011020408163265306, "it": 0.0069387755102040816}
http://gironacustom.com/
mc4_ca_20230418_7_758190
Les traduccions catalanes de Molière - Dipòsit Digital de Documents de la UAB Pàgina inicial > Articles > Articles publicats > Les traduccions catalanes de Molière Per citar aquest document: http://ddd.uab.cat/record/2742 Les traduccions catalanes de Molière Resum: Molière és un dels autors dramàtics que ha estat més traduït al català al llarg del temps. D'ençà de la segona meitat del segle XVIII en trobem nombroses versions a càrrec de traductors molt diversos i en èpoques molt diferents. Aquest article presenta un recull exhaustiu de les traduccions catalanes del dramaturg francès, que no tan sols inclou les traduccions pròpiament dites, sinó també les adaptacions i les obres per a públic infantil i juvenil, tant si les peces són editades com si són inedites i tant si són completes com incompletes. Per tal d'oferir una perspectiva històrica de la qüestió, les traduccions són presentades cronològicament i s'emmarquen en el context en què van aparèixer. Resum: Molière is one of the dramatists who has been most widely translated into Catalan. From the second half of the eighteenth century onward, a great number of translators have reproduced his plays in this language. Presented here is a thorough list of these translations, which comprises complete, incomplete, published and unpublished versions of Molière's work. These not only include close translations, but also adapatations and children's plays. In order to give an historical perspective to the subject matter, the translations are presented in chronological order, and are placed in the context in which they appeared. Matèria: Història de la traducció ; Traducció del francès al català ; Traducció teatral ; Molière ; History of translation ; Translation from French into Catalan ; Theatre translation Publicat a: Quaderns : revista de traduccio, N. 6 (2001) , p. 79-105, ISSN 1138-5790 Adreça original: http://www.raco.cat/index.php/QuadernsTraduccio/article/view/25287 27 p, 117.5 KB
0.60496
curate
{"ca": 0.5751667521806054, "fr": 0.018471010774756286, "en": 0.3632632119035403, "es": 0.043099025141098}
http://ddd.uab.cat/record/2742
oscar-2201_ca_20230904_1_66238
Trobada diocesana amb motiu de l’Any de la Fe de la diòcesi de Terrassa http://bisbat.semicinternet.com/ca/actualitat/noticies/trobada-diocesana-amb-motiu-de-l2019any-de-la-fe-de-la-diocesi-de-terrassa http://bisbat.semicinternet.com/ca/actualitat/noticies/trobada-diocesana-amb-motiu-de-l2019any-de-la-fe-de-la-diocesi-de-terrassa 21-10-2013 El dissabte dia 19 d’octubre, festa de la Mare de Déu de la Salut, patrona de la diòcesi ha tingut lloc la trobada diocesana amb motiu de l’Any de la Fe en el Santuari de la Mare de Déu a Sabadell. L’esdeveniment va tenir diversos moments al llarg de tota la jornada. Durant el matí tingué lloc la trobada amb els infants. Més de 500 infants procedents de les moltes parròquies s’aplegaren, acompanyats pels seus mossens, catequistes i pares. A les 10 del matí foren acollits i participaren en una dinàmica amb el grup Bufanúvols. Seguidament tingué lloc una gran gimcana amb diverses proves, cada una d’elles relacionada amb un dels apòstols, en el context de l’Any de la Fe. Com a cloenda del matí el Sr. Bisbe va presidir la pregària amb tots els infants dins el temple. En les seves paraules convidà a viure la fe acompanyats per la Mare de Déu al llarg de la vida. Seguidament, a partir de la 1 del migdia va tenir lloc la trobada amb les famílies. Després del dinar de germanor amb tots els assistents, va tenir lloc per una banda diverses activitats lúdiques pels infants. Mentrestant els adults dedicaren un temps a reflexió a partir de la conferència “L’alegria de creure i l’entusiasme de comunicar la fe”, feta pel P. Gaspar Borda, Delegat Episcopal de Pastoral Familiar i seguidament un treball en grups. A les 6 de la tarda tingué lloc l’acte central de tota la jornada, amb la celebració de la Missa presidida per Mons. Saiz Meneses. Concelebrà Mons. Salvador Cristau, Bisbe auxiliar, i un bon nombre de preveres. En la seva homilia el Sr. Bisbe recordà els eixos centrals de l’Any de la Fe, convidant a la conversió, a revifar la fe, a donar un bon testimoni de caritat i a endinsar-se en el camí de la nova evangelització. Al vespre, la trobada fou dedicada especialment als joves. A partir de les 8 del vespre començaren a arribar els joves i després del sopar compartit, tingué lloc la Vetlla de Pregària en el Santuari a 2/4 de 10 de la nit. Participaren prop de 200 joves vinguts de diversos llocs de la diòcesi. En la pregària es llegiren textos de la Paraula de Déu i del Papa Francesc a la recent Jornada Mundial de la Joventut i el Sr. Bisbe animà els joves a intensificar i aprofundir en la fe i a viure el testimoni de la caritat enmig del món. La trobada ha estat organitzada a través de les delegacions de catequesi, pastoral familiar i joventut i han participat més de mil persones en el seu conjunt.
0.818952
curate
{"ca": 0.9632727272727273, "en": 0.008363636363636363, "it": 0.005818181818181818, "es": 0.022545454545454546}
http://bisbat.semicinternet.com/ca/actualitat/noticies/trobada-diocesana-amb-motiu-de-l2019any-de-la-fe-de-la-diocesi-de-terrassa
mc4_ca_20230418_9_636113
Entitats de discapacitats critiquen el futur carrer Gran | L'Exprés de Sant Andreu Tal com expliquen a L’Exprés de Sant Andreu, algunes de les persones i entitats que conformen la Plataforma Carrers per a Tothom es van sentir ofeses pel fet que l’Ajuntament hagi fet bandera de la participació de persones discapacitades en la definició de la futura via, quan la seva opinió gairebé no ha tingut cabuda: “A mi em va sentir molt malament el fet d’anar a la reunió i que no servís per res”, denuncia Lucía Melchor, persona invident i membre activa de la mateixa plataforma. En aquest sentit, Carrey destaca que “la participació no és anar a veure una presentació del que han fet i aplaudir sense abordar cap solució”. Motiu pel qual, reclama que “els processos participatius s’abordin amb anterioritat per pactar i acordar com s’han de dissenyar les coses”. “Tot i que és un Ajuntament teòricament progressista i que compta amb les entitats per un model participatiu, al final els processos són els mateixos que els de Trias, on només es compta amb els col·lectius perquè aplaudeixin el que ja han fet”, afegeix. Quin és le marge de maniobra que els han deixat abans de l’obra? “Potser podíem canviar el paviment per un altre de diferent, però els dissenys ja estaven fets“. Una forma d’entendre la participació en la que Melchor indaga encara més en referència a com serà la futura via: “Si s’ha de fer plataforma única, que sigui per peatonalitzar el carrer totalment; les coses a mitges mai van bé”, considera. Tal com esgrimeix, tot i que la via perdrà volum de circulació, el fet que passin de 5.000 a 2.000 cotxes els que fan servir el carrer no els ajuda gens ni mica a sentir-se més segurs. Ans al contrari, ja que deixaran de tenir la referència vorera-carretera en un espai on la seva seguretat quedarà en mans dels conductors. “Només vam poder demanar que se senyalitzessin els finals de façana als encreuaments, ja que nosaltres no podem creuar per on vulguem”, desvetlla Melchor. Una reivindicació que finalment sí que han aconseguit incorporar al projecte, però que de totes maneres xoca amb el projecte que tenia el Govern de la regidora Laia Ortiz, ja que “el que no volien era identificar el carrer amb les seves corresponents voreres tradicionals”, recorda la jove invident. Notícia anterior Notícia anterior: Aterra al Mercat un espectacle inèdit de pallassos Notícia següent Notícia següent: Explosió de gas a Sant Andreu
0.911527
curate
{"ca": 1.0}
http://www.expresdesantandreu.cat/noticies/2018/06/06/discapacitats-denuncien-proces-participatiu-carrer-gran/
mc4_ca_20230418_2_451750
Els Gegants Neolítics de l'Espluga actuen a Torredembarra Foto de família de la colla gegantera de l'Espluga a Torredembarra. Ballada dels Gegants Neolítics durant la cercavila. Van participar en el 60è aniversari dels gegants de la Torre Joan i Rosalia, on es van estrenar noves gralleres Actualitzada 03/09/2018 a les 13:57 Els Gegants Neolítics de l’Espluga Gorg, Spluc i Blat, Terra i Pastor, van participar aquest dissabte 1 de setembre a la Trobada Gegantera en motiu del 60è aniversari dels gegants de Torredembarra Joan i Rosalia. En aquesta sortida es van entrenar noves gralleres alumnes del curs de l’Escola de Gralla de l’Associació Cultural de Grallers, Gegants i Nans de l’Espluga, juntament amb els ja grallers Neus i Nil Rodríguez. La festa va començar a les 6 de la tarda, amb la plantada dels gegants al carrer de Joan Güell, al costat de l’Església de Sant Pere Apòstol. A les 7 del vespre va començar la cercavila fins a la Plaça de Mossèn Joaquim Boronat, amb la ballada conjunta i la tornada fins la Plaça del Castell. Comenta el contingut : Els Gegants Neolítics de l'Espluga actuen a Torredembarra
0.797833
curate
{"ca": 1.0}
https://www.diarimes.com/noticies/agenda/2018/09/03/els_gegants_neolitics_espluga_actuen_torredembarra_45802_3066.html
wikimedia_ca_20230829_0_6877
Campionat d'Espanya de futbol 2012-2013: els resultats de la dissetena jornada: El cap de setmana passat, va jugar-se la dissetena jornada del campionat espanyol de futbol. Algunes estadístiques Van anotar-se 485 gols des del principi de la temporada, o sigui una mitjana de 2,85 gols per partit sobre un total de 170. Resultats i classificació Fonts Europa Espanya Esports Futbol Campionat d'Espanya de futbol 17
0.576574
curate
{"ca": 0.9477611940298507, "nl": 0.014925373134328358, "en": 0.017412935323383085, "id": 0.014925373134328358, "es": 0.004975124378109453}
macocu_ca_20230731_2_365765
El reconegut cuiner Marc Ribas liderarà el nou programa culinari de TV3, 'Pop Up Xef' | Insatgram @MadXef Marc Ribas recorrerà Catalunya amb el seu nou programa culinari de TV3 Com es desenvoluparà la mecànica del concurs? Els joves cuiners de @PopupTV3 estaran capitanejats pel xef Marc Ribas (@mrcuines), i seran valorats per un jurat, format per @SantiVillas, Meritxell Falgueras (@winesandthecity) i dos membres més que canviaran en cada un dels sis capítols. #PopUpXefTV3pic.twitter.com/7FdmLuhuV1
0.702388
curate
{"ca": 0.9236947791164659, "id": 0.07630522088353414}
racoforumsanon_ca_20220809_3_285652
Edito el fil per a no obrir-ne un altre i penjar les notícies dels esdeveniments a mida que es vagin produint ____________________________________________________________________Comerciants de Cúcuta també protesten per llei anti-contrabanAlmenys el 40% de la població fronterera viu del contraban en aquesta zona. https://youtu.be/C4KC6wqeDNELa llei anti-contraban no va caure bé als comerciants de Cúcuta, zona fronterera amb Veneçuela i afectada pel pas il·legal de productes des del veí país. Els anuncis del Govern Nacional de posar fre a aquesta ciutat, que ha causat un detriment a l'economia local i regional, i que ha estat la sustentació per a moltes famílies, va motivar protestes al centre de la ciutat amb les que es pretenen rebutjar les accions que projecta el Govern contra alguns sectors. Marlene Romero, portaveu dels San Andresitos va dir a Caracol Radio que "no estem d'acord com vam acabar sent titllats de rentat d'actius i fins i tot activitats de narcotràfic. Això afecta el nostre treball, el que sempre hem fet i que el Govern sap que no som delinqüents, per això demanem respecte pel nostre treball ". La líder dels centres comercials populars, va dir que "en una ciutat com aquesta, on no hi ha ni tan sols ofertes de treball, on el Govern només busca vots en campanya, perquè no s'aturen a mirar com viu la gent aquí i que li toca fer, lamentable que això passi ". A la zona de frontera aquest dimecres a aquesta manifestació es van sumar comerciants informals, i propietaris d'establiments nocturns del centre de la ciutat, els qui es van veure afectats per noves mesures del Govern local per a aquest sector. Caracol Ràdio | juny 17, 2015He de fer unes "traduccions" de rigor per a que veieu fins on arriba la barra d'aquesta gentEl periodista comença dient: "Manifestació que lideren cents de comerciants, pimpineros, senderos, informals, formals, que rebutgen per descomptat, cadascú dels articles que suposen aquesta llei anti-contraban"Aquests són els pimpineros:gent que passa il·legalment la benzina veneçolana cap a Colòmbia.I senderos són les persones que passen contraban travessant la frontera a peu...Ara resulta que a més de dessagnar a Veneçuela, hem de considerar els drets d'aquests delinqüents i mantenir-los per la cara, jo al·lucino...Minut 2:37 La millor sense dubte!! "lo único que te digo es que no habrá cárcel para tanta gente viejo! Osea, esto está full! "l'única cosa que et dic és que no haurà presó per a tanta gent noi! Osigui, som un munt de gent! Maduro va ordenar tancament de frontera a Táchira per 72 horesA causa dels successos violents en contra d'efectius militars el president de la República va ordenar el tancament del pas fronterer. "Vull expressar el meu rebuig, dolor, per aquest atac, aquesta emboscada que hi va haver contra tres joves tinents, uns soldats de la nostra pàtria a San Antonio del Táchira", va dir el mandatari.Va començar tancament per 72 hores de frontera amb Colòmbia i OLP a TáchiraJeremias MATA | L'UNIVERSALdijous 20 agost 2015 06:18Caracas.- El president de la República, Nicolás Maduro, va ordenar tancar per 72 hores el pas per la frontera amb Colòmbia per l'estat Táchira després de l'atac de què van ser objecte 03:00 efectius militars durant una operació contra el contraban que es duia a terme en la localitat de Sant Antoni. "Vull expressar el meu rebuig, dolor, per aquest atac, aquesta emboscada que hi va haver contra tres joves tinents, uns soldats de la nostra pàtria a San Antonio del Táchira. He estat seguint al detall els successos i realment és indignant i dolorós", va manifestar el cap d'Estat, durant un contacte telefònic al programa Amb el Mall Donant, transmès per Veneçolana de Televisió. Maduro ha assegurat que els responsables "estan sent buscats fins a sota les pedres". "He girat instruccions (...) de tancar la frontera amb Colòmbia a Sant Antonio del Táchira i en Ureña de manera immediata per 72 hores", va ampliar el mandatari. També ha indicat que ha donat instruccions al ministre per a Relacions Interiors, Justícia i Pau, Gustavo González López, i al ministre per a la Defensa, Vladímir Padrí, per a executar a la zona un operatiu "especial" de seguretat que el Govern veneçolà crida Operació per a la Alliberament del Poble (OAP). Tres funcionaris ferits Aquest dimecres van ser atacats 3 efectius militars que participaven en una operació contra el contraban a l'estat Táchira, ha informat el governador de l'entitat, José Vielma Mora, a través del seu compte a Twitter,VielmaEsTachira. A la xarxa social, el mandatari regional va explicar que els efectius van ser atacats al barri Simón Bolívar, quan van ser interceptats per grups irregulars. En aquesta emboscada, el tinent Daniel Veloç va rebre un impacte de bala a la part superior del pulmó dret, mentre que el caporal primer Miguel Nuñez va ser impactat per una bala a la cama dreta i el braç esquerre, ressenya AVN. De la mateixa manera, el tinent Alexis Rodríguez "va rebre impacte de bala al cap i esquena, amb orifici d'entrada i sortida, està a la UCI (Unitat de Cures Intensives)", ha assenyalat Vielma Mora, al mateix temps que va informar que en aquestes accions violentes, un civil també va resultar ferit de bala, a la cama dreta i el braç esquerre. Posteriorment a l'emboscada, els ferits van ser traslladats a l'Hospital Militar de San Cristóbal, amb el suport dels serveis primers auxilis de l'hospital de Sant Antoni. Davant aquestes accions, la "fiscalia militar 36 de Sant Antonio del Táchira ja es troba realitzant les investigacions urgents i necessària", per demanar la informació necessària per trobar els responsables d'aquests fets. Vielma Mora ha explicat que els efectius van ser atacats al barri Simón Bolívar, quan van ser interceptats per grups irregulars. El tinent Daniel Veloç va rebre un impacte de bala a la part superior del pulmó dret, mentre que el caporal primer Miguel Núñez va ser impactat a la cama dreta i el braç esquerre.
0.876128
curate
{"ca": 0.9849890369370888, "es": 0.015010963062911114}
cawac_ca_20200528_8_233550
El nou portal d’internet www.turismealtaribagorca.cat que ha estat parcialment finançat per el Pladetur del 2009, recull tota la informació sobre els recursos existents a la comarca: esportius, patrimonials, gastronòmics, etc. Estarà editada en tres idiomes i també es poden trobar tots els establiments hotelers existents a l’Alta Ribagorça dividits per categories i pobles així com un enllaç a cada un dels establiments perquè els visitants de la comarca hi puguin accedir directament.
0.781044
curate
{"ca": 1.0}
http://www.xn--altaribagora-udb.cat/serveis-web/actualitat/aquest-dijous-es-presentara-el-nou-portal-turistic-del-consell-comarcal
racoforumsanon_ca_20220809_0_131663
Destaca que la república catalana requerirà l'aprovació en referèndum de la constitucióEl conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, ha recordat aquest divendres que el full de ruta sobiranista preveu la proclamació de la independència d’aquí a divuit mesos. En una entrevista a l’Ara TV, Romeva ha explicat que aquesta proclamació i la ‘declaració d’intencions’ que posava sobre la taula fa uns dies la portaveu del govern, Neus Munté, són paraules ‘sinònimes’ i que totes dues apunten que Catalunya començaria a regular-se per les seves pròpies lleis a partir d’aquell moment. Tot i això, Romeva ha reconegut que el procés no culminarà fins que els catalans acceptin en referèndum la nova constitució. En canvi, la portaveu de JxSí, Marta Rovira, va explicar aquest passat dijous que la declaració i la proclamació de la independència són dos moments diferents. Per ella el nou estat serà proclamat després del referèndum constitucional.‘En aquests divuit mesos hem de tenir a punt bàsicament quatre coses: llei de transitorietat, hisenda pública, seguretat social i procés constituent. Quan ho tinguem a punt, hi haurà la proclamació. Aquesta proclamació és la que ens permetrà adoptar la llei de transitorietat i establir la nova legalitat per convocar unes eleccions constituents’, ha aclarit Romeva. En tot cas, creu que el que estan dient els diferents líders independentistes els darrers dies són conceptes ‘sinònims’ d’un mateix full de ruta que no culminarà fins a la votació del referèndum constitucional.Durant el proper any i mig, Romeva ha admès que el full de ruta podria patir canvis. Per exemple, en funció de la reacció del govern espanyol. ‘El més desitjable i comprensible internacionalment seria un model a l’escocesa. Ho hem intentat i ho seguirem intentant, però a l’altra banda hi ha d’haver algú’, ha destacat en relació al referèndum pactat amb l’estat. Si l’executiu espanyol es continua negant a negociar, Romeva ha subratllat que en el dret internacional ja existeix el concepte ‘manca d’alternatives’ que, segons ell, legitima la independència unilateral d’un país que ja ho ha provat tot sense èxit.Romeva és conscient que el govern espanyol continuarà impugnant totes les passes que faci la Generalitat cap a la independència. El recurs al Tribunal Constitucional contra la conselleria d’Afers Exteriors n’és una mostra. El conseller està convençut que la Generalitat té reconegudes les competències en afers exteriors a l’estatut i la constitució i, ‘jurídicament’, no es poden anul·lar. De fet, continua treballant per crear el departament d’Exteriors i ja prepara el seu primer viatge oficial, encara sense destinació, tot i que ‘seria lògic’ que fos a Brussel·les. La Unió Europea serà precisament el focus principal de la mirada exterior catalana.El desplegament de l’acció exterior del govern és un dels principals reptes de Romeva, que en les darreres setmanes ja ha començat a reunir-se amb els cònsols presents a Barcelona. Segons ell, la posició unànime del cos consular és assumir que l’estat espanyol no es mourà ‘perquè no és com el britànic’.La Generalitat obrirà noves delegacions ‘en funció dels recursos disponibles’ i avançarà cap a una diplomàcia ‘necessària’ per a la ‘futura’ República Catalana. Romeva no vol, però, que la seva tasca sigui jutjada en funció del nombre de primers ministres amb qui ha aconseguit reunir-se: ‘La discreció és important i som conscients que no som un Estat i, en tant que no ho som, se’ns farà més difícil’.http://www.vilaweb.cat/noticies/romeva-recorda-que-el-full-de-ruta-estableix-la-proclamacio-de-la-independencia-en-divuit-mesos/ Proclamar la independència no és el mateix que fer un referèndum per una Constitució. Per cert, una Constitució on convideu a Cs, PSC i PP perquè contribueixin a redactar-la....Ni el pitjor dels pertorbats mentals del món no convidaria el seu enemic perquè directament li disparés un tret al cap. Esteu com un llum.Una proclamació és un acte unilateral d'un Parlament. Un referèndum és una altra cosa. Si us plau, no maregem més el personal i no continuem amb eufemismes i amb tripijocs verbals.O declareu la independència no la declareu, però deixeu de marejar la perdiu i enganyar la gent.Si us voleu amagar rere un referèndum d'una Constitució perquè no voleu proclamar unilateralment la independència malgrat tenir majoria parlamentària, digueu-ho clar i no ens prengueu per idiotes.Si el que esteu fent és redactar una Constitució perquè la gent la voti, quina serà la nova excusa? 50%+1 de vots afirmatius validarà el referèndum? I si la participació no arriba al 50%, tornarem a sentir la cançoneta que encara hem d'eixamplar la base social de l'independentisme i bla bla bla...?Vau convocar el poble de Catalunya el 27S perquè dèieu que com que Espanya no ens havia deixat comptar en vots aleshores comptaríeu amb escons.Vam votar unes eleccions ·"plebiscitàries" (un concepte que no existeix en dret ni aquí ni enlloc del món, per cert, però vosaltres sou més xulos que ningú inventant eufemismes...) per poder decidir amb escons.Resultat? Majoria absoluta d'escons al Parlament de Catalunya pel Sí.Què tenim just l'endemà de les eleccions? Tots els partits independentistes CDC+ERC+CUP, tots van oblidar-se de comptar escons i van posar-se a comptar vots. El mateix que feien els espanyols rient des de la Moncloa fins a totes les tertúlies televisives. Aneu a cagar a la via tots, CDC, ERC i CUP. Cada cop tinc més clar que aquest puto país de kumbaiàs no farà res fins que no aparegui un nou partit netament patriòtic, disposat a iniciar un procés unilateral d'independència d'acord amb el dret internacional. No importa el que pensem nosaltres sinó la Comunitat Internacional.En la meva opinió si poden posar excuses les posaran i la principal excusa serà "no heu arribat al 50% dels vots" És evident que tornaran a posar excuses. Ja ho han fet ara.Si una parella t'enganya un cop segurament és culpa seva. Però si t'enganya més vegades, potser l'idiota ets tu.Els catalans som així.El dret internacional només entén de fets consumats. No entén de manifestacions, de grans declaracions d'intencions, de bons propòsits, de revolucions de somriures....el món no funciona així.Ara mateix el que veu el món és un poble que diu molt diu molt diu molt, però porta anys dient molt dient molt dient molt ....sense fer res concret, sense proclamar-se com a estat sobirà ni res.Estem donant la imatge de ser un poble eternament somniador, uns veritables somniatruites. Però el món sencer veu que anem de farol. Diem molt, però al final mai fem res. Ningú no es pren seriosament algú que mai fa el que diu que vol fer, no trobes? Doncs així estem des de fa almenys 5 anys. I qui dia passa any empeny. Ja ja ho sé i t'entenc, jo estic igual però per una banda penso que tiraria pel dret i faria la DUI però per l'altra tampoc ho tinc tan clar. No podem saltar a la piscina sense aigua.Jo crec que no queda altra que confiar en els polítics. Aquestes coses han d'estar parlades internacionalment i espero que les passes que segueixin estiguin guiades així.Espero que si s'albiressin prous suports amb només majoria parlamentària tiressin pel dret i espero que si fan això de la Constitució sigui perquè realment no hi ha aquests suports i això pot servir per guanyar-nos-els. Si és una piscina sense aigua (aigua internacional) vol dir que els nostres polítics no han fet ni estan fent els deures.Si realment tinguessin els deures fets en aquesta matèria, tirarien pel dret perquè sabrien perfectament que tenen reserves d'aigua lligades i ben lligades.Per això no volen sentir a parlar de la DUI, encara que tinguem un Parlament independentista amb majoria absoluta com feia gairebé un segle que no teníem. No volen perquè no han fet els deures i perquè en aquest país ningú no s'ha encarregat d'omplir la piscina.Aquí l'únic que omplen és la seva boca amb revolucions de somriures. És més divertit i et permet tenir entretingut el personal cada 11S.salut. Ja però jo dic, i si realment estan fent els deures i el que els hi diu la Comunitat Internacional és que està xungo sense el 50% de SÍ explícit? la comunitat internacional funciona amb fets consumats.La comunitat internacional (sobretot la UE) tendeix a ser conservadora, no vol moviments i canvis de fronteres. És normal.Però precisament per això, perquè no vol merders, quan hi ha un moviment de fronteres aleshores és quan reacciona. Així va passar amb Eslovènia o Kosova, per exemple.I així passa sempre.Ells sempre posen traves i excuses. És normal perquè és la seva naturalesa. Lo del 50% per cent és l'excusa que ara et diuen, demà serà una altra. Però el que digui la comunitat internacional no ha de condicionar els fets consumats que un territori faci perquè ells reaccionen sempre a posteriori i mentre no facis res ells sempre intentaran dissuadir-te amb arguments per fer-te dubtar o fer-te por.Però els fets consumats és el que de debò mou el món. Els nostres polítics sembla que això no ho volen aplicar per a Catalunya, però... fil per randa tot el que has ditno fan la DI, perquè no tenen collonsla comunitat internacional pot dir missa, i la resposta és ven simple, no ens han deixat fer un referèndum i vam avisar pel davant i pel darrere que les eleccions eren el seu substitut, l'hem gunayat i proclamem la independènciaque farà la comunitat internacional? res, no farà ressi nosaltres aguantem, els reconeixements vindran ràpidsens ho han dit un munt de personatges estrangers, només depèn de vosaltres i la vostra determinació, la comunitat internacional, sempre acaba acceptant la realitat, que vol dir, reconèixer els fets consumatsno crec que no la vulguin (almenys és el que vull creure) però si penso seriosament, que no tenen pebrots "no fan la DI, perquè no tenen collons" ... i perquè no han fet els preparatius que calien, com bé exposa l'Ius Novum. Aqueix mateix argument emprava jo per dar suport a l'exigència de fer dimitir en Mas. No pas textualment però anava si fa no fa així "tants d'anys suposadament al capdavant de l'independentisme i no han preparat les estructures d'estat!". La resposta d'en Memphis "tranquil home, que les té preparades però si no el voten no les pot desplegar". Això resumeix el nostre procés. A més de la recomanació d'en Aina , caldria cridar ben fort a cada intervenció: HOLA IL·LUSOS, CiU NO ÉS PAS UN PARTIT INDEPENDENTISTA. aquí qui no te pebrots, son tots, des de la CUP a CDC passant per ERCtots, és dediquen a buscar la seva hegemonia instrumentalitzant la independènciaho varem veure quan ERC no va voler acceptar el guant que li va llençar Mas desprès del 9N, i hem vist ara la CUP, quant el primer que fa des de'l minut ú sortir a dir (sense encara haver analitzat resultats) a dir que la DUI no és pot fer, disposada a carregar-se les seves aspiracions socials a canvi d'un odi personal amb en Mas, per acabar comprant el discurs podemita de CDC, ja sabem que és un partit que ha fet el pas, però en Mas sense cap necessitat ha avançat dos cops eleccions, mentre el purs d'ERC i la CUP en lloc d'aprofitar aquest moviments, no pas per avançar cap a la independència si no en mirar d'aconseguir la seva hegemonia com a partitspodem anar continuant dient que CDC no és un partit independentista, però a en Mas ( que no ha tingut cap recança en dir que ll no era independentista i l'han obligat a tornar-si) no només l'han deixat sol si no que tothom ha anat a carregar-se'l, els espanyols per independentista i els independentistes per que diuen que no ho és, al final el resultat és que els independentistes l'hi han fet la feina als espanyols que no volen que ens emancipemi en Natividad te tota la raó, hem guanyat i no podem caure en la trampa espanyola, això des d'aquí el racó ( per no dir a fora) tant sols uns quants ho defensemperò encara és l'hora que la CUP ho defensi, la CUP igual que els altres volen que tornem a fer un referèndum( que és caure en la trampa que diu en Natividad ) aleshores també podem dir que la CUP no és un partit independentista? Bé, he de reconèixer que estic d'acord amb la majoria dels teus argument. Heus a continuació les meues discrepàncies:1. Si mal no recordi, la CUP digué en campanya que si el vot a partits independentistes no superava el 50% dels vots, no gitaria a bon cap la DUI. Ara bé, cal dir que la CUP dels res diputats semblava un TAV amb destinació la independència i la CUP d'ara més aviat un tren regional -probablement diríeu "de rodalies"- que fa parades innecessàries a l'enèsim referèndum i enteses impossibles. D'aquí a afirmar que han fet la feina als espanyols ... i un be negre! Recordes el 9N -eh, que te parli de l'original, no la macro-consulta que en darrer terme tinguérem-? Això sí que era un pas ferm vers la independència -si guanyava el vot afirmatiu. A la primera amenaça espanyola, qui es va fer enrere? No recordi que era, la CUP, ni ERC. Ben al contrari, ells estaven preparats per a fer actes de protesta i resistència de caire numantines. Precisament, per manca de representació, o si voleu de hegemonia convergent, aqueixos partits hagueren d'acontentar-se amb una consulta merament simbòlica. Després tot continua amb la història de les eleccions i la llista única del president o amb el president -temps de la promesa del pas al costat- i els tres mesos posteriors al gran dia -tres mesos per a recordar-se'n! 2. El gran drama de Catalunya és que CDC vol dues coses. La primera és mantenir el poder, la qual cosa vol dir mantenir-es al capdavant del procés independentista. La segona és no posar en risc personal cap dels seus integrants. Pensi doncs que és evident que ambdues coses són incompatibles per a assolir la independència de la CAC. Si érem el Quebec, cap problema, però el botxí en aqueix cas és Espanya, un estat que persegueix sense escrúpols als seus enemics.
0.887908
curate
{"ca": 0.991578947368421, "es": 0.008275862068965517, "cs": 0.00014519056261343014}
racoforumsanon_ca_20220809_1_261249
Doncs això, vota només si ets noi/home o noia/dona. Què creieu que hi ha més noies o més nois? Guerra de sexes! Jo noia! Jo xic, però darrerament no ho tinc massa clar. com que no ho tens clar?? Això es veu a simple vista! ! Seeee seeeee??? què vol dir això? ? Que sí que sóc home Magdalena ! ! Com t'ho demostre?
0
curate
{"ca": 0.7725752508361204, "pt": 0.1705685618729097, "fr": 0.010033444816053512, "eb": 0.016722408026755852, "en": 0.030100334448160536}
mc4_ca_20230418_2_316247
Micu a La Sonora ~ SANT GAUDENCI Rumba Catalana En Micu està a tope i es que el seu disc La Fusta es mereix això i més! Ahir dilluns 19 de març el programa La Sonora del Canal 33 va emetre un reportatge sobre el grup i el disc i com sempre en aquests casos, fer un petit repàs al moment de la rumba catalana amb FORCAT al capdevant. Ens encanta sentir parlar del moment de la rumba catalana, però ens agradaria molt més no haver-ne de parlar tant, si no simplement tocar-la, que és quan mola més! Amunt Micu i amunt la rumba catalana! Mostra més notícies sobre Entrevista-Reportatge, Micu, Videos
0.742783
curate
{"it": 0.07952622673434856, "ca": 0.8578680203045685, "id": 0.06260575296108291}
http://www.santgaudenci.com/2012/03/micu-la-sonora.html
crawling-populars_ca_20200525_21_408926
El col·lectiu de dansa contemporània Mal Pelo inaugura el seu vintè aniversari a Girona amb la presentació de Bach, gairebé tot un clàssic en la trajectòria del grup i que, alhora, respon a la voluntat... Fes-te subscriptor per veure aquí el contingut complet de la notícia. Fes-te subscriptor per 48 € l'any (4 €/mes)
0.72669
curate
{"ca": 1.0}
: /canals/cultura-festes/temporada-alta.raw?task=quick.read&id=95780&return=L2NhbmFscy9jdWx0dXJhLWZlc3Rlcy90ZW1wb3JhZGEtYWx0YS5odG1sP3Zlcm1vYmlsPTE=
racoforumsanon_ca_20220809_2_215566
Vagi per endavant que no busco fer proselitisme, si en algun lloc la gent està convençuda -cap a bé o cap a malament- és el xat. Exposo el meu punt de vista però tampoc penso insistir-hi, que cadascú faci el què cregui que per això el vot és lliure. De cara als indecisos i a l'empresariat reticent. Tots sabem que l'aposta per a l'Estat Propi, en Mas l'ha tirada endavant amb les reticències de certs sectors de l'empresariat. Si en Mas no treu un resultat MOLT bo, aquests sectors es veuran enfortits en les seves tesis antiindependentistes, i tindran més força per fer pressió. Altrament, si el vot cap al sobiranisme és massiu, hauran de passar per l'aro. Perquè ens hi juguem la imatge i el valor de l'independentisme. Si la vegada que CiU aposta per un referèdum i per l'Estat Propi els resultats són d'estancament o de pèrdua de vots, la conclusió serà que és una aposta que no és viable ni rendible per a un partit de govern. L'independentisme es juga ser una aposta guanyadora i per tant atractiva, o bé perdedora. ERC o SI ja apostaven per l'independentisme des de sempre, la clau és que ara per primer cop serà el partit més votat del País qui el posarà a prova, i cal que es demostri que és un valor a l'alça. De cara a la Unió Europea i la Comunitat Internacional. Artur Mas és, internacionalment, el cap visible de Catalunya en aquests moments. A Europa i al món ningú no en sap res dels altres partits sobiranistes. I això no és cap menysteniment, tot al contrari, però sí és una realitat. No oblidem que Alex Salmond només ha pogut tirar endavant el referèndum quan va obtenir majoria absoluta. Si Artur Mas punxa, a ulls del món està punxant l'aposta per la independència d'aquell petit i desconegut País del Mediterrani. Haurà estat, diran ells, el deliri o caprici d'una classe dirigent, i no l'anhel d'un poble. Perquè les pressions cauen sobre Mas, no sobre els altres. Junqueras, Tena, etc. passen inadvertits per a la caverna, ja ho veieu. Els atacs, els intents de boicot i de sabotatge de tot tipus recauen en el President de la Generalitat. Partint de què no gaudeix de gaires suports, penso que és fonamental que almenys estigui indiscutiblement avalat pel poble i per les urnes. Perquè enfortir Mas és debilitar en Duran. Una punxada d'en Mas seria ràpidament aprofitada per intentar retornar a CiU "al seny", "a la moderació", etc. A en Duran no us el carregareu, per tant només es pot fer una cosa intel·ligent: que la seva pròpia coalició, apostant per un nou Estat d'Europa, el deixi en ridícul. En el fons és simple, poseu-vos en el lloc d'un alt funcionari espanyol o d'un comissari europeu que no vol embolics: Què preferiríeu, que els partits sobiranistes petits pugessin 3 o 4 escons cadascun però en Mas punxés, o bé que en Mas, apostant per l'Estat Propi, treiés uns grans resultats? Recordem que l'independentisme dels partits petits ja havia pujat altres vegades en el passat, però això no va canviar res, és el partit gran qui fa por. Amb un retrocés, o estancament (quedar-se igual o pujar un o dos diputats) de CiU debilitem enormement la força del sobiranisme. No es tracta de jurar cap fidelitat: es tracta de prestar un vot en un moment excepcional. Per què em vas insultar a l'altre fil? Espero resposta. No vaig insultar-te, vaig dir que eres integrista cristià, perquè defensaves la barreja entre l'església i l'Estat. La intenció era ofensiva, et creia una persona més sensata.
0.829148
curate
{"ca": 0.9626030624263839, "es": 0.03268551236749116, "pt": 0.004711425206124852}
vilaweb_ca_20220728_0_4691
Un centenar de veïns de la Seu d’Urgell interpreten des d’avui fins el 15 d’agost ‘El Retaule de Sant Ermengol’, un espectacle que narra la vida del sant català a través d’onze escenes, quadres dramatitzats, a la catedral romànica de la població. L’obra, escrita pel poeta Esteve Albert, es representa anualment al claustre de la catedral des del 1957 amb l’ajuda dels ciutadans de la Seu, que fan d’actors, escenògrafs, encarregats del vestidor i dramaturgs no professionals. Hi ha qui hi participa des de l’any que van començar les representacions. Enguany estrena director artístic. L’actor i director urgellenc, Joan Hernández, ha agafat el relleu de Lluís Obiols, que n’ha estat el director des del 2007. El president del patronat, Jesús Galindo, ha manifestat ‘la voluntat de professionalitzar la direcció, sense perdre el vessant amateur de l’obra’. Hernández ha dit que posaria ‘èmfasi en la humanització dels personatges del retaule’. Més reptes que s’imposa el nou director són els de ‘donar més ritme i dinamisme a l’obra’. Galindo ha remarcat que el gran repte que tenien era d’aconseguir que gent de fora de la Seu vingués a les representacions. Més interpretació dels actors, més ritme, noves veus en off i més música són els elements en què Hernández posarà l’accent per a aquest nou format del retaule de sant Ermengol. Hernández ha dit: ‘els actors han de conèixer més els seus personatges per tal que a l’hora d’interpretar sàpiguen perquè diuen les coses i d’aquesta manera’. La música és una peça clau en aquest espectacle amb fragments de peces del Barroc i de cant gregorià, com també una interpretació cantada en directe per un dels actors, mentre que un narrador va donant pas als diferents quadres que s’escenifiquen. Enguany, la soprano que interpreta el Cant de la Sibil·la de la Seu d’Urgell, Laura Castellet, intervindrà a totes les representacions.
1
perfect
{"ca": 0.9817792068595927, "en": 0.01822079314040729}
https://www.vilaweb.cat/noticies/el-retaule-de-sant-ermengol-canvia-el-director-artistic-de-lespectacle/